DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES.
DOGC núm. 4682 - 24/07/2006.

La disposició final novena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, ha d'aprovar un reglament que desenvolupi íntegrament la Llei d'urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei d'urbanisme, el qual s'estructura amb una sistemàtica molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament, a fi d'evitar una reiteració innecessària de disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari atès el grau de detall amb que la Llei d'urbanisme regula determinades matèries.
El Títol preliminar se centra en el desenvolupament dels principis generals que regeixen l'acció pública urbanística, amb especial referència al principi de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat ja a la Llei com a clau de volta de l'actuació dels poders públics sobre el territori. Aquest Títol preliminar desenvolupa també les directrius per al planejament urbanístic, tot regulant l'articulació necessària amb la planificació hidrològica quant a la preservació front als riscs d'inundació, així com els criteris a aplicar en absència de la referida planificació.
El desenvolupament de la regulació legal sobre l'administració urbanística constitueix l'objecte del Títol primer, en el qual es presta especial atenció a la caracterització d'aquelles administracions i ens dependents d'aquestes que poden exercir les funcions pròpies de l'administració actuant.
El Títol segon està dedicat a la regulació dels drets d'informació i participació dels ciutadans en l'activitat urbanística, i en ell es despleguen qüestions tan significatives com els efectes dels certificats d'aprofitament urbanístic, la participació ciutadana i la informació pública dels instruments urbanístics, així com el règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels criteris de classificació en les diferents categories de sòl és força detallada en la Llei d'urbanisme, com no podia ser d'una altra manera atesa la naturalesa d'aquesta matèria. Això no impedeix que en el Títol tercer s'afronti el desenvolupament reglamentari d'alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl, necessari per a la correcta aplicació de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al qual es regulen els casos en què s'admet la seva compatibilitat amb d'altres qualificacions. Es contempla, també, la possible adquisició dels sistemes mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística, per raó de les necessitats de connexió d'aquests àmbits a infraestructures o xarxes de servei, en aquells casos en què no és procedent incloure-hi, a tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació que els correspon d'acord amb els criteris establerts en la Llei d'urbanisme. .
S'efectua igualment en aquest Títol una sistematització dels drets i deures de les persones propietàries en les diferents categories de sòl, del tot convenient atesa la importància de la matèria, i es procedeix al desenvolupament de la remissió que fa la Llei d'urbanisme per a la concreció dels supòsits en què és d'aplicació el deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic en sòl urbà no consolidat. Aquest desenvolupament se situa sistemàticament en el Títol dedicat al règim urbanístic del sòl, i té caràcter preceptiu per a la concreció, per part del planejament general, dels casos en que és d'aplicació el referit deure de cessió, sens perjudici, òbviament, de l'aplicabilitat directa d'aquests criteris en cas de planejament no adaptat a la Llei d'urbanisme.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglament desenvolupa les característiques de les diferents modalitats d'usos i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl, amb l'experiència dels més de dos anys d'aplicació de la regulació establerta al respecte en l'anterior Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, al temps que s'introdueixen algunes especificacions en els procediments d'autorització, tot establint, a més, en el títol dedicat a planejament urbanístic, uns llindars mínims als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas de les noves construccions pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes.
El Títol quart està dedicat al desenvolupament de les determinacions, contingut i documentació dels diferents instruments de planejament urbanístic, amb l'objecte de completar i sistematitzar les previsions contingudes en la Llei d'urbanisme. Així, s'estableixen en primer lloc les precisions necessàries respecte a l'abast de les determinacions establertes pels plans directors urbanístics, especialment en allò relatiu a la seva articulació amb el planejament general d'abast municipal. Tant per als referits plans directors urbanístics com per als altres instruments de planejament general es confirma la seva funció programadora de les actuacions que s'han de produir sobre el territori, sent significativa en aquest sentit la previsió relativa a la possibilitat que s'estableixin condicions temporals per al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable, vinculades al grau d'execució d'anteriors planejaments i a la dimensió de les actuacions amb relació a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol quart també presta una atenció específica al contingut de la documentació ambiental que, per prescripció legal, han d'incorporar els instruments de planejament, tot establint l'abast del seu contingut i determinacions en congruència amb les característiques de cadascun d'ells. .
El Reglament també introdueix les precisions necessàries per facilitar la determinació, per part del planejament general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge protegit i assequible establertes per la Llei d'urbanisme. Amb aquest objecte, el Reglament desenvolupa el contingut de la memòria social, que ha de permetre avaluar les necessitats socials d'accés a l'habitatge i justificar les determinacions que el planejament general estableixi en aquesta matèria. Correspon també a la memòria social avaluar l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica. Pel què fa a la tramitació dels plans urbanístics, es desenvolupen, entre altres aspectes, el règim de suspensió de la tramitació d'instruments urbanístics i d'atorgament de llicències, els casos en què la introducció de canvis durant la tramitació requereix un nou tràmit d'informació pública, es concreta el procediment d'avaluació ambiental d'aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses i es distingeixen la revisió i la modificació dels plans urbanístics, així com les particularitats de les modificacions en determinats casos.
Aquest Títol s'ocupa, finalment, dels efectes de les determinacions del planejament sobre les construccions i usos existents, amb especial atenció a aquelles qüestions d'aplicació més complexa, com les obres autoritzables en les edificacions disconformes que no estiguin en situació de fora d'ordenació, així com les determinacions que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant també els supòsits d'usos fora d'ordenació i les mesures a adoptar per al seu cessament.
El Títol cinquè es refereix a la gestió urbanística, matèria en la que, tradicionalment, ha estat més significativa la tasca de desenvolupament reglamentari dels diversos textos legals en matèria urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria de reparcel·lació, en la que es parteix d'una àmplia tradició reglamentària, que s'inicia amb el seminal Reglament de Reparcel·lacions de 1966, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril, en la que constitueix una fita decisiva el Reglament de Gestió Urbanística, aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i que en el dret català disposa també d'una tradició consolidada, representada per algunes previsions del Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, aprovat pel Decret 146/1984, de 10 d'abril, i el Reglament sobre mesures per facilitar l'execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de novembre, degudament articulat amb la legislació aplicable en matèria hipotecària i, finalment, per les previsions contingudes al Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot aquest feix normatiu n'és deutor aquest Títol cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva adequació a les previsions del Text refós de la Llei d'urbanisme i del necessari desenvolupament, també, dels nous instruments configurats per la legislació catalana vigent.
Es poden destacar, en aquest sentit, previsions com la regulació detallada del dret de reallotjament i les condicions que garanteixin el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema de reparcel·lació. En la regulació de la reparcel·lació, que d'acord amb la Llei d'urbanisme apareix configurada com l'eix central al voltant del qual s'estructuren les diverses modalitats d'execució, tret del sistema d'expropiació, es poden destacar, entre d'altres aspectes, la concreció dels drets de les persones propietàries en sòl urbà ja edificat, que necessariament ha de tenir en compte les previsions de la legislació aplicable sobre valoracions. S'estableixen també les diferents formes en què es pot produir la participació de les persones propietàries en les diverses modalitats, i es regula com les indicades persones poden comprometre la seva participació en l'execució, així com l'aplicabilitat de l'expropiació per als casos de manca de participació, expropiació que, d'acord amb la Llei d'urbanisme, ha deixat de tenir caràcter preceptiu, fins i tot en els casos de manca d'incorporació a les juntes de compensació en la modalitat de compensació bàsica. Es regula també, de forma específica, la cessió de finques en pagament de les despeses d'urbanització.
En el desenvolupament de les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions establertes per a l'aplicació de la modalitat de compensació per concertació, que pot permetre, per mitjà de la concertació de la gestió urbanística integrada, una major agilitat en els processos d'execució urbanística duts a terme per les persones propietàries, sense que aquesta major eficiència vagi en detriment de les garanties de la resta de persones propietàries de l'àmbit. La concessió de la gestió urbanística integrada apareix, igualment, com un instrument adequat per millorar l'eficàcia dels processos de gestió urbanística en aquells casos en què aquesta es dugui a terme per part de la iniciativa pública, a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el Reglament conté una regulació detallada de les entitats urbanístiques col·laboradores, adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística, i en la que s'introdueixen les previsions adequades per tal d'agilitar el seu procés de constitució i inscripció en el registre corresponent. Es confirma i facilita la possibilitat de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen les juntes de concertació com una nova figura d'entitat urbanística en els supòsits de compensació per concertació.
Finalment, dins del Títol cinquè es desenvolupen els supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme, respecte als quals es poden destacar les previsions sobre gestió de l'expropiació per persones concessionàries o el procediment a seguir per a l'alliberament d'expropiacions. També es conté en aquest Títol la regulació dels supòsits d'ocupació directa i de la situació jurídica de les persones titulars de drets afectats per aquests procediments.
El Títol sisè té per objecte desenvolupar els instruments de la política de sòl i d'habitatge, i en ell s'incorpora i adequa gran part de la regulació ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, i es desenvolupa el règim del patrimoni municipal del sòl i el destí dels béns i recursos econòmics que l'integren.
La intervenció en l'edificació i l'ús del sòl i del subsòl és l'objecte del Títol setè i en ell es desenvolupen, entre d'altres qüestions, la simultaneïtat de les obres d'urbanització i edificació, les ordres d'execució i els procediments de declaració de ruïna dels edificis.
Quant als procediments de protecció de la legalitat urbanística, s'incorporen en el Títol vuitè, degudament adequades, les previsions del Reglament parcial tant en l'àmbit de la restauració de la legalitat com en el sancionador, es regula el règim de mesures provisionals i el procediment de restauració i es determina també el règim d'intervenció de les administracions competents, respecte al qual es poden destacar els casos, referits al sòl no urbanitzable, en què l'exercici de les potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta matèria es pot produir directament, com a conseqüència del règim específic de les actuacions en aquesta categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori amb intervenció autonòmica i local.
Les disposicions addicionals estableixen els terminis per a fer efectiva la consulta telemàtica dels instruments de planejament, regulen l'emissió d'informes dels organismes sectorials competents i preveuen la utilització de la cartografia oficial a Catalunya en l'elaboració dels plànols dels diferents instruments urbanístics. També s'incorpora una disposició addicional que estableix que la formulació d'un pla d'ordenació urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d'urbanisme no es considera revisió anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells aspectes de necessària consideració com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden destacar l'aplicació de les directrius de protecció front els riscos d'inundació en els casos de planejament no adaptat o de manca d'instrument de planificació hidràulica aprovat, el règim aplicable a les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que no s'adeqüin al règim d'usos i construccions admesos en aquesta classe de sòl, l'operativitat de les reserves d'habitatge protegit i assequible en el marc de planejament general no adaptat, la possibilitat d'introduir previsions temporals en el procés de formulació i execució del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres aspectes relatius a l'avaluació ambiental de plans urbanístics.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,.
Decreto:..

Article únic.
S'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que consta a l'annex d'aquest Decret.
Disposicions derogatòries.
Primera.
Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. Així mateix queden derogats tots els preceptes vigents continguts en el Decret 308/1982, de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l'execució urbanística. .
Segona.
Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d'igual o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.
Disposicions finals.
Primera.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament no són aplicables a Catalunya les següents normes:.
a) El Reglamento de Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares, aprovat pel Decret 635/1964, de 5 de març.
b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado por Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril.
c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación de sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos autónomos y las corporaciones locales.
d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.
e) El Reglamento de Disciplina Urbanística, aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.
f) El Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost.
Segona.
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre de 2006. Barcelona, 18 de juliol de 2006. Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
Annex.
Reglament de la Llei d'urbanisme..

TÍTOL PRELIMINAR.
De l'objecte i dels principis generals.

Capítol I.
Disposicions generals.

Article 1. Objecte del reglament.
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que regula l'urbanisme en el territori de Catalunya..

Article 2. Principis generals de l'actuació urbanística.
Els principis que informen i presideixen l'actuació urbanística són els següents:.
a) El d'ordenació i ús del sòl i del subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
b) El d'exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat amb subjecció al principi de la funció social d'aquest dret, dins dels límits imposats per la legislació i el planejament urbanístics i complint els deures fixats per aquests.
c) El d'inexistència de dret a exigir indemnització per l'ordenació urbanística del sòl i les construccions, excepte en els supòsits expressament establerts per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i valoracions i per la Llei d'urbanisme.
d) El de participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació urbanística.
e) El de repartiment equitatiu, en el si de cadascun dels àmbits d'actuació urbanística, dels beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic entre totes les persones propietàries afectades, en proporció a llurs aportacions.
f) El de publicitat i participació dels ciutadans i ciutadanes en els procediments de planejament i gestió urbanístics..

Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible.
L'exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:.
a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la configuració de models d'ocupació del sòl que:.
1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un habitatge digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l'eficiència energètica mitjançant l'elecció dels emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic i el millor manteniment de les edificacions. .
f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d'ocupació humana del sòl..

Article 4. Principis de relació entre els instruments urbanístics.
4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
4.2 De conformitat amb el principi de jerarquia normativa, que informa i ordena les relacions entre els instruments de planejament urbanístic:.
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació urbanística municipal s'han d'adequar a les determinacions dels plans directors urbanístics que són pròpies d'aquests, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
b) El planejament urbanístic derivat està supeditat a les determinacions del planejament urbanístic general que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
4.3 Les ordenances municipals d'urbanització o d'edificació aprovades d'acord amb la legislació de règim local per a regular aspectes que no són objecte de les normes dels plans urbanístics, no poden contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.
4.4 Els projectes d'urbanització i els instruments de gestió urbanística no poden modificar les determinacions del planejament urbanístic, sens perjudici que, sense alterar aquestes determinacions, puguin efectuar, si s'escau, les adaptacions tècniques de detall exigides per les característiques del sòl i del subsòl en l'execució material de les obres o en la concreció de la delimitació i superfície de l'àmbit d'actuació. Quan l'adaptació de detall suposi alteració de les determinacions sobre ordenació del sòl o de l'edificació de l'àmbit afectat s'ha d'aprovar, prèviament o simultàniament, la corresponent modificació del pla urbanístic..

Capítol II.
Directrius per al planejament urbanístic..

Article 5. Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics.
5.1 El planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l'edificació les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l'execució d' obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. .
5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya. .
5.3 L'ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del planejament urbanístic i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les instal·lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques..

Article 6. Directriu de preservació front als riscs d'inundació.
6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.
6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. .
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.
Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents:.
a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.
b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables.
d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.
e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Els plans d'ordenació urbanística municipal, quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència de l'ordenació urbanística, poden incorporar terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim d'usos deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres, que no han de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector, ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenent a les condicions d'inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica, el planejament urbanístic:.
a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació greu. .
b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.
c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu.
En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s'apliquen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que siguin objecte de protecció pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o industrial. El planejament urbanístic general, d'acord amb el que determini l'administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a l'adopció de les mesures de protecció front als riscos d'inundació en els referits àmbits, així com la programació i execució de les obres corresponents. El planejament urbanístic general pot condicionar les actuacions de transformació dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a l'execució, a càrrec de l'actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc d'inundació a l'ordenació urbanística.
6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar al règim de fora d'ordenació les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s'ajustin al que estableix l'apartat 2, sempre que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos en l'apartat 5, així com les activitats de càmping preexistents que no s'ajustin al què estableixen els apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació si s'executen, a càrrec de la persona interessada i prèvia obtenció de les autoritzacions de les administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per complir les condicions de grau de risc d'inundació que estableixen els apartats 3 i 4. 6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments i altres elements que poden comportar riscos d'inundació, l'ordenació que estableix el planejament urbanístic ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els criteris previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb les especificitats que determini l'administració hidràulica..

Article 7. Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada.
7.1 D'acord amb la directriu de planejament continguda en l'article 9.4 de la Llei d'urbanisme, el planejament urbanístic general:.
a) No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable d'aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
A aquests efectes, els plans d'ordenació urbanística municipal que prevegin la incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent superior al 20%, han d'acreditar que el creixement dels nuclis existents no és possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, d'acord amb els criteris legals establerts en l'article 32 de la Llei d'urbanisme.
b) No obstant el què estableix el primer paràgraf de l'apartat 1.a, per raons de racionalitat i coherència de l'ordenació, els plans d'ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament derivat, sempre que s'estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d'edificació ni d'altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d'espais lliures públics i equipaments comunitaris. .
c) En tot cas, s'aplica el què estableix l'article 26 de la Llei d'urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl urbà.
7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s'ha de dur a terme d'acord amb la cartografia oficial de l'Institut Cartogràfic de Catalunya..

TÍTOL PRIMER.
De l'administració urbanística..

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 8. Administracions amb competències urbanístiques.
Les competències en matèria urbanística corresponen a l'Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències que les lleis puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals..

Article 9. Òrgans urbanístics de la Generalitat.
9.1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat, enquadrats en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el què estableix l'article 16.2 de la Llei d'urbanisme:.
a) El conseller o consellera titular del Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
e) La Direcció General d'Urbanisme.
9.2 La composició de la Comissió d'urbanisme de Catalunya i de les comissions territorials d'urbanisme és objecte de desplegament mitjançant una norma reglamentària específica aprovada per Decret del Govern..

Article 10. Gerències urbanístiques locals.
10.1 Les entitats locals poden exercir les competències urbanístiques que els corresponen mitjançant llurs òrgans de govern ordinaris o constituir gerències amb aquest objecte.
10.2 El règim de gerència urbanística pot comportar una diferenciació orgànica o funcional, o ambdues, respecte de l'organització i funcions generals pròpies de l'entitat local. La gerència urbanística pot consistir en un òrgan de caràcter individual o col·legiat, o en una entitat pública de gestió directa que, en aquest darrer cas, tindrà la condició d'entitat urbanística especial.
10.3 Les entitats locals poden atribuir a les gerències urbanístiques l'exercici de totes aquelles competències o funcions en matèria urbanística que no tinguin caràcter intransferible d'acord amb el què estableixi la legislació de règim local.
10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida o temporal, de conformitat amb el què estableixi l'acord de constitució.
10.5 En tot allò no previst en aquest reglament, la creació de gerències urbanístiques es regeix per la legislació de règim local. ..

Article 11.Societats urbanístiques.
11.1 Les administracions públiques, llurs entitats dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir, de forma individual o conjunta, societats mercantils o bé participar en societats ja constituïdes, que tinguin per objecte la realització d'activitats en matèria urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
11.2 Les societats de capital íntegrament públic poden tenir la condició d'entitats urbanístiques especials si ho determinen llurs estatuts..

Capítol II.
Entitats urbanístiques especials i condició d'administració actuant..

Article 12. Entitats urbanístiques especials.
12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques especials l'Institut Català del Sòl, que és una entitat urbanística especial de la Generalitat i, si ho determinen llurs estatuts:.
a) Els consorcis.
b) Les mancomunitats.
c) Les entitats públiques empresarials i els organismes autònoms.
d) Les societats de capital íntegrament públic.
12.2 La constitució i funcionament de les entitats urbanístiques especials es regeix, en tot allò no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable a les administracions públiques que les constitueixen.
12.3 Les entitats urbanístiques especials poden tenir per finalitat realitzar qualsevol activitat de caràcter urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter intransferible, d'acord amb el què estableixi la legislació aplicable en cada cas..

Article 13. Condició d'administració actuant.
13.1 La condició d'administració actuant correspon: .
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en la declaració de sector d'urbanització prioritària, o bé si es fa constar en la declaració d'incompliment de programes específics a què fa referència l'article 152.2 de la Llei d'urbanisme.
c) A les altres entitats urbanístiques especials constituïdes o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual es pot referir a una actuació urbanística concreta o pot tenir caràcter general. Aquest acord s'ha de publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
13.2 Les entitats urbanístiques especials, si operen com a administració actuant, poden:.
a) Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
b) Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents, incloent l'aprovació de les bases en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació i l'aprovació de la concessió de la gestió urbanística integrada, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
c) Ésser receptores del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.
13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, si ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir les competències municipals de tramitació i aprovació dels plans urbanístics que es determinin en l'acord municipal pel qual se'ls reconeix la condició d'administració actuant.
13.4 La condició d'administració actuant, acordada per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament públic que siguin entitats urbanístiques especials, no obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídicoadministratiu que donin suport a l'activitat material i tècnica objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni de les entitats urbanístiques especials que operen com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al què estableixen els articles 153 al 163 de la Llei d'urbanisme.
De conformitat amb els referits preceptes, en el cas d'entitats urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i dels rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació s'ha d'ajustar al que estableix l'article 224 d'aquest Reglament, tant si els gestiona l'entitat urbanística especial com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens públics que la integren.
13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin les entitats urbanístiques especials, es regeixen pel dret administratiu..

Capítol III.
Auditories urbanístiques..

Article 14. Auditories urbanístiques.
14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit de l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories urbanístiques. L'auditoria urbanística té per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió urbanística de les administracions esmentades i comporta l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i materials, tenint en compte l'estratègia urbanística en matèria de gestió definida al programa d'actuació urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé al pla d'ordenació urbanística municipal.
L'auditoria urbanística constata el grau de compliment del planejament general vigent, així com l'existència de dèficits i pot proposar les mesures correctores adients o recomanacions de tota mena relacionades amb els sistemes d'execució i les seves modalitats diverses, amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també amb les prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia de gestió urbanística. .
14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la persona auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant l'anunci oportú en el butlletí que correspongui i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit territorial del qual es tracti, amb indicació de les dependències, l'horari en què pot ser consultat i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans telemàtics..

TÍTOL SEGON.
Dels drets d'informació i participació ciutadanes en l'activitat urbanística..

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 15. Informació i participació ciutadanes.
15.1 Les administracions públiques han de garantir l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació urbanística i, en particular, a la informació relativa a les determinacions dels instruments de planejament i de gestió urbanístics.
15.2 Les administracions públiques han de fomentar la participació social en l'activitat urbanística i, en especial, en l'elaboració i tramitació dels instruments de planejament urbanístic.
15.3 La participació de la iniciativa privada en matèria de planejament i gestió urbanístics es produeix en els termes i condicions previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..

Capítol II.
Drets d'informació dels ciutadans o ciutadanes..

Article 16. Informació urbanística.
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per informació urbanística tota la documentació de què disposin les administracions públiques, en qualsevol forma d'expressió i en qualsevol suport material, referida als instruments de planejament i gestió urbanístics i, en general, al règim urbanístic del sòl i a les activitats i limitacions que puguin afectar-lo..

Article 17. Publicitat dels instruments urbanístics.
17.1 Els instruments de planejament i de gestió urbanístics vigents són públics i qualsevol persona pot consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut i sol·licitar l'obtenció de còpies a l'Ajuntament corresponent o al Registre de planejament urbanístic de Catalunya.
17.2 Als efectes del què estableix l'apartat anterior, els ajuntaments:.
a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat de cada un dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a disposició del públic durant l'horari d'oficina.
b) Han de facilitar còpies dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.
c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents.
d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments de planejament i gestió urbanístics per mitjans telemàtics.
17.3 Els ajuntaments dels municipis de més de deu mil habitants han de garantir la consulta per mitjans telemàtics, com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques i dels plànols d'ordenació dels instruments de planejament municipal, general i derivat, vigents en llur àmbit territorial.
17.4 Les administracions públiques d'àmbit territorial superior al municipal han de prestar assistència als municipis que no tinguin els mitjans necessaris per a prestar els serveis assenyalats en els apartats 2 i 3. 17.5 Les administracions públiques poden establir altres mitjans de difusió dels instruments de planejament i gestió urbanístics que contribueixin a llur publicitat.
17.6 La publicació a efectes de l'executivitat dels instruments de planejament urbanístic es regeix pel què estableix l'article 100.1 de la Llei d'urbanisme. La presentació de la documentació necessària ha de complir els requeriments tècnics que estableix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques..

Article 18. Registre de planejament urbanístic de Catalunya.
18.1 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya té per objecte garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre la consulta pública d'aquests instruments tant de forma presencial, com per mitjans telemàtics.
18.2 El Registre depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i correspon a les comissions territorials d'urbanisme la recopilació, dipòsit i tractament dels documents que l'integren relatius a llur àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma presencial d'aquests documents.
18.3 S'ha d'incorporar al Registre un exemplar complet de tots els instruments de planejament urbanístic vigents en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics derivats aprovats definitivament pels ajuntaments.
18.4 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya ha de garantir l'accés telemàtic, com a mínim, a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d'ordenació que integren els instruments de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat per a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.5 També a aquests efectes, en el cas de plans derivats aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació que s'ha de lliurar a les comissions territorials d'urbanisme en compliment de l'article 86 de la Llei d'urbanisme, ha d'incorporar, a més de l'instrument de planejament complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.6 Qualsevol persona pot consultar els documents continguts en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya i sol·licitar l'obtenció de còpies..

Article 19. Drets d'informació respecte als procediments urbanístics.
19.1 D'acord amb el reconeixement de l'acció pública en matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de la Llei d'urbanisme, es considera persona interessada en un procediment urbanístic, a més de qui el promogui o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució que s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell.
19.2 En els procediments de tramitació dels instruments de planejament i gestió, tothom té dret a consultar els instruments sotmesos a informació pública i els instruments que hagin estat objecte d'aprovació provisional, i tenen dret a obtenir-ne còpies. .
19.3 En la resta de procediments en matèria urbanística, les persones interessades tenen dret a conèixer l'estat de tramitació i a obtenir còpies dels documents que integren l'expedient d'acord amb el què estableix la legislació en matèria de procediment administratiu.
19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a accedir als arxius, registres i expedients administratius corresponents a procediments urbanístics finalitzats en els termes i condicions que regula la legislació en matèria de procediment administratiu..

Article 20. Certificats d'aprofitament urbanístic.
20.1 Les persones interessades poden demanar l'emissió de certificats d'aprofitament urbanístic d'una o d'unes finques concretes a l'ajuntament competent, que ha de notificar el certificat pertinent, subscrit pel secretari o secretària de l'ajuntament, en el termini d'un mes des de la presentació de la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament. En cas de finques no contigües, s'ha de sol·licitar i emetre un certificat per a cada una d'elles. .
20.2 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereix l'apartat anterior ha d'expressar quin és el règim urbanístic aplicable a la finca o finques en el moment de la seva sol·licitud, tot indicant:.
a) Els instruments de planejament i gestió urbanístics aplicables, així com si algun d'ells està en tramitació o subjecte a procediments de revisió o modificació i, en aquest cas, si s'ha acordat la suspensió de tramitacions i d'atorgament de llicències que regula l'article 71 de la Llei d'urbanisme.
b) La classificació i la qualificació del sòl, amb indicació dels paràmetres aplicables respecte a l'ús del sòl, les condicions d'edificació i l'aprofitament del subsòl.
c) Si s'escau, el sector de planejament o el polígon d'actuació urbanística en què està inclosa la finca.
d) Les altres determinacions urbanístiques significatives que condicionin l'aprofitament i l'ús del terreny.
20.3 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereixen els apartats anteriors, en el cas que la finca sigui edificable i susceptible d'obtenir llicència urbanística directament i immediatament, té una vigència de sis mesos, a comptar des de la notificació a les persones interessades. Sens perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu d'atorgar les llicències que siguin sol·licitades en la forma establerta per la legislació de règim local dins aquest termini de vigència i que no tinguin defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat. En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa del procediment d'atorgament de llicències regulada per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat.
20.4 La manca de notificació del certificat d'aprofitament urbanístic, transcorregut el termini d'un mes des de la seva sol·licitud, té els mateixos efectes previstos en l'apartat 3, en el sentit que les llicències urbanístiques que se sol·licitin durant el termini de sis mesos a comptar des de la finalització del referit termini d'un mes establert en l'apartat 1, s'han d'atorgar si el projecte s'ajusta a les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat, i en el sentit que la sol·licitud de llicències no es veu afectada per la suspensió potestativa regulada per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat..

Capítol III.
Dret a la participació ciutadana..

Article 21. Foment de la participació ciutadana en els processos de planejament i gestió urbanístics.
Les administracions urbanístiques han de fomentar la participació dels ciutadans i de les ciutadanes en la tramitació dels instruments de planejament i gestió urbanístics i, en tot cas, han de sotmetre aquests instruments als tràmits d'informació pública previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..

Article 22. Programes de participació ciutadana en el procés de planejament.
22.1 Per facilitar la participació en el procés de formulació dels instruments de planejament urbanístic, l'administració competent pot aprovar el corresponent programa de participació ciutadana, d'acord amb el que estableix l'article 105 d'aquest Reglament.
22.2 El programa de participació ciutadana expressa les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d'informació pública, i pot referir-se a les fases i continguts següents:.
a) Contingut en relació amb la fase prèvia al període d'informació pública:.
1r. Accions d'informació i comunicació, que difonguin l'acord d'iniciar el planejament i facilitin les dades necessàries per donar coneixement suficient del seu abast i característiques. Aquestes accions poden comprendre la publicació i exposició al públic d'un avanç de l'instrument de planejament i la realització d'actes informatius, conferències, presentació d'estudis previs i altres instruments similars.
2n. Canals de participació, on es defineixin els diferents instruments que es posaran a disposició de la ciutadania i les institucions per recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de propostes. Es poden incloure enquestes, entrevistes, debats en grup, tallers de propostes i similars. En tot cas, els canals previstos han de buscar la intervenció dels sectors de població significatius en el territori i no limitar-se a una crida genèrica a la participació. Aquestes actuacions poden ser complementades amb mitjans telemàtics.
3r. Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions realitzades i la presentació de l'informe de resultats d'aquest procés.
b) Contingut en relació amb el període d'informació pública:.
1r. Mecanismes d'informació sobre l'ordenació proposada per l'instrument aprovat inicialment.
2n. Mecanismes d'informació per donar a conèixer l'obertura d'aquest període i el sistema de recollida d'al·legacions i propostes de manera que faciliti la seva presentació, habilitant els mitjans i els espais adients d'acord amb les característiques del territori.
c) Contingut en relació amb la fase posterior al període d'informació pública:.
1r. Realització d'un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d'elaboració.
2n. Mecanismes de publicitat del contingut de l'informe de valoració.
22.3 L'acord d'aprovació del programa de participació ciutadana es publica per edicte al diari o Butlletí Oficial que correspongui i el seu contingut pot ser objecte de consulta pública a les dependències i en l'horari que l'edicte assenyali, sens perjudici de l'adopció de qualsevol altra mesura de divulgació o publicitat. ..

Article 23. Convocatòria d'informació pública en els procediments urbanístics.
23.1 La informació pública en la tramitació de procediments de planejament i de gestió urbanístics s'ha de convocar mitjançant edictes d'acord amb les següents regles:.
a) Quan es tracti de la tramitació de plans directors urbanístics, plans d'ordenació urbanística municipal o plurimunicipal, programes d'actuació urbanística municipal o comarcal, revisió-adaptació de figures de planejament general a la Llei d'urbanisme, normes de planejament i plans parcials de delimitació, així com quan es tracti de la revisió dels plans i normes esmentats, els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui i a dos dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
b) Quan es tracti de la tramitació de modificacions puntuals de les figures de planejament objecte de l'apartat anterior així com de tramitar plans urbanístics derivats, instruments de gestió urbanística i de procediments per a l'aprovació de projectes en sòl no urbanitzable, els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
c) Quan es tracti de la tramitació de procediments per a l'autorització d'usos i obres de caràcter provisional, n'hi ha prou amb la publicació de l'edicte al diari oficial o Butlletí Oficial corresponent.
23.2 A més del què estableix l'apartat anterior, l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer per mitjans telemàtics la convocatòria d'informació pública en els procediments de planejament i gestió urbanístics que tramitin i, en el cas d'instruments de planejament, també han de garantir la consulta del projecte per aquests mitjans.
23.3 Els edictes han d'indicar:.
a) L'instrument o expedient sotmès a informació pública.
b) El termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti.
c) L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
d) Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se l'instrument o expedient.
23.4 El termini d'informació pública es computa des de la darrera publicació obligatòria, d'entre les regulades en l'apartat 1; quan a més a més, es practiqui la notificació individualitzada, el còmput, per a cadascuna de les persones interessades, es fa des de la notificació llevat del cas en què la darrera publicació obligatòria sigui posterior.
23.5 Durant el període d'informació pública totes les persones, físiques o jurídiques, poden:.
a) Consultar la documentació, escrita i gràfica, que integra l'instrument o expedient i obtenir-ne còpia. A aquests efectes les administracions competents estan obligades a garantir, des de l'inici del període d'informació pública, la consulta i l'obtenció de còpies de la documentació.
b) Presentar al·legacions o suggeriments, així com els informes o documents que considerin oportú aportar en relació amb l'instrument o expedient sotmès a informació pública..

Article 24. Consells assessors urbanístics.
24.1 Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb l'article 8.2 de la Llei d'urbanisme, consells assessors urbanístics, amb les facultats informatives i deliberatives que en cada cas els reconeguin, com poden ser:.
a) Proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa de participació ciutadana i fer el seguiment de la seva posada en pràctica.
b) Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació.
c) Considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible.
d) Opinar sobre les al·legacions presentades.
e) Estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana en la tramitació de les figures de planejament derivat i d'instruments de gestió quan considerin que la seva transcendència ho justifiqui.
24.2 Aquests consells estaran integrats pels membres que designin els ajuntaments, com ara representants d'altres administracions públiques, corporacions, associacions i altres institucions de la societat civil, així com experts en urbanisme, habitatge, medi ambient i altres matèries relacionades amb l'urbanisme..

Capítol IV.
Convenis urbanístics.

Article 25. Disposicions generals.
25.1 Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídicoadministrativa i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
25.2 L'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
25.3 Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu..

Article 26. Publicitat dels convenis urbanístics.
26.1 L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació.
26.2 Les entitats públiques que subscriguin convenis urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
26.3 Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 d'aquest Reglament procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui. ..

TÍTOL TERCER.
Del règim urbanístic del sòl.

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 27. Principis generals del règim urbanístic del sòl.
27.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar d'ells dintre dels límits i amb compliment dels deures establerts en la legislació i el planejament urbanístics i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el contingut urbanístic del dret de propietat i defineixen la seva funció social.
27.2 L'ordenació urbanística de l'ús dels terrenys i de les construccions, en tant que delimita el contingut urbanístic de la propietat del sòl d'acord amb la seva funció social, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per la Llei d'urbanisme i per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
27.3 En cas de transmissió de finques per qualsevol causa o títol, la nova persona titular se subroga en els drets i deures urbanístics dels propietaris o propietàries anteriors, i també en els compromisos que aquests haguessin acordat amb l'administració urbanística si han estat objecte d'inscripció en el Registre de la propietat o bé de publicitat per raó de l'aprovació d'un conveni o per formar part d'un instrument de planejament o gestió urbanística. ..

Article 28. Determinació del caràcter anticipat de les modificacions del planejament a efectes indemnitzatoris.
En defecte de previsió expressa de terminis d'execució per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu, o des que s'hagi establert la corresponent ordenació detallada. ..

Article 29. Deures d'ús, de conservació i de rehabilitació.
29.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles estan obligats a destinar-los als usos previstos per l'ordenació urbanística.
29.2 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions, instal·lacions i altres béns immobles estan obligats a complir els deures de conservació i de rehabilitació establerts per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, per la legislació sectorial aplicable i per les ordenances locals. Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que determina la Llei d'urbanisme:.
a) El manteniment o la reposició de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles.
b) La conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions, d'acord amb llur destí.
c) Aquells deures de conservació i rehabilitació que determini la legislació sectorial o que estableixin les normes de protecció del patrimoni cultural dels plans urbanístics.
d) El compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats..

Article 30. Règim urbanístic del sòl .
30.1 El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i, en el seu cas, per la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o, en sòl urbà, també per la inclusió en un polígon d'actuació urbanística.
30.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:.
a) Sòl urbà, en les categories de consolidat o no consolidat.
b) Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat o no delimitat.
c) Sòl no urbanitzable..

Article 31. Sòl urbà consolidat i no consolidat.
31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Són terrenys que tenen la condició de solar.
b) Són terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a) de la Llei d'urbanisme, tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en un sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos.
31.2 Tenen la condició de sòl urbà no consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d'actuació urbanística que tenen per objecte completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o qualsevol altra actuació no inclosa en l'apartat 1.b) d'aquest article.
b) Es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni en polígons d'actuació urbanística, que estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió és necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.
31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat en els casos que preveu l'article 31.2 de la Llei d'urbanisme..

Article 32. Règim urbanístic del subsòl.
32.1 L'aprofitament urbanístic del subsòl és el què determina, si s'escau, el planejament urbanístic i està subordinat, en tot cas, a les exigències de la implantació d'instal·lacions i infraestructures vinculades a la prestació de serveis públics o d'interès públic, tals com telecomunicacions, subministraments, transport i altres anàlegs. .
32.2.L'adquisició i la materialització de l'aprofitament urbanístic que el planejament atribueixi al subsòl estan també subordinades a les limitacions que es derivin de la legislació sectorial respecte a la preservació front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques d'interès declarat, dels aqüífers classificats i del patrimoni geològic protegit d'acord amb la legislació sectorial aplicable. .
32.3 Els límits a l'aprofitament urbanístic del subsòl establerts en els apartats 1 i 2 anteriors delimiten el contingut urbanístic de la propietat del subsòl i no confereixen a les persones propietàries el dret a exigir indemnització en el cas que comportin una reducció de l'aprofitament urbanístic del subsòl previst en el planejament urbanístic.
32.4 En sòl urbà, quan de les exigències derivades de la prestació de serveis públics o d'interès públic en el subsòl se'n derivi una incompatibilitat total o parcial amb l'ús del sòl o del vol de l'immoble privat servent d'acord amb l'aprofitament urbanístic atribuït, s'ha de procedir a l'expropiació de l'aprofitament afectat, llevat que s'inclogui l'immoble en un àmbit d'actuació urbanística que garanteixi la distribució equitativa de beneficis i càrregues, cas en el qual es pot aplicar, si s'escau, el procediment d'ocupació directa previst a l'article 150 de la Llei d'urbanisme. L'expropiació s'ha d'estendre a la totalitat del terreny si, com a conseqüència de l'afectació, no és possible la materialització, ni tan sols parcial, de l'aprofitament urbanístic atribuït.
32.5 En el cas a què es refereix l'apartat anterior, l'expropiació l'ha de dur a terme l'administració competent per raó del servei a implantar, i correspon a la persona titular del servei que doni lloc a l'afectació la condició de persona beneficiària de l'expropiació..

Capítol II.
Sistemes urbanístics..

Article 33. Disposicions generals.
33.1 L'ordenació urbanística dels terrenys que formin part del domini públic d'acord amb la delimitació o atermenament efectuats en aplicació de la legislació sectorial, ha d'atribuir a aquests terrenys la qualificació de sistema urbanístic i el destí que sigui conforme amb la legislació sectorial aplicable.
33.2 Integren el sistema urbanístic d'equipaments comunitaris els equipaments de titularitat pública que preveu el planejament urbanístic en compliment dels estàndards que exigeixen els articles 65 i 94 de la Llei d'urbanisme i de les reserves determinades pel planejament general d'acord amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 de l'article 68 d'aquest Reglament. També integren aquest sistema la resta d'equipaments que preveu el planejament, siguin de titularitat pública o privada. En tot cas, correspon al planejament urbanístic determinar els sòls on es poden implantar equipaments d'una o altra titularitat.
33.3 Els serveis tècnics, que formen part del sistema urbanístic d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article 34.5 de la Llei d'urbanisme, comprenen, entre d'altres, els parcs de maquinària, les infraestructures hidràuliques i les instal·lacions de gestió de residus, d'abastament i subministrament d'aigua, de sanejament, de producció i distribució d'energia, i de telecomunicacions. El planejament urbanístic pot preveure que el sòl destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat pública o privada, i pot establir l'obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis tècnics.
33.4 El sistema d'habitatges dotacionals públics és un sistema urbanístic diferenciat del sistema d'equipaments comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública del sòl, la qual s'obté mitjançant cessió obligatòria i gratuïta o expropiació, d'acord amb l'article 34.7 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, mitjançant les formes previstes per la legislació sectorial d'habitatge. ..

Article 34. Supòsits de compatibilitat entre sistemes i altres qualificacions.
34.1 El planejament urbanístic pot preveure que el subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat pública es destini a usos diferents dels atribuïts al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema.
34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos en polígons d'actuació urbanística o en sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament urbanístic pot establir que el subsòl del sòl que destini a sistemes de titularitat pública sigui susceptible d'aprofitament de titularitat privada, destinat a l'ús d'aparcament, de magatzem, a usos propis dels equipaments o a d'altres usos admesos pel planejament en el subsòl, quan sigui necessari per garantir l'equilibri de beneficis i càrregues derivat de la cessió gratuïta del sòl destinat a nous sistemes de titularitat pública. .
34.3 En sòl urbà el planejament urbanístic pot qualificar com a sistema de titularitat pública part de les edificacions existents, de les edificacions de nova construcció, o del vol o del subsòl dels immobles, per raó de la necessitat d'implantació d'equipaments comunitaris, així com per facilitar l'accessibilitat dels vianants als sistemes viari i d'espais lliures en les trames urbanes consolidades. L'obtenció d'aquests sistemes es pot dur a terme per expropiació quan l'immoble afectat no formi part d'un àmbit d'actuació urbanística que prevegi la cessió gratuïta del sistema..

Article 35. Inclusió o vinculació de sistemes urbanístics en sectors o polígons d'actuació.
35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanístics generals que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en polígons d'actuació urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament urbanístic derivat, resta classificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitzable, segons que correspongui, i, en conseqüència, és part integrant del sector.
35.2 El pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'ordenació urbanística municipal també poden, en aquells casos que sigui necessari per a la implantació de les infraestructures i serveis de connexió o per a l'ampliació o el reforçament d'aquestes infraestructures i serveis que requereixi el desenvolupament de l'àmbit:.
a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
b) Vincular a sectors subjectes a un pla de millora urbana, o a polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, als efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
35.3 En els casos previstos en l'apartat 2 d'aquest article, els terrenys vinculats no formen part del sector ni del polígon d'actuació urbanística ni als efectes de l'aplicació dels índexs d'edificabilitat i altres paràmetres urbanístics, ni als efectes de compliment dels estàndards de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput de les superfícies necessàries per exercir la iniciativa en matèria d'execució del planejament, i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació es produeix en els termes que estableix l'article 133.4 d'aquest Reglament.
35.4 La superfície dels terrenys que formin part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no comptabilitza com a superfície de l'àmbit als efectes establerts en l'article 35.2 de la Llei d'urbanisme..

Capítol III.
Aprofitament urbanístic..

Article 36. Regles de ponderació de l'aprofitament urbanístic.
36.1 Els elements que integren l'aprofitament urbanístic són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. La intensitat dels usos depèn del nombre d'establiments per unitat de superfície o de la densitat de l'ús residencial, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic. .
36.2 Quan l'àmbit d'actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament urbanístic i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode següent:.
S'estableixen coeficients d'homogeneïtzació, d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme que, de manera justificada, expressin les diferències de valor de l'ús i de la intensitat de l'ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la unitat.
En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d'edificabilitat i per la superfície de la zona en determina l'aprofitament urbanístic, que s'expressa en unitats de valor o d'aprofitament. En el cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a usos en els quals l'edificabilitat, pel seu caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l'aprofitament urbanístic, com els usos esportius a l'aire lliure o altres anàlegs, l'aprofitament es determina pel producte del coeficient d'homogeneïtzació, que ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona o sistema.
L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s'hi inclouen.
L'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit d'actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació per la superfície total d'aquest, determinada d'acord amb allò que estableix l'article 35 d'aquest Reglament. ..

Capítol IV.
Règim del sòl urbà i del sòl urbanitzable.
Secció primera.
Drets i deures en sòl urbà consolidat..

Article 37. Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat.
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats com a sòl urbà consolidat tenen dret a:.
a) Completar o acabar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents en el cas que els terrenys estiguin inclosos a aquests efectes en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i terminis que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic..

Article 38. Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat.
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats com a sòl urbà consolidat estan subjectes als deures següents:.
a) Costejar i, si s'escau, executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents en el cas que els terrenys estiguin inclosos a aquests efectes en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i terminis que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
c) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
Secció segona.
Drets i deures en sòl urbà no consolidat..

Article 39. Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat.
Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat tenen dret a:.
a) Completar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents, si els terrenys estan inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars resultants en les condicions i terminis que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic. ..

Article 40. Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat.
40.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d'actuació urbanística tenen els deures següents: .
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.
b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública inclòs en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. .
c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública que el planejament urbanístic general inclogui en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys.
d) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic, en el cas dels plans de millora urbana o dels polígons d'actuació urbanística que determina l'apartat 2 d'aquest article.
e) Costejar i, si escau, executar la urbanització dels sistemes generals i locals inclosos en l'àmbit i de les infraestructures necessàries per al seu funcionament, d'acord amb el que estableixi el planejament, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d'instal·lació de les xarxes d'abastament d'aigua, de subministrament d'energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Participar en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada.
g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic.
h) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
i) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.
40.2 El deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic és d'aplicació a tots aquells sectors de millora urbana i polígons d'actuació urbanística que tinguin alguna de les finalitats establertes en l'article 68.2.a) de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes, s'inclouen en aquestes finalitats: .
a) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urbà en àmbits que en la seva major part no han estat objecte prèviament de transformació urbanística.
b) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte la transformació del model urbanístic preexistent. Comporten transformació del model urbanístic preexistent les actuacions que determinen l'establiment d'una nova estructura fonamental de l'àmbit per raó de la creació de nous sistemes, la implantació d'usos principals diferents dels existents, o la substitució de l'edificació existent per l'establiment de nous criteris d'ordenació, però no les actuacions d'abast limitat per a l'ajust, l'ampliació o la millora de la vialitat o dels espais lliures. .
c) Les actuacions urbanístiques aïllades que donen lloc a un increment de l'aprofitament urbanístic per raó de la transformació dels usos preexistents o de l'augment de l'edificabilitat. En aquest cas, l'actuació pot anar referida a un únic terreny i comportar la delimitació d'un polígon d'actuació als únics efectes de cessió del 10% d'aprofitament de l'actuació.
40.3 Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat no inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana ni en polígons d'actuació urbanística tenen els deures següents:.
a) Cedir gratuïtament a l'ajuntament, de manera prèvia a l'edificació, la part dels terrenys destinada a carrers o qualsevol altre tipus de via del sistema urbanístic de comunicacions, o a llurs ampliacions, sempre que aquesta cessió sigui necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.
b) Costejar i executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars.
c) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic.
d) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
Secció tercera.
Drets i deures en sòl urbanitzable..

Article 41. Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable.
41.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable poden promoure'n la transformació, d'acord amb el que estableix l'article 33.4 de la Llei d'urbanisme i amb subjecció als criteris de graduació temporal i espacial que estableixin, si s'escau, els plans territorials parcials, els plans directors territorials o el planejament urbanístic general.
41.2 Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable, mentre no es procedeixi a la seva transformació, tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar de llurs terrenys d'acord amb el règim establert per la Llei d'urbanisme per al sòl no urbanitzable. Tanmateix, en el sòl urbanitzable delimitat no és possible d'autoritzar els usos i les obres regulats per l'article 47 de la Llei d'urbanisme per al sòl no urbanitzable..

Article 42. Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable.
La transformació del sòl urbanitzable comportarà per als seus propietaris o propietàries els deures següents:.
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.
b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública inclòs en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. .
c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública que el planejament urbanístic general inclogui en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys i el sòl per a les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l'actuació, quan aquest sòl no sigui ja de titularitat pública.
d) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del sector.
e) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d'instal·lació de les xarxes d'abastament d'aigua, de subministrament d'energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors a l'actuació urbanística i les obres per a l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes que siguin necessàries com a conseqüència de la magnitud de la dita actuació, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic general, incloent-hi, d'acord amb el que estableix la legislació sectorial, l'obligació de participar en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic que siguin necessàries perquè la connectivitat del sector sigui l'adequada.
g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic.
h) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
i) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.
Secció quarta.
Disposicions comunes al sòl urbà i urbanitzable..

Article 43. Cessions de sòl amb aprofitament.
43.1 L'administració actuant ha de fixar en el procés de reparcel·lació l'emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic que hagi de ser objecte de cessió. Aquest emplaçament pot atendre proporcionalment les diferents qualificacions de zona de l'àmbit d'actuació, per tal d'assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d'habitatges de protecció pública.
43.2 La cessió de sòl amb aprofitament que correspongui pot ésser substituïda, per acord entre l'administració actuant i les persones propietàries afectades, pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d'habitatge o si l'ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. La concreció d'aquests terrenys i la seva adjudicació a favor de l'administració actuant es produeix amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació.
43.3 Als efectes del què estableix l'apartat 2, constitueix un supòsit de millora de la política d'habitatge la cessió de terrenys fora de l'àmbit d'actuació destinats a habitatge protegit, quan en aquest àmbit d'actuació no hi ha terrenys amb la qualificació adequada per a aquest destí.
43.4 La cessió també pot ésser substituïda totalment o parcialment per l'equivalent del seu valor econòmic quan l'ordenació urbanística doni lloc a una parcel·la única i indivisible, o quan concorrin les circumstàncies previstes en l'article 120.1.d de la Llei d'urbanisme en el sentit que la cessió no es pugui emplaçar en una parcel·la independent. En tots els casos, l'equivalent s'ha de destinar a les finalitats dels patrimonis públics de sòl i d'habitatge que regula l'article 224 d'aquest Reglament..

Article 44. Participació de l'administració actuant en el cost de la urbanització.
D'acord amb el què estableix l'article 46 de la Llei d'urbanisme, l'administració actuant està exempta de participar en les càrregues d'urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment dels deures de cessió de les persones propietàries, i així s'ha d'establir en el projecte de reparcel·lació, si concorren conjuntament els següents requisits:.
a) Que el sòl es reservi expressament per a atendre necessitats d'habitatge, mitjançant promoció pública d'habitatges en règim de lloguer o de cessió temporal d'ús. Aquesta reserva s'ha de fer constar en la descripció de la finca o finques objecte de cessió del projecte de reparcel·lació i en el Registre de la propietat.
b) Que el sòl resti subjecte en el projecte de reparcel·lació, i així es faci constar en el Registre de la propietat, a una prohibició de disposar per un termini mínim de 30 anys, no incloent-se en aquesta prohibició les fórmules jurídiques que comporten la dissociació del domini, ni la constitució del dret de superfície, ni la transmissió a favor d'altres administracions públiques o d'entitats dependents d'aquestes, sempre que en aquests casos es mantingui el destí previst a l'apartat a)..

Article 45. Requisits per a l'edificació del sòl.
45.1 Per tal que el sòl pugui ser edificat, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de la llicència d'edificació corresponent, cal que hagi assolit la condició de solar. No obstant això, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a l'execució de les d'urbanització o reurbanització si es compleixen les condicions i requisits que estableix l'article 237 d'aquest Reglament.
45.2 Si per a l'edificació és necessària la prèvia reparcel·lació del sòl, aquesta ha d'haver estat aprovada per acord que hagi guanyat fermesa en via administrativa.
45.3 No s'aplica el què estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article en el cas d'execució anticipada de sistemes urbanístics de titularitat pública..

Capítol V.
Règim del sòl no urbanitzable.
Secció primera.
Règim d'ús del sòl no urbanitzable..

Article 46. Disposicions generals.
46.1 Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per la legislació sectorial i urbanística, pel planejament territorial i urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.
46.2 En sòl no urbanitzable, a més de la utilització d'acord amb la seva naturalesa rústica, només es poden admetre els usos, construccions i obres previstos en la Llei d'urbanisme, respectant en tot cas les incompatibilitats i determinacions de la legislació sectorial i del planejament territorial i urbanístic. .
46.3 A més dels requisits específics exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a cada un dels usos i construccions admesos per la Llei d'urbanisme, llur autorització requereix, en tots els casos:.
a) Que l'àmbit d'actuació no estigui sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. .
b) Que les actuacions no disminueixin de manera significativa la permeabilitat o l'estabilitat del sòl ni afectin de manera negativa la connectivitat territorial dels sistemes naturals o dels sistemes urbans.
c) Que no es tracti d'actuacions que, atenent els valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de les dites finalitats.
d) Que es garanteixi la preservació del sòl no urbanitzable respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades.
46.4 Els propietaris o propietàries de sòl no urbanitzable per al qual s'autoritzi la implantació dels usos, construccions i obres admesos per la Llei d'urbanisme tenen el deure de costejar i d'executar les obres i actuacions necessàries per donar compliment a les mesures correctores que s'estableixin en el pla especial urbanístic o en l'aprovació del projecte, així com el deure de complir les condicions de caràcter urbanístic que estableixi la llicència municipal, d'acord amb el què disposa l'article 59 d'aquest Reglament..

Article 47. Actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable.
47.1 Són actuacions específiques d'interès públic admissibles en sòl no urbanitzable, d'acord amb el què disposi el planejament territorial i urbanístic: .
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que s'integrin en la trama urbana.
c) Les infraestructures pròpies del sistema urbanístic de comunicacions.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de sanejament, la gestió de residus, la producció d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.
47.2 Les actuacions específiques d'interès públic s'han d'implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.
47.3 Per a la implantació de les actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat anterior cal que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de les indicades actuacions, o bé s'aprovi el corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'aprovació d'un pla especial urbanístic és preceptiva en els casos següents:.
a) Quan el planejament urbanístic general ho exigeixi.
b) Quan es tracti de la implantació d'un sistema urbanístic general no previst pel planejament urbanístic general.
c) Quan es tracti de la implantació d'una de les infraestructures previstes en l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, que afecti més d'un municipi o diverses classes de sòl, sens perjudici del què estableix la legislació sectorial.
47.4 En els casos en què no és preceptiva l'aprovació d'un pla especial urbanístic, correspon a la persona interessada l'opció entre promoure l'aprovació d'aquest pla o l'aprovació del projecte corresponent d'acord amb el procediment previst a l'article 48 de la Llei d'urbanisme..

Article 48. Construccions i instal·lacions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal.
48.1 Als efectes del que estableix l'article 47.6.a) de la Llei d'urbanisme, es consideren construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal:.
a) Les construccions o instal·lacions destinades específicament a la criança d'animals o bé al conreu d'espècies vegetals.
b) Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i demés estris al servei de les activitats forestals, de criança d'animals o de conreu d'espècies vegetals.
c) Les construccions destinades a l'emmagatzematge, la conservació, la manipulació, l'envasat i la transformació de productes, així com les destinades a la prestació de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s'hagin originat o tinguin com a destinació, respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola o ramadera o un conjunt d'unitats d'explotació, integrades sota una direcció empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt. .
d) Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o viver d'espècies vegetals.
48.2 La implantació de construccions i instal·lacions pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes està subjecta al procediment següent:.
a) Si el projecte supera els llindars fixats d'acord amb els articles 68.8.d) o 93.2.e) d'aquest Reglament, incorpora l'ús d'habitatge o d'allotjament de persones treballadores temporeres, o afecta restes arqueològiques d'interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d'interès, es requereix que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de les construccions i les instal·lacions, o bé s'aprovi el corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
b) En els altres casos, únicament es requereix l'obtenció de llicència urbanística municipal..

Article 49. Activitats d'explotació de recursos naturals i construccions i instal·lacions vinculades.
49.1 Als efectes del què estableix l'article 47.6.a) de la Llei d'urbanisme, es consideren activitats d'explotació dels recursos naturals les activitats extractives i aquelles altres activitats d'utilització del sòl, diferents de les agrícoles, forestals o ramaderes, que comportin canvis en la configuració natural dels terrenys.
49.2 Entre les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.
49.3 La implantació d'activitats d'explotació de recursos naturals i de les construccions i instal·lacions vinculades a elles requereix, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de l'activitat i les instal·lacions, o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic..

Article 50. Noves construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres .
50.1 D'acord amb l'article 47.6.b) de la Llei d'urbanisme, les noves construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres en sòl no urbanitzable han d'estar associades a l'explotació rústica directament i justificadament. .
50.2 Per considerar que els usos d'habitatge familiar i d'allotjament de persones treballadores temporeres estan directament i justificadament associats a una explotació rústica, cal que concorrin els requisits següents:.
a) Que la construcció destinada a habitatge o a allotjament de persones treballadores temporeres s'emplaci en finques que siguin objecte d'explotació agrícola, ramadera, forestal o d'explotació d'altres recursos naturals, que aquesta explotació estigui configurada com una unitat econòmica des de la vessant de la legislació fiscal i sectorial o formi part d'un conjunt integrat d'unitats econòmiques sota una direcció empresarial comuna, i que la dimensió física o econòmica de l'explotació justifiqui la implantació de l'ús d'habitatge.
b) En el cas d'habitatge familiar, s'ha d'acreditar la seva necessitat amb relació a les funcions de vigilància, assistència, gestió o control derivades o exigides per les característiques de l'explotació, i l'habitatge s'ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l'explotació o de la persona que, en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi les indicades funcions. .
c) En el cas de construccions per a l'allotjament de persones treballadores temporeres, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeix, periòdicament, el treball coordinat de persones que l'oferta laboral local no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser objecte d'altres usos admesos en sòl no urbanitzable degudament autoritzats.
50.3 La concurrència de raons justificades en la dimensió i característiques de l'explotació permet l'autorització de la creació de nous habitatges, mitjançant divisió en propietat horitzontal d'edificacions existents, o de noves construccions destinades a habitatge familiar, encara que ja existeixi un habitatge familiar associat a la mateixa explotació, sempre que s'acrediti que algun dels seus residents exerceix les funcions a les que es refereix l'apartat 2.b) d'aquest article.
50.4 Les noves construccions destinades a l'ús d'habitatge familiar han d'estar integrades en les construccions principals de l'explotació rústica de la qual es tracti, bé per contigüitat o bé per proximitat, amb una tipologia adequada al medi rural i a la resta de construccions de l'explotació.
Els requisits de contigüitat o proximitat no s'exigeixen quan els esmentats usos es preveuen implantar en construccions existents en els terrenys objecte de l'explotació, la reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a la nova construcció, sempre i quan llurs característiques ho justifiquin.
50.5 La implantació de construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres requereix, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions de llur implantació, o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
50.6 La llicència urbanística municipal per a la construcció d'habitatges familiars o d'edificacions destinades a l'allotjament de persones treballadores temporeres ha de condicionar la seva eficàcia:.
a) Al manteniment o a la implantació efectiva de l'explotació rústica.
b) A la indivisibilitat de les finques registrals en les que s'emplacin les construccions.
c) A l'acreditació que les condicions a què es refereix l'apartat anterior han estat objecte d'anotació al Registre de la propietat. La pràctica de la nota marginal es durà a terme d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
50.7 La condició de la indivisibilitat de les finques registrals a què es refereix l'apartat anterior pot quedar sense efectes si es produeixen les següents circumstàncies:.
a) L'alteració, total o parcial, de llur classificació com a conseqüència de l'aprovació d'un nou planejament.
b) L'autorització de la implantació de nous usos o d'un canvi en l'explotació o destí de les finques. En aquest cas, la divisió s'ha d'autoritzar, si s'escau, mitjançant el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament..

Article 51. Establiments de turisme rural i de càmping.
51.1 Es consideren construccions destinades a activitats de turisme rural, als efectes de l'article 47.6.e) de la Llei d'urbanisme, les construccions auxiliars dels establiments de turisme rural que regula la legislació de turisme de Catalunya. .
51.2 Les construccions a què es refereix l'apartat anterior, així com la implantació de càmpings requereixen que aquestes actuacions estiguin admeses pel pla d'ordenació urbanística municipal i que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de les indicades actuacions. Aquest pla especial ha de regular la superfície de l'actuació, i l'emplaçament, ocupació, alçades i la resta de paràmetres de les edificacions o de les àrees d'acampada i de serveis, d'acord amb l'estudi d'impacte i integració paisatgística que ha d'incorporar..

Article 52. Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària.
52.1 El dimensionat i les característiques de les construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària diferents que el de subministrament de carburants, s'han de justificar tenint en compte la intensitat i tipus de trànsit de la via a la qual es pretén donar servei i la distància respecte dels nuclis urbans existents a l'entorn, amb capacitat d'oferir els mateixos serveis. Aquestes instal·lacions han de constituir un conjunt arquitectònic integrat amb les instal·lacions de subministrament de carburants.
52.2 Els altres serveis de la xarxa viària admissibles en sòl no urbanitzable als què es refereix l'apartat 1 són: els tallers de reparació de pneumàtics i d'aparells elèctrics dels vehicles, els bars-restaurants, la neteja de vehicles, i el comerç de venda de premsa periòdica i d'articles de primera necessitat.
52.3 La implantació d'estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària requereix, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de la indicada actuació, o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic..

Article 53. Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.
La implantació de les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques requereix l'obtenció de llicència urbanística municipal, llevat del cas que afecti restes arqueològiques d'interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d'interès, en què prèviament cal l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament..

Article 54. Obertura i recuperació de camins.
L'obertura o la recuperació de vies d'accés, camins i dreceres en sòl no urbanitzable se subjecta al següent procediment:.
a) Si l'actuació està prevista en un projecte sectorial, requereix l'obtenció de la llicència urbanística municipal.
b) Si l'actuació no està prevista en un projecte d'actuació tramitat d'acord amb la legislació sectorial, requereix, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial urbanístic, o bé l'aprovació del projecte corresponent d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic..

Article 55. Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals.
55.1 En sòl no urbanitzable s'admet la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, per destinar-les a habitatge familiar, a establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure i de restauració, sempre i quan aquestes masies o cases rurals hagin estat incloses per part del planejament urbanístic general o especial en el catàleg previst per la Llei d'urbanisme a aquests efectes. Les masies o cases rurals també es poden destinar a establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, si ho preveu expressament el catàleg, el qual pot establir un límit del nombre de places.
55.2 El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en el catàleg a què es refereix l'apartat anterior les masies i cases rurals que són susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per destinar-les als usos previstos en l'apartat anterior, i ha de justificar les raons arquitectòniques, paisatgístiques o socials que fonamenten llur preservació o recuperació. Aquests plans també poden preveure, si així ho justifiquen les característiques concurrents i sempre que es garanteixin les necessitats d'accessibilitat, que la superfície de sòl vinculada a la masia o casa rural susceptible de segregació sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, sense que, en cap cas, aquesta segregació pugui donar lloc a una resta de finca matriu inferior a aquestes unitats mínimes.
55.3 La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats, i les possibles ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar que admeti el planejament urbanístic no poden afectar els valors arquitectònics i paisatgístics concurrents, i han d'estar justificades en la necessitats derivades del desenvolupament dels usos admesos.
55.4 Si no s'alteren les característiques originals de l'edificació, se'n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d'acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat. .
55.5 La reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals requereix, a més de la inclusió en el catàleg, l'obtenció de la llicència urbanística municipal atorgada de conformitat amb el procediment que regulen l'article 50 de la Llei d'urbanisme i l'article 58 d'aquest Reglament..

Article 56. Execució d'obres i implantació d'usos en construccions preexistents.
56.1 En les construccions preexistents en sòl no urbanitzable, encara que no estiguin incloses en el catàleg al què es refereix l'article anterior, es pot admetre, d'acord amb el què estableixi el planejament urbanístic, la implantació o la represa d'activitats rústiques, de l'ús d'habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres associat a explotacions rústiques, d'establiments de turisme rural o de serveis associats a activitats de càmping, sempre i quan concorrin tots els requisits següents:.
a) Que les construccions no s'haguessin implantat il·legalment.
b) Que s'acrediti el compliment dels requisits i condicions exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació de cada un d'aquests usos.
c) Que les característiques de la construcció preexistent siguin coherents amb el caràcter de l'àmbit territorial on s'emplaça, o que aquesta coherència es pugui assolir mitjançant l'actuació projectada.
56.2 En els casos que regula l'apartat 1 d'aquest article, la implantació de l'ús i l'execució de les obres d'adequació o rehabilitació necessàries estan subjectes al procediment regulat en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
56.3 Les ampliacions de les construccions existents que estiguin efectivament destinades a activitats o usos admesos per la Llei d'urbanisme es poden autoritzar, d'acord amb el què estableixi el planejament urbanístic, mitjançant el procediment regulat en l'article 50 de la Llei d'urbanisme i 58 d'aquest Reglament. En el cas de construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal, cal l'aprovació prèvia del projecte d'acord amb el procediment regulat en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament si, com a conseqüència de l'ampliació, el conjunt de l'activitat supera els llindars que estableix el planejament.
56.4 Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de manteniment de les construccions existents efectivament destinades a usos admesos per la Llei d'urbanisme resten únicament subjectes a llicència municipal.
Secció segona.
Procediments d'autorització d'usos i construccions en sòl no urbanitzable..

Article 57. Aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable.
57.1 Els projectes que se sotmetin al procediment d'aprovació establert en l'article 48 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, els plans especials urbanístics per a la implantació de les actuacions, activitats i construccions a què es refereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Llei d'urbanisme, han d'incorporar la documentació següent:.
a) Una justificació específica de la finalitat del projecte, de la compatibilitat de l'actuació amb el planejament territorial, urbanístic i sectorial i de la concurrència dels requisits exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació de l'activitat o construcció de què es tracti.
b) L'avantprojecte de l'actuació, activitat o construcció, el qual ha referir-se a l'emplaçament i extensió de la finca o finques en les quals es projecta l'actuació, a la superfície ocupada per l'activitat i per les construccions i instal·lacions, i a llurs característiques fonamentals.
c) Un estudi d'impacte i integració paisatgística, amb el contingut que determinin les disposicions aplicables en matèria de paisatge i, com a mínim, una diagnosi raonada del potencial impacte i una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest estudi ha de ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de paisatge.
d) Els informes que preveuen els apartats c), d), e), f) i g) de l'article 48.1 de la Llei d'urbanisme. Aquests informes, així com l'estudi d'impacte i integració paisatgística, poden ser aportats directament per la persona interessada juntament amb el projecte, o poden ser demanats per l'ajuntament, una vegada instada la tramitació del projecte i simultàniament a la seva informació pública. Els referits informes han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes des que siguin sol·licitats, transcorregut el qual, si no han estat emesos, se seguiran les actuacions.
e) En el cas de les actuacions específiques d'interès públic previstes en l'article 47.4 de la Llei d'urbanisme, un informe del Departament competent en matèria de medi ambient, al qual és aplicable el què estableix la lletra d) d'aquest apartat. Aquest informe no és necessari si el pla especial o el projecte estan sotmesos a avaluació ambiental o avaluació d'impacte ambiental.
57.2 El procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de les noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable enumerades en l'article 49 de la Llei d'urbanisme és el següent:.
a) El projecte per al qual se sol·licita l'aprovació s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual l'ha de sotmetre a informació pública pel termini d'un mes, llevat que el projecte es refereixi a actuacions no admeses en sòl no urbanitzable d'acord amb la Llei d'urbanisme i amb aquest Reglament, en quin cas l'ajuntament ha d'acordar la inadmissió a tràmit.
b) L'ajuntament ha de resoldre sobre l'aprovació prèvia del projecte en el termini de dos mesos des del finiment del termini d'informació pública. .
c) Un cop acordada l'aprovació prèvia, si legalment procedeix, l'ajuntament ha de trametre l'expedient complet a la comissió territorial d'urbanisme corresponent en el termini de deu dies, la qual ha de resoldre sobre l'aprovació definitiva en el termini de tres mesos des què disposa de l'expedient.
57.3 Transcorregut el termini que estableix la lletra b) de l'apartat anterior sense que l'ajuntament hagi adoptat cap resolució, s'entendrà acordada l'aprovació prèvia del projecte i la persona interessada podrà sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent que continuï les actuacions. A aquests efectes, l'ajuntament ha de trametre l'expedient a la comissió territorial d'urbanisme corresponent.
57.4 L'aprovació prèvia del projecte requereix que aquest compleixi els requisits i condicions establerts en l'apartat 3 de l'article 46 d'aquest Reglament i les determinacions establertes en la legislació sectorial i en el planejament territorial i urbanístic aplicable. L'aprovació definitiva del projecte es pot denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85 de la Llei d'urbanisme.
57.5 Quan sigui preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, aquest ha de contenir la documentació que exigeix la legislació sectorial específica, i l'avaluació d'impacte ambiental se subjecta al procediment que estableix aquesta legislació, sens perjudici de la possibilitat d'efectuar conjuntament la informació pública del procediment d'avaluació i la informació pública prevista en l'apartat 2.a) d'aquest article..

Article 58. Atorgament de llicència per a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals i per altres actuacions en construccions existents.
El procediment d'atorgament de llicència urbanística municipal per a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, d'acord amb l'article 55 d'aquest Reglament, i per les ampliacions en construccions existents que regula l'apartat 3 de l'article 56 d'aquest Reglament, és el següent:.
a) El projecte per al qual se sol·licita l'aprovació s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual l'ha de sotmetre a informació pública per un termini de vint dies i, simultàniament, ha de sol·licitar informe a la comissió territorial d'urbanisme competent.
b) La comissió territorial d'urbanisme ha d'emetre informe en el termini de dos mesos des que disposa de l'expedient.
c) En el termini de 2 mesos des de l'emissió de l'informe de la comissió territorial d'urbanisme, l'ajuntament ha de resoldre sobre l'atorgament de la llicència. La llicència només es pot atorgar si l'informe de la comissió territorial d'urbanisme és favorable, i ha d'establir les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic que, si escau, hagi fixat el referit informe, així com aquelles altres que resultin procedents.
Secció tercera.
Condicions per a la implantació de les activitats i construccions..

Article 59. Mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic per a la implantació d'activitats i construccions en sòl no urbanitzable.
59.1 Els plans especials urbanístics i les resolucions per les quals s'aprovi la implantació d'actuacions en sòl no urbanitzable han de fixar les mesures correctores aplicables a fi d'evitar la degradació i la fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, i a fi de minorar els efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també han de fixar les condicions de caràcter urbanístic que calgui.
59.2 En les resolucions indicades en el punt anterior, així com, si s'escau, en les llicències municipals per a la implantació d'usos i construccions en sòl no urbanitzable s'han de fer constar les condicions especials que s'han d'adoptar, a càrrec de les persones interessades, per a l'obtenció dels subministraments necessaris i l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació que tinguin en compte els riscs geològics, naturals i tecnològics.
59.3 Les resolucions per les quals s'aprovi o autoritzi la implantació d'actuacions en sòl no urbanitzable poden subjectar el desenvolupament d'aquestes actuacions a un termini temporal, sempre que estigui justificat per les característiques de l'actuació, transcorregut el qual s'ha de produir, a càrrec de la persona interessada, el desmantellament de la instal·lació o construcció i la restitució del sòl al seu estat originari.
59.4 Quan l'actuació no és promoguda per una administració pública, per a garantir adequadament el compliment de les mesures correctores i de les condicions de caràcter urbanístic o temporal que s'imposin s'ha de prestar fiança per la quantia que s'estableixi en l'acord d'atorgament de la llicència. Aquesta garantia no pot excedir del pressupost estimat per a l'adopció de les mesures i condicions imposades.
La constitució de la garantia davant l'ajuntament i la presentació del projecte d'execució són condicions de compliment inexcusable per a l'inici de l'execució de les obres, cas de ser autoritzat el projecte i una vegada atorgada la llicència municipal.
59.5 Les condicions que estableixin les llicències d'acord amb els apartats 2 i 3 d'aquest article, o d'acord amb l'article 60 d'aquest Reglament, es poden fer constar en el Registre de la propietat d'acord amb la legislació hipotecària..

Article 60. Condicions d'edificació en sòl no urbanitzable.
Les llicències d'edificació en sòl no urbanitzable poden establir les condicions necessàries per garantir que els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia aparents de les edificacions en sòl no urbanitzable siguin coherents formalment amb el caràcter de l'àmbit territorial on siguin emplaçats, d'acord, si s'escau, amb els criteris establerts en aquest sentit pel planejament territorial i el planejament urbanístic..

Capítol VI.
Règim d'ús provisional del sòl ..

Article 61. Usos i obres de caràcter provisional.
61.1 Només poden ser admesos com a usos provisionals, en el casos i les condicions que estableix l'article 53 de la Llei d'urbanisme, els següents:.
a) L'emmagatzematge o el dipòsit de mercaderies o altres béns mobles que no comportin activitats de comercialització o distribució.
b) La prestació de serveis particulars als ciutadans com l'aparcament de vehicles, els circuits de pràctiques de conducció, el rentat d'automòbils, els centres de jardineria, o altres usos anàlegs que no requereixin la implantació de construccions.
c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials relacionades amb aquest sector.
d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals.
61.2 Les obres executades per a la implantació dels usos provisionals esmentats a l'apartat 1 han de ser les mínimes que siguin imprescindibles per a permetre unes instal·lacions transportables o desmuntables i no poden comportar una desfiguració definitiva del terreny..

Article 62. Autorització d'usos i obres de caràcter provisional.
62.1 La sol·licitud d'autoritzacions per a usos i obres de caràcter provisional ha d'expressar l'acceptació de les obligacions següents:.
a) L'obligació d'enderrocar o de desmuntar les obres i les instal·lacions i l'obligació de desallotjar els edificis o les instal·lacions i de cessament definitiu dels usos autoritzats, sense dret a percebre indemnització, quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
b) L'obligació de reposar el sòl i l'espai a l'estat anterior a l'execució dels usos i obres de caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització, quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
c) L'obligació d'advertir del caràcter provisional de l'autorització i dels seus efectes en els títols translatius del domini total o parcial de l'immoble, i en els títols pels quals es constitueixin o es transmetin drets d'arrendament, de superfície o qualsevol altre dret amb els usuaris o explotadors dels usos o les obres de caràcter provisional.
62.2 Cas que el sol·licitant de l'autorització no sigui la persona propietària ni la titular del dret d'usdefruit sobre la finca, l'atorgament de l'autorització requereix l'acceptació expressa de la persona titular registral de la finca.
62.3 L'autorització municipal per a usos i obres de caràcter provisional ha de condicionar la seva eficàcia a les condicions següents:.
a) A l'acreditació que les obligacions establertes en les lletres a, b i c de l'apartat 1 han estat objecte de nota marginal al Registre de la propietat. La nota es prendrà d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística. .
b) A la constitució prèvia de garantia, per alguna de les formes admeses per la legislació de contractació de les administracions públiques, per la quantia que fixi l'autorització, la qual no pot excedir del pressupost de les obres i actuacions necessàries per al desmuntatge o enderrocament de les obres i instal·lacions autoritzades i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai a la situació anterior a l'atorgament de l'autorització. Aquesta quantia pot ser actualitzada, amb audiència de la persona interessada.
c) A l'obligació que les persones usuàries o explotadores dels usos o les obres de caràcter provisional, en virtut d'arrendament o de qualsevol altre títol jurídic, acceptin, davant l'ajuntament, el cessament definitiu dels usos autoritzats sense dret a percebre indemnització quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
Si es constata que es realitza un ús o explotació sense l'esmentada acceptació, l'ajuntament pot acordar deixar sense efectes l'autorització atorgada, d'acord amb el què disposa l'article 54.3 de la Llei d'urbanisme, amb l'audiència prèvia de les persones interessades, i sens perjudici de la utilització dels instruments de protecció de la legalitat urbanística que corresponguin.
62.4 L'autorització municipal per a usos i obres de caràcter provisional pot estar subjecta a un termini temporal màxim. En qualsevol cas, procedeix el cessament dels usos i el desmuntatge o enderrocament de les instal·lacions i les obres, a càrrec de la persona titular de l'autorització i sense dret a indemnització, quan ho acordi l'ajuntament pels següents motius:.
a) Per haver transcorregut el termini màxim fixat en l'autorització.
b) Per tal d'executar les determinacions del planejament, hagi transcorregut o no el referit termini màxim en cas que s'hagués fixat.
c) Per haver-se acordat deixar sense efectes l'autorització segons el què estableix el segon paràgraf de l'apartat 3.c).
62.5 En el procediment d'autorització que estableix l'article 54.1 de la Llei d'urbanisme, la sol·licitud d'informe de la comissió territorial d'urbanisme s'efectua simultàniament a l'obertura del tràmit d'informació pública. Transcorregut el termini de dos mesos des de la sol·licitud, sense que la comissió territorial d'urbanisme corresponent hagi emès i notificat l'informe, es poden continuar les actuacions. En el termini de dos mesos des de l'emissió de l'informe de la comissió territorial d'urbanisme, o des que hagi transcorregut el termini previst per emetre'l, l'ajuntament ha de resoldre sobre l'atorgament de la llicència. La llicència només es pot atorgar si l'informe de la comissió territorial d'urbanisme és favorable, o si aquest informe no ha estat emès..

TÍTOL QUART.
Del planejament urbanístic..

Capítol I.
Figures de planejament urbanístic.
Secció primera.
Plans directors urbanístics..

Article 63. Determinacions i documentació dels plans directors urbanístics.
63.1 Els plans directors urbanístics poden tenir per objecte:.
a) La coordinació de l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal.
b) L'establiment de determinacions d'abast o d'interès supramunicipal sobre desenvolupament urbanístic sostenible, mobilitat de persones i mercaderies i transport públic.
c) L'establiment de mesures de protecció del sòl no urbanitzable i criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. Amb la finalitat de protegir el paisatge, els plans directors urbanístics poden exigir l'elaboració d'un estudi d'impacte i integració paisatgística per a l'autorització de determinades actuacions en sòl no urbanitzable i l'emissió d'informe preceptiu per part de l'òrgan competent en matèria de paisatge.
d) L'establiment de reserves per a la implantació d'una o diverses infraestructures o equipaments d'abast o d'interès supramunicipal, d'acord amb les determinacions del planejament territorial, si s'escau.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge d'acord amb el què estableix l'article 56 de la Llei d'urbanisme.
63.2 En el marc de les finalitats enumerades en l'apartat anterior, les determinacions dels plans directors urbanístics poden consistir en directrius per al planejament urbanístic, que vinculen a les administracions en l'exercici de llur potestat de planejament, o en normes d'aplicació directa sobre el sòl, que comportin la seva classificació o qualificació. El pla director urbanístic ha d'especificar quines de les seves determinacions són d'aplicació directa i susceptibles, si s'escau, de desenvolupament mitjançant planejament derivat.
63.3 Els plans directors urbanístics que tinguin per objecte coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal o fixar determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, poden establir determinacions vinculants relatives a la formulació i l'execució del planejament urbanístic per tal de garantir la seva graduació temporal i espacial.
63.4 Quan les determinacions dels plans directors urbanístics comportin canvis en la classificació del sòl establerta en els plans d'ordenació urbanística municipal, aquests, mitjançant llur adaptació, concreten la delimitació de cada classe de sòl a l'escala que els correspon, i introdueixen els ajustos necessaris per garantir la racionalitat i la coherència de l'ordenació dins dels límits que fixi el pla director urbanístic, tot això sens perjudici de l'aplicació directa de les determinacions dels plans directors urbanístics mentre no es produeixi l'adaptació.
63.5 A més de la documentació que assenyala l'article 56.2 de la Llei d'urbanisme, els plans directors urbanístics han de contenir un informe ambiental, amb el següent contingut:.
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament; la determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en el plans d'ordenació territorial; i la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla.
b) Descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada.
c) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació proposada sobre el medi ambient.
d) Avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
e) Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes, si s'escau.
Secció segona.
Plans d'ordenació urbanística municipal.
Subsecció primera.
Determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal..

Article 64. Classificació del sòl.
64.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació establerts.
64.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl..

Article 65. Definició del model d'implantació urbana i de l'estructura general de l'ordenació del territori.
65.1 Als efectes de definir el model d'implantació urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del sòl:.
a) Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
b) Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
c) Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població, recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
d) Defineixen les intervencions necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.
e) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
f) Determinen els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció. .
65.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal han de qualificar com a sistema urbanístic, de conformitat amb l'article 33.1 d'aquest Reglament, aquells sòls que d'acord amb la legislació sectorial formin part del domini públic, i aquells sòls on els plans territorials, els plans directors urbanístics i altres plans urbanístics supramunicipals prevegin la implantació d'infraestructures o equipaments..

Article 66. Determinacions relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge.
66.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria social i a aquests efectes:.
a) Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
b) Poden definir el sistema d'habitatges dotacionals públics, i qualificar sòl i preveure reserves en els sectors de planejament urbanístic derivat amb destí a aquest sistema d'habitatges dotacionals públics, per tal de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència residencial o d'emancipació, que resultin de la memòria social.
c) També poden preveure destinar al sistema d'habitatges dotacionals públics, en substitució del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública i amb els límits que determina aquest apartat, les reserves mínimes que estableix l'article 65 de la Llei d'urbanisme per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte, els plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar els sectors als quals s'aplica la substitució, determinar la superfície de sòl afectada per aquesta substitució i acreditar que no cal destinar els terrenys a equipaments comunitaris. La superfície de sòl objecte d'aquesta substitució no pot ésser superior al 5% de la superfície total destinada o reservada pel pla d'ordenació urbanística municipal a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i urbanitzable. Quan el pla d'ordenació urbanística municipal o les seves modificacions preveuen aquesta substitució, han d'acreditar el compliment d'aquest límit.
66.2 En la determinació del sòl que s'ha de destinar a la construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística municipal:.
a) Han de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
b) En el cas de municipis de més de deu mil habitants i de capitals de comarca, han de reservar, a més, per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. .
66.3 Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 40.2 d'aquest Reglament. En tot cas, no es considera sostre residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors o polígons.
El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme. Aquesta autorització només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social, s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
66.4 El pla d'ordenació urbanística municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents, mitjançant:.
a) La qualificació de terrenys en sòl urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació de les edificacions existents.
b) La determinació de les reserves que corresponen als sectors de planejament derivat.
El pla d'ordenació urbanística municipal procedeix a la distribució en el seu àmbit del sòl amb aquest destí d'acord amb el què estableix l'article 57.4 de la Llei d'urbanisme, i tenint en compte l'adequació de les tipologies edificatòries previstes.
La localització de les reserves per a habitatge amb protecció oficial, com a regla general, ha de ser uniforme per a tots els àmbits d'actuació en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. Si, excepcionalment, es modifica el repartiment uniforme s'ha de justificar aquesta decisió en la memòria social d'habitatge del pla urbanístic corresponent, bé per raó de la incompatibilitat de la tipologia edificatòria prevista amb la construcció d'habitatges protegits, bé per raó de la viabilitat de l'actuació en funció de la seva dimensió. En tot cas s'ha d'acreditar la inexistència de concentració excessiva d'aquest tipus d'habitatge i la no generació de segregació espacial. S'ha de procurar sempre la barreja de l'habitatge amb protecció oficial i el lliure, i a ser possible fer coexistir ambdós tipus d'habitatge en el territori. .
66.5 Les modificacions del pla d'ordenació urbanística municipal que comportin un increment del sostre residencial de nova implantació, en els termes definits per l'apartat 3, han de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, a més, si s'escau, del percentatge exigit pel planejament pel sostre ja previst, el sòl corresponent, com a mínim, al 20% de l'increment de sostre residencial. A més, si es tracta de municipis de més de deu mil habitants o capitals de comarca, o de modificacions, en qualsevol municipi, que comportin un canvi de classificació del sòl no urbanitzable i la previsió de sostre residencial de nova implantació, també s'ha de reservar per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% de l'increment del sostre residencial. ..

Article 67. Altres determinacions de caràcter general.
El pla d'ordenació urbanística municipal:.
a) Pot preveure reserves de terrenys, en qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar els patrimonis públics de sòl i d'habitatge i pot delimitar àrees subjectes als drets de tanteig i retracte, d'acord amb el què disposen, respectivament, els articles 151 i 164 de la Llei d'urbanisme.
b) Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a l'execució de les seves determinacions d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
c) Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada..

Article 68. Determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal en les diverses classes de sòl.
68.1 El pla d'ordenació urbanística municipal ha de contenir, respecte a cada classe de sòl, les determinacions que estableixen els apartats 2 a 9 de l'article 58 de la Llei d'urbanisme.
68.2 Correspon al pla d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions següents:.
a) Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
b) Traçat i característiques de la xarxa viària.
c) Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà consolidat, també de les rasants.
d) Regulació, per a cada una de les zones previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
e) Regulació, si s'escau, de les condicions estètiques o tipològiques de les edificacions.
f) Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus d'actuació urbanística, inclosa l'obtenció de les cessions per a carrers i vies en els casos previstos en l'article 40.3.a) d'aquest Reglament, amb indicació, en el cas dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, d'aquells als quals s'apliqui el deure de cessió de sòl amb aprofitament per tenir per objecte alguna de les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament.
g) Definició dels serveis urbanístics exigibles per assolir la condició de solar i, en el sòl urbà consolidat, concreció de les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques d'acord amb el què estableix l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme i, si s'escau, determinació dels elements d'urbanització que cal completar o acabar per a que els terrenys adquireixin la condició de solar.
h) Establiment de terminis per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
68.3 Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:.
a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden ser discontinus.
b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos principals i compatibles i les densitats o intensitats dels usos.
d) Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
e) En sòl urbà no consolidat, assenyalar si el pla de millora urbana té per objecte alguna de les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament, als efectes de l'aplicació del deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic de l'àmbit.
f) Determinar, si s'escau, la participació del sector en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el què estableix la legislació sectorial. .
g) Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
68.4 Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat, correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:.
a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden ser discontinus.
b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2 d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos principals i compatibles i les densitats o intensitats dels usos.
d) Fixar els estàndards que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
e) Determinar, si s'escau, la participació del sector en els costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el què estableix la legislació sectorial. .
f) Establir els terminis per a la formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
68.5 En relació al sòl urbanitzable no delimitat, el pla d'ordenació urbanística municipal conté les determinacions previstes per l'article 58.8 de la Llei d'urbanisme i, a més:.
a) Preveu les condicions per a poder formular els corresponents plans parcials urbanístics de delimitació, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
b) Defineix les magnituds i criteris a tenir en compte per a la delimitació dels corresponents sectors quan aquesta delimitació no es conté en el propi planejament general.
c) Pot establir els índexs d'edificabilitat bruta, els usos principals i les densitats màximes.
68.6 Les determinacions addicionals a les assenyalades en els apartats 3, 4 i 5 d'aquest article que el pla d'ordenació urbanística municipal pugui establir per als sectors de planejament derivat tenen caràcter indicatiu, llevat que tinguin per objecte l'establiment de criteris sobre la connexió amb la xarxa viària o l'emplaçament dels sistemes urbanístics públics, i s'indiqui de forma expressa llur caràcter vinculant.
68.7 Respecte als sectors de planejament derivat i als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, també correspon al pla d'ordenació urbanística municipal, si s'escau, imposar a les persones propietàries l'obligació de conservar les obres d'urbanització, agrupades legalment com a junta de conservació. El pla pot imposar aquesta obligació per raons justificades de desproporció entre els costos i els tributs, derivada del caràcter extensiu de la urbanització o d'altres circumstàncies que hi concorrin, i fins que l'àmbit no arribi a tenir consolidada l'edificació en dues terceres parts. A aquests efectes, el pla pot establir un termini inicial màxim de cinc anys a partir de la recepció total o parcial de les obres d'urbanització, termini que únicament serà prorrogable, per acord municipal, per un període màxim de cinc anys més, si a la seva finalització no s'ha arribat al grau de consolidació de l'edificació indicat. .
68.8 En sòl no urbanitzable, el pla d'ordenació urbanística municipal estableix les següents determinacions:.
a) Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos. .
b) Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la Llei. .
c) Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració en l'entorn. .
d) Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la Llei d'urbanisme, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 d'aquest Reglament. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la Llei d'urbanisme i 57 d'aquest Reglament si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres. .
e) Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
f) Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i activitats.
68.9 Les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal en sòl no urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la implantació d'actuacions específiques d'interès públic o d'activitats d'explotació de recursos naturals, en la totalitat del sòl no urbanitzable, llevat que concorrin circumstàncies específiques en el municipi que ho justifiquin. .
Subsecció segona.
Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal..

Article 69. Contingut de la memòria del pla d'ordenació urbanística municipal.
69.1 La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'establir les conclusions derivades de la informació urbanística que són rellevants per a l'ordenació del territori, ha d'analitzar les diferents alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.
69.2 La memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents extrems:.
a) Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació.
b) Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaris necessaris, relativa als aspectes següents:.
1r. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat.
2n. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l'àmbit del pla.
3r. Característiques del territori: característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística, infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
4t. Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars i la seva possible evolució futura.
5è. Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja.
6è. Obres i infraestructures programades i política d'inversions públiques que poden influir en el desenvolupament urbà.
7è. Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en l'àmbit del pla.
8è. Altres aspectes rellevants que caracteritzin l'àmbit territorial del pla.
c) Descripció i resultat del programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:.
1r. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
2n. Síntesi de les aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d'informació pública.
3r. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana.
d) Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació elegit i, concretament, dels següents aspectes:.
1r. De la classificació del sòl, d'acord amb els criteris establerts en els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme.
2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles 5, 6 i 7 d'aquest Reglament,.
4t. De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
5è. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.
69.3 La memòria social del pla d'ordenació urbanística municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència als següents aspectes:.
a) Necessitats quantitatives i de localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques socioeconòmiques de la població.
b) Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
c) Quantificació de les reserves mínimes obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
d) Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit promogut a iniciativa pública.
e) Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
f) Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional públic.
g) Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne el dret.
h) Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests equipaments. .
69.4 La memòria social a què es refereix l'apartat 3 pot remetre's al contingut del programa d'actuació urbanística municipal o del pla local de l'habitatge, sempre que aquests comprenguin tots els aspectes relacionats a l'apartat anterior. En defecte de programa d'actuació urbanística municipal o de pla local de l'habitatge, la memòria social pot tenir els efectes de concertació de les polítiques en matèria d'habitatge entre els ajuntaments i l'administració de la Generalitat.
69.5 També ha de formar part de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de protecció. Aquesta avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de contenir:.
a) Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
b) La valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:.
1r. La justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta atenció. .
2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i els homes, així com entre els diversos grups socials.
3r. Previsió de com incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i dels altres col·lectius. ..

Article 70. Informe de sostenibilitat ambiental.
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:.
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:.
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.
2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.
b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou:.
1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. .
2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.
3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent:.
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:.
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn:.
1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.
2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c).
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla..

Article 71. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada.
La documentació del pla d'ordenació urbanística municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat..

Article 72. Plànols d'informació.
72.1 Els plànols d'informació del pla d'ordenació urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius als aspectes següents:.
a) Característiques topogràfiques del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa hídrica.
b) Usos i aprofitaments del sòl existents.
c) Àrees vulnerables per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades per impactes ambientalment rellevants.
d) Àmbits i elements objecte de protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el planejament territorial o els plans directors urbanístics.
e) Xarxes generals de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua, d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de distribució de gas.
f) Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès general.
g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica, mapes de protecció de la contaminació lluminosa i mapes de capacitat acústica, en cas que s'hagin elaborat o aprovat, d'acord amb el què disposa la legislació sectorial. .
72.2 Els plànols d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a 1:10.000..

Article 73. Plànols d'ordenació.
73.1 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre cartografia digital. .
73.2 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els següents:.
a) Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala mínima d'1:5.000:.
1r. Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
2n. Plànols d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema general de comunicacions, la resta de sistemes generals urbanístics, i les xarxes generals de serveis, d'acord amb el què estableix l'apartat 3 d'aquest article.
3r. Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats per a les diverses classes i categories de sòl.
4t. Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos en el catàleg.
b) Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima d'1:1.000:.
1r. Plànols que expressin les determinacions assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest Reglament.
2n. Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solars.
c) Per al sòl inclòs en sectors subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.
d) Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima d'1:5.000, les determinacions assenyalades en l'apartat a) de l'article 68.8 d'aquest Reglament.
73.3 Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte de:.
a) La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o noves.
b) La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals, transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
c) Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
d) Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
e) La xarxa general de distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
f) La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
73.4 Els plànols s'han d'elaborar a les escales mínimes que determina l'apartat 2, sens perjudici que llur materialització sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor..

Article 74. Normes urbanístiques.
74.1 Les normes urbanístiques del pla d'ordenació urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.
74.2 A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl. Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim local..

Article 75. Catàleg de béns protegits.
75.1 El catàleg de béns protegits del pla d'ordenació urbanística municipal determina els béns immobles, singulars o de conjunt, que són objecte de protecció per raó de llurs valors arquitectònics, arqueològics, geològics o, en general, culturals, d'acord amb el què estableix l'article 95 d'aquest Reglament.
75.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial. ..

Article 76. Programa d'actuació urbanística municipal, agenda i avaluació econòmica i financera.
76.1 El pla d'ordenació urbanística municipal pot incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal, al qual li correspon:.
a) Establir les previsions temporals d'execució de les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel pla.
b) Establir els terminis per a l'edificació d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament. .
c) Determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis anys.
76.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys d'acord amb el què estableix l'article 59.4 de la Llei d'urbanisme.
76.3 L'avaluació econòmica i financera del pla d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de l'execució del pla.
Secció tercera.
Altres figures del planejament urbanístic general..

Article 77. Programes d'actuació urbanística municipal.
77.1 Els programes d'actuació urbanística municipal, quan es formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació urbanística municipal, han de contenir la documentació que assenyala l'article 61 de la Llei d'urbanisme, així com la documentació pròpia del pla d'ordenació urbanística municipal que, si s'escau, sigui necessària, i poden establir les següents determinacions:.
a) Delimitació de sòl urbanitzable no delimitat.
b) Modificació dels sectors de sòl urbanitzable i de millora urbana, pel que fa a llur configuració i superfície, o als paràmetres d'edificabilitat bruta, densitat màxima, usos principals i compatibles i reserves mínimes per als sistemes locals d'espais lliures i equipaments comunitaris.
c) Atribució de la condició de sòl urbanitzable no delimitat al sòl anteriorment classificat com a sòl urbanitzable delimitat.
d) Inclusió, o vinculació a efectes de gestió, de sistemes urbanístics a sectors de sòl urbanitzable, a sectors subjectes a plans de millora urbana o a polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.
e) Determinació d'operacions de millora urbana i d'actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, delimitació de polígons d'actuació urbanística no definits pel pla d'ordenació urbanística municipal corresponent, i establiment de les determinacions pròpies del pla d'ordenació urbanística municipal respecte als sectors de planejament derivat i als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.
f) Determinació de criteris objectius per decidir la conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat, complementaris dels previstos en el pla d'ordenació urbanística municipal.
g) Determinació i distribució de les reserves per a la construcció d'habitatge de protecció pública o d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible i modificació de la distribució entre els sectors de planejament derivat i de l'emplaçament de les reserves previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal per a la construcció d'habitatge, sense disminuir les reserves globals fixades per aquest pla.
h) Establiment, respecte a sectors de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, de l'obligació de les persones propietàries de conservar les obres d'urbanització, agrupades legalment com a junta de conservació, en els casos i condicions previstos en l'article 68.7 d'aquest Reglament.
i) Delimitació d'àrees tant per a l'exercici dels drets de tempteig i de retracte com per a l'aplicació de programes de rehabilitació d'edificis, definició de sectors d'urbanització prioritària, delimitació de reserves de terrenys regulades per l'article 151 de la Llei d'urbanisme i establiment de les mesures pertinents per a l'adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.
j) Establiment o actualització de les previsions temporals relatives a l'inici o la finalització del desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament; a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, a l'execució dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, a l'edificació dels solars, i a l'execució de les altres actuacions urbanístiques. En tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·lavla tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
k) Adaptar les previsions del pla d'ordenació urbanística municipal sobre sistemes generals a les necessitats derivades dels criteris d'ordenació continguts en el programa.
77.2 Les determinacions dels programes d'actuació urbanística municipal assenyalades a l'apartat anterior, quan aquests es formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació urbanística municipal d'acord amb el què estableix l'article 60.12 de la Llei d'urbanisme, substitueixen les determinacions corresponents del pla d'ordenació urbanística municipal, sense necessitat de tramitar una modificació d'aquest, tot i que, si s'escau, estan subjectes al què estableixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. En qualsevol cas, en el programa d'actuació urbanística municipal cal especificar quines determinacions comporten la substitució d'allò establert en el pla d'ordenació urbanística municipal. Si l'aprovació del programa comporta canvis en la classificació del sòl, és preceptiva la tramitació prèvia o simultània de la modificació del pla d'ordenació urbanística municipal..

Article 78. Normes de planejament urbanístic.
78.1 Les normes de planejament urbanístic que tenen per objecte suplir els plans d'ordenació urbanística municipal en tot o en part de llur àmbit, en els supòsits previstos per l'article 62 de la Llei d'urbanisme, han de contenir les determinacions que corresponen al pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, i, pel que fa a la documentació, com a mínim una memòria descriptiva i justificativa, les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació.
78.2 Les normes de planejament urbanístic també poden tenir per objecte:.
a) Complementar les determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal d'una pluralitat de municipis, en relació amb un o diversos aspectes concrets, per tal de satisfer objectius establerts en el planejament territorial o en els plans directors urbanístics.
b) Complementar les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística, d'acord amb el què estableix l'article 62.3 de la Llei d'urbanisme.
78.3 Les normes de planejament urbanístic que tinguin una funció bàsicament complementària d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un conjunt de plans d'ordenació urbanística municipal, han de contenir la documentació adequada a les determinacions complementàries que estableixin.
Secció quarta.
Plans parcials urbanístics.
Subsecció primera.
Determinacions dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació..

Article 79. Disposicions generals.
79.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació tenen per objecte, en el sòl urbanitzable delimitat i en el sòl urbanitzable no delimitat respectivament, desenvolupar el planejament general mitjançant l'ordenació detallada de llur àmbit territorial.
79.2 Els plans parcials urbanístics no es poden aprovar sense que prèviament o simultàniament s'hagi aprovat l'instrument de planejament general que desenvolupin. En el cas dels plans parcials urbanístics de delimitació cal, a més, que es pugui promoure llur tramitació d'acord amb les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
79.3 Per a cada sector delimitat pel planejament general s'ha de formular un pla parcial urbanístic, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
79.4 Correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials urbanístics de delimitació establir les determinacions que assenyala l'article 65.2 de la Llei d'urbanisme i, en el cas dels plans parcials urbanístics de delimitació, també els correspon, si s'escau, definir l'àmbit del sector..

Article 80. Determinacions relatives als usos del sòl i als paràmetres edificatoris.
A l'efecte d'establir l'ordenació detallada dels usos i els paràmetres edificatoris, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació, han de concretar:.
a) La qualificació del sòl, amb determinació dels usos principals i compatibles i la seva proporció i amb especificació dels terrenys que es destinen a habitatge amb protecció oficial, d'acord amb les reserves establertes pel planejament general.
b) Els índexs d'edificabilitat neta dels terrenys edificables, expressats en metres quadrats de sostre per metres quadrats de sòl.
c) Si es preveu l'ús d'habitatge, la densitat neta expressada en nombre d'habitatges per la superfície de sostre edificable amb aprofitament destinat a l'ús d'habitatge.
d) La definició de la parcel·la mínima indivisible, per a cada una de les zones previstes.
e) La dotació necessària de places d'aparcament de vehicles que cal reservar en el sòl privat de cada zona, tant en superfície com en subsòl.
f) Els elements compositius de l'ordenació prevista. Si és el cas, les alineacions que pertoquin a l'edificació en relació amb els vials i espais lliures, privats o públics, i les fondàries edificables. L'alçada màxima i el nombre de plantes dels cossos d'edificació i la proporció d'aquests respecte dels espais no ocupables, així com la distància que l'edificació ha de mantenir amb els llindars de parcel·la.
g) L'ordenació volumètrica obligatòria o bé les alternatives d'ordenació volumètrica que el pla admeti. En aquest segon cas, el pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
h) Les alineacions i les rasants..

Article 81. Determinacions relatives als sistemes urbanístics.
81.1 Respecte als terrenys destinats a sistemes urbanístics, correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials urbanístics de delimitació:.
a) Definir el traçat i característiques dels sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió amb els sistemes exteriors al sector.
b) Determinar els terrenys destinats als sistemes d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, amb indicació dels destinats a titularitat pública i, si s'escau, dels que siguin susceptibles de titularitat privada, i establir llurs condicions d'ordenació o, almenys, llur edificabilitat màxima.
c) Determinar els terrenys destinats, si s'escau, al sistema d'habitatges dotacionals públics, d'acord amb les determinacions del planejament general.
81.2 Les reserves de sòl que s'estableixin per als sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris han de ser adequades a les necessitats derivades dels usos previstos per al sector i, en qualsevol cas, les reserves destinades a espais lliures públics i equipaments comunitaris de titularitat pública han de respectar els estàndards mínims establerts en els apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici dels casos de substitució de les reserves mínimes legals destinades a equipaments comunitaris que el planejament general determini en aplicació de l'article 66.1.c) d'aquest Reglament.
81.3 L'edificabilitat del sistema d'equipaments comunitaris de titularitat pública no té la consideració de sostre edificable als efectes de determinar els estàndards que estableixen els apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les determinacions que, si s'escau, el planejament ha d'establir per fer front als requeriments d'espais lliures o d'altres equipaments que es derivin de la destinació establerta per al referit sostre. .
81.4 Quan, degut a la concurrència de diversos usos en un mateix sector, cal computar independentment els estàndards corresponents, el càlcul s'efectua de la següent manera:.
a) Els estàndards mínims de zones verdes i espais lliures públics i d'equipaments públics que estableix l'article 65.3 de la Llei d'urbanisme, en relació amb els usos residencials, es determinen en funció del sostre en el que s'admet aquest ús, d'acord amb el què estableix l'apartat 3 d'aquest article. A fi d'acreditar el compliment de les superfícies mínimes que estableix el mateix article, es computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, la part proporcional de la superfície del sector corresponent al percentatge de l'edificabilitat amb ús residencial respecte a l'edificabilitat total del sector.
b) En relació amb les reserves derivades d'usos no residencials que estableix l'article 65.4 de la Llei d'urbanisme, es computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, la part proporcional de la superfície del sector corresponent al percentatge de l'edificabilitat destinada a usos no residencials respecte a l'edificabilitat total del sector.
81.5 La configuració i dimensió dels terrenys destinats als sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris han de ser adequades a llur funcionalitat i han d'evitar el fraccionament que dificulti o invalidi aquesta funcionalitat.
81.6 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació han de destinar a serveis tècnics, de titularitat pública o privada, el sòl necessari per a la implantació de les infraestructures i instal·lacions adequades als usos previstos per al sector. ..

Article 82. Determinacions relatives als serveis urbanístics i les obres d'urbanització.
82.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació poden concretar directament el traçat i les característiques detallades de les obres d'urbanització bàsiques, integrant en llur documentació el corresponent projecte d'urbanització, o poden remetre aquesta concreció al corresponent projecte o projectes d'urbanització a tramitar i aprovar com a documents independents.
82.2 En cas que el pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació no concreti directament les obres d'urbanització bàsiques, ha de contenir:.
a) L'assenyalament dels traçats de les xarxes existents i dels traçats indicatius dels serveis que estableixi i, com a mínim, de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i hidrants per a incendi; de clavegueram; de distribució d'energia elèctrica i d'enllumenat públic.
b) La capacitat dels serveis d'acord amb els previsions de consum i d'abocaments derivades dels usos a implantar.
c) La determinació dels serveis urbanístics a establir i la descripció de les característiques principals de les xarxes de serveis, les quals, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser soterrades..

Article 83. Determinacions relatives a l'execució del pla.
83.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació:.
a) Han d'establir, mitjançant el pla d'etapes, les previsions temporals de l'execució de les obres d'urbanització i de l'edificació. Aquestes previsions poden incloure condicions temporals per a l'inici de l'execució dels polígons d'actuació inclosos en cada etapa, en aplicació de la programació que estableix el planejament urbanístic general d'acord amb els articles 65.1.c) i 77.1.j) d'aquest Reglament.
b) Poden determinar el sistema d'actuació per a llur execució, el qual pot ser diferent per a cada un dels polígons d'actuació urbanística que, si s'escau, delimitin.
c) Han de contenir una avaluació econòmica de l'execució del pla, tenint en compte el pressupost estimat de les obres d'urbanització, de la implantació dels serveis i de les altres despeses d'urbanització, i han de justificar la viabilitat econòmica de la promoció.
83.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació, respecte a les etapes d'execució que prevegin, han d'establir:.
a) Els terminis per a l'inici i la finalització de la urbanització de cada una de les etapes, així com les altres condicions de necessari compliment per a l'inici de cada una d'elles. .
b) Les obres d'urbanització corresponents a cada una d'elles.
c) Les reserves de sòl per a equipaments comunitaris que hagin de posar-se en servei en cada una de les etapes.
d) Els serveis urbanístics que hagin de posar-se en servei per a que puguin ser utilitzats els terrenys que s'urbanitzin successivament.
e) Els terminis per a l'inici i la finalització de l'edificació. Pel que fa als habitatges amb protecció oficial, aquests terminis no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
Subsecció segona.
Documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació..

Article 84. Contingut de la memòria.
84.1 La memòria dels plans parcials urbanístics ha de justificar l'adequació de l'ordenació proposada al planejament general que desenvolupi i a la informació i els objectius del pla.
84.2 La memòria dels plans parcials urbanístics s'ha de referir als aspectes següents:.
a) Justificació de la procedència de llur formulació d'acord amb el planejament general que desenvolupin.
b) Informació urbanística de l'àmbit, incloent els estudis que siguin necessaris, els quals han de considerar els aspectes que poden condicionar l'estructura urbanística del territori i, en tot cas, els següents:.
1r. Característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics existents.
2n. Usos, edificacions i infraestructures existents.
3r. Estructura de la propietat del sòl.
c) Objectius i criteris de l'ordenació de l'àmbit, anàlisi, si s'escau, de les alternatives plantejades i descripció i justificació de la proposta d'ordenació i, concretament, dels aspectes següents:.
1r. De l'adequació de l'ordenació a les determinacions del planejament urbanístic general per al sector.
2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles 5 a 7 d'aquest Reglament.
4t. De l'adequació de l'ordenació a les necessitats de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, en especial pel que fa als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà.
5è. Del compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible, d'acord amb l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
6è. De la divisió poligonal.
84.3 La memòria dels plans parcials urbanístics de delimitació ha de contenir, a més del què estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article, una justificació específica de l'adequació de la promoció a les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament. La memòria també ha de justificar la delimitació del sector en el cas que no estigui determinada pel planejament urbanístic general.
84.4 En el cas que el pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació sigui d'iniciativa privada, cal incorporar a la memòria un annex amb el contingut que estableix l'article 97.1 de la Llei d'urbanisme..

Article 85. Informe ambiental i estudi d'avaluació de la mobilitat generada.
La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d'incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació..

Article 86. Plànols d'informació.
86.1 Els plànols d'informació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació s'han d'elaborar sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, i han de reflectir la situació i les determinacions previstes en el planejament urbanístic general que es desenvolupa, i l'estat dels terrenys pel que fa a la morfologia, construccions, vegetació i usos existents, i estructura de la propietat del sòl.
86.2 La informació sobre la situació i determinacions previstes en el planejament urbanístic general s'ha de reflectir en els plànols següents, que s'han de realitzar, com a mínim, a l'escala utilitzada en aquest planejament general:.
a) De situació en relació amb l'estructura orgànica del pla d'ordenació urbanística municipal.
b) De l'ordenació establerta en el planejament urbanístic general per a l'àmbit territorial inclòs en el pla parcial urbanístic.
86.3 La informació sobre l'estat dels terrenys s'ha de reflectir en els plànols següents, realitzats, com a mínim, a escala 1:2.000:.
a) Topogràfic.
b) Cadastral.
c) D'usos del sòl i del subsòl, amb indicació d'edificacions, infraestructures i vegetació existents.
d) Geomorfològic i d'àrees de riscos geològics i naturals.
e) Si s'escau, de contaminació de sòls i d'àmbits i elements ambientals amb valors a preservar..

Article 87. Plànols d'ordenació.
87.1 Els plànols d'ordenació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació han de reflectir les determinacions previstes en els articles 80 a 82 d'aquest Reglament. Aquests plànols s'han de redactar sobre la base de cartografia digital i a una escala mínima d'1:1.000, sens perjudici que llur materialització sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor.
87.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació contenen, com a mínim, els següents plànols d'ordenació:.
a) Zonificació, amb assignació detallada d'usos i assenyalament dels sistemes urbanístics.
b) Xarxa viària, en els què es defineixin suficientment els perfils longitudinals i transversals.
c) Esquema de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i hidrants per a incendi; clavegueram; distribució d'energia elèctrica i enllumenat públic.
d) Delimitació de polígons d'actuació urbanística, si s'escau.
e) Pla d'etapes, si es preveu més d'una etapa en l'execució del pla.
87.3 El pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació pot incloure, a més, tots aquells plànols que es considerin necessaris per a una millor definició de l'ordenació prevista.
87.4 Tots els plànols d'ordenació que continguin representació en planta s'han de realitzar sobre cartografia topogràfica, i han de reflectir la delimitació del sector..

Article 88. Normes dels plans parcials urbanístics.
Les normes dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació han de regular l'ús dels terrenys i de les edificacions públiques i privades, i han de fer referència, com a mínim, als següents aspectes:.
a) Qualificacions previstes, amb expressió detallada dels usos admesos i compatibles.
b) Normes d'edificació, amb referència a les condicions comunes a totes les zones i les normes particulars de cada zona.
c) Instruments de desenvolupament i execució del pla i determinació del sistema o sistemes d'actuació..

Article 89. Avaluació econòmica i pla d'etapes.
89.1 El document d'avaluació econòmica de la promoció, del qual forma part el pressupost de les obres d'urbanització i dels serveis previstos pel pla, consisteix en una estimació del conjunt de despeses que comporta l'execució del pla.
En el cas que el sistema d'actuació previst sigui el d'expropiació, l'avaluació econòmica també ha de contenir el càlcul estimatiu del cost de l'expropiació.
89.2 Correspon al pla d'etapes l'establiment de les previsions temporals d'execució del pla a què es refereix l'article 83 d'aquest Reglament.
Secció cinquena.
Plans de millora urbana..

Article 90. Finalitats i determinacions dels plans de millora urbana.
90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbà consolidat poden tenir per objecte completar o acabar la urbanització, regular la composició volumètrica i de façanes, preveure operacions de rehabilitació o de revitalització del teixit urbà, ordenar el subsòl, o altres finalitats anàlogues.
90.2 Els plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat poden tenir per objecte, a més de les finalitats establertes en el punt anterior, completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o de sanejament de poblacions i altres de similars.
90.3 Els plans de millora urbana estableixen l'ordenació detallada de llur àmbit territorial, mitjançant les determinacions pròpies de llur naturalesa i finalitat d'entre les regulades, per als plans parcials urbanístics, en els articles 80 a 83 d'aquest Reglament, amb l'excepció prevista a l'article 68.7 de la Llei d'urbanisme. A més, i d'acord amb les seves finalitats, han de contemplar les actuacions necessàries, segons correspongui, en relació amb la rehabilitació de l'edificació existent, la seva substitució, la creació de nous sistemes urbanístics, l'eradicació dels usos que es preveu transformar i les actuacions per a l'execució de l'obra urbanitzadora i el seu finançament. .
90.4 Per a cada sector en sòl urbà delimitat pel planejament general s'ha de formular un pla de millora urbana, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
90.5 Als efectes del què estableix l'article 68.4 de la Llei d'urbanisme, en el cas d'operacions de millora urbana no previstes en el planejament urbanístic general correspon al propi pla de millora urbana la delimitació del seu àmbit. No hi ha alteració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques si el pla de millora urbana manté els usos principals i l'edificabilitat bruta establerts en el planejament general i determina unes càrregues de cessió de sòl i d'urbanització equivalents a les derivades del planejament general; i no hi ha alteració de l'estructura fonamental del planejament general si el pla de millora urbana manté la destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar el seu nivell de servei o introduir ajustos en llur delimitació que no alterin substancialment llur funcionalitat, superfície o localització en l'àmbit territorial..

Article 91. Contingut i documentació.
91.1 Els plans de millora urbana contenen els documents regulats en els articles 84 a 89 d'aquest Reglament, llevat que algun d'ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o operacions previstes.
91.2 La documentació dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat també ha d'incloure un informe ambiental, d'acord amb el què estableix l'article 100 d'aquest Reglament, el contingut del qual ha de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions establertes, sens perjudici que, atenent aquestes finalitats i naturalesa, es justifiqui que és innecessari.
91.3 Quan de les determinacions del pla de millora urbana se'n dedueixi una incidència significativa en usos residencials preexistents, el pla ha d'incorporar un estudi complet de les conseqüències socials i econòmiques de la seva execució, justificant l'existència dels mitjans necessaris per dur-la a efecte i l'adopció de les mesures precises que garanteixin la defensa dels interessos de la població afectada, amb especial referència a les previsions en matèria d'habitatge protegit i assequible i a l'efectivitat del dret de reallotjament.
Secció sisena.
Plans especials urbanístics..

Article 92. Disposicions generals.
92.1 Els plans especials urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si s'escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l'objecte de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d'assolir alguna o diverses de les finalitats previstes en l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme.
92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia:.
a) Els plans especials urbanístics que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d'usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament general.
b) Els plans especials que tinguin per objecte la implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d'acord amb l'article 47 de la Llei d'urbanisme, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal.
c) Els plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d'equipaments comunitaris.
d) Els plans especials per a la implantació d'infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d'acord amb la legislació sectorial.
e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d'interès local.
92.3 En cap cas els plans especials urbanístics no poden substituir el pla d'ordenació urbanística municipal en la seva funció d'ordenació integral del territori, pel què no poden alterar la classificació del sòl..

Article 93. Determinacions dels plans especials urbanístics.
93.1 Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixen el planejament territorial i urbanístic corresponent o, a manca d'aquests, les pròpies de llur naturalesa i finalitat.
93.2 Als plans especials urbanístics de protecció de valors ambientals, paisatgístics, del patrimoni arquitectònic o cultural o d'altres valors els corresponen, entre d'altres, les següents determinacions:.
a) La justificació i identificació dels elements, àmbits i valors objecte de protecció.
b) La definició i regulació de categories diferenciades de protecció.
c) L'establiment de les mesures de protecció adequades, com ara la regulació dels usos admissibles o incompatibles, de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre els elements o àmbits protegits, dels paràmetres edificatoris d'obligat compliment, o d'altres.
d) La regulació i programació de l'execució d'actuacions de recuperació, rehabilitació o millora dels elements, àmbits o valors objecte de protecció.
e) L'establiment, en defecte de determinació al respecte per part del planejament general, dels llindars relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la Llei d'urbanisme, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 d'aquest Reglament. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la Llei d'urbanisme i 57 d'aquest Reglament si se supera algun dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
93.3 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular les característiques de l'ús, activitat o construcció de què es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d'acord amb el què estableix el capítol V del Títol tercer d'aquest Reglament.
93.4 Als plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació de les obres d'infraestructura del territori els corresponen, entre d'altres, les següents determinacions:.
a) L'establiment de la qualificació com a sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la infraestructura.
b) La regulació de les característiques de la infraestructura, com ara l'àmbit afectat per la seva implantació o, si s'escau, els paràmetres edificatoris aplicables.
c) L'establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i a la integració de la infraestructura en l'ordenació urbanística de l'entorn.
d) La regulació, si s'escau, d'altres criteris o normes als què s'hagi d'ajustar el projecte tècnic. .
93.5 Als plans especials urbanístics que tinguin per objecte l'ordenació del subsòl els corresponen, entre d'altres, les determinacions previstes en l'article 68.3 de la Llei d'urbanisme.
93.6 Quan els plans especials tenen per objecte la regulació d'usos, de forma genèrica o singularitzada, els correspon establir la determinació dels usos prohibits així com, si s'escau, les mesures a adoptar per a la seva eradicació.
93.7 Els plans especials que tenen per objecte concretar la titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris poden establir, si s'escau, les condicions d'ordenació i edificació de l'equipament.
93.8 Quan els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics contenen les determinacions pròpies d'un pla especial, no és necessària la formulació i tramitació d'aquest darrer..

Article 94. Documentació dels plans especials urbanístics.
94.1 Els plans especials urbanístics estan integrats per la documentació escrita i gràfica adequada a llur naturalesa i finalitat. En qualsevol cas, hauran de contenir una memòria descriptiva i justificativa de la necessitat o conveniència del pla i de l'ordenació que aquest preveu i els plànols d'informació i d'ordenació que corresponguin.
94.2 En els casos en què ho exigeixi la legislació sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquesta legislació.
secció setena.
Catàlegs de béns protegits..

Article 95. Catàlegs de béns protegits.
95.1 Els catàlegs de béns protegits formen part de la documentació dels plans urbanístics que estableixen mesures de protecció de béns immobles, singulars o de conjunt, per raó de llurs valors culturals, paisatgístics o ambientals.
95.2 Els catàlegs de béns protegits identifiquen els béns objecte de protecció, contenen la informació física i jurídica necessària en relació amb aquests béns i estableixen el grau de protecció al qual estan subjectes i els tipus d'intervencions o actuacions possibles, d'acord amb les determinacions establertes pel pla urbanístic del que formin part. Els béns culturals protegits d'acord amb la legislació sectorial s'han d'incloure en aquests catàlegs i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobre aquests béns ha de ser conforme amb la protecció derivada d'aquesta legislació.
Secció vuitena.
Projectes d'urbanització..

Article 96. Objecte i contingut dels projectes d'urbanització.
96.1 Els projectes d'urbanització són projectes d'obres per a l'execució material de les determinacions dels plans urbanístics pel que fa a les obres d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística, i poden constituir un document integrant d'una figura de planejament urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document independent.
96.2 En ambdós casos, els projectes d'urbanització poden referir-se a totes les obres d'urbanització, o únicament a les obres d'urbanització bàsiques que assenyala l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme.
96.3 Als efectes de l'aprovació inicial, els projectes d'urbanització, tant si formen part d'una figura de planejament com si constitueixen un document independent, han de contenir un avantprojecte de les obres d'urbanització previstes, i com a mínim de les obres d'urbanització bàsiques. Aquest avantprojecte ha d'incloure, si s'escau, les previsions relatives a la implantació de les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics exteriors a l'actuació urbanística o bé a l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes, així com les mesures o actuacions que calgui executar, prèviament o simultàniament a les obres d'urbanització, per al tractament dels sòls contaminats.
96.4 L'avantprojecte al què es refereix l'apartat anterior ha de constar, com a mínim, dels següents documents:.
a) Memòria descriptiva de les característiques generals de les obres d'urbanització en llurs aspectes funcionals, formals i constructius; delimitació de les etapes d'execució i, si s'escau, repercussió d'aquestes obres entre els diversos polígons.
b) Plànol de situació degudament referenciat.
c) Avanç del pressupost.
d) Plànols de projecte, sobre la base de la cartografia topogràfica digital, i a una escala mínima d'1:1.000, en els quals es reflecteixin el traçat i característiques de totes les obres d'urbanització previstes i, en qualsevol cas, com a mínim, els aspectes següents:.
1r. Sanejament. Vinculació del projecte urbanístic a la xarxa de col·lectors i mecanismes, existents o futurs, de depuració d'aigües o de reutilització de les aigües reciclades.
Traçat i característiques del clavegueram per conduir les aigües residuals i de la pluja, amb la referència geogràfica del traçat amb relació als vials i altres espais de domini públic.
2n. Vials. Determinació del nivell dels terrenys que han de ser destinats a vials rodats, aparcament, itineraris de vianants i ciclistes, amb l'objectiu de fixar les alineacions i rasants dels solars edificables per als diversos usos previstos en el pla.
Determinació de la compactació i pavimentació, o si s'escau, tractament dels vials, introduint el disseny de la xarxa de transport en comú, en el cas d'existir, així com l'encintat de voreres i rigoles.
3r. Modelat dels terrenys que han de ser destinats a parcs i jardins públics.
4t. La xarxa de distribució d'energia elèctrica i d'aigua, la xarxa d'hidrants per a incendi, així com la xarxa de distribució de gas, si s'escau, i la infraestructura per a la implantació o connexió a les xarxes de telecomunicacions. Han d'incloure la referència, la posició gràfica, la descripció i el nombre de les estacions de transformació, de dipòsits, de nodes o brancals per a les connexions respectives a les xarxes de subministrament de nivell superior, sens perjudici de la normativa particular vigent per a cada servei.
5è. Les infraestructures incompatibles amb l'execució del planejament i el seu desviament o restitució.
96.5 La documentació assenyalada en l'apartat anterior ha de tenir el grau suficient de detall que permeti als organismes públics, a les empreses de subministrament de serveis i altres operadors de serveis afectats pronunciar-se sobre l'adequació de les obres i serveis previstos. A aquests efectes, els esmentats organismes, empreses i operadors estan obligats a facilitar la informació suficient sobre les infraestructures i xarxes existents i sobre els plans d'implantació.
96.6 La documentació relativa a les obres d'urbanització a què es refereixen els apartats 3 i 4 ha d'assolir, abans de l'aprovació provisional o definitiva, segons s'escaigui, el grau de projecte d'execució, i ha de constar de: .
a) La memòria descriptiva de les característiques de les obres d'urbanització.
b) Plànol de situació degudament referenciat.
c) Els plànols de projecte referenciats en l'apartat 4.d) d'aquest article, completats amb els plànols de detall necessaris per definir totalment les obres. Aquests plànols de projecte i de detall, en el cas que no es prevegi un projecte d'urbanització complementari, han de tenir el contingut que estableix l'article 98.2 d'aquest Reglament.
d) El plec de prescripcions tècniques.
e) Els amidaments, els quadres de preus i el pressupost, el qual, en cas que el projecte d'urbanització comprengui diversos polígons d'actuació urbanística, ha d'estar desglossat per polígons.
f) El pla d'etapes.
g) Si el projecte d'urbanització comprèn solament les obres d'urbanització bàsiques, els criteris i el pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització complementaris els concretin..

Article 97. Directrius per als projectes d'urbanització.
Els projectes d'urbanització, tant si constitueixen un document integrant d'una figura de planejament urbanístic, com si són un document independent, s'han d'ajustar a les següents directrius:.
a) Les característiques del projecte d'urbanització pel que fa al moviment de terres, elements estructurals de contenció i estructures de sosteniment, tant dels espais per a vials rodats com del traçat, passos, encreuaments de serveis i embornals de les xarxes de serveis soterrades, han de tenir en compte les dades geotècniques del subsòl.
b) Quan sigui necessari per a garantir la integració de la urbanització en el seu entorn o ho hagi previst el planejament urbanístic, els projectes d'urbanització poden preveure tractaments especials del paviment de la vialitat, que no comportin el seu asfaltat ni empedrat. .
c) Les xarxes de serveis s'han de dimensionar i disposar coherentment amb l'àmbit territorial a què es destinen, tenint en compte l'accés al sòl tant d'aprofitament públic com privat, les intensitats d'edificació i la utilització dels sòls prevista pel planejament.
En la projecció d'aquestes xarxes cal tenir en compte com a prioritats la fàcil accessibilitat, la referència geogràfica per a una fàcil localització, identificació i manteniment o reparació i la metodologia d'encreuaments.
d) Les xarxes i infraestructures projectades han d'estar adaptades a les determinacions de la normativa vigent en cada cas aplicable i, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser soterrades..

Article 98. Projectes d'urbanització complementaris.
98.1 Els projectes d'urbanització complementaris són els projectes per a l'execució de les obres d'urbanització altres que les bàsiques definides per l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme, i tenen per objecte determinar els elements que caracteritzen l'espai públic i preveure els recursos adequats a la seva funció, d'acord amb les característiques fixades pels ajuntaments en ocasió de la tramitació dels plans derivats o dels projectes d'urbanització, tal com disposa l'article 65.6 de la Llei d'urbanisme.
Són, a més, els instruments adients per desenvolupar, quan sigui necessari, les obres d'urbanització previstes en instruments de planejament o en projectes d'urbanització aprovats com a documents independents.
98.2 Els plànols de projecte, que s'han de redactar damunt cartografia topogràfica digital i a l'escala mínima d'1:500, i els plànols de detall dels projectes complementaris d'urbanització han d'incloure:.
a) En els espais destinats a vials:.
1r. Les característiques del tractament final del vial. En el cas que aquest sigui per a circulació rodada, cal preveure l'estructura del ferm i el tractament o les capes de rodament dels paviments adequats a les característiques dels vehicles que hi hagin de circular.
2n. El disseny de les àrees d'aparcament i dels elements fixes de la xarxa de transport públic, si és el cas, i dels espais per a la ubicació de contenidors o altres elements propis dels serveis o infraestructures.
3r. Els detalls dels escocells, del paviment de voreres i del tipus d'arbrat, i dels registres i altres elements destinats al control i al manteniment dels serveis i les infraestructures de què es doti el pla.
4t. Les característiques de l'enllumenament públic, tant per a les àrees de circulació rodada com per a les que corresponen a vianants i a ciclistes, amb precisió del tipus de suports i lluminàries per aconseguir un nivell d'il·luminació adequat als diversos espais.
5è. Els elements vegetals per a l'enjardinat o plantació, amb la incorporació dels elements de rec i la previsió de manteniment d'aquests elements.
6è. El mobiliari urbà necessari per a l'acompliment dels fins a què es destina el sector, dimensionats en funció de la seva utilització i freqüentació.
b) En els espais lliures destinats a jardins i parcs:.
1r. Les aportacions de terres vegetals adequades a cada situació a partir del modelat previ que correspon a la urbanització bàsica.
2n. Les característiques edafològiques dels terrenys objecte d'actuació.
3r. El subministrament elèctric per a l'enllumenat.
4t. L'accessibilitat en relació amb els espais rodats i de vianants.
5è. Característiques i traçat dels paviments en els recorreguts per a vianants i, si és el cas, de les àrees d'estacionament i trànsit de vehicles o pistes per a ciclistes.
6è. Elements d'embassament, de rec i d'abastament d'aigua pel rec, canals, distribució i desguàs d'aigües plujanes, així com les infraestructures bàsiques per al tractament de l'aigua reciclada, si és el cas.
7è. El projecte de jardí i plantacions dels espais destinats a tal finalitat amb la previsió de manteniment d'aquestes superfícies i vegetació.
8è. Elements de senyalització, elements destinats a jocs per a nens i altres elements de mobiliari que es considerin adequats, dimensionats en funció de la utilització dels diferents espais i de la seva previsible freqüentació.
9è. Definició del perímetre i característiques dels tancats en el cas que l'espai lliure hagi de tenir un ús restringit d'horari.
98.3 Quan, amb ocasió de la tramitació d'un projecte d'urbanització complementari, calgui modificar el projecte per a l'execució de les obres d'urbanització bàsiques, incorporat o no al planejament, s'han d'incloure a l'expedient els documents d'aquest darrer objecte de modificació. En aquest cas el projecte d'urbanització complementari es tramita d'acord amb allò establert per l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme..

Capítol II.
Disposicions comunes als plans urbanístics..

Article 99. Determinacions comunes dels plans urbanístics.
99.1 Les determinacions dels plans urbanístics han de respectar les servituds i altres limitacions derivades de la legislació sectorial que condicionen l'ordenació urbanística del territori, les quals s'han de reflectir en els plànols d'ordenació dels plans urbanístics i, si s'escau, en els plànols d'informació. .
99.2 Els plans urbanístics han de contenir les disposicions transitòries necessàries per regular els efectes de llurs determinacions respecte als usos i construccions preexistents, de conformitat amb el què estableix l'article 119 d'aquest Reglament..

Article 100. Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics derivats.
100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació detallada pròpia de cada un d'aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d'acord amb l'abast de les determinacions del pla derivat:.
a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre, per les característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls contaminats.
b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa adoptada; la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.
c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals.
d) L'avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
e) Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.
100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat 1 i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència..

Capítol III.
Formulació i tramitació de les figures del planejament urbanístic.
Secció primera.
Actes preparatoris per a la formulació i la tramitació de les figures del planejament urbanístic..

Article 101. Disposicions generals.
101.1 Són actuacions preparatòries de la formulació del planejament les següents:.
a) La suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats o instruments de gestió urbanística i d'urbanització, així com de l'atorgament de llicències.
b) L'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana en la formulació i tramitació del pla, en els termes que estableix l'article 22 d'aquest Reglament.
c) La subjecció a informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament.
d) En el cas de sòl urbanitzable no delimitat, la consulta prèvia que regula l'article 73 de la Llei d'urbanisme.
101.2 Les actuacions preparatòries assenyalades en les lletres b) i c) de l'apartat anterior únicament tenen caràcter preceptiu en el cas de formulació del pla d'ordenació urbanística municipal o de la seva revisió, mentre que són potestatives en els casos de modificació d'aquest pla o de formulació de qualsevol altra figura de planejament..

Article 102. Suspensió de la tramitació d'instruments urbanístics i de l'atorgament de llicències .
102.1 Els acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme han de concretar els àmbits afectats i han d'incorporar un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de procediments, en el qual aquests es grafiaran a l'escala adequada i amb detall i claredat suficients.
102.2 Els acords de suspensió han de precisar també l'abast de les llicències i tramitacions que suspenen.
102.3 El plànol ha de restar a disposició del públic en les oficines de l'administració actuant al llarg del termini de suspensió. En el cas que l'administració actuant no sigui l'ajuntament, el plànol també s'ha de poder consultar a les oficines municipals.
102.4 Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments i l'atorgament de llicències en aplicació del què estableix l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, es poden tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat..

Article 103. Terminis de suspensió de tramitacions i de llicències.
103.1 Si abans d'acabar-se el termini d'un any de la suspensió potestativa prevista per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, es produeix l'acord d'aprovació inicial, l'administració competent ha d'acordar la suspensió prevista en l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, i els seus efectes s'extingiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de l'inici de la vigència de l'acord de suspensió potestativa.
103.2 Si l'aprovació inicial té lloc un cop transcorregut el termini d'un any previst com a termini màxim de la suspensió que regula l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial té la durada màxima d'un any, comptat des de la publicació de l'acord d'aprovació inicial i de suspensió. .
103.3 Si amb anterioritat a l'aprovació inicial no s'hagués acordat la suspensió potestativa, la suspensió que s'acordi amb motiu de l'aprovació inicial pot tenir una durada màxima de dos anys. Aquest termini màxim també és aplicable als àmbits no afectats per la suspensió potestativa que resultin inclosos en l'àmbit de la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial.
103.4 Els efectes de la suspensió de tramitacions i llicències s'extingeixen:.
a) Automàticament pel transcurs dels terminis màxims previstos en els apartats anteriors d'aquest article.
b) En qualsevol cas, amb l'entrada en vigor de la figura de planejament la formulació de la qual hagi donat lloc a l'acord de suspensió o, en el seu cas, amb la denegació de l'aprovació de la figura de planejament. .
c) En cas que l'administració competent acordi aixecar els efectes de l'acord de suspensió, en tot o en part de l'àmbit afectat, en els casos de suspensió potestativa, així com quan s'acordi deixar sense efectes la tramitació del pla, o bé quan durant el procés de tramitació del pla urbanístic quedin sense efectes les determinacions que hagin donat lloc a l'aplicació de la suspensió preceptiva.
103.5 Un cop extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos en l'apartat anterior, no es poden acordar noves suspensions per idèntica finalitat sobre tot o part dels mateixos àmbits, fins que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'extinció dels efectes. S'entén com a idèntica finalitat la formulació d'un instrument de planejament que tingui els mateixos objectius que el que motivà la primera suspensió..

Article 104. Suspensió de procediments iniciats de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències .
104.1 Un cop adoptats els acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, quan aquests constitueixin actuacions preparatòries de la formulació de plans de caràcter municipal, es produeix automàticament la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i s'ha de notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments corresponents.
104.2 Les persones que, amb anterioritat a la publicació dels acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, haguessin instat la tramitació dels procediments que restin suspesos com a conseqüència d'aquests acords, tenen dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s'escau, de les taxes municipals si, un cop aprovat definitivament el pla urbanístic es constata la incompatibilitat del projecte amb les determinacions del nou pla, i sempre que el projecte no fos manifestament contrari a la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva presentació..

Article 105. Programa de participació ciutadana en el procés de planejament.
105.1 Les administracions competents per a la formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a l'acord d'aprovació inicial, l'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l'article 22 d'aquest Reglament.
105.2 L'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l'avanç del pla. ..

Article 106. Informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament.
106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública avanços dels instruments de planejament urbanístic.
106.2 L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir:.
a) Els objectius i els criteris generals del pla.
b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
d) Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 d'aquest Reglament i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 d'aquest Reglament.
106.3 Els suggeriments, alternatives o al·legacions que es presentin en el tràmit d'informació pública seran analitzats i valorats per l'administració responsable de la redacció del pla, amb l'objecte de confirmar o rectificar els criteris i solucions generals del planejament. Aquesta valoració s'expressa mitjançant l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament. .
106.4 La publicació i subjecció a informació pública de l'avanç de pla és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal.
106.5 Les previsions d'aquest precepte no són d'aplicació a l'avanç de pla que cal formular pel desenvolupament per subsectors dels sectors de planejament derivat, el qual es regeix pel què estableix l'article 114 d'aquest Reglament.
Secció segona.
Formulació i tramitació dels plans urbanístics..

Article 107. Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic general .
107.1 La formulació i la tramitació de les figures de planejament urbanístic general es regeixen pel què estableixen els articles 74, 81, 82 i 83 de la Llei d'urbanisme.
107.2 La iniciativa per a la formulació de les figures de planejament urbanístic general és sempre pública. .
107.3 En el cas que la formulació d'un pla director urbanístic vingui establerta en el planejament territorial per a la coordinació de l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, tots els municipis compresos en aquest àmbit conjuntament o els ens locals supramunicipals poden presentar una proposta d'objectius i propòsits generals per a l'elaboració del pla. En el termini de tres mesos, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de comunicar als ens que han pres la iniciativa, la seva decisió sobre els objectius i propòsits generals presentats.
107.4 En el cas de propostes presentades per persones particulars, només se'n pot iniciar la tramitació si es refereixen a modificacions dels instruments de planejament municipal general i si l'ajuntament assumeix la iniciativa de la proposta. Si en el termini de dos mesos des de la presentació de la proposta, l'ajuntament no notifica la resolució adoptada al respecte, s'entén que l'ajuntament no assumeix la iniciativa. ..

Article 108. Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic plurimunicipal.
108.1 La formulació de plans d'ordenació urbanística plurimunicipals no previstos en el planejament territorial o en plans directors urbanístics requereix que es justifiqui la procedència de l'àmbit territorial del pla per les circumstàncies urbanístiques concurrents. .
108.2 En el cas que la formulació d'un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal vingui establerta en el planejament territorial o en un pla director urbanístic, aquests han de determinar a qui correspon la seva redacció i formulació, així com la proporció en que els municipis inclosos han de contribuir a les despeses. Altrament, cal acordar la seva formulació d'acord amb allò establert als apartats b) i c) de l'article 75.1 de la Llei d'urbanisme.
108.3 En la tramitació dels programes d'actuació urbanística que preveu l'article 75.5 de la Llei d'urbanisme, el consell comarcal ha de concedir el tràmit d'audiència que regula l'apartat 6 del mateix article, simultàniament a tots els municipis afectats, després de l'acord d'aprovació inicial..

Article 109. Tramitació de plans especials urbanístics.
109.1 Els plans especials urbanístics a què fan referència les lletres a, b, c i f de l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme es tramiten i s'aproven d'acord amb el què estableixen els articles 78 i 83.1 de la citada Llei.
109.2 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte les finalitats a què fa referència l'article 92.2.e) d'aquest Reglament, i els plans especials a què fa referència l'article 79.1.d) de la Llei d'urbanisme, es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 79.1 i 83.1 de la citada Llei.
109.3 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte l'assenyalament i localització dels sistemes urbanístics generals d'interès supramunicipal que preveu l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.3 i 77.1.e) de la mateixa Llei. Els plans especials urbanístics que tinguin per objecte la implantació de sistemes urbanístics generals d'interès municipal es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.1 i 78 de la Llei d'urbanisme..

Article 110. Tramitació de plans derivats i projectes d'urbanització.
110.1 La tramitació dels plans urbanístics derivats i dels projectes d'urbanització està subjecta al procediment i terminis que estableixen els articles 83, 87 i 97 de la Llei d'urbanisme.
110.2 Els plans urbanístics derivats poden tramitar-se simultàniament amb l'instrument de planejament urbanístic general o la modificació del planejament urbanístic general que desenvolupin. En aquest cas, l'executivitat de l'acord d'aprovació definitiva del pla derivat resta supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament general i així s'ha de fer constar en l'acord corresponent.
110.3 Els projectes d'urbanització que tenen per objecte l'execució material de les obres d'urbanització dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, delimitats directament pel planejament general, s'han de tramitar com un document independent. Els projectes d'urbanització que desenvolupen plans parcials urbanístics o plans de millora urbana, poden constituir un document d'aquests plans, o es poden tramitar com un document independent. En el cas de constituir un document independent, els projectes d'urbanització es poden tramitar simultàniament amb l'instrument de planejament que desenvolupen i llur executivitat resta supeditada a l'aprovació definitiva del pla. L'aprovació definitiva del projecte o projectes d'urbanització únicament constitueix una condició d'eficàcia de l'executivitat en el cas de plans parcials urbanístics, en l'acord d'aprovació definitiva dels quals s'ha de fer constar aquesta circumstància.
110.4 Els acords de suspensió de l'aprovació inicial dels plans urbanístics derivats i els projectes d'urbanització d'iniciativa privada han d'assenyalar les deficiències que calgui esmenar i, una vegada esmenades aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà de ser adoptat en el termini màxim d'un mes des de la presentació de la proposta esmenada. En cas que transcorri aquest termini sense que s'adopti la resolució corresponent, el pla o projecte s'entendrà aprovat inicialment de conformitat amb el què estableix l'article 88.2 de la Llei d'urbanisme.
110.5 L'acord de suspensió de l'aprovació inicial es pot mantenir o reiterar mentre no s'esmenin totes les deficiències assenyalades, però no es pot adoptar un segon acord de suspensió que exigeixi l'esmena d'altres deficiències, llevat que amb posterioritat al primer acord de suspensió es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic de rang superior que requereixi la reconsideració de nous aspectes de la proposta de pla o de projecte.
110.6 Es pot denegar l'aprovació provisional en cas que amb posterioritat a l'aprovació inicial del pla es constati, en el corresponent informe sectorial, la incompatibilitat de l'ordenació proposada amb la legislació sectorial aplicable, o en cas que es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic de rang superior que impedeixin l'aprovació de l'ordenació proposada..

Article 111. Inactivitat en la tramitació de plans urbanístics i de projectes d'urbanització.
111.1 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació inicial d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a ordenar la publicació, notificació o formalització de l'acte presumpte i a continuar la tramitació corresponent i, a aquests efectes, la persona que els promogui pot requerir l'òrgan competent.
Si en el termini de deu dies des de la data del requeriment, l'òrgan competent no ha procedit a trametre l'edicte de convocatòria de la informació pública i a practicar les notificacions procedents, les persones que promoguin el pla o projecte poden instar la subrogació de l'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, en els termes que estableix l'article 88 de la Llei d'urbanisme.
111.2 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació provisional d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a trametre l'expedient complet a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva, en el termini de deu dies que estableix l'article 87.5 de la Llei d'urbanisme. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi procedit a la tramesa de l'expedient, la persona que els promogui pot sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent que requereixi a l'administració competent el compliment d'aquesta obligació.
111.3 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu l'aprovació definitiva d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb l'article 89 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a ordenar la publicació de l'acte presumpte i, en el cas de plans urbanístics, també del text de les normes urbanístiques, així com, si s'escau, les notificacions que siguin preceptives. ..

Article 112. Nova informació pública en la tramitació del planejament.
112.1 En la tramitació dels plans urbanístics, cal procedir a obrir un nou termini d'informació pública i, si s'escau, d'audiència, en els següents casos:.
a) Per la introducció de canvis substancials en el pla aprovat inicialment i exposat al públic, bé d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o d'informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat s'ha d'aprovar inicialment per segona vegada abans d'ésser sotmès novament a informació pública i, en els casos que regula l'article 85.1 de la Llei d'urbanisme, s'ha de sotmetre de nou a informe de la comissió territorial d'urbanisme corresponent.
b) Quan l'esmena de les deficiències assenyalades en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació definitiva del planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l'òrgan que hagués adoptat l'acord d'aprovació immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació pública.
112.2 En el cas de planejament urbanístic general, s'entén que són canvis substancials:.
a) L'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general o al model d'ordenació del territori.
b) L'adopció de nous criteris respecte a la classificació del sòl.
112.3 Els canvis en la classificació del sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics que no s'incloguin en els casos indicats en l'apartat 2 no comporten l'exigència d'un nou termini d'informació pública però s'han de fer constar en l'acord d'aprovació. .
112.4 En el cas de planejament urbanístic derivat, s'entén que són canvis substancials els que donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i sistemes urbanístics. Les alteracions que no comporten canvis substancials s'han de fer constar en l'acord d'aprovació..

Article 113. Requisits formals.
En tots els documents que integrin el pla urbanístic objecte de cada un dels acords d'aprovació que corresponguin, el secretari o secretària de l'entitat local o la persona autoritzada de l'administració competent, ha d'estendre la diligència oportuna en la qual es faci constar que aquests documents són els aprovats inicialment, provisionalment o definitivament. També s'ha d'estendre la diligència oportuna en els documents que integrin els plans urbanístics que hagin estat objecte d'acord de denegació de llur aprovació..

Article 114. Desenvolupament per subsectors dels plans parcials urbanístics i dels plans de millora urbana.
114.1 Per desenvolupar un sector de planejament derivat per subsectors s'ha de presentar a tràmit un avanç del pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb el pla urbanístic derivat referit a un subsector. L'avanç de pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat s'han de presentar com a documents separats i es tramiten en expedients separats.
114.2 L'avanç del pla referit al sector ha de contenir una memòria, un plànol d'informació, un plànol de proposta d'ordenació i un plànol justificatiu de l'emplaçament de les xarxes de serveis i viària, dels espais lliures i dels equipaments comunitaris. .
114.3 La memòria de l'avanç ha de justificar la conveniència, l'oportunitat i la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de la promoció; igualment, ha de justificar l'equilibri exigit per l'article 91.b) de la Llei d'urbanisme d'acord amb el què estableix l'apartat 7 d'aquest article. S'ha de justificar també gràficament i en la memòria de l'avanç, la coherència de la proposta de xarxa viària i de les previsions sobre espais lliures i equipaments comunitaris del conjunt del sector, així com l'enllaç amb les xarxes generals de serveis i viàries.
114.4 L'avanç i el pla derivat del subsector se subjecten a la tramitació corresponent al planejament derivat de què es tracta. La convocatòria d'informació pública, en la tramitació de l'avanç i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar amb la notificació individualitzada a les persones propietàries del sector.
114.5 En sòl urbanitzable, l'avanç pot establir condicions temporals per al desenvolupament dels diferents subsectors, en aplicació de la programació establerta d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
114.6 L'aprovació definitiva de l'avanç s'ha de produir prèviament o simultàniament a la dels plans urbanístics derivats del subsector, i l'ordenació prevista en aquests plans derivats s'ha d'adequar a l'avanç definitivament aprovat.
114.7 Entre els subsectors previstos no es poden produir diferències relatives superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques que corresponguin a cada un d'ells, amb relació a la valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector.
Les diferències d'aprofitament i càrregues entre els subsectors que puguin existir, dins dels límits que estableix el paràgraf anterior, s'han de compensar d'acord amb les regles previstes en l'article 123 d'aquest Reglament.
Secció tercera.
Avaluació ambiental dels plans urbanístics..

Article 115. Procediment d'avaluació ambiental dels plans urbanístics.
L'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents regles:.
a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
b) L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació inicial.
c) L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de referència.
d) El pla objecte del següent acord d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada. .
e) Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable. .
Secció quarta.
Revisió i modificació del planejament urbanístic..

Article 116. Revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal.
S'entén per revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de classificació de sòl preestablerts. Cal procedir a la revisió del pla d'ordenació urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les circumstàncies previstes en el pla per a la seva revisió, o quan es produeix alguna de les circumstàncies a les què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93 de la Llei d'urbanisme..

Article 117. Modificació dels instruments de planejament urbanístic.
117.1 S'entén per modificació del pla d'ordenació urbanística municipal la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix l'article anterior.
117.2 Qualsevol canvi en les determinacions dels plans urbanístics derivats, amb independència del seu contingut i abast, comporta llur modificació.
117.3 La tramitació de les modificacions dels plans urbanístics se subjecta al mateix procediment que la seva formació. No obstant això, en el cas de modificació del pla d'ordenació urbanística municipal no són obligatòries les actuacions preparatòries assenyalades a l'apartat 1, lletres b) i c) de l'article 101 d'aquest Reglament, i el tràmit d'audiència que preveu l'article 83.7 de la Llei d'urbanisme només s'ha de concedir, si s'escau, als ajuntaments el terme municipal dels quals confini amb l'àmbit de la modificació..

Article 118. Determinacions i documentació de les modificacions dels instruments de planejament urbanístic.
118.1 Les modificacions dels plans urbanístics han de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica, d'entre les pròpies de la figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:.
a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s'introdueixen.
b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.
c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació corresponents, les determinacions que s'introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.
d) Justificar el compliment, si s'escau, de l'increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics que exigeixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes, en cas de concurrència de diversos usos, és d'aplicació el què estableix l'article 81.4 d'aquest Reglament i, en els casos de reordenació general d'un àmbit de sòl urbà previstos en l'article 94.4 de la Llei d'urbanisme, tant si comporten com si no increment d'edificabilitat, són d'aplicació les reserves que estableix l'esmentat article 94.4. 118.2 El sostre destinat a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris de titularitat pública no computa als efectes de l'aplicació dels requeriments d'increment de les reserves per a espais lliures i equipaments que estableixen els apartats 2 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme.
118.3 Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'han de preveure les reserves complementàries que estableix l'article 94.3 de la Llei d'urbanisme llevat que l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o al sistema d'habitatges dotacionals públics, i no ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb aquesta destinació.
118.4 Les modificacions dels plans urbanístics han d'estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En tot cas, han d'incorporar l'informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s'ha d'incorporar un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, en els casos que així ho estableixi la legislació vigent..

Capítol IV.
Efectes de l'aprovació de les figures del planejament urbanístic..

Article 119. Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos preexistents.
119.1 Les construccions i instal·lacions que estan fora d'ordenació de conformitat amb el què estableix l'article 102.1 de la Llei d'urbanisme, se subjecten al següent règim:.
a) Únicament es pot autoritzar l'execució d'obres de reparació en els termes que estableix l'article 102.2 de la Llei d'urbanisme.
b) L'autorització municipal d'aquestes obres ha de condicionar la seva eficàcia a la formalització de la renúncia a l'augment del valor d'expropiació derivat de llur execució, i a l'anotació d'aquesta condició en el Registre de la propietat.
c) En aquestes construccions es poden mantenir els usos preexistents d'acord amb el que estableix l'apartat 4 d'aquest article, i es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina i activitats comercials, a més dels usos que preveu l'article 61.1 d'aquest Reglament, en les condicions regulades per l'apartat 2 del mateix article.
d) Si la construcció està fora d'ordenació per raó de resultar afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l'apartat següent. .
119.2 Les construccions que siguin disconformes amb els paràmetres del nou planejament, però que no quedin fora d'ordenació, se subjecten al règim següent:.
a) Es poden autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no les limiti d'acord amb el què estableix la lletra c) d'aquest apartat.
b) Es poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes amb el nou planejament.
c) En tot cas, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i profunditat edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l'autorització de les obres de gran rehabilitació a l'adequació de l'edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament. .
d) Es poden autoritzar les operacions a què fa referència l'article 179.2.r) de la Llei d'urbanisme, sempre d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d'habitatges o d'establiments.
119.3 Als efectes del què estableix l'apartat 2.c) d'aquest article, s'entén per gran rehabilitació:.
a) El conjunt d'obres que constitueixin una actuació global en tot l'edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable, increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents, redistribució general d'espais i canvi de l'ús principal de l'edifici.
b) La substitució de l'edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.
c) L'execució simultània o successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per cent del valor d'una construcció de nova planta de característiques similars i amb el mateix sostre que l'edificació existent.
119.4 Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic que no siguin conformes amb el règim d'usos que aquest estableix, es consideren en situació de fora d'ordenació quan el nou planejament els declari incompatibles i els subjecti a cessament de forma expressa. Els usos en situació de fora d'ordenació no poden ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències d'ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, havent-se d'acordar, en aquests supòsits, el seu cessament immediat. Quan l'autorització d'aquests usos no està sotmesa a termini, es pot procedir a la revocació de les autoritzacions corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin d'acord amb la legislació aplicable.
En la resta de casos de disconformitat, els usos preexistents es poden mantenir i poden ser objecte de canvis de titularitat..

TÍTOL CINQUÈ.
De la gestió urbanística..

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 120. Gestió urbanística .
120.1 Les determinacions sobre gestió urbanística contingudes en aquest títol tenen per objecte permetre l'execució del planejament urbanístic en els termes i per a les finalitats establertes a l'article 110 de la Llei d'urbanisme.
120.2 Mitjançant els instruments de gestió urbanística es du a terme l'execució efectiva de l'obra urbanitzadora, amb la conseqüent transformació del sòl per a l'edificació, quan s'escau, i es produeix l'obtenció, per part de l'administració, d'aquells terrenys destinats a titularitat pública.
120.3 La participació de les persones propietàries en el procés de gestió urbanística es fonamenta en el principi de distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament objecte d'execució..

Article 121. Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada.
121.1 La gestió urbanística integrada es du a terme per polígons d'actuació urbanística complets a través d'algun dels sistemes d'actuació, de reparcel·lació o d'expropiació, previstos a la Llei d'urbanisme.
121.2 La gestió urbanística aïllada no requereix la delimitació de polígons d'actuació urbanística, i es pot du a terme mitjançant l'expropiació forçosa, l'ocupació directa i també a iniciativa de les persones propietàries, especialment en els supòsits d'edificació prèvia cessió de terrenys destinats a vialitat. ..

Article 122. Delimitació d'àmbits d'actuació per a l'execució d'infraestructures urbanístiques comunes.
122.1 Quan l'execució de determinades infraestructures sigui necessària per al desenvolupament de diversos polígons d'actuació urbanística, o diversos sectors o subsectors, sense que sigui possible la seva execució per fases a càrrec de cadascun dels àmbits d'actuació, el planejament urbanístic general pot delimitar un àmbit d'actuació urbanística comú als mers efectes de garantir llur participació en l'execució de la indicada infraestructura.
122.2 En el cas previst en l'apartat 1, l'àmbit d'actuació urbanística comú s'executa per l'administració actuant mitjançant reparcel·lació econòmica, i els polígons, sectors o subsectors que es desenvolupin amb anterioritat a aquesta reparcel·lació econòmica han de garantir davant de l'administració actuant la seva participació en l'execució. Tanmateix, el planejament urbanístic general pot preveure, com a alternativa a la reparcel·lació econòmica, que una part de l'aprofitament urbanístic dels àmbits quedi afecte al finançament de les referides infraestructures. En aquest cas, en l'execució de cada un dels àmbits l'aprofitament afectat s'adjudica a l'administració actuant, la qual ha de destinar íntegrament el seu valor a finançar el cost d'execució de les infraestructures comunes, o a sufragar altres despeses d'urbanització dels àmbits, en el supòsit que l'aprofitament afectat generés un escreix de valor sobre el cost de la infraestructura comuna..

Article 123. Equilibri de beneficis i càrregues entre polígons d'actuació urbanística de sectors de planejament derivat.
123.1 Quan en un sector de planejament derivat es delimiten dos o més polígons d'actuació urbanística, així com quan es modifica la delimitació prèviament establerta, no es poden produir diferències relatives superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques que corresponguin a cada un dels polígons, en relació amb la valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector.
L'instrument que estableixi la divisió poligonal del sector de planejament derivat ha d'acreditar el compliment del què estableix el paràgraf anterior. .
123.2 Les diferències que puguin existir entre els polígons d'actuació urbanística, dins dels límits que estableix l'apartat anterior, s'han de compensar, llevat d'acord unànime sobre criteris diferents, d'acord amb les regles següents:.
a) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon d'actuació urbanística excedentari, la diferència es compensa mitjançant la cessió de terrenys susceptibles d'aprofitament privat a favor de l'administració actuant, que els adquireix a títol fiduciari en representació dels propietaris o propietàries del polígon o polígons deficitaris, o, si concorren els supòsits previstos en l'article 120.d) de la Llei d'urbanisme, mitjançant compensació en metàl·lic, que s'ha de dipositar davant l'administració actuant a disposició de la comunitat de reparcel·lació de l'àmbit o àmbits deficitaris, la qual l'ha de percebre quan s'inicii l'execució del corresponent àmbit.
b) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon d'actuació urbanística deficitari, l'administració actuant se subroga en el dret de la comunitat reparcel·latòria a participar en la reparcel·lació del polígon o polígons excedentaris, mitjançant l'assumpció de despeses d'urbanització per un cost econòmic equivalent al dèficit del polígon. Tanmateix, si el polígon s'executa pel sistema de reparcel·lació en les modalitats de compensació per concertació o de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, la subrogació l'ha d'assumir la persona titular de la gestió urbanística integrada i, si s'executa per la modalitat de compensació bàsica, la pot assumir voluntàriament la junta de compensació. El dret a participar en el polígon excedentari recau en qui s'hagi subrogat mitjançant l'assumpció de les despeses d'urbanització. .
c) En el cas que l'execució es produeixi pel sistema d'expropiació, les diferències entre els polígons d'actuació urbanística s'han de tenir en compte i es compensen en la fixació del just preu. Quan els altres polígons s'executin pel sistema de reparcel·lació, l'administració expropiant o la persona beneficiària de l'expropiació participa en llur execució en els termes establerts en les lletres a) i b) d'aquest apartat.
123.3 Les regles que estableix l'apartat 2 s'apliquen també per a la compensació de les diferències d'aprofitaments i càrregues entre els subsectors previstos a l'article 91 de la Llei d'urbanisme i a l'article 114 d'aquest Reglament..

Article 124. Cessió de terrenys destinats a la xarxa viària i delimitació de polígons d'actuació urbanística amb aquest objecte.
124.1 La cessió de terrenys destinats a la xarxa viària en els supòsits establerts a l'article 40.3.a) d'aquest Reglament s'ha de fer lliure de càrregues i gravàmens, i s'efectua:.
a) Mitjançant l'oferiment de la cessió realitzat bé en escriptura pública atorgada per les persones propietàries, bé per compareixença davant el secretari o secretària municipal. La cessió s'entén acceptada per silenci administratiu positiu pel transcurs del termini d'un mes des de la presentació de l'escriptura pública o des de la compareixença, si abans no s'ha acordat expressament l'acceptació.
b) Mitjançant escriptura pública o acta administrativa atorgada per les persones propietàries i l'ajuntament.
124.2 Tanmateix, les persones propietàries poden sol·licitar la delimitació d'un polígon d'actuació urbanística, als efectes de formular el conseqüent projecte de reparcel·lació, quan sigui necessari per a la regularització de finques o quan en un mateix tram de carrer les diferències relatives d'aprofitament derivades de l'afectació viària resultin superiors al 15%. ..

Article 125. Tramitació dels instruments de gestió urbanística.
125.1 La tramitació dels instruments de gestió previstos a l'article 113.1 de la Llei d'urbanisme pot tenir caràcter simultani, tot i que en expedients separats.
125.2 Quan es presentin a tràmit simultàniament els estatuts, les bases d'actuació, si escau, i la constitució d'una entitat urbanística col·laboradora, es tramiten en un sol expedient i l'aprovació definitiva dels estatuts i les bases així com l'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora es pot produir, si escau, en un sol acte. .
125.3 Quan els anteriors instruments es presentin a tràmit simultàniament amb el projecte de reparcel·lació, les bases d'actuació se subsumeixen en la documentació del projecte, i no requereixen d'una aprovació específica. L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació no es pot produir en cap cas amb anterioritat a l'aprovació de la constitució de l'entitat en els termes establerts en el punt anterior. .
125.4 Quan es produeix l'acord unànime de les persones propietàries afectades, s'aplica la tramitació simplificada prevista a l'article 113.3 de la Llei d'urbanisme.
125.5 Tant en el cas de sectors de planejament derivat, com en el cas de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha de ser prèvia o simultània a la del projecte de reparcel·lació o de taxació conjunta. .
125.6 La tramitació dels instruments de gestió de forma simultània amb el planejament urbanístic requereix que aquest incorpori el corresponent projecte d'urbanització, o que també es tramiti simultàniament el projecte d'urbanització. L'executivitat dels acords d'aprovació definitiva dels instruments de gestió resta supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament i del projecte d'urbanització. En els casos que, de conformitat amb el que estableix l'article 87.8 de la Llei d'urbanisme, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla restin sense cap efecte, aquesta conseqüència s'estén a la tramitació i aprovació definitiva dels instruments de gestió, que queden també sense cap efecte..

Article 126. Publicació dels actes presumptes.
Per a la publicació dels actes produïts per silenci administratiu de contingut positiu que es produeixin en la tramitació dels instruments de gestió urbanística és d'aplicació allò establert en l'article 111.3 d'aquest Reglament per a la publicació dels actes presumptes en matèria de planejament..

Article 127. Càrregues d'urbanització .
127.1 A través dels instruments de gestió urbanística, i en especial de la reparcel·lació, les persones propietàries que integren la comunitat de reparcel·lació assumeixen les càrregues d'urbanització establertes pel planejament d'acord amb l'article 114 de la Llei d'urbanisme. En el sistema d'expropiació les indicades càrregues d'urbanització es dedueixen del valor de l'aprofitament urbanístic del sòl en els termes establerts per la legislació aplicable.
127.2 Les obres d'urbanització a càrrec de les persones propietàries inclouen en tot cas les obres d'urbanització bàsiques i totes aquelles altres obres que estableixi el planejament urbanístic i el projecte o projectes d'urbanització corresponents. .
127.3 Són despeses d'urbanització que han de ser assumides per les persones propietàries com a càrrega individualitzada dels corresponents terrenys, i que no van a càrrec del conjunt de la comunitat reparcel·latòria, les següents:.
a) Les despeses que calgui atendre per preparar els terrenys per executar les obres d'urbanització quan la preparació esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència de les accions o omissions dels seus propietaris o propietàries. A aquests efectes, són accions o omissions que comporten actuacions no assumibles per la comunitat de reparcel·lació les obres, les instal·lacions, els moviments de terres, els abocaments, les extraccions d'àrids, les alteracions topogràfiques i morfològiques i qualsevol altra variació objectiva dels terrenys que s'hagin executat sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives adients o sense ajustar-se a aquestes.
Aquest règim també s'aplica quan les obres de preparació dels terrenys siguin conseqüència de les obligacions imposades a les persones propietàries de sòl per la normativa relativa a sòls contaminats, o de l'incompliment de l'obligació de dur a la pràctica programes de restauració imposats per les llicències o autoritzacions atorgades, així com quan aquesta obligació s'hagi imposat per resolució administrativa dictada per l'administració competent d'acord amb la legislació sectorial que sigui d'aplicació.
b) Les indemnitzacions que corresponguin per l'extinció d'arrendaments i d'altres drets personals que s'hagin constituït amb posterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, si es tracta de polígons d'actuació en sòl urbà delimitats directament pel planejament general, o amb posterioritat a l'aprovació inicial del planejament, si es tracta de sectors objecte d'un pla derivat o bé de polígons d'actuació en sòl urbà delimitats mitjançant una modificació puntual del planejament general. Aquestes despeses han de ser assumides per les persones propietàries atorgants dels contractes dels quals es tracti.
127.4 En aquests supòsits, el projecte de reparcel·lació ha d'imputar les despeses corresponents més elevades a les persones propietàries responsables com una càrrega individual, i així s'ha de reflectir al compte de liquidació del projecte de reparcel·lació. Si l'execució és pel sistema d'expropiació, les despeses que, d'acord amb l'apartat 3 d'aquest article, constitueixen una càrrega individualitzada es dedueixen de la valoració de l'immoble expropiat corresponent..

Article 128. Dret de reallotjament.
128.1 En l'execució del planejament mitjançant el sistema de reparcel·lació, tenen dret de reallotjament les persones ocupants legals d'habitatges afectats per l'actuació que acreditin el compliment dels següents requeriments:.
a) Que l'habitatge constitueix la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, si es tracta de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon d'actuació urbanística en sòl urbà s'efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general, l'habitatge ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat o de la modificació puntual.
b) En el cas que les persones ocupants siguin propietàries de l'habitatge, que en el projecte de reparcel·lació aquestes persones no resultin adjudicatàries d'aprofitament urbanístic, o d'una indemnització substitutòria, equivalent o superior a una edificabilitat d'ús residencial en règim lliure sense urbanitzar superior al doble de la superfície màxima establerta per la legislació d'habitatge de protecció pública.
128.2 Per fer efectiu el dret de reallotjament cal oferir un habitatge per cada un dels habitatges originaris afectats per l'actuació, d'acord amb les següents condicions:.
a) Han de tenir la superfície adequada a les necessitats de la unitat familiar, dins dels límits de superfície propis de la legislació sobre habitatges de protecció pública.
b) Quan la persona ocupant legal ho és en virtut d'un dret real, s'ha d'oferir l'accés al nou habitatge en virtut del mateix títol. Quan l'ocupació té lloc en virtut d'un dret personal, el reallotjament es produeix en virtut del mateix dret i amb idèntica durada que la corresponent al títol originari; tanmateix, res no impedeix que per acord entre les parts s'estableixin altres condicions o títols per a fer efectiu el dret regulat en aquest article. .
c) L'accés al nou habitatge s'ha d'oferir en les condicions de preu, per a la venda o per al lloguer, vigents per als de protecció pública si les persones ocupants legals reuneixen les condicions subjectives necessàries per accedir a un habitatge de protecció pública d'acord amb la normativa aplicable. No s'han d'aplicar obligatòriament aquestes condicions de preu si les persones ocupants que exerceixen el dret de reallotjament no reuneixen les indicades condicions subjectives. .
128.3 El dret de reallotjament es fa efectiu en el mateix àmbit d'actuació, llevat d'aquells supòsits en què no sigui possible per raó de les tipologies edificatòries o els usos previstos o, excepcionalment, per altres causes degudament justificades. En aquests casos, regeix el criteri de major proximitat a la ubicació originària.
128.4 El dret de reallotjament inclou, si s'escau, el dret a l'allotjament transitori, o el seu equivalent econòmic, en condicions anàlogues a les de l'habitatge originari, mentre no es fa efectiu el reallotjament.
128.5 El reconeixement del dret de reallotjament és independent del dret a percebre la indemnització que correspongui, si s'escau, per l'extinció dels drets preexistents, sens perjudici de la incidència que el reconeixement del dret de reallotjament pugui tenir en la determinació de la indemnització que correspongui per l'extinció de drets afectats. Quan el reallotjament es produeix en règim de propietat o altres drets reals, l'administració actuant, previ acord amb la persona ocupant legal, pot retenir les indemnitzacions a percebre com a pagament a compte per a l'adquisició de l'habitatge en el que es fa efectiu el dret de reallotjament.
128.6 En el sistema de reparcel·lació, les persones ocupants legals d'habitatges que ostenten el dret de reallotjament sol·liciten el seu reconeixement amb motiu de l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, que ha de contenir les condicions i característiques del dret, així com una relació de les persones ocupants legals dels habitatges afectats. A aquests efectes, es concedeix audiència a les referides persones, indicant expressament, en la corresponent notificació, que és en aquest tràmit d'audiència en el que procedeix sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament.
L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació comporta el reconeixement del dret a reallotjament per a aquelles persones que acreditin els requisits legals establerts i així ho hagin sol·licitat expressament en el tràmit d'audiència derivat de l'aprovació inicial del projecte. .
128.7 El dret de reallotjament, en els termes establerts en els apartats 1 a 5 d'aquest article, correspon també a les persones ocupants legals d'habitatges afectats per l'execució del planejament mitjançant el sistema d'expropiació o, en cas de gestió urbanística aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa. En aquests casos, l'obligació de fer efectiu el dret de reallotjament recau en l'administració actuant o en la persona beneficiària de l'expropiació, i cal donar audiència a les persones afectades a fi que puguin exercir-lo.
En les actuacions expropiatòries, les persones ocupants legals d'habitatge han de tenir aquesta condició en el moment de l'aprovació inicial de la relació de béns i drets si es tracta d'actuacions aïllades o de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon d'actuació urbanística en sòl urbà o l'afectació per actuació aïllada s'efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general, l'habitatge ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat o de la modificació puntual. ..

Article 129. Substitució de sistemes i modalitats.
129.1 L'administració actuant pot acordar, d'ofici o a instància de les persones interessades, la substitució del sistema d'actuació o de la modalitat dins del sistema d'actuació prèviament establerts, fins i tot quan l'hagi establert un pla urbanístic, a través del procediment previst a l'article 113 de la Llei d'urbanisme. .
129.2 En el cas que les persones propietàries incompleixin llurs obligacions, l'administració actuant pot acordar la substitució de la modalitat de compensació bàsica o concertada per la de cooperació, així com la substitució del sistema de reparcel·lació pel d'expropiació. S'entén per incompliment d'obligacions, a aquests efectes, la inactivitat de les persones interessades en qualsevol de les fases de l'execució del planejament dins els terminis previstos per aquest.
129.3 La modalitat de cooperació pot ser substituïda per la de compensació bàsica quan així ho sol·licitin les persones propietàries de finques la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del polígon d'actuació urbanística, prèviament constituïdes, a aquests efectes, en entitat urbanística col·laboradora provisional, excepte en el cas de propietari o propietària únics. La modalitat de cooperació també pot ser substituïda per la modalitat de compensació per concertació quan s'exerceix la iniciativa prevista a l'article 129.2 de la Llei d'urbanisme. En els casos indicats, l'administració actuant ha d'acordar la substitució quan hagi incomplert els terminis previstos per a qualsevol de les fases d'execució del planejament. .
129.4 La concessió de la gestió urbanística integrada en la modalitat de cooperació, així com la iniciativa de compensació per concertació en la modalitat de compensació bàsica no requereixen la tramitació prevista a l'apartat 1 d'aquest article..

Capítol II.
Sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació.
Secció primera.
Disposicions generals.
Subsecció primera.
Objecte de la reparcel·lació..

Article 130. Objecte de la reparcel·lació.
La reparcel·lació és necessària per a l'execució dels polígons d'actuació urbanística per als que s'estableix aquest sistema d'actuació i té per objecte les següents finalitats: .
a) La distribució justa entre les persones interessades dels beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística.
b) La regularització de les finques per adaptar la seva configuració a les exigències del planejament.
c) La situació sobre parcel·les determinades i en zones aptes per a l'edificació de l'aprofitament establert pel planejament urbanístic, tant l'adjudicat a les persones propietàries com el que correspon a l'administració actuant d'acord amb els deures de cessió de sòl amb aprofitament establerts legalment.
d) La cessió gratuïta, a favor de l'administració municipal, dels terrenys destinats a sistemes urbanístics, d'acord amb el què estableix el planejament.
e) La determinació de les quotes d'urbanització a càrrec de les persones propietàries i, si s'escau, de l'administració actuant, així com la seva forma de pagament, que pot ser en metàl·lic o mitjançant terrenys edificables. Les quotes d'urbanització inclouen tant el cost de l'obra urbanitzadora com les indemnitzacions i les compensacions econòmiques que siguin necessàries per a fer efectiu el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues..

Article 131. Inici de l'expedient de reparcel·lació.
131.1 L'inici de l'expedient de reparcel·lació s'entén produït per ministeri de la llei amb l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació urbanística a executar per aquest sistema, o bé del pla urbanístic que contingui aquesta delimitació. Tanmateix, la data de referència de les valoracions contingudes en el projecte de reparcel·lació és la de la seva aprovació inicial, i s'actualitzen en l'aprovació definitiva d'acord amb l'interès legal del diner, a partir del transcurs del termini de sis mesos des de l'aprovació inicial. .
131.2 Un cop iniciat l'expedient de reparcel·lació, l'entitat o persona a qui correspongui la seva formulació, ha de sol·licitar del Registre de la propietat la corresponent informació sobre titularitat i càrregues de totes les finques incloses en el polígon d'actuació urbanística. El registrador, amb motiu d'aquesta sol·licitud, ha d'estendre al marge de cada finca nota expressiva conforme són objecte de reparcel·lació. Un cop inscrita la indicada nota marginal, les successives persones interessades que facin constar el seu dret en el Registre no han de ser citades preceptivament en l'expedient, excepte quan s'hi personin expressament.
Subsecció segona.
Finques aportades i participació de les persones propietàries..

Article 132. Obligacions d'informació i supòsits de discrepància.
132.1 Les persones propietàries i titulars de drets sobre les finques objecte de reparcel·lació estan obligades a exhibir els títols que posseeixin i declarar les situacions de fet i jurídiques que coneguin i afectin les seves finques. .
132.2 En cas de discrepància entre els títols i la realitat física de les finques, s'ha d'estar a la realitat física, essent d'aplicació el què estableix la legislació aplicable sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
132.3 També és d'aplicació la legislació sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística pel que fa als supòsits de immatriculació de finques, reanudació del tracte successiu, discrepàncies quant a la seva titularitat, persona titular en parador desconegut o titularitat desconeguda.
132.4 En el cas de titularitat desconeguda, l'administració actuant té la condició de titular fiduciària de la finca i, a aquests efectes, pot dur a terme totes les operacions pròpies de la reparcel·lació i, en especial, la cessió de la finca per al pagament de les despeses d'urbanització i l'adjudicació fiduciària al seu favor de les finques resultants. Quan, d'acord amb el projecte de reparcel·lació, correspon a aquestes finques la percepció d'indemnitzacions econòmiques, l'import d'aquestes es diposita a la Caixa General de Dipòsits de l'administració actuant. Un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació, l'administració actuant ha de posar el fet en coneixement de l'administració competent per tal que procedeixi a l'adjudicació que correspongui d'acord amb les normes aplicables als béns vagants. Un cop adoptada la indicada resolució, l'administració actuant adjudica la finca, o bé la indemnització substitutòria a qui correspongui, prèvia percepció de les despeses que s'haguessin originat com a conseqüència de l'execució de la urbanització i dels seus interessos legals..

Article 133. Drets de les persones propietàries i valoració de les finques aportades a la reparcel·lació.
133.1 El dret de les persones propietàries, si no hi ha acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el moment de l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon d'actuació urbanística.
133.2 En aquells supòsits en què, en el sòl urbà i d'acord amb la legislació aplicable, l'aprofitament de la parcel·la que resulta de l'edificació i l'ús existent és superior a l'aprofitament corresponent al dret de participació derivat de la superfície de la finca, s'apliquen les següents regles:.
a) Si l'edificació s'ha d'enderrocar, l'aprofitament diferencial s'ha d'indemnitzar però no dóna lloc a una major adjudicació d'aprofitament.
b) Si l'edificació i l'ús són conformes amb el planejament o no estan subjectes a enderrocament, procedeix bé l'adjudicació a la persona titular originària, que participa en la comunitat de reparcel·lació amb el percentatge derivat de l'aprofitament que el planejament que s'executi atribueixi a la finca on es troba l'edificació, bé l'exclusió de la finca de la reparcel·lació.
133.3 En els supòsits de polígons discontinus, la ponderació de valors derivada de la localització relativa dels terrenys s'ha d'efectuar tenint en compte llur accessibilitat i adequació per als usos previstos pel planejament, així com llur proximitat a les àrees urbanitzades del municipi. A les finques aportades se'ls assigna un valor en unitats convencionals resultants dels coeficients de ponderació, el qual determina la participació de llurs titulars en la distribució de beneficis i càrregues. .
133.4 En el cas de polígons d'actuació urbanística que, d'acord amb el què estableix l'article 35 d'aquest Reglament, tinguin vinculats terrenys destinats a sistemes amb una altra classificació de sòl, aquests terrenys no tenen la consideració de finca aportada i no donen dret a l'adjudicació d'aprofitament urbanístic, ni es pot computar la seva superfície als efectes de l'exercici de la iniciativa d'execució del planejament en les modalitats de compensació del sistema de reparcel·lació. Aquests terrenys participen en la reparcel·lació als únics efectes de la determinació de la indemnització que correspon a llurs titulars i de fer efectiva llur cessió a l'administració, Per a la determinació de la indemnització que correspon a les persones titulars d'aquests terrenys s'han d'aplicar els criteris de valoració establerts per la legislació aplicable atenent a la classificació del sòl. El pagament de la indemnització és a càrrec de la comunitat de reparcel·lació..

Article 134. Supòsits d'exclusió en la reparcel·lació.
134.1 L'àmbit de la reparcel·lació és el del polígon d'actuació urbanística, d'acord amb el que preveu l'article 112 de la Llei d'urbanisme, i les finques que el comprenen no en poden ser excloses, llevat dels supòsits que preveu l'apartat 2 d'aquest article.
134.2 L'exclusió de determinats béns de la comunitat de reparcel·lació s'ha d'ajustar al que disposen les regles següents:.
a) Les edificacions i instal·lacions preexistents compatibles amb les determinacions del pla d'ordenació que sigui objecte d'execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel·lació sense necessitat d'alterar la delimitació de la unitat reparcel·lable, sempre que es demostri, en aplicació dels criteris a que fa referència l'apartat 2.b) de l'article 133 d'aquest Reglament, una desproporció substancial respecte dels beneficis i càrregues del conjunt de l'actuació. El sòl que s'exclogui ha de ser aquell indispensable en relació amb les previsions del pla sobre parcel·les mínimes o en relació amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i l'exclusió no ha de donar lloc a l'enriquiment injust de la persona propietària. Quan l'execució de les obres d'urbanització comporti també un benefici de les finques excloses, aquesta exclusió pot limitar-se a la distribució d'aprofitaments i no impedeix la participació ponderada de la finca exclosa en les càrregues d'urbanització de l'àmbit.
b) Han de ser excloses de la comunitat de reparcel·lació les superfícies de domini públic que, d'acord amb l'article 135 d'aquest Reglament, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues..

Article 135. Participació dels béns de domini públic en el repartiment de beneficis i càrregues de la reparcel·lació.
135.1 Les superfícies de domini públic, així qualificades per determinació de la legislació sectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals, carreteres, ferrocarrils o altres, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues si es manté l'afectació i no experimenten variació en el planejament que calgui executar. S'entén que hi ha variació si l'actuació prevista comporta que es fa compatible el manteniment de l'afectació al domini públic amb l'establiment d'usos urbanístics, mitjançant la corresponent qualificació de zones o sistemes.
135.2 Les superfícies que formen part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic no participen en el repartiment de beneficis i càrregues, encara que generin despeses d'urbanització a càrrec de la comunitat de reparcel·lació. Això no obstant, quan, d'acord amb la legislació aplicable, el planejament urbanístic prevegi usos urbanístics en el domini públic portuari, aquest planejament estableix les càrregues en les que li correspon participar .
135.3 Els altres béns de domini públic, que ja ho siguin en el moment de la tramitació del projecte de reparcel·lació, participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits que preveuen els apartats 4 i 5 de l'article 120 de la Llei d'urbanisme..

Article 136. Participació de les persones propietàries en les modalitats del sistema de reparcel·lació.
136.1 En la modalitat de compensació bàsica del sistema de reparcel·lació, les persones propietàries de les finques afectades poden decidir la seva incorporació a la junta de compensació i manifestar l'esmentada decisió en el tràmit d'audiència, al si de la tramitació de les bases i els estatuts, i, posteriorment, en qualsevol moment fins transcorreguts vint dies des de la notificació de l'acord d'aprovació definitiva de la constitució de la junta de compensació. Així mateix, en l'indicat tràmit d'audiència poden comprometre la seva participació en l'execució, en els termes establerts a l'apartat següent.
136.2 En les modalitats de compensació bàsica i compensació per concertació, les persones propietàries de finques afectades poden comprometre la seva participació en l'execució en el tràmit d'audiència de les bases d'actuació o del projecte de bases i, en la modalitat de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, en el tràmit d'audiència del projecte de reparcel·lació. En tots els casos, les persones propietàries han de constituir fiança en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractes de les administracions públiques, per una quantia del 12% de les despeses estimades d'urbanització corresponents a la finca de la qual es tracti, d'acord amb la proporció de la seva superfície respecte a la del total del sector, i en els terminis que estableixen els articles 171.3, 178.4 i 183.6 d'aquest Reglament.
136.3 En els supòsits dels apartats 1 i 2 d'aquest article, les persones propietàries han de ser informades, en ocasió del tràmit d'audiència que correspongui segons la modalitat, de les alternatives previstes per la Llei d'urbanisme per al cas de manca de participació en l'execució, a les que es refereix l'apartat següent.
136.4 Quan les persones propietàries no s'incorporen a la junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, i no garanteixen la seva participació en les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació i de cooperació mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, les seves finques poden ser expropiades o bé poden ser objecte de reparcel·lació, sense prèvia expropiació, d'acord amb el que estableixin les bases o el projecte de reparcel·lació, segons correspongui i, en el cas que siguin objecte de reparcel·lació, es pot preveure l'obligació de pagament de les despeses d'urbanització mitjançant l'adjudicació de finques de resultat, fins a cobrir la quantia de les despeses, a favor de la junta de compensació, de l'empresa urbanitzadora si en forma part, de l'administració actuant o de la persona titular de la gestió urbanística integrada, segons s'escaigui.
L'adjudicació de les finques de resultat esmentades es fa per títol de cessió en pagament de les despeses d'urbanització. L'adjudicació es fa per escreix, sens perjudici de la liquidació que pertoqui a favor del propietari o propietària, de manera que cobreixi les despeses d'urbanització necessàries.
Les modificacions que, si s'escau, calgui introduir en el projecte de reparcel·lació en virtut del què estableix el paràgraf anterior s'han de sotmetre a audiència de les persones interessades, però no requereixen, per aquest motiu, la celebració d'un nou tràmit d'informació pública.
136.5 Quan les persones propietàries s'incorporen a la junta, en la modalitat de compensació bàsica, o bé garanteixen la seva participació, en les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació o cooperació amb concessió de la gestió urbanística integrada, llurs finques són objecte de reparcel·lació i han d'abonar les corresponents quotes d'urbanització d'acord amb la seva participació en el polígon d'actuació urbanística.
136.6 Quan les persones propietàries, malgrat haver-se incorporat a la junta de compensació o haver garantit la seva participació segons la modalitat, incompleixin l'obligació de pagament de les quotes d'urbanització, l'administració competent, a instància de la junta de compensació o de les persones interessades que han assumit la gestió urbanística, segons correspongui, pot acordar bé exigir el pagament de les quotes urbanístiques per la via de constrenyiment, bé la cessió de finques de resultat en pagament de les quotes d'urbanització, o bé l'expropiació de la finca adjudicada. Quan s'opta per la cessió de finques de resultat, cal formular i tramitar la corresponent operació jurídica complementària. .
136.7 En la modalitat de cooperació sense concessió de la gestió urbanística integrada, la manca de pagament de les quotes d'urbanització dóna lloc a l'aplicació del què estableix l'apartat 6 d'aquest article..

Article 137. Expropiació de finques en la reparcel·lació.
137.1 Quan, en els casos previstos en els apartats 4, 6 i 7 de l'article anterior, s'apliqui l'expropiació de les finques aportades o resultants, segons correspongui, aquesta es pot dur a terme, a sol·licitud de la persona beneficiària, si s'escau, bé com actuació aïllada, bé pel procediment de taxació conjunta. En el cas que s'opti pel procediment de taxació conjunta, se seguiran les regles següents:.
a) L'aprovació definitiva de l'expedient implica la declaració d'urgència de l'expropiació, i legitima l'òrgan actuant per aixecar l'acta d'ocupació a favor de la persona beneficiària i sol·licitar la pràctica de l'anotació preventiva corresponent, amb el previ pagament o dipòsit de l'import de la taxació aprovada d'acord amb els criteris de valoració establerts a la legislació aplicable. .
b) Feta l'anotació preventiva a què es refereix l'apartat a), el projecte de reparcel·lació, si s'escau, es tramita i conclou de manera ordinària. En aquest cas, un cop aprovat definitivament aquest projecte, la finca o finques resultants que corresponguin per subrogació real a l'ocupada s'adjudiquen a la persona beneficiària de l'expropiació. L'anotació preventiva es cancel·la amb la inscripció del projecte de reparcel·lació.
137.2 En l'expropiació de les finques aportades, l'ajuntament, amb audiència prèvia de la persona beneficiària de l'expropiació, pot deixar sense efectes l'expedient d'expropiació iniciat quan la persona propietària aboni la part proporcional de les despeses realitzades amb els interessos legals corresponents, així com els que s'haguessin acreditat durant la tramitació del projecte d'expropiació, i garanteixi el pagament de la resta de despeses d'urbanització que li corresponguin en la forma establerta a l'article 136.2 d'aquest Reglament, sempre que no s'hagi atorgat encara l'acta d'ocupació en supòsits de procediment de taxació conjunta, o que no s'hagi determinat el preu just amb caràcter definitiu en via administrativa en supòsits d'expropiació pel procediment ordinari. En els supòsits d'expropiació per manca d'adhesió a la junta de compensació, la propietat ha de sol·licitar, a més, la seva incorporació a la junta si la indicada expropiació queda sense efectes.
Subsecció tercera.
Adjudicació de finques resultants..

Article 138. Consideració de persones adjudicatàries i innecessarietat de nova adjudicació.
138.1 Tota la superfície inclosa en l'àmbit de la reparcel·lació, sigui o no sigui edificable, ha de ser objecte de nova adjudicació en el projecte de reparcel·lació o bé de confirmació de titularitat.
138.2 Sens perjudici del què estableix l'article 134 d'aquest Reglament, el projecte de reparcel·lació ha de confirmar a favor de les persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen en els casos següents: .
a) Finques edificades de conformitat amb el planejament que s'executa, a les quals se'ls aplica l'article 133.2.b) d'aquest Reglament. .
b) Finques amb edificacions no ajustades al planejament que s'executa, sempre que no estiguin en situació de fora d'ordenació i que concorrin conjuntament les circumstàncies següents:.
1r. Que no en calgui l'enderrocament per a l'execució de les obres d'urbanització.
2n. Que es puguin destinar a usos compatibles amb l'ordenació urbanística.
3r. Que no siguin objecte d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística que pugui donar lloc a l'enderrocament de l'edificació.
4t. Que el dret de les persones propietàries en la reparcel·lació no sigui inferior, en més del 15%, al que correspongui a la parcel·la mínima edificable, ni que l'aprofitament que correspongui d'acord amb el planejament a la superfície de la finca que s'adjudica no excedeixi en més del 15% del dret de la persona propietària. A aquests efectes, és d'aplicació el què estableix l'article 133.2.b) d'aquest Reglament.
138.3 El projecte de reparcel·lació també pot confirmar a favor de les persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen quan la diferència en més o en menys entre l'aprofitament que els correspongui, d'acord amb el planejament, i el que correspondria a la persona propietària, en proporció amb el seu dret, sigui inferior al 15% d'aquest.
138.4 Les persones propietàries, en totes les situacions dels apartats 2 i 3 d'aquest article, tenen la consideració d'adjudicatàries a tots els efectes de la reparcel·lació, i també, en tots els casos, la confirmació de la titularitat de les finques d'origen es fa sens perjudici de la regularització de termenals, quan sigui necessària, i de les compensacions econòmiques que pertoquin..

Article 139. Determinacions i criteris per a l'adjudicació de finques.
139.1 No poden adjudicar-se com a finques independents superfícies inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no reuneixin la configuració i les característiques adequades per a la seva edificació conforme al planejament.
139.2 La superfície enclavada entre dues edificacions que hagin de mantenir-se, pot adjudicar-se com a finca independent edificable, encara que no tingui les dimensions de la parcel·la mínima, sempre que la diferència no excedeixi del 15% d'aquesta última i es compleixin la resta de determinacions del planejament. .
139.3 Excepció feta del supòsit previst per l'apartat 2.a) de l'article anterior, i llevat d'acord entre les persones propietàries afectades, en el projecte de reparcel·lació no es poden fer adjudicacions que excedeixin el 15% dels drets de les persones adjudicatàries.
139.4 Sempre que ho permetin les determinacions del planejament urbanístic, l'adjudicació de finques independents al major nombre possible de persones propietàries és preferent a l'adjudicació de finques en indivís, i aquesta darrera a la indemnització en metàl·lic, sens perjudici del què estableix l'apartat següent. En l'adjudicació en indivís s'ha de procurar la creació de comunitats amb el menor nombre possible de persones copropietàries. .
139.5 Quan, d'acord amb l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, la quantia dels drets de les persones propietàries no arribi al 15% de la parcel·la mínima edificable, l'adjudicació s'ha de substituir necessàriament per una indemnització en metàl·lic, excepte en els casos d'acord unànime de la comunitat de reparcel·lació. ..

Article 140. Valoració de les finques resultants.
140.1 La valoració de les finques resultants s'ha d'efectuar en unitats de valor, resultants de l'aplicació de les regles de ponderació que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme. .
140.2 La ponderació de valor de les finques resultants en funció de llur localització únicament procedeix quan la indicada localització difereix substancialment de la de les finques aportades i la ubicació de les finques resultants produeix una diferència relativa de valor..

Article 141. Adjudicació de terrenys en pagament de despeses d'urbanització.
141.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir la cessió i adjudicació de finques de resultat en pagament de les despeses d'urbanització, si s'escau. Quan el projecte de reparcel·lació conté aquestes determinacions, ha d'establir la participació, en l'aprofitament urbanístic de l'àmbit, de qui faci front a les despeses d'urbanització establertes a l'article 114 de la Llei d'urbanisme. Aquesta participació s'ha de concretar establint un percentatge com a repercussió del cost de les càrregues d'urbanització sobre el valor dels solars resultants, ja urbanitzats.
141.2 L'adjudicació de les finques s'efectua, segons correspongui en funció de la modalitat, a favor de l'administració actuant, de la junta de compensació o de la persona titular de la gestió urbanística integrada. El projecte de reparcel·lació pot adjudicar també les finques a l'empresa urbanitzadora incorporada a la junta de compensació.
141.3 Quan la cessió de finques de resultat en pagament d'obres d'urbanització es produeix un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació, la corresponent adjudicació es du a terme mitjançant una operació jurídica complementària de la reparcel·lació, d'acord amb l'article 168.1.f) d'aquest Reglament.
141.4 La cessió de finques prevista en aquest article dóna lloc a la liquidació total o parcial, segons correspongui, de les despeses d'urbanització imputables a la resta de finques resultants adjudicades al propietari o propietària originaris, les quals no queden afectes als saldos de la liquidació provisional i definitiva en tot allò que hagi estat abonat mitjançant la cessió de finques. ..

Article 142. Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic.
142.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir l'emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic que s'hagi de cedir obligatòriament i gratuïtament a l'administració actuant. .
142.2 Quan són d'aplicació les previsions dels articles 43.3 o 45.3 de la Llei d'urbanisme, la cessió de terrenys fora del sector es produeix també amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació, que incorpora els referits terrenys amb l'únic efecte d'adjudicar-los a favor de l'administració actuant.
142.3 Quan en aplicació dels indicats preceptes procedeix el pagament total o parcial de l'equivalent econòmic del sòl de cessió amb aprofitament, l'import de l'equivalent es fixa també en el projecte de reparcel·lació i el seu pagament a favor de l'administració actuant és preferent al pagament de la resta de càrregues urbanístiques..

Article 143. Determinacions del projecte de reparcel·lació per a l'adjudicació d'edificacions en règim de propietat horitzontal .
143.1 La reparcel·lació, en sòl urbà, per facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, pot donar lloc a la divisió d'edificacions existents en règim de propietat horitzontal, i a l'adjudicació de les diferents finques constituïdes d'acord amb aquest règim, les quals tenen la consideració de finques de resultat. També es poden adjudicar com a finques de resultat aquelles constituïdes en règim de propietat horitzontal amb anterioritat a la formulació del projecte de reparcel·lació. .
Aquestes finques de resultat poden consistir, si escau, en edificacions pendents d'execució d'obres de rehabilitació, i s'ha de fer constar, aleshores, l'obligació d'executar-les.
143.2 Si no s'ha atorgat prèviament o simultàniament l'escriptura pública constitutiva de la propietat horitzontal, el projecte de reparcel·lació té la naturalesa de títol constitutiu i ha de contenir les determinacions necessàries per a la seva inscripció en el registre de la propietat. .
Subsecció quarta.
Contingut del projecte de reparcel·lació..

Article 144. Contingut de la memòria.
144.1 En la memòria del projecte de reparcel·lació es fa constar:.
a) El planejament que és objecte d'execució.
b) La identificació i superfície de la unitat reparcel·lable.
c) Els criteris aplicats en ordre a la valoració, si s'escau, de les finques aportades i de les finques resultants i la distribució de beneficis i càrregues.
d) La justificació del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació amb especificació de les partides següents:.
1r. El pressupost provisional de despeses d'urbanització.
2n. Les despeses generades per la redacció del projecte, i, si s'escau, del planejament que s'executa i del projecte d'urbanització, així com qualsevol altra despesa prevista amb especificació de la seva causa.
3r. La previsió de les despeses necessàries per a la formalització i inscripció del projecte de reparcel·lació. La quantia de les indemnitzacions en metàl·lic per cancel·lació de càrregues i altres drets a satisfer a llurs titulars, les corresponents a les persones titulars de drets externs a l'àmbit per ocupacions temporals requerides per l'execució de l'obra urbanitzadora, així com la de les indemnitzacions a satisfer a determinades persones propietàries a les quals no s'adjudica sòl o se'ls adjudica en menor proporció a la seva aportació, i la de les persones titulars de restes de finques externes al sector en raó de la seva reduïda superfície. La data per determinar el valor d'aquestes indemnitzacions és la que estableix l'article 131 d'aquest Reglament.
e) La identificació d'aquelles càrregues d'urbanització que, d'acord amb el què estableix l'article 127.3 d'aquest Reglament, no van a càrrec de la comunitat reparcel·latòria i han de ser per tant assumides de forma individualitzada per les persones propietàries de les finques.
f) La quantificació, si escau, de l'equivalent econòmic del deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic.
g) La identificació dels elements que no s'han d'indemnitzar perquè es poden conservar provisionalment, ja sigui per no ser radicalment incompatibles amb l'ordenació, per no ser necessària la seva eliminació per realitzar les obres d'urbanització previstes en el pla, o per estar situats en una superfície que calgui adjudicar íntegrament al seu propietari o propietària.
h) La determinació de l'existència de drets de reallotjament i les previsions per a fer-lo efectiu, tant temporalment com de forma definitiva. .
144.2 Aquest contingut es pot ampliar o reduir en congruència amb les característiques pròpies de cada reparcel·lació..

Article 145. Persones interessades en l'expedient.
El projecte de reparcel·lació ha de contenir l'enumeració de les persones afectades per la reparcel·lació, bé pel seu caràcter de persones propietàries de les finques aportades, bé en concepte de titulars d'altres drets, i ha d'especificar llurs circumstàncies personals, conforme al que estableix la legislació hipotecària..

Article 146. Circumstàncies de les finques aportades.
En la relació de les finques aportades s'ha de fer constar, respecte de cadascuna d'elles, el següent:.
a) La seva descripció d'acord amb la realitat física i amb les especificacions requerides per la legislació hipotecària. Si la descripció de la finca en el Registre no coincideix amb la real, per raó de la seva extensió superficial, límits o edificacions que s'hagin de mantenir, es fa constar així en el projecte, a fi que es porti a terme la rectificació registral que procedeixi en cada cas. Si la finca no consta inscrita en el Registre, el projecte ho ha de fer constar, als efectes de la seva immatriculació.
b) La seva titularitat dominical, amb especificació del títol d'adquisició. En cas que la finca inclosa es trobés inscrita en el Registre de la propietat, en el projecte s'ha de tenir en compte com aportant a la persona titular registral, llevat del cas que fos procedent la represa del tracte registral interromput, la qual es produeix mitjançant el projecte de reparcel·lació, conforme al que estableix la legislació aplicable sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística. .
c) En cas de titularitat desconeguda, el projecte ha de fer constar aquesta circumstància i la titularitat fiduciària de l'administració actuant en aplicació del què estableix l'article 132.4 d'aquest Reglament. La immatriculació es practica de conformitat amb la legislació hipotecària.
d) En el supòsit que alguna de las finques s'inclogui només parcialment en la unitat reparcel·lable, la descripció de la porció afectada per l'actuació. A aquest efecte, s'ha d'especificar el límit per on es practica la segregació respecte de la finca matriu, així com la reducció de la cabuda d'aquesta.
e) En cas que pels serveis tècnics de l'òrgan actuant s'aprecia l'existència de conflictes de titularitat sobre finques no inscrites, o de supòsits de doble immatriculació, aquesta situació s'ha de reflectir en el projecte i les finques han de constar com a litigioses. Quan es tracta de finques prèviament inscrites en el Registre, el projecte només ha de tenir en compte situacions litigioses quan s'acredita davant l'òrgan actuant l'existència d'anotació preventiva de la demanda corresponent. Posteriorment, s'adjudica la finca a qui acredita la seva titularitat d'acord amb el què estableix la legislació aplicable.
f) Les finques que queden excloses de la reparcel·lació en aplicació del què estableix l'article 134 d'aquest Reglament..

Article 147. Definició i adjudicació de finques resultants.
Pel que fa a la definició i adjudicació de les finques resultants el projecte ha de fer constar les circumstàncies següents:.
a) La seva descripció, d'acord amb les exigències de la legislació hipotecària. En el cas que es tracti de finques destinades totalment o parcialment a la construcció d'habitatges de protecció pública, aquesta circumstància, així com la modalitat específica que els és d'aplicació, d'entre les establertes en la legislació corresponent, s'ha de fer constar en la descripció de les finques per tal que consti en el Registre de la propietat.
Quan es tractés de finques destinades a domini i ús públic s'han de formar tantes finques com porcions de sòl no contigües entre sí amb la mateixa destinació urbanística.
b) El títol d'adjudicació, segons es realitzi per subrogació real amb les finques o participacions aportades per la persona adjudicatària, o a títol d'adquisició originària respecte de les cessions que es realitzin en compliment dels deures legals, i també en els supòsits d'adjudicació de finques en pagament de les càrregues d'urbanització. .
c) La titularitat individual o en proindivís de la persona o persones adjudicatàries de cada finca resultant. .
d) En cas que s'aportin al projecte finques en règim de comunitat de béns, qualsevol de les persones aportants pot sol·licitar, bé si s'escau, mitjançant la formulació del projecte, bé mitjançant l'al·legació corresponent en el període d'informació pública, que l'adjudicació a cadascun dels partícips tingui lloc mitjançant l'atribució de parcel·les independents, sempre que això sigui possible d'acord amb les previsions sobre parcel·la mínima i amb la seva participació en la comunitat reparcel·latòria i consenteixin en l'adjudicació proposada les persones titulars d'altres drets o càrregues preexistents sobre la finca aportada.
e) La descripció de les edificacions que es mantenen sobre les finques resultants quan aquesta no consti en el Registre de la propietat, així com, si s'escau, la seva adjudicació en règim de propietat horitzontal d'acord amb el que estableix l'article 143 d'aquest Reglament.
f) Si sobre l'edificació existent en la finca aportada s'hagués constituït règim de propietat horitzontal i aquesta edificació s'hagués d'enderrocar per ser incompatible amb les determinacions del pla que és objecte d'execució, l'adjudicació de la finca resultant, quan no és d'aplicació el què estableix l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, s'efectua en règim de comunitat de béns, fixant-se les participacions d'acord amb les quotes que corresponien a les persones propietàries en la propietat horitzontal extingida. Aquesta adjudicació s'entén sens perjudici de les indemnitzacions que puguin correspondre a alguna de les persones propietàries per raó del cessament en l'ús o explotació dels pisos o locals o de les que puguin correspondre a totes elles pel valor de l'edificació a enderrocar, així com en aplicació del què estableix l'article 133.2 d'aquest Reglament.
g) En la descripció de les finques resultants s'ha de fer constar l'obligació de conservar i mantenir la urbanització a càrrec de les persones propietàries, quan així ho determini el pla que s'executa..

Article 148. Càrregues preexistents i drets inscrits amb posterioritat a la nota marginal.
148.1 A efectes del trasllat de càrregues a títol de subrogació real entre finques aportades i adjudicades, el projecte ha de precisar els aspectes següents:.
a) Ha d'especificar cada una de les càrregues que resultin incompatibles amb les determinacions del planejament que s'executa, la raó de la seva incompatibilitat, la indemnització que en el seu cas s'hagi de satisfer a qui en sigui titular i el pagament o consignació de la citada indemnització. .
b) Respecte de cada una de les càrregues compatibles, el projecte les ha de traslladar a la finca resultant que substitueixi per subrogació real la finca gravada. .
c) Si de la finca aportada en resulten diverses finques resultants, les càrregues es traslladen a totes elles, llevat que es determini una altra cosa per acord unànime de les persones interessades. Aquest acord pot fer-se constar en el projecte mitjançant compareixença conjunta o successiva de les persones interessades, de la que s'ha d'estendre la diligència corresponent. L'administració actuant ha de comunicar a les persones interessades aquesta possibilitat, amb motiu de l'aprovaci&oac