| DECRET 305/2006,
de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.
DEPARTAMENT
DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES.
DOGC núm. 4682 - 24/07/2006.
La disposició final novena del Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de
la Llei d'urbanisme, determina que el Govern, en el termini
de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor de la Llei
10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei
2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de
l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i
de l'autonomia local, ha d'aprovar un reglament que desenvolupi
íntegrament la Llei d'urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest
Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei
d'urbanisme, el qual s'estructura amb una sistemàtica
molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament,
a fi d'evitar una reiteració innecessària de
disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells
preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte
que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari
atès el grau de detall amb que la Llei d'urbanisme
regula determinades matèries.
El Títol preliminar se centra en el desenvolupament
dels principis generals que regeixen l'acció pública
urbanística, amb especial referència al principi
de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat
ja a la Llei com a clau de volta de l'actuació dels
poders públics sobre el territori. Aquest Títol
preliminar desenvolupa també les directrius per al
planejament urbanístic, tot regulant l'articulació
necessària amb la planificació hidrològica
quant a la preservació front als riscs d'inundació,
així com els criteris a aplicar en absència
de la referida planificació.
El desenvolupament de la regulació legal sobre l'administració
urbanística constitueix l'objecte del Títol
primer, en el qual es presta especial atenció a la
caracterització d'aquelles administracions i ens dependents
d'aquestes que poden exercir les funcions pròpies de
l'administració actuant.
El Títol segon està dedicat a la regulació
dels drets d'informació i participació dels
ciutadans en l'activitat urbanística, i en ell es despleguen
qüestions tan significatives com els efectes dels certificats
d'aprofitament urbanístic, la participació ciutadana
i la informació pública dels instruments urbanístics,
així com el règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels criteris de classificació
en les diferents categories de sòl és força
detallada en la Llei d'urbanisme, com no podia ser d'una altra
manera atesa la naturalesa d'aquesta matèria. Això
no impedeix que en el Títol tercer s'afronti el desenvolupament
reglamentari d'alguns aspectes relatius al règim jurídic
del sòl, necessari per a la correcta aplicació
de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic
del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte
al qual es regulen els casos en què s'admet la seva
compatibilitat amb d'altres qualificacions. Es contempla,
també, la possible adquisició dels sistemes
mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament
derivat o polígons d'actuació urbanística,
per raó de les necessitats de connexió d'aquests
àmbits a infraestructures o xarxes de servei, en aquells
casos en què no és procedent incloure-hi, a
tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació
que els correspon d'acord amb els criteris establerts en la
Llei d'urbanisme. .
S'efectua igualment en aquest Títol una sistematització
dels drets i deures de les persones propietàries en
les diferents categories de sòl, del tot convenient
atesa la importància de la matèria, i es procedeix
al desenvolupament de la remissió que fa la Llei d'urbanisme
per a la concreció dels supòsits en què
és d'aplicació el deure de cessió de
sòl amb aprofitament urbanístic en sòl
urbà no consolidat. Aquest desenvolupament se situa
sistemàticament en el Títol dedicat al règim
urbanístic del sòl, i té caràcter
preceptiu per a la concreció, per part del planejament
general, dels casos en que és d'aplicació el
referit deure de cessió, sens perjudici, òbviament,
de l'aplicabilitat directa d'aquests criteris en cas de planejament
no adaptat a la Llei d'urbanisme.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglament desenvolupa
les característiques de les diferents modalitats d'usos
i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl,
amb l'experiència dels més de dos anys d'aplicació
de la regulació establerta al respecte en l'anterior
Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, al temps que s'introdueixen
algunes especificacions en els procediments d'autorització,
tot establint, a més, en el títol dedicat a
planejament urbanístic, uns llindars mínims
als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas
de les noves construccions pròpies d'activitats agrícoles
o ramaderes.
El Títol quart està dedicat al desenvolupament
de les determinacions, contingut i documentació dels
diferents instruments de planejament urbanístic, amb
l'objecte de completar i sistematitzar les previsions contingudes
en la Llei d'urbanisme. Així, s'estableixen en primer
lloc les precisions necessàries respecte a l'abast
de les determinacions establertes pels plans directors urbanístics,
especialment en allò relatiu a la seva articulació
amb el planejament general d'abast municipal. Tant per als
referits plans directors urbanístics com per als altres
instruments de planejament general es confirma la seva funció
programadora de les actuacions que s'han de produir sobre
el territori, sent significativa en aquest sentit la previsió
relativa a la possibilitat que s'estableixin condicions temporals
per al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable,
vinculades al grau d'execució d'anteriors planejaments
i a la dimensió de les actuacions amb relació
a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol quart també presta una atenció
específica al contingut de la documentació ambiental
que, per prescripció legal, han d'incorporar els instruments
de planejament, tot establint l'abast del seu contingut i
determinacions en congruència amb les característiques
de cadascun d'ells. .
El Reglament també introdueix les precisions necessàries
per facilitar la determinació, per part del planejament
general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge
protegit i assequible establertes per la Llei d'urbanisme.
Amb aquest objecte, el Reglament desenvolupa el contingut
de la memòria social, que ha de permetre avaluar les
necessitats socials d'accés a l'habitatge i justificar
les determinacions que el planejament general estableixi en
aquesta matèria. Correspon també a la memòria
social avaluar l'impacte de l'ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així
com respecte als col·lectius socials que requereixen
atenció específica. Pel què fa a la tramitació
dels plans urbanístics, es desenvolupen, entre altres
aspectes, el règim de suspensió de la tramitació
d'instruments urbanístics i d'atorgament de llicències,
els casos en què la introducció de canvis durant
la tramitació requereix un nou tràmit d'informació
pública, es concreta el procediment d'avaluació
ambiental d'aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses
i es distingeixen la revisió i la modificació
dels plans urbanístics, així com les particularitats
de les modificacions en determinats casos.
Aquest Títol s'ocupa, finalment, dels efectes de les
determinacions del planejament sobre les construccions i usos
existents, amb especial atenció a aquelles qüestions
d'aplicació més complexa, com les obres autoritzables
en les edificacions disconformes que no estiguin en situació
de fora d'ordenació, així com les determinacions
que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant
també els supòsits d'usos fora d'ordenació
i les mesures a adoptar per al seu cessament.
El Títol cinquè es refereix a la gestió
urbanística, matèria en la que, tradicionalment,
ha estat més significativa la tasca de desenvolupament
reglamentari dels diversos textos legals en matèria
urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat
tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria
de reparcel·lació, en la que es parteix d'una
àmplia tradició reglamentària, que s'inicia
amb el seminal Reglament de Reparcel·lacions de 1966,
aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril, en la que constitueix
una fita decisiva el Reglament de Gestió Urbanística,
aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i que en
el dret català disposa també d'una tradició
consolidada, representada per algunes previsions del Reglament
per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984,
de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament
urbanístic de Catalunya, aprovat pel Decret 146/1984,
de 10 d'abril, i el Reglament sobre mesures per facilitar
l'execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997,
de 25 de novembre, degudament articulat amb la legislació
aplicable en matèria hipotecària i, finalment,
per les previsions contingudes al Reglament parcial de la
Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre.
De tot aquest feix normatiu n'és deutor aquest Títol
cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva
adequació a les previsions del Text refós de
la Llei d'urbanisme i del necessari desenvolupament, també,
dels nous instruments configurats per la legislació
catalana vigent.
Es poden destacar, en aquest sentit, previsions com la regulació
detallada del dret de reallotjament i les condicions que garanteixin
el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits
en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema
de reparcel·lació. En la regulació de
la reparcel·lació, que d'acord amb la Llei d'urbanisme
apareix configurada com l'eix central al voltant del qual
s'estructuren les diverses modalitats d'execució, tret
del sistema d'expropiació, es poden destacar, entre
d'altres aspectes, la concreció dels drets de les persones
propietàries en sòl urbà ja edificat,
que necessariament ha de tenir en compte les previsions de
la legislació aplicable sobre valoracions. S'estableixen
també les diferents formes en què es pot produir
la participació de les persones propietàries
en les diverses modalitats, i es regula com les indicades
persones poden comprometre la seva participació en
l'execució, així com l'aplicabilitat de l'expropiació
per als casos de manca de participació, expropiació
que, d'acord amb la Llei d'urbanisme, ha deixat de tenir caràcter
preceptiu, fins i tot en els casos de manca d'incorporació
a les juntes de compensació en la modalitat de compensació
bàsica. Es regula també, de forma específica,
la cessió de finques en pagament de les despeses d'urbanització.
En el desenvolupament de les diverses modalitats del sistema
de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions
establertes per a l'aplicació de la modalitat de compensació
per concertació, que pot permetre, per mitjà
de la concertació de la gestió urbanística
integrada, una major agilitat en els processos d'execució
urbanística duts a terme per les persones propietàries,
sense que aquesta major eficiència vagi en detriment
de les garanties de la resta de persones propietàries
de l'àmbit. La concessió de la gestió
urbanística integrada apareix, igualment, com un instrument
adequat per millorar l'eficàcia dels processos de gestió
urbanística en aquells casos en què aquesta
es dugui a terme per part de la iniciativa pública,
a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el Reglament conté una regulació
detallada de les entitats urbanístiques col·laboradores,
adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística,
i en la que s'introdueixen les previsions adequades per tal
d'agilitar el seu procés de constitució i inscripció
en el registre corresponent. Es confirma i facilita la possibilitat
de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen
les juntes de concertació com una nova figura d'entitat
urbanística en els supòsits de compensació
per concertació.
Finalment, dins del Títol cinquè es desenvolupen
els supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme,
respecte als quals es poden destacar les previsions sobre
gestió de l'expropiació per persones concessionàries
o el procediment a seguir per a l'alliberament d'expropiacions.
També es conté en aquest Títol la regulació
dels supòsits d'ocupació directa i de la situació
jurídica de les persones titulars de drets afectats
per aquests procediments.
El Títol sisè té per objecte desenvolupar
els instruments de la política de sòl i d'habitatge,
i en ell s'incorpora i adequa gran part de la regulació
ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d'urbanisme,
i es desenvolupa el règim del patrimoni municipal del
sòl i el destí dels béns i recursos econòmics
que l'integren.
La intervenció en l'edificació i l'ús
del sòl i del subsòl és l'objecte del
Títol setè i en ell es desenvolupen, entre d'altres
qüestions, la simultaneïtat de les obres d'urbanització
i edificació, les ordres d'execució i els procediments
de declaració de ruïna dels edificis.
Quant als procediments de protecció de la legalitat
urbanística, s'incorporen en el Títol vuitè,
degudament adequades, les previsions del Reglament parcial
tant en l'àmbit de la restauració de la legalitat
com en el sancionador, es regula el règim de mesures
provisionals i el procediment de restauració i es determina
també el règim d'intervenció de les administracions
competents, respecte al qual es poden destacar els casos,
referits al sòl no urbanitzable, en què l'exercici
de les potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta
matèria es pot produir directament, com a conseqüència
del règim específic de les actuacions en aquesta
categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori
amb intervenció autonòmica i local.
Les disposicions addicionals estableixen els terminis per
a fer efectiva la consulta telemàtica dels instruments
de planejament, regulen l'emissió d'informes dels organismes
sectorials competents i preveuen la utilització de
la cartografia oficial a Catalunya en l'elaboració
dels plànols dels diferents instruments urbanístics.
També s'incorpora una disposició addicional
que estableix que la formulació d'un pla d'ordenació
urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament
general no adaptat a la Llei d'urbanisme no es considera revisió
anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells
aspectes de necessària consideració com a conseqüència
de l'entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden
destacar l'aplicació de les directrius de protecció
front els riscos d'inundació en els casos de planejament
no adaptat o de manca d'instrument de planificació
hidràulica aprovat, el règim aplicable a les
edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que
no s'adeqüin al règim d'usos i construccions admesos
en aquesta classe de sòl, l'operativitat de les reserves
d'habitatge protegit i assequible en el marc de planejament
general no adaptat, la possibilitat d'introduir previsions
temporals en el procés de formulació i execució
del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres
aspectes relatius a l'avaluació ambiental de plans
urbanístics.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió
Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,.
Decreto:..
Article únic.
S'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que consta a
l'annex d'aquest Decret.
Disposicions derogatòries.
Primera.
Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual
s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme. Així mateix queden derogats
tots els preceptes vigents continguts en el Decret 308/1982,
de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament
i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre,
sobre protecció de la legalitat urbanística;
en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el
Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei
3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament
urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de
25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures
per facilitar l'execució urbanística. .
Segona.
Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d'igual
o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.
Disposicions finals.
Primera.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament no són
aplicables a Catalunya les següents normes:.
a) El Reglamento de Edificación Forzosa y Registro
Municipal de Solares, aprovat pel Decret 635/1964, de 5 de
març.
b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado por
Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966,
de 7 d'abril.
c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación
de sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos
autónomos y las corporaciones locales.
d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat
pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.
e) El Reglamento de Disciplina Urbanística, aprovat
pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.
f) El Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat
pel Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost.
Segona.
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre
de 2006. Barcelona, 18 de juliol de 2006. Pasqual Maragall
i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
Annex.
Reglament de la Llei d'urbanisme..
TÍTOL
PRELIMINAR.
De l'objecte i dels principis generals.
Capítol I.
Disposicions generals.
Article 1. Objecte del reglament.
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament
del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que regula l'urbanisme
en el territori de Catalunya..
Article 2. Principis generals de l'actuació urbanística.
Els principis que informen i presideixen l'actuació
urbanística són els següents:.
a) El d'ordenació i ús del sòl i del
subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament
urbanístic sostenible.
b) El d'exercici de les facultats urbanístiques del
dret de propietat amb subjecció al principi de la funció
social d'aquest dret, dins dels límits imposats per
la legislació i el planejament urbanístics i
complint els deures fixats per aquests.
c) El d'inexistència de dret a exigir indemnització
per l'ordenació urbanística del sòl i
les construccions, excepte en els supòsits expressament
establerts per la legislació aplicable en matèria
de règim de sòl i valoracions i per la Llei
d'urbanisme.
d) El de participació de la comunitat en les plusvàlues
generades per l'actuació urbanística.
e) El de repartiment equitatiu, en el si de cadascun dels
àmbits d'actuació urbanística, dels beneficis
i les càrregues derivats del planejament urbanístic
entre totes les persones propietàries afectades, en
proporció a llurs aportacions.
f) El de publicitat i participació dels ciutadans i
ciutadanes en els procediments de planejament i gestió
urbanístics..
Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible.
L'exercici de les competències urbanístiques
i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix
pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible
definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual té
com a objectiu la utilització racional del territori,
a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents
i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:.
a) La utilització del sòl atenent a la seva
naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta
la configuració de models d'ocupació del sòl
que:.
1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió
de la urbanització i les edificacions en el territori
mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat
amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació,
la rehabilitació i la recuperació de les trames
urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport
col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes
de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin
una gestió adequada del sòl no urbanitzable
i, particularment del sòl agrari, que reconegui les
seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació
de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés
a l'habitatge, la previsió i modernització de
les infraestructures, la millora dels equipaments existents
així com la previsió de nous equipaments de
manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i
espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament
del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica
i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les
innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació
de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla
equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi
el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un habitatge
digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir
l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis
bàsics amb independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del medi ambient
i del patrimoni natural, mitjançant la preservació
de les funcions ecològiques del sòl, la millora
de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per
tal de preservar-ne els valors, la utilització racional
dels recursos naturals i el foment de l'eficiència
energètica mitjançant l'elecció dels
emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin
en consideració les condicions geogràfiques
i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic
i el millor manteniment de les edificacions. .
f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant
la conservació, recuperació i millora dels immobles
que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements
i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges
de valor cultural i històric i de les formes tradicionals
d'ocupació humana del sòl..
Article 4. Principis de relació entre els instruments
urbanístics.
4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents
amb les determinacions del pla territorial general i dels
plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
4.2 De conformitat amb el principi de jerarquia normativa,
que informa i ordena les relacions entre els instruments de
planejament urbanístic:.
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal
i els programes d'actuació urbanística municipal
s'han d'adequar a les determinacions dels plans directors
urbanístics que són pròpies d'aquests,
d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
b) El planejament urbanístic derivat està supeditat
a les determinacions del planejament urbanístic general
que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què
estableix la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
4.3 Les ordenances municipals d'urbanització o d'edificació
aprovades d'acord amb la legislació de règim
local per a regular aspectes que no són objecte de
les normes dels plans urbanístics, no poden contradir-ne
ni alterar-ne les seves determinacions.
4.4 Els projectes d'urbanització i els instruments
de gestió urbanística no poden modificar les
determinacions del planejament urbanístic, sens perjudici
que, sense alterar aquestes determinacions, puguin efectuar,
si s'escau, les adaptacions tècniques de detall exigides
per les característiques del sòl i del subsòl
en l'execució material de les obres o en la concreció
de la delimitació i superfície de l'àmbit
d'actuació. Quan l'adaptació de detall suposi
alteració de les determinacions sobre ordenació
del sòl o de l'edificació de l'àmbit
afectat s'ha d'aprovar, prèviament o simultàniament,
la corresponent modificació del pla urbanístic..
Capítol II.
Directrius per al planejament urbanístic..
Article 5. Directriu de preservació front als riscs
naturals o tecnològics.
5.1 El planejament urbanístic i la seva execució
han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció
enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de
preservar de la urbanització i l'edificació
les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les
persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable,
siguin totalment incompatibles amb llur urbanització
o edificació, llevat que es prevegi l'execució
d' obres vinculades a la protecció i la prevenció
dels riscs. .
5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació
dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte
la informació geogràfica oficial de l'Institut
Geològic de Catalunya. .
5.3 L'ordenació de la implantació i la distribució
dels usos en el territori per part del planejament urbanístic
i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions
i mesures necessàries per garantir la seguretat i la
salut de les persones front als riscs que es puguin derivar
de les instal·lacions i activitats industrials i altres
activitats tecnològiques..
Article 6. Directriu de preservació front als riscs
d'inundació.
6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament
que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la
zona inundable, que està constituïda per la llera
dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades
a la preservació del règim de corrents i de
les planes d'inundació per episodis extraordinaris,
s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric
i la zona inundable per episodis extraordinaris.
6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable
que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument
de planificació hidrològica corresponent delimita
d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de
10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics
i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys
inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic
i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos
a la legislació aplicable en matèria de domini
públic hidràulic.
6.3 La zona de sistema hídric és la part de
la zona inundable que l'instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda
per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte
els requeriments hidràulics i ambientals i respectant
la seva continuïtat. .
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic
no pot admetre cap nova edificació o construcció
ni cap ús o activitat que suposi una modificació
sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar
un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim
de corrents en cas d'avinguda.
Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els
següents:.
a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació
o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles
ni cap tipus de tancament de les parcel·les.
b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius
a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap
mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües
residuals o potables.
d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació
i transport, sempre que permeti la preservació del
règim de corrents.
e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades,
degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi
el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat
a la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació
aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Els plans d'ordenació urbanística municipal,
quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència
de l'ordenació urbanística, poden incorporar
terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors
de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable
si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta
zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim
d'usos deixa de ser d'aplicació quan el planejament
urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració
hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries
per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització
compleixin les condicions de grau de risc d'inundació
adequades per a la implantació de l'ordenació
i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas,
l'execució d'aquestes obres, que no han de generar
problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector, ha
de constituir una càrrega d'urbanització dels
àmbits d'actuació urbanística en els
quals estiguin inclosos els terrenys.
6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és
la part de la zona inundable que l'instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda
de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona,
atenent a les condicions d'inundació indicades en la
delimitació establerta per la planificació hidrològica,
el planejament urbanístic:.
a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping,
ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable
per episodis extraordinaris en què es produeixi la
condició d'inundació greu. .
b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping,
ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les
destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part
de la zona inundable per episodis extraordinaris en què
es produeixi la condició d'inundació moderada.
c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles
en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris
en què es produeixi la condició d'inundació
lleu.
En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim
d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament
urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració
hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries
per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització
compleixin les condicions de grau de risc d'inundació
adequades per a la implantació de l'ordenació
i usos establerts per l'indicat planejament. En qualsevol
cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una
càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació
urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles
per part del planejament urbanístic que estableixen
els apartats 2, 3 i 4 no s'apliquen al sòl urbà,
ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que siguin
objecte de protecció pel seu valor històric,
artístic, arquitectònic o industrial. El planejament
urbanístic general, d'acord amb el que determini l'administració
hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries
per a l'adopció de les mesures de protecció
front als riscos d'inundació en els referits àmbits,
així com la programació i execució de
les obres corresponents. El planejament urbanístic
general pot condicionar les actuacions de transformació
dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a
l'execució, a càrrec de l'actuació, de
les infraestructures necessàries que adeqüin el
risc d'inundació a l'ordenació urbanística.
6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar
al règim de fora d'ordenació les edificacions
i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona
fluvial que no s'ajustin al que estableix l'apartat 2, sempre
que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos
en l'apartat 5, així com les activitats de càmping
preexistents que no s'ajustin al què estableixen els
apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest
darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin
d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació
si s'executen, a càrrec de la persona interessada i
prèvia obtenció de les autoritzacions de les
administracions urbanística i hidràulica procedents,
les obres necessàries per complir les condicions de
grau de risc d'inundació que estableixen els apartats
3 i 4. 6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments
i altres elements que poden comportar riscos d'inundació,
l'ordenació que estableix el planejament urbanístic
ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els criteris
previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb
les especificitats que determini l'administració hidràulica..
Article 7. Directriu de preservació dels terrenys
amb pendent elevada.
7.1 D'acord amb la directriu de planejament continguda en
l'article 9.4 de la Llei d'urbanisme, el planejament urbanístic
general:.
a) No pot alterar la classificació com a sòl
no urbanitzable d'aquells terrenys que tinguin un pendent
superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat
absoluta de creixement dels nuclis existents.
A aquests efectes, els plans d'ordenació urbanística
municipal que prevegin la incorporació al procés
de transformació urbanística de terrenys amb
pendent superior al 20%, han d'acreditar que el creixement
dels nuclis existents no és possible en altres terrenys,
bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys
amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè
els existents han de ser classificats com a sòl no
urbanitzable, d'acord amb els criteris legals establerts en
l'article 32 de la Llei d'urbanisme.
b) No obstant el què estableix el primer paràgraf
de l'apartat 1.a, per raons de racionalitat i coherència
de l'ordenació, els plans d'ordenació urbanística
municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al
20% a sectors de planejament derivat, sempre que s'estableixi
que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d'edificació
ni d'altres actuacions que alterin la morfologia del relleu.
En tot cas aquests terrenys no són computables als
efectes del compliment dels estàndards legals mínims
d'espais lliures públics i equipaments comunitaris.
.
c) En tot cas, s'aplica el què estableix l'article
26 de la Llei d'urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen
les condicions de sòl urbà.
7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior
al 20% s'ha de dur a terme d'acord amb la cartografia oficial
de l'Institut Cartogràfic de Catalunya..
TÍTOL
PRIMER.
De l'administració urbanística..
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 8. Administracions amb competències urbanístiques.
Les competències en matèria urbanística
corresponen a l'Administració de la Generalitat i als
municipis i les comarques, d'acord amb el què estableix
la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències
que les lleis puguin atribuir en aquesta matèria a
altres ens locals..
Article 9. Òrgans urbanístics de la Generalitat.
9.1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat,
enquadrats en el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques, d'acord amb el què estableix
l'article 16.2 de la Llei d'urbanisme:.
a) El conseller o consellera titular del Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
e) La Direcció General d'Urbanisme.
9.2 La composició de la Comissió d'urbanisme
de Catalunya i de les comissions territorials d'urbanisme
és objecte de desplegament mitjançant una norma
reglamentària específica aprovada per Decret
del Govern..
Article 10. Gerències urbanístiques locals.
10.1 Les entitats locals poden exercir les competències
urbanístiques que els corresponen mitjançant
llurs òrgans de govern ordinaris o constituir gerències
amb aquest objecte.
10.2 El règim de gerència urbanística
pot comportar una diferenciació orgànica o funcional,
o ambdues, respecte de l'organització i funcions generals
pròpies de l'entitat local. La gerència urbanística
pot consistir en un òrgan de caràcter individual
o col·legiat, o en una entitat pública de gestió
directa que, en aquest darrer cas, tindrà la condició
d'entitat urbanística especial.
10.3 Les entitats locals poden atribuir a les gerències
urbanístiques l'exercici de totes aquelles competències
o funcions en matèria urbanística que no tinguin
caràcter intransferible d'acord amb el què estableixi
la legislació de règim local.
10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida
o temporal, de conformitat amb el què estableixi l'acord
de constitució.
10.5 En tot allò no previst en aquest reglament, la
creació de gerències urbanístiques es
regeix per la legislació de règim local. ..
Article 11.Societats urbanístiques.
11.1 Les administracions públiques, llurs entitats
dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir,
de forma individual o conjunta, societats mercantils o bé
participar en societats ja constituïdes, que tinguin
per objecte la realització d'activitats en matèria
urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
11.2 Les societats de capital íntegrament públic
poden tenir la condició d'entitats urbanístiques
especials si ho determinen llurs estatuts..
Capítol II.
Entitats urbanístiques especials i condició
d'administració actuant..
Article 12. Entitats urbanístiques especials.
12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques
especials l'Institut Català del Sòl, que és
una entitat urbanística especial de la Generalitat
i, si ho determinen llurs estatuts:.
a) Els consorcis.
b) Les mancomunitats.
c) Les entitats públiques empresarials i els organismes
autònoms.
d) Les societats de capital íntegrament públic.
12.2 La constitució i funcionament de les entitats
urbanístiques especials es regeix, en tot allò
no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable
a les administracions públiques que les constitueixen.
12.3 Les entitats urbanístiques especials poden tenir
per finalitat realitzar qualsevol activitat de caràcter
urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter
intransferible, d'acord amb el què estableixi la legislació
aplicable en cada cas..
Article 13. Condició d'administració actuant.
13.1 La condició d'administració actuant correspon:
.
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències
urbanístiques en matèria de planejament i de
gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina
el planejament urbanístic, si es determina en la declaració
de sector d'urbanització prioritària, o bé
si es fa constar en la declaració d'incompliment de
programes específics a què fa referència
l'article 152.2 de la Llei d'urbanisme.
c) A les altres entitats urbanístiques especials constituïdes
o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord exprés
de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual
es pot referir a una actuació urbanística concreta
o pot tenir caràcter general. Aquest acord s'ha de
publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
13.2 Les entitats urbanístiques especials, si operen
com a administració actuant, poden:.
a) Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
b) Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments
de gestió corresponents, incloent l'aprovació
de les bases en la modalitat de compensació per concertació
del sistema de reparcel·lació i l'aprovació
de la concessió de la gestió urbanística
integrada, en la modalitat de cooperació del sistema
de reparcel·lació.
c) Ésser receptores del sòl amb aprofitament
de cessió obligatòria i gratuïta.
13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística,
si ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir
les competències municipals de tramitació i
aprovació dels plans urbanístics que es determinin
en l'acord municipal pel qual se'ls reconeix la condició
d'administració actuant.
13.4 La condició d'administració actuant, acordada
per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament
públic que siguin entitats urbanístiques especials,
no obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió
de la titularitat de la competència ni dels elements
substantius del seu exercici i és responsabilitat de
l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o
les resolucions de caràcter jurídicoadministratiu
que donin suport a l'activitat material i tècnica objecte
de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta
amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni
de les entitats urbanístiques especials que operen
com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al
què estableixen els articles 153 al 163 de la Llei
d'urbanisme.
De conformitat amb els referits preceptes, en el cas d'entitats
urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament
d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i dels
rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació
s'ha d'ajustar al que estableix l'article 224 d'aquest Reglament,
tant si els gestiona l'entitat urbanística especial
com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens
públics que la integren.
13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin
les entitats urbanístiques especials, es regeixen pel
dret administratiu..
Capítol III.
Auditories urbanístiques..
Article 14. Auditories urbanístiques.
14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit
de l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories
urbanístiques. L'auditoria urbanística té
per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió
urbanística de les administracions esmentades i comporta
l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment
per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i materials,
tenint en compte l'estratègia urbanística en
matèria de gestió definida al programa d'actuació
urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé
al pla d'ordenació urbanística municipal.
L'auditoria urbanística constata el grau de compliment
del planejament general vigent, així com l'existència
de dèficits i pot proposar les mesures correctores
adients o recomanacions de tota mena relacionades amb els
sistemes d'execució i les seves modalitats diverses,
amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també
amb les prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia
de gestió urbanística. .
14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la
persona auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant
l'anunci oportú en el butlletí que correspongui
i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit
territorial del qual es tracti, amb indicació de les
dependències, l'horari en què pot ser consultat
i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans telemàtics..
TÍTOL
SEGON.
Dels drets d'informació i participació ciutadanes
en l'activitat urbanística..
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 15. Informació i participació ciutadanes.
15.1 Les administracions públiques han de garantir
l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació
urbanística i, en particular, a la informació
relativa a les determinacions dels instruments de planejament
i de gestió urbanístics.
15.2 Les administracions públiques han de fomentar
la participació social en l'activitat urbanística
i, en especial, en l'elaboració i tramitació
dels instruments de planejament urbanístic.
15.3 La participació de la iniciativa privada en matèria
de planejament i gestió urbanístics es produeix
en els termes i condicions previstos en la Llei d'urbanisme
i en aquest Reglament..
Capítol II.
Drets d'informació dels ciutadans o ciutadanes..
Article 16. Informació urbanística.
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per informació
urbanística tota la documentació de què
disposin les administracions públiques, en qualsevol
forma d'expressió i en qualsevol suport material, referida
als instruments de planejament i gestió urbanístics
i, en general, al règim urbanístic del sòl
i a les activitats i limitacions que puguin afectar-lo..
Article 17. Publicitat dels instruments urbanístics.
17.1 Els instruments de planejament i de gestió urbanístics
vigents són públics i qualsevol persona pot
consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut
i sol·licitar l'obtenció de còpies a
l'Ajuntament corresponent o al Registre de planejament urbanístic
de Catalunya.
17.2 Als efectes del què estableix l'apartat anterior,
els ajuntaments:.
a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat
de cada un dels instruments de planejament i gestió
urbanístics vigents a disposició del públic
durant l'horari d'oficina.
b) Han de facilitar còpies dels instruments de planejament
i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.
c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries
per a garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació
que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà
de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments
de planejament i gestió urbanístics vigents.
d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments
de planejament i gestió urbanístics per mitjans
telemàtics.
17.3 Els ajuntaments dels municipis de més de deu mil
habitants han de garantir la consulta per mitjans telemàtics,
com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques
i dels plànols d'ordenació dels instruments
de planejament municipal, general i derivat, vigents en llur
àmbit territorial.
17.4 Les administracions públiques d'àmbit territorial
superior al municipal han de prestar assistència als
municipis que no tinguin els mitjans necessaris per a prestar
els serveis assenyalats en els apartats 2 i 3. 17.5 Les administracions
públiques poden establir altres mitjans de difusió
dels instruments de planejament i gestió urbanístics
que contribueixin a llur publicitat.
17.6 La publicació a efectes de l'executivitat dels
instruments de planejament urbanístic es regeix pel
què estableix l'article 100.1 de la Llei d'urbanisme.
La presentació de la documentació necessària
ha de complir els requeriments tècnics que estableix
el Departament de Política Territorial i Obres Públiques..
Article 18. Registre de planejament urbanístic de
Catalunya.
18.1 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya
té per objecte garantir la publicitat dels instruments
de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre
la consulta pública d'aquests instruments tant de forma
presencial, com per mitjans telemàtics.
18.2 El Registre depèn del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i correspon a les comissions
territorials d'urbanisme la recopilació, dipòsit
i tractament dels documents que l'integren relatius a llur
àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma
presencial d'aquests documents.
18.3 S'ha d'incorporar al Registre un exemplar complet de
tots els instruments de planejament urbanístic vigents
en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics
derivats aprovats definitivament pels ajuntaments.
18.4 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya
ha de garantir l'accés telemàtic, com a mínim,
a la memòria, a les normes urbanístiques i als
plànols d'ordenació que integren els instruments
de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació
que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat per
a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament
urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient
complet en format paper, com a mínim el text de la
memòria i les normes urbanístiques i els plànols
d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb
els requeriments tècnics que el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.5 També a aquests efectes, en el cas de plans derivats
aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació
que s'ha de lliurar a les comissions territorials d'urbanisme
en compliment de l'article 86 de la Llei d'urbanisme, ha d'incorporar,
a més de l'instrument de planejament complet en format
paper, com a mínim el text de la memòria i les
normes urbanístiques i els plànols d'ordenació
en suport informàtic, d'acord amb els requeriments
tècnics que el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques estableix. .
18.6 Qualsevol persona pot consultar els documents continguts
en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya
i sol·licitar l'obtenció de còpies..
Article 19. Drets d'informació respecte als procediments
urbanístics.
19.1 D'acord amb el reconeixement de l'acció pública
en matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de
la Llei d'urbanisme, es considera persona interessada en un
procediment urbanístic, a més de qui el promogui
o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució
que s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell.
19.2 En els procediments de tramitació dels instruments
de planejament i gestió, tothom té dret a consultar
els instruments sotmesos a informació pública
i els instruments que hagin estat objecte d'aprovació
provisional, i tenen dret a obtenir-ne còpies. .
19.3 En la resta de procediments en matèria urbanística,
les persones interessades tenen dret a conèixer l'estat
de tramitació i a obtenir còpies dels documents
que integren l'expedient d'acord amb el què estableix
la legislació en matèria de procediment administratiu.
19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a accedir als arxius,
registres i expedients administratius corresponents a procediments
urbanístics finalitzats en els termes i condicions
que regula la legislació en matèria de procediment
administratiu..
Article 20. Certificats d'aprofitament urbanístic.
20.1 Les persones interessades poden demanar l'emissió
de certificats d'aprofitament urbanístic d'una o d'unes
finques concretes a l'ajuntament competent, que ha de notificar
el certificat pertinent, subscrit pel secretari o secretària
de l'ajuntament, en el termini d'un mes des de la presentació
de la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.
En cas de finques no contigües, s'ha de sol·licitar
i emetre un certificat per a cada una d'elles. .
20.2 El certificat d'aprofitament urbanístic a què
es refereix l'apartat anterior ha d'expressar quin és
el règim urbanístic aplicable a la finca o finques
en el moment de la seva sol·licitud, tot indicant:.
a) Els instruments de planejament i gestió urbanístics
aplicables, així com si algun d'ells està en
tramitació o subjecte a procediments de revisió
o modificació i, en aquest cas, si s'ha acordat la
suspensió de tramitacions i d'atorgament de llicències
que regula l'article 71 de la Llei d'urbanisme.
b) La classificació i la qualificació del sòl,
amb indicació dels paràmetres aplicables respecte
a l'ús del sòl, les condicions d'edificació
i l'aprofitament del subsòl.
c) Si s'escau, el sector de planejament o el polígon
d'actuació urbanística en què està
inclosa la finca.
d) Les altres determinacions urbanístiques significatives
que condicionin l'aprofitament i l'ús del terreny.
20.3 El certificat d'aprofitament urbanístic a què
es refereixen els apartats anteriors, en el cas que la finca
sigui edificable i susceptible d'obtenir llicència
urbanística directament i immediatament, té
una vigència de sis mesos, a comptar des de la notificació
a les persones interessades. Sens perjudici de les prescripcions
de la legislació sectorial, és preceptiu d'atorgar
les llicències que siguin sol·licitades en la
forma establerta per la legislació de règim
local dins aquest termini de vigència i que no tinguin
defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les
normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat.
En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència
no es veu afectada per la suspensió potestativa del
procediment d'atorgament de llicències regulada per
l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord
de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat
a la sol·licitud del certificat.
20.4 La manca de notificació del certificat d'aprofitament
urbanístic, transcorregut el termini d'un mes des de
la seva sol·licitud, té els mateixos efectes
previstos en l'apartat 3, en el sentit que les llicències
urbanístiques que se sol·licitin durant el termini
de sis mesos a comptar des de la finalització del referit
termini d'un mes establert en l'apartat 1, s'han d'atorgar
si el projecte s'ajusta a les normes vigents en el moment
de la sol·licitud del certificat, i en el sentit que
la sol·licitud de llicències no es veu afectada
per la suspensió potestativa regulada per l'article
71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió
s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud
del certificat..
Capítol III.
Dret a la participació ciutadana..
Article 21. Foment de la participació ciutadana en
els processos de planejament i gestió urbanístics.
Les administracions urbanístiques han de fomentar la
participació dels ciutadans i de les ciutadanes en
la tramitació dels instruments de planejament i gestió
urbanístics i, en tot cas, han de sotmetre aquests
instruments als tràmits d'informació pública
previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..
Article 22. Programes de participació ciutadana en
el procés de planejament.
22.1 Per facilitar la participació en el procés
de formulació dels instruments de planejament urbanístic,
l'administració competent pot aprovar el corresponent
programa de participació ciutadana, d'acord amb el
que estableix l'article 105 d'aquest Reglament.
22.2 El programa de participació ciutadana expressa
les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant
la divulgació i la comprensió dels objectius
i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació
d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives
en el marc del tràmit d'informació pública,
i pot referir-se a les fases i continguts següents:.
a) Contingut en relació amb la fase prèvia al
període d'informació pública:.
1r. Accions d'informació i comunicació, que
difonguin l'acord d'iniciar el planejament i facilitin les
dades necessàries per donar coneixement suficient del
seu abast i característiques. Aquestes accions poden
comprendre la publicació i exposició al públic
d'un avanç de l'instrument de planejament i la realització
d'actes informatius, conferències, presentació
d'estudis previs i altres instruments similars.
2n. Canals de participació, on es defineixin els diferents
instruments que es posaran a disposició de la ciutadania
i les institucions per recollir les seves opinions, així
com per facilitar el debat i la presentació de propostes.
Es poden incloure enquestes, entrevistes, debats en grup,
tallers de propostes i similars. En tot cas, els canals previstos
han de buscar la intervenció dels sectors de població
significatius en el territori i no limitar-se a una crida
genèrica a la participació. Aquestes actuacions
poden ser complementades amb mitjans telemàtics.
3r. Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions
realitzades i la presentació de l'informe de resultats
d'aquest procés.
b) Contingut en relació amb el període d'informació
pública:.
1r. Mecanismes d'informació sobre l'ordenació
proposada per l'instrument aprovat inicialment.
2n. Mecanismes d'informació per donar a conèixer
l'obertura d'aquest període i el sistema de recollida
d'al·legacions i propostes de manera que faciliti la
seva presentació, habilitant els mitjans i els espais
adients d'acord amb les característiques del territori.
c) Contingut en relació amb la fase posterior al període
d'informació pública:.
1r. Realització d'un informe de valoració de
les propostes i iniciatives presentades en totes les fases
del procediment d'elaboració.
2n. Mecanismes de publicitat del contingut de l'informe de
valoració.
22.3 L'acord d'aprovació del programa de participació
ciutadana es publica per edicte al diari o Butlletí
Oficial que correspongui i el seu contingut pot ser objecte
de consulta pública a les dependències i en
l'horari que l'edicte assenyali, sens perjudici de l'adopció
de qualsevol altra mesura de divulgació o publicitat.
..
Article 23. Convocatòria d'informació pública
en els procediments urbanístics.
23.1 La informació pública en la tramitació
de procediments de planejament i de gestió urbanístics
s'ha de convocar mitjançant edictes d'acord amb les
següents regles:.
a) Quan es tracti de la tramitació de plans directors
urbanístics, plans d'ordenació urbanística
municipal o plurimunicipal, programes d'actuació urbanística
municipal o comarcal, revisió-adaptació de figures
de planejament general a la Llei d'urbanisme, normes de planejament
i plans parcials de delimitació, així com quan
es tracti de la revisió dels plans i normes esmentats,
els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí
Oficial que correspongui i a dos dels diaris de premsa periòdica
de més divulgació en l'àmbit municipal
o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
b) Quan es tracti de la tramitació de modificacions
puntuals de les figures de planejament objecte de l'apartat
anterior així com de tramitar plans urbanístics
derivats, instruments de gestió urbanística
i de procediments per a l'aprovació de projectes en
sòl no urbanitzable, els edictes s'han de publicar
al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui
i a un dels diaris de premsa periòdica de més
divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal
al qual es refereixi el projecte en tramitació.
c) Quan es tracti de la tramitació de procediments
per a l'autorització d'usos i obres de caràcter
provisional, n'hi ha prou amb la publicació de l'edicte
al diari oficial o Butlletí Oficial corresponent.
23.2 A més del què estableix l'apartat anterior,
l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments
de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer
per mitjans telemàtics la convocatòria d'informació
pública en els procediments de planejament i gestió
urbanístics que tramitin i, en el cas d'instruments
de planejament, també han de garantir la consulta del
projecte per aquests mitjans.
23.3 Els edictes han d'indicar:.
a) L'instrument o expedient sotmès a informació
pública.
b) El termini d'exposició al públic del projecte
o de l'instrument de què es tracti.
c) L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència
en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
d) Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se
l'instrument o expedient.
23.4 El termini d'informació pública es computa
des de la darrera publicació obligatòria, d'entre
les regulades en l'apartat 1; quan a més a més,
es practiqui la notificació individualitzada, el còmput,
per a cadascuna de les persones interessades, es fa des de
la notificació llevat del cas en què la darrera
publicació obligatòria sigui posterior.
23.5 Durant el període d'informació pública
totes les persones, físiques o jurídiques, poden:.
a) Consultar la documentació, escrita i gràfica,
que integra l'instrument o expedient i obtenir-ne còpia.
A aquests efectes les administracions competents estan obligades
a garantir, des de l'inici del període d'informació
pública, la consulta i l'obtenció de còpies
de la documentació.
b) Presentar al·legacions o suggeriments, així
com els informes o documents que considerin oportú
aportar en relació amb l'instrument o expedient sotmès
a informació pública..
Article 24. Consells assessors urbanístics.
24.1 Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb l'article
8.2 de la Llei d'urbanisme, consells assessors urbanístics,
amb les facultats informatives i deliberatives que en cada
cas els reconeguin, com poden ser:.
a) Proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa
de participació ciutadana i fer el seguiment de la
seva posada en pràctica.
b) Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació.
c) Considerar les propostes del planejament per garantir els
objectius del desenvolupament urbanístic sostenible.
d) Opinar sobre les al·legacions presentades.
e) Estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions
a emprendre per fomentar la participació ciutadana
en la tramitació de les figures de planejament derivat
i d'instruments de gestió quan considerin que la seva
transcendència ho justifiqui.
24.2 Aquests consells estaran integrats pels membres que designin
els ajuntaments, com ara representants d'altres administracions
públiques, corporacions, associacions i altres institucions
de la societat civil, així com experts en urbanisme,
habitatge, medi ambient i altres matèries relacionades
amb l'urbanisme..
Capítol IV.
Convenis urbanístics.
Article 25. Disposicions generals.
25.1 Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídicoadministrativa
i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació,
efectes i extinció són competència de
l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
25.2 L'aprovació, formalització i execució
dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa
reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
25.3 Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen
exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des
de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració
o entitat pública que els subscriu..
Article 26. Publicitat dels convenis urbanístics.
26.1 L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics
ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent
dins del mes següent a llur aprovació.
26.2 Les entitats públiques que subscriguin convenis
urbanístics han de garantir llur consulta pública
i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
26.3 Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments
de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació,
modificació o revisió, han de formar part de
la documentació que integra la respectiva figura de
planejament o gestió des de l'inici del procediment
corresponent o des de la seva formalització, si aquesta
es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la
formalització del conveni tingui lloc després
de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament
o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació
pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument
de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 d'aquest
Reglament procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació
pública, bé sigui amb un tràmit específic
d'informació pública per un termini d'un mes,
i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió
que sigui objecte del següent acord d'aprovació
que correspongui. ..
TÍTOL
TERCER.
Del règim urbanístic del sòl.
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 27. Principis generals del règim urbanístic
del sòl.
27.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres
béns immobles tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar
d'ells dintre dels límits i amb compliment dels deures
establerts en la legislació i el planejament urbanístics
i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el
contingut urbanístic del dret de propietat i defineixen
la seva funció social.
27.2 L'ordenació urbanística de l'ús
dels terrenys i de les construccions, en tant que delimita
el contingut urbanístic de la propietat del sòl
d'acord amb la seva funció social, no confereix a les
persones propietàries el dret a exigir indemnització,
excepte en els supòsits expressament establerts per
la Llei d'urbanisme i per la legislació aplicable en
matèria de règim de sòl i de valoracions.
27.3 En cas de transmissió de finques per qualsevol
causa o títol, la nova persona titular se subroga en
els drets i deures urbanístics dels propietaris o propietàries
anteriors, i també en els compromisos que aquests haguessin
acordat amb l'administració urbanística si han
estat objecte d'inscripció en el Registre de la propietat
o bé de publicitat per raó de l'aprovació
d'un conveni o per formar part d'un instrument de planejament
o gestió urbanística. ..
Article 28. Determinació del caràcter anticipat
de les modificacions del planejament a efectes indemnitzatoris.
En defecte de previsió expressa de terminis d'execució
per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions
i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut
3 anys des de l'aprovació definitiva del pla urbanístic
derivat, quan sigui preceptiu, o des que s'hagi establert
la corresponent ordenació detallada. ..
Article 29. Deures d'ús, de conservació i de
rehabilitació.
29.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres
béns immobles estan obligats a destinar-los als usos
previstos per l'ordenació urbanística.
29.2 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions,
instal·lacions i altres béns immobles estan
obligats a complir els deures de conservació i de rehabilitació
establerts per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, per
la legislació sectorial aplicable i per les ordenances
locals. Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que
determina la Llei d'urbanisme:.
a) El manteniment o la reposició de les condicions
de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns
immobles.
b) La conservació i la rehabilitació de les
condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de
les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions,
d'acord amb llur destí.
c) Aquells deures de conservació i rehabilitació
que determini la legislació sectorial o que estableixin
les normes de protecció del patrimoni cultural dels
plans urbanístics.
d) El compliment de les normes sobre rehabilitació
urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística
municipal o pel programa d'actuació urbanística
municipal per a àmbits determinats..
Article 30. Règim urbanístic del sòl
.
30.1 El règim urbanístic del sòl es determina
per la classificació, la qualificació en zones
o sistemes i, en el seu cas, per la inclusió en un
sector de planejament urbanístic derivat o, en sòl
urbà, també per la inclusió en un polígon
d'actuació urbanística.
30.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal,
d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de
la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori
corresponent en totes o algunes de les classes de sòl
següents:.
a) Sòl urbà, en les categories de consolidat
o no consolidat.
b) Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat
o no delimitat.
c) Sòl no urbanitzable..
Article 31. Sòl urbà consolidat i no consolidat.
31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat
els terrenys que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Són terrenys que tenen la condició de solar.
b) Són terrenys als quals només manca, per a
assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions
o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització
en els termes assenyalats per l'article 29.a) de la Llei d'urbanisme,
tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat
en un polígon d'actuació urbanística
o en un sector subjecte a un pla de millora urbana com si
no hi han estat inclosos.
31.2 Tenen la condició de sòl urbà no
consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors
subjectes a un pla de millora urbana o en polígons
d'actuació urbanística que tenen per objecte
completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma
interior, de remodelació urbana, de transformació
d'usos, de reurbanització, o qualsevol altra actuació
no inclosa en l'apartat 1.b) d'aquest article.
b) Es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni
en polígons d'actuació urbanística, que
estan destinats en part a vialitat objecte de cessió
obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió
és necessària per a que la resta del sòl
adquireixi la condició de solar i es pugui construir
d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic
general.
31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no
consolidat en els casos que preveu l'article 31.2 de la Llei
d'urbanisme..
Article 32. Règim urbanístic del subsòl.
32.1 L'aprofitament urbanístic del subsòl és
el què determina, si s'escau, el planejament urbanístic
i està subordinat, en tot cas, a les exigències
de la implantació d'instal·lacions i infraestructures
vinculades a la prestació de serveis públics
o d'interès públic, tals com telecomunicacions,
subministraments, transport i altres anàlegs. .
32.2.L'adquisició i la materialització de l'aprofitament
urbanístic que el planejament atribueixi al subsòl
estan també subordinades a les limitacions que es derivin
de la legislació sectorial respecte a la preservació
front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques
d'interès declarat, dels aqüífers classificats
i del patrimoni geològic protegit d'acord amb la legislació
sectorial aplicable. .
32.3 Els límits a l'aprofitament urbanístic
del subsòl establerts en els apartats 1 i 2 anteriors
delimiten el contingut urbanístic de la propietat del
subsòl i no confereixen a les persones propietàries
el dret a exigir indemnització en el cas que comportin
una reducció de l'aprofitament urbanístic del
subsòl previst en el planejament urbanístic.
32.4 En sòl urbà, quan de les exigències
derivades de la prestació de serveis públics
o d'interès públic en el subsòl se'n
derivi una incompatibilitat total o parcial amb l'ús
del sòl o del vol de l'immoble privat servent d'acord
amb l'aprofitament urbanístic atribuït, s'ha de
procedir a l'expropiació de l'aprofitament afectat,
llevat que s'inclogui l'immoble en un àmbit d'actuació
urbanística que garanteixi la distribució equitativa
de beneficis i càrregues, cas en el qual es pot aplicar,
si s'escau, el procediment d'ocupació directa previst
a l'article 150 de la Llei d'urbanisme. L'expropiació
s'ha d'estendre a la totalitat del terreny si, com a conseqüència
de l'afectació, no és possible la materialització,
ni tan sols parcial, de l'aprofitament urbanístic atribuït.
32.5 En el cas a què es refereix l'apartat anterior,
l'expropiació l'ha de dur a terme l'administració
competent per raó del servei a implantar, i correspon
a la persona titular del servei que doni lloc a l'afectació
la condició de persona beneficiària de l'expropiació..
Capítol II.
Sistemes urbanístics..
Article 33. Disposicions generals.
33.1 L'ordenació urbanística dels terrenys que
formin part del domini públic d'acord amb la delimitació
o atermenament efectuats en aplicació de la legislació
sectorial, ha d'atribuir a aquests terrenys la qualificació
de sistema urbanístic i el destí que sigui conforme
amb la legislació sectorial aplicable.
33.2 Integren el sistema urbanístic d'equipaments comunitaris
els equipaments de titularitat pública que preveu el
planejament urbanístic en compliment dels estàndards
que exigeixen els articles 65 i 94 de la Llei d'urbanisme
i de les reserves determinades pel planejament general d'acord
amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 de l'article 68 d'aquest
Reglament. També integren aquest sistema la resta d'equipaments
que preveu el planejament, siguin de titularitat pública
o privada. En tot cas, correspon al planejament urbanístic
determinar els sòls on es poden implantar equipaments
d'una o altra titularitat.
33.3 Els serveis tècnics, que formen part del sistema
urbanístic d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article
34.5 de la Llei d'urbanisme, comprenen, entre d'altres, els
parcs de maquinària, les infraestructures hidràuliques
i les instal·lacions de gestió de residus, d'abastament
i subministrament d'aigua, de sanejament, de producció
i distribució d'energia, i de telecomunicacions. El
planejament urbanístic pot preveure que el sòl
destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat
pública o privada, i pot establir l'obligació
de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació
de serveis tècnics.
33.4 El sistema d'habitatges dotacionals públics és
un sistema urbanístic diferenciat del sistema d'equipaments
comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública
del sòl, la qual s'obté mitjançant cessió
obligatòria i gratuïta o expropiació, d'acord
amb l'article 34.7 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, mitjançant
les formes previstes per la legislació sectorial d'habitatge.
..
Article 34. Supòsits de compatibilitat entre sistemes
i altres qualificacions.
34.1 El planejament urbanístic pot preveure que el
subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat
pública es destini a usos diferents dels atribuïts
al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat
del sistema.
34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos
en polígons d'actuació urbanística o
en sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament
urbanístic pot establir que el subsòl del sòl
que destini a sistemes de titularitat pública sigui
susceptible d'aprofitament de titularitat privada, destinat
a l'ús d'aparcament, de magatzem, a usos propis dels
equipaments o a d'altres usos admesos pel planejament en el
subsòl, quan sigui necessari per garantir l'equilibri
de beneficis i càrregues derivat de la cessió
gratuïta del sòl destinat a nous sistemes de titularitat
pública. .
34.3 En sòl urbà el planejament urbanístic
pot qualificar com a sistema de titularitat pública
part de les edificacions existents, de les edificacions de
nova construcció, o del vol o del subsòl dels
immobles, per raó de la necessitat d'implantació
d'equipaments comunitaris, així com per facilitar l'accessibilitat
dels vianants als sistemes viari i d'espais lliures en les
trames urbanes consolidades. L'obtenció d'aquests sistemes
es pot dur a terme per expropiació quan l'immoble afectat
no formi part d'un àmbit d'actuació urbanística
que prevegi la cessió gratuïta del sistema..
Article 35. Inclusió o vinculació de sistemes
urbanístics en sectors o polígons d'actuació.
35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanístics
generals que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en
polígons d'actuació urbanística en sòl
urbà o en sectors de planejament urbanístic
derivat, resta classificat com a sòl urbà o
com a sòl urbanitzable, segons que correspongui, i,
en conseqüència, és part integrant del
sector.
35.2 El pla d'ordenació urbanística municipal
o el programa d'ordenació urbanística municipal
també poden, en aquells casos que sigui necessari per
a la implantació de les infraestructures i serveis
de connexió o per a l'ampliació o el reforçament
d'aquestes infraestructures i serveis que requereixi el desenvolupament
de l'àmbit:.
a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als efectes
de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes
urbanístics que estiguin classificats com a sòl
urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació
dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
b) Vincular a sectors subjectes a un pla de millora urbana,
o a polígons d'actuació urbanística en
sòl urbà no consolidat, als efectes de llur
obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics
que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable
per aplicació dels criteris de classificació
de la Llei d'urbanisme.
35.3 En els casos previstos en l'apartat 2 d'aquest article,
els terrenys vinculats no formen part del sector ni del polígon
d'actuació urbanística ni als efectes de l'aplicació
dels índexs d'edificabilitat i altres paràmetres
urbanístics, ni als efectes de compliment dels estàndards
de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput
de les superfícies necessàries per exercir la
iniciativa en matèria d'execució del planejament,
i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació
es produeix en els termes que estableix l'article 133.4 d'aquest
Reglament.
35.4 La superfície dels terrenys que formin part del
domini públic marítimo-terrestre o hidràulic
inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà
no comptabilitza com a superfície de l'àmbit
als efectes establerts en l'article 35.2 de la Llei d'urbanisme..
Capítol III.
Aprofitament urbanístic..
Article 36. Regles de ponderació de l'aprofitament
urbanístic.
36.1 Els elements que integren l'aprofitament urbanístic
són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels
usos que assigni al sòl el planejament urbanístic.
La intensitat dels usos depèn del nombre d'establiments
per unitat de superfície o de la densitat de l'ús
residencial, d'acord amb les determinacions del planejament
urbanístic. .
36.2 Quan l'àmbit d'actuació comprèn
diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament
urbanístic i de la fixació del valor relatiu
homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode
següent:.
S'estableixen coeficients d'homogeneïtzació, d'acord
amb el que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme que,
de manera justificada, expressin les diferències de
valor de l'ús i de la intensitat de l'ús de
cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats
de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la
unitat.
En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui
pel coeficient d'edificabilitat i per la superfície
de la zona en determina l'aprofitament urbanístic,
que s'expressa en unitats de valor o d'aprofitament. En el
cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a
usos en els quals l'edificabilitat, pel seu caràcter
accessori, no constitueix un element rellevant de l'aprofitament
urbanístic, com els usos esportius a l'aire lliure
o altres anàlegs, l'aprofitament es determina pel producte
del coeficient d'homogeneïtzació, que ha de ponderar
adequadament aquesta circumstància, i de la superfície
de la zona o sistema.
L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació
és el sumatori dels aprofitaments urbanístics
de les zones que s'hi inclouen.
L'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit
d'actuació quedarà determinat pel resultat de
dividir l'aprofitament urbanístic de l'àmbit
d'actuació per la superfície total d'aquest,
determinada d'acord amb allò que estableix l'article
35 d'aquest Reglament. ..
Capítol IV.
Règim del sòl urbà i del sòl urbanitzable.
Secció primera.
Drets i deures en sòl urbà consolidat..
Article 37. Drets dels propietaris o propietàries
de sòl urbà consolidat.
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats
com a sòl urbà consolidat tenen dret a:.
a) Completar o acabar la urbanització necessària
perquè els terrenys assoleixin la condició de
solars, prèvia tramitació i aprovació
dels instruments de planejament i de gestió corresponents
en el cas que els terrenys estiguin inclosos a aquests efectes
en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon
d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i terminis que estableix
la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic..
Article 38. Deures dels propietaris o propietàries
de sòl urbà consolidat.
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats
com a sòl urbà consolidat estan subjectes als
deures següents:.
a) Costejar i, si s'escau, executar la urbanització
necessària perquè els terrenys assoleixin la
condició de solars, prèvia tramitació
i aprovació dels instruments de planejament i de gestió
corresponents en el cas que els terrenys estiguin inclosos
a aquests efectes en sectors subjectes a un pla de millora
urbana o en un polígon d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i terminis que estableix
la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
c) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic
la construcció de l'habitatge protegit que eventualment
els correspongui.
Secció segona.
Drets i deures en sòl urbà no consolidat..
Article 39. Drets dels propietaris o propietàries
de sòl urbà no consolidat.
Els propietaris o propietàries de sòl urbà
no consolidat tenen dret a:.
a) Completar la urbanització necessària perquè
els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia
tramitació i aprovació dels instruments de planejament
i de gestió corresponents, si els terrenys estan inclosos
en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon
d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars resultants en les condicions i terminis
que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
..
Article 40. Deures dels propietaris o propietàries
de sòl urbà no consolidat.
40.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbà
no consolidat inclòs pel planejament general en sectors
subjectes a un pla de millora urbana o en polígons
d'actuació urbanística tenen els deures següents:
.
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues
derivats del planejament urbanístic.
b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta,
tot el sòl reservat pel planejament urbanístic
per als sistemes urbanístics locals de titularitat
pública inclòs en l'àmbit d'actuació
urbanística en què siguin compresos els terrenys.
.
c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta,
el sòl necessari per a l'execució dels sistemes
urbanístics generals de titularitat pública
que el planejament urbanístic general inclogui en l'àmbit
d'actuació urbanística en què siguin
compresos els terrenys.
d) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament,
el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic,
en el cas dels plans de millora urbana o dels polígons
d'actuació urbanística que determina l'apartat
2 d'aquest article.
e) Costejar i, si escau, executar la urbanització dels
sistemes generals i locals inclosos en l'àmbit i de
les infraestructures necessàries per al seu funcionament,
d'acord amb el que estableixi el planejament, sens perjudici
del dret a rescabalar-se de les despeses d'instal·lació
de les xarxes d'abastament d'aigua, de subministrament d'energia
elèctrica, de distribució de gas, si escau,
i de la infraestructura de connexió a les xarxes de
telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores
en la part que, segons la reglamentació específica
d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Participar en els costos d'implantació de les infraestructures
de transport públic, d'acord amb el que estableix la
legislació sectorial, en els casos en què la
promoció urbanística hagi de donar lloc a una
actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir
o ampliar les dites infraestructures i llurs connexions, com
a conseqüència de la mobilitat generada.
g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts
pel planejament urbanístic.
h) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic
la construcció de l'habitatge protegit que eventualment
els correspongui.
i) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment
com a junta de conservació, en els supòsits
en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta
obligació o bé ho imposin justificadament el
pla d'ordenació urbanística municipal o el programa
d'actuació urbanística municipal, vinculant-la
objectivament a la manca de consolidació del sòl
o a la insuficiència de la urbanització.
40.2 El deure de cessió del sòl corresponent
al 10% de l'aprofitament urbanístic és d'aplicació
a tots aquells sectors de millora urbana i polígons
d'actuació urbanística que tinguin alguna de
les finalitats establertes en l'article 68.2.a) de la Llei
d'urbanisme. A aquests efectes, s'inclouen en aquestes finalitats:
.
a) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen
per objecte completar el teixit urbà en àmbits
que en la seva major part no han estat objecte prèviament
de transformació urbanística.
b) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen
per objecte la transformació del model urbanístic
preexistent. Comporten transformació del model urbanístic
preexistent les actuacions que determinen l'establiment d'una
nova estructura fonamental de l'àmbit per raó
de la creació de nous sistemes, la implantació
d'usos principals diferents dels existents, o la substitució
de l'edificació existent per l'establiment de nous
criteris d'ordenació, però no les actuacions
d'abast limitat per a l'ajust, l'ampliació o la millora
de la vialitat o dels espais lliures. .
c) Les actuacions urbanístiques aïllades que donen
lloc a un increment de l'aprofitament urbanístic per
raó de la transformació dels usos preexistents
o de l'augment de l'edificabilitat. En aquest cas, l'actuació
pot anar referida a un únic terreny i comportar la
delimitació d'un polígon d'actuació als
únics efectes de cessió del 10% d'aprofitament
de l'actuació.
40.3 Els propietaris o propietàries de sòl urbà
no consolidat no inclòs pel planejament general en
sectors subjectes a un pla de millora urbana ni en polígons
d'actuació urbanística tenen els deures següents:.
a) Cedir gratuïtament a l'ajuntament, de manera prèvia
a l'edificació, la part dels terrenys destinada a carrers
o qualsevol altre tipus de via del sistema urbanístic
de comunicacions, o a llurs ampliacions, sempre que aquesta
cessió sigui necessària per a que la resta del
sòl adquireixi la condició de solar i es pugui
construir d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic
general.
b) Costejar i executar la urbanització necessària
perquè els terrenys assoleixin la condició de
solars.
c) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts
pel planejament urbanístic.
d) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic
la construcció de l'habitatge protegit que eventualment
els correspongui.
Secció tercera.
Drets i deures en sòl urbanitzable..
Article 41. Drets dels propietaris o propietàries
de sòl urbanitzable.
41.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable
poden promoure'n la transformació, d'acord amb el que
estableix l'article 33.4 de la Llei d'urbanisme i amb subjecció
als criteris de graduació temporal i espacial que estableixin,
si s'escau, els plans territorials parcials, els plans directors
territorials o el planejament urbanístic general.
41.2 Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable,
mentre no es procedeixi a la seva transformació, tenen
dret a utilitzar, gaudir i disposar de llurs terrenys d'acord
amb el règim establert per la Llei d'urbanisme per
al sòl no urbanitzable. Tanmateix, en el sòl
urbanitzable delimitat no és possible d'autoritzar
els usos i les obres regulats per l'article 47 de la Llei
d'urbanisme per al sòl no urbanitzable..
Article 42. Deures dels propietaris o propietàries
de sòl urbanitzable.
La transformació del sòl urbanitzable comportarà
per als seus propietaris o propietàries els deures
següents:.
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues
derivats del planejament urbanístic.
b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta,
tot el sòl reservat pel planejament urbanístic
per als sistemes urbanístics locals de titularitat
pública inclòs en l'àmbit d'actuació
urbanística en què siguin compresos els terrenys.
.
c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta,
el sòl necessari per a l'execució dels sistemes
urbanístics generals de titularitat pública
que el planejament urbanístic general inclogui en l'àmbit
d'actuació urbanística en què siguin
compresos els terrenys i el sòl per a les infraestructures
de connexió amb els sistemes generals exteriors a l'actuació,
quan aquest sòl no sigui ja de titularitat pública.
d) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament,
dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin
compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar
el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic
del sector.
e) Costejar i, si escau, executar la urbanització,
sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d'instal·lació
de les xarxes d'abastament d'aigua, de subministrament d'energia
elèctrica, de distribució de gas, si escau,
i de la infraestructura de connexió a les xarxes de
telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores
en la part que, segons la reglamentació específica
d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Costejar i, si escau, executar les infraestructures de
connexió amb els sistemes urbanístics generals
exteriors a l'actuació urbanística i les obres
per a l'ampliació o el reforçament d'aquests
sistemes que siguin necessàries com a conseqüència
de la magnitud de la dita actuació, d'acord amb les
determinacions del planejament urbanístic general,
incloent-hi, d'acord amb el que estableix la legislació
sectorial, l'obligació de participar en els costos
d'implantació de les infraestructures de transport
públic que siguin necessàries perquè
la connectivitat del sector sigui l'adequada.
g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts
pel planejament urbanístic.
h) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic
la construcció de l'habitatge protegit que eventualment
els correspongui.
i) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment
com a junta de conservació, en els supòsits
en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta
obligació o bé ho imposin justificadament el
pla d'ordenació urbanística municipal o el programa
d'actuació urbanística municipal, vinculant-la
objectivament a la manca de consolidació del sòl
o a la insuficiència de la urbanització.
Secció quarta.
Disposicions comunes al sòl urbà i urbanitzable..
Article 43. Cessions de sòl amb aprofitament.
43.1 L'administració actuant ha de fixar en el procés
de reparcel·lació l'emplaçament del sòl
amb aprofitament urbanístic que hagi de ser objecte
de cessió. Aquest emplaçament pot atendre proporcionalment
les diferents qualificacions de zona de l'àmbit d'actuació,
per tal d'assegurar la participació de la iniciativa
privada en la construcció d'habitatges de protecció
pública.
43.2 La cessió de sòl amb aprofitament que correspongui
pot ésser substituïda, per acord entre l'administració
actuant i les persones propietàries afectades, pel
seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon
si es pretén millorar la política d'habitatge
o si l'ordenació urbanística dóna lloc
a una parcel·la única i indivisible. La concreció
d'aquests terrenys i la seva adjudicació a favor de
l'administració actuant es produeix amb l'aprovació
del projecte de reparcel·lació.
43.3 Als efectes del què estableix l'apartat 2, constitueix
un supòsit de millora de la política d'habitatge
la cessió de terrenys fora de l'àmbit d'actuació
destinats a habitatge protegit, quan en aquest àmbit
d'actuació no hi ha terrenys amb la qualificació
adequada per a aquest destí.
43.4 La cessió també pot ésser substituïda
totalment o parcialment per l'equivalent del seu valor econòmic
quan l'ordenació urbanística doni lloc a una
parcel·la única i indivisible, o quan concorrin
les circumstàncies previstes en l'article 120.1.d de
la Llei d'urbanisme en el sentit que la cessió no es
pugui emplaçar en una parcel·la independent.
En tots els casos, l'equivalent s'ha de destinar a les finalitats
dels patrimonis públics de sòl i d'habitatge
que regula l'article 224 d'aquest Reglament..
Article 44. Participació de l'administració
actuant en el cost de la urbanització.
D'acord amb el què estableix l'article 46 de la Llei
d'urbanisme, l'administració actuant està exempta
de participar en les càrregues d'urbanització
dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en
compliment dels deures de cessió de les persones propietàries,
i així s'ha d'establir en el projecte de reparcel·lació,
si concorren conjuntament els següents requisits:.
a) Que el sòl es reservi expressament per a atendre
necessitats d'habitatge, mitjançant promoció
pública d'habitatges en règim de lloguer o de
cessió temporal d'ús. Aquesta reserva s'ha de
fer constar en la descripció de la finca o finques
objecte de cessió del projecte de reparcel·lació
i en el Registre de la propietat.
b) Que el sòl resti subjecte en el projecte de reparcel·lació,
i així es faci constar en el Registre de la propietat,
a una prohibició de disposar per un termini mínim
de 30 anys, no incloent-se en aquesta prohibició les
fórmules jurídiques que comporten la dissociació
del domini, ni la constitució del dret de superfície,
ni la transmissió a favor d'altres administracions
públiques o d'entitats dependents d'aquestes, sempre
que en aquests casos es mantingui el destí previst
a l'apartat a)..
Article 45. Requisits per a l'edificació del sòl.
45.1 Per tal que el sòl pugui ser edificat, d'acord
amb les determinacions del planejament urbanístic,
i mitjançant l'atorgament de la llicència d'edificació
corresponent, cal que hagi assolit la condició de solar.
No obstant això, s'admet que les obres d'edificació
siguin simultànies a l'execució de les d'urbanització
o reurbanització si es compleixen les condicions i
requisits que estableix l'article 237 d'aquest Reglament.
45.2 Si per a l'edificació és necessària
la prèvia reparcel·lació del sòl,
aquesta ha d'haver estat aprovada per acord que hagi guanyat
fermesa en via administrativa.
45.3 No s'aplica el què estableixen els apartats 1
i 2 d'aquest article en el cas d'execució anticipada
de sistemes urbanístics de titularitat pública..
Capítol V.
Règim del sòl no urbanitzable.
Secció primera.
Règim d'ús del sòl no urbanitzable..
Article 46. Disposicions generals.
46.1 Els propietaris o propietàries de sòl no
urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició
de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica
dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi
d'utilització racional dels recursos naturals i dins
els límits establerts per la legislació sectorial
i urbanística, pel planejament territorial i urbanístic
i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici
de les facultats de disposició d'aquesta classe de
sòl.
46.2 En sòl no urbanitzable, a més de la utilització
d'acord amb la seva naturalesa rústica, només
es poden admetre els usos, construccions i obres previstos
en la Llei d'urbanisme, respectant en tot cas les incompatibilitats
i determinacions de la legislació sectorial i del planejament
territorial i urbanístic. .
46.3 A més dels requisits específics exigits
per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a cada
un dels usos i construccions admesos per la Llei d'urbanisme,
llur autorització requereix, en tots els casos:.
a) Que l'àmbit d'actuació no estigui sotmès
a un règim especial de protecció amb el qual
siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per
l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a
limitacions o a servituds per a la protecció del domini
públic. .
b) Que les actuacions no disminueixin de manera significativa
la permeabilitat o l'estabilitat del sòl ni afectin
de manera negativa la connectivitat territorial dels sistemes
naturals o dels sistemes urbans.
c) Que no es tracti d'actuacions que, atenent els valors que
el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix
o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin
la destinació o la naturalesa o bé lesionin
o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment
de les dites finalitats.
d) Que es garanteixi la preservació del sòl
no urbanitzable respecte al procés de desenvolupament
urbà i la màxima integració ambiental
de les construccions i les activitats autoritzades.
46.4 Els propietaris o propietàries de sòl no
urbanitzable per al qual s'autoritzi la implantació
dels usos, construccions i obres admesos per la Llei d'urbanisme
tenen el deure de costejar i d'executar les obres i actuacions
necessàries per donar compliment a les mesures correctores
que s'estableixin en el pla especial urbanístic o en
l'aprovació del projecte, així com el deure
de complir les condicions de caràcter urbanístic
que estableixi la llicència municipal, d'acord amb
el què disposa l'article 59 d'aquest Reglament..
Article 47. Actuacions específiques d'interès
públic en sòl no urbanitzable.
47.1 Són actuacions específiques d'interès
públic admissibles en sòl no urbanitzable, d'acord
amb el què disposi el planejament territorial i urbanístic:
.
a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu,
cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es
desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions
mínimes i imprescindibles per a l'ús de què
es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin vinculats
funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o
requeriments funcionals, no sigui adequat que s'integrin en
la trama urbana.
c) Les infraestructures pròpies del sistema urbanístic
de comunicacions.
d) Les instal·lacions i les obres necessàries
per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la
infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament
d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament
d'aigua i de sanejament, la gestió de residus, la producció
d'energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions
ambientals d'interès públic.
47.2 Les actuacions específiques d'interès públic
s'han d'implantar sobre la superfície de sòl
que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà
susceptible de segregació sempre que no doni lloc a
una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima
de conreu o forestal.
47.3 Per a la implantació de les actuacions específiques
d'interès públic a què es refereix l'apartat
anterior cal que, amb caràcter previ a l'obtenció
de la llicència urbanística municipal, o bé
s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi
l'ordenació i les condicions d'implantació de
les indicades actuacions, o bé s'aprovi el corresponent
projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48
de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
L'aprovació d'un pla especial urbanístic és
preceptiva en els casos següents:.
a) Quan el planejament urbanístic general ho exigeixi.
b) Quan es tracti de la implantació d'un sistema urbanístic
general no previst pel planejament urbanístic general.
c) Quan es tracti de la implantació d'una de les infraestructures
previstes en l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, que
afecti més d'un municipi o diverses classes de sòl,
sens perjudici del què estableix la legislació
sectorial.
47.4 En els casos en què no és preceptiva l'aprovació
d'un pla especial urbanístic, correspon a la persona
interessada l'opció entre promoure l'aprovació
d'aquest pla o l'aprovació del projecte corresponent
d'acord amb el procediment previst a l'article 48 de la Llei
d'urbanisme..
Article 48. Construccions i instal·lacions pròpies
d'una activitat agrícola, ramadera o forestal.
48.1 Als efectes del que estableix l'article 47.6.a) de la
Llei d'urbanisme, es consideren construccions pròpies
d'una activitat agrícola, ramadera o forestal:.
a) Les construccions o instal·lacions destinades específicament
a la criança d'animals o bé al conreu d'espècies
vegetals.
b) Les construccions destinades a la guarda de la maquinària
i demés estris al servei de les activitats forestals,
de criança d'animals o de conreu d'espècies
vegetals.
c) Les construccions destinades a l'emmagatzematge, la conservació,
la manipulació, l'envasat i la transformació
de productes, així com les destinades a la prestació
de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s'hagin
originat o tinguin com a destinació, respectivament
i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola
o ramadera o un conjunt d'unitats d'explotació, integrades
sota una direcció empresarial comuna i sempre que els
terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada
unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt. .
d) Les construccions destinades a l'emmagatzematge, conservació
i prestació de serveis propis dels centres de jardineria,
sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu
o viver d'espècies vegetals.
48.2 La implantació de construccions i instal·lacions
pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes està
subjecta al procediment següent:.
a) Si el projecte supera els llindars fixats d'acord amb els
articles 68.8.d) o 93.2.e) d'aquest Reglament, incorpora l'ús
d'habitatge o d'allotjament de persones treballadores temporeres,
o afecta restes arqueològiques d'interès declarat,
aqüífers classificats, zones vulnerables o zones
sensibles declarades de conformitat amb la legislació
vigent, jaciments paleontològics o punts geològics
d'interès, es requereix que, amb caràcter previ
a l'obtenció de la llicència urbanística
municipal, o bé s'aprovi un pla especial urbanístic
que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació
de les construccions i les instal·lacions, o bé
s'aprovi el corresponent projecte d'acord amb el procediment
previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article
57 d'aquest Reglament.
L'opció entre un o altre procediment correspon a la
persona interessada, llevat que el planejament urbanístic
general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
b) En els altres casos, únicament es requereix l'obtenció
de llicència urbanística municipal..
Article 49. Activitats d'explotació de recursos naturals
i construccions i instal·lacions vinculades.
49.1 Als efectes del què estableix l'article 47.6.a)
de la Llei d'urbanisme, es consideren activitats d'explotació
dels recursos naturals les activitats extractives i aquelles
altres activitats d'utilització del sòl, diferents
de les agrícoles, forestals o ramaderes, que comportin
canvis en la configuració natural dels terrenys.
49.2 Entre les construccions pròpies d'una explotació
de recursos naturals procedents d'activitats extractives,
s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer
tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre
que aquestes activitats de selecció produeixin un impacte
ambiental menor si es duen a terme al lloc d'origen.
49.3 La implantació d'activitats d'explotació
de recursos naturals i de les construccions i instal·lacions
vinculades a elles requereix, amb caràcter previ a
l'obtenció de la llicència urbanística
municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial
urbanístic que estableixi l'ordenació i les
condicions d'implantació de l'activitat i les instal·lacions,
o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord
amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme
i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre
un o altre procediment correspon a la persona interessada,
llevat que el planejament urbanístic general exigeixi
l'aprovació del pla especial urbanístic..
Article 50. Noves construccions destinades a habitatge familiar
o a l'allotjament de persones treballadores temporeres .
50.1 D'acord amb l'article 47.6.b) de la Llei d'urbanisme,
les noves construccions destinades a habitatge familiar o
a l'allotjament de persones treballadores temporeres en sòl
no urbanitzable han d'estar associades a l'explotació
rústica directament i justificadament. .
50.2 Per considerar que els usos d'habitatge familiar i d'allotjament
de persones treballadores temporeres estan directament i justificadament
associats a una explotació rústica, cal que
concorrin els requisits següents:.
a) Que la construcció destinada a habitatge o a allotjament
de persones treballadores temporeres s'emplaci en finques
que siguin objecte d'explotació agrícola, ramadera,
forestal o d'explotació d'altres recursos naturals,
que aquesta explotació estigui configurada com una
unitat econòmica des de la vessant de la legislació
fiscal i sectorial o formi part d'un conjunt integrat d'unitats
econòmiques sota una direcció empresarial comuna,
i que la dimensió física o econòmica
de l'explotació justifiqui la implantació de
l'ús d'habitatge.
b) En el cas d'habitatge familiar, s'ha d'acreditar la seva
necessitat amb relació a les funcions de vigilància,
assistència, gestió o control derivades o exigides
per les característiques de l'explotació, i
l'habitatge s'ha de destinar a residència habitual
de la persona titular de l'explotació o de la persona
que, en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi
les indicades funcions. .
c) En el cas de construccions per a l'allotjament de persones
treballadores temporeres, cal justificar que el cicle dels
productes dels quals es tracti exigeix, periòdicament,
el treball coordinat de persones que l'oferta laboral local
no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions
poden ser objecte d'altres usos admesos en sòl no urbanitzable
degudament autoritzats.
50.3 La concurrència de raons justificades en la dimensió
i característiques de l'explotació permet l'autorització
de la creació de nous habitatges, mitjançant
divisió en propietat horitzontal d'edificacions existents,
o de noves construccions destinades a habitatge familiar,
encara que ja existeixi un habitatge familiar associat a la
mateixa explotació, sempre que s'acrediti que algun
dels seus residents exerceix les funcions a les que es refereix
l'apartat 2.b) d'aquest article.
50.4 Les noves construccions destinades a l'ús d'habitatge
familiar han d'estar integrades en les construccions principals
de l'explotació rústica de la qual es tracti,
bé per contigüitat o bé per proximitat,
amb una tipologia adequada al medi rural i a la resta de construccions
de l'explotació.
Els requisits de contigüitat o proximitat no s'exigeixen
quan els esmentats usos es preveuen implantar en construccions
existents en els terrenys objecte de l'explotació,
la reconstrucció o rehabilitació de les quals
ha de ser preferent a la nova construcció, sempre i
quan llurs característiques ho justifiquin.
50.5 La implantació de construccions destinades a habitatge
familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres
requereix, amb caràcter previ a l'obtenció de
la llicència urbanística municipal, o bé
l'aprovació d'un pla especial urbanístic que
estableixi l'ordenació i les condicions de llur implantació,
o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord
amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme
i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre
un o altre procediment correspon a la persona interessada,
llevat que el planejament urbanístic general exigeixi
l'aprovació del pla especial urbanístic.
50.6 La llicència urbanística municipal per
a la construcció d'habitatges familiars o d'edificacions
destinades a l'allotjament de persones treballadores temporeres
ha de condicionar la seva eficàcia:.
a) Al manteniment o a la implantació efectiva de l'explotació
rústica.
b) A la indivisibilitat de les finques registrals en les que
s'emplacin les construccions.
c) A l'acreditació que les condicions a què
es refereix l'apartat anterior han estat objecte d'anotació
al Registre de la propietat. La pràctica de la nota
marginal es durà a terme d'acord amb el que estableix
la normativa reguladora de la inscripció al Registre
de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
50.7 La condició de la indivisibilitat de les finques
registrals a què es refereix l'apartat anterior pot
quedar sense efectes si es produeixen les següents circumstàncies:.
a) L'alteració, total o parcial, de llur classificació
com a conseqüència de l'aprovació d'un
nou planejament.
b) L'autorització de la implantació de nous
usos o d'un canvi en l'explotació o destí de
les finques. En aquest cas, la divisió s'ha d'autoritzar,
si s'escau, mitjançant el procediment previst en l'article
48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament..
Article 51. Establiments de turisme rural i de càmping.
51.1 Es consideren construccions destinades a activitats de
turisme rural, als efectes de l'article 47.6.e) de la Llei
d'urbanisme, les construccions auxiliars dels establiments
de turisme rural que regula la legislació de turisme
de Catalunya. .
51.2 Les construccions a què es refereix l'apartat
anterior, així com la implantació de càmpings
requereixen que aquestes actuacions estiguin admeses pel pla
d'ordenació urbanística municipal i que, amb
caràcter previ a l'obtenció de la llicència
urbanística municipal, s'aprovi un pla especial urbanístic
que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació
de les indicades actuacions. Aquest pla especial ha de regular
la superfície de l'actuació, i l'emplaçament,
ocupació, alçades i la resta de paràmetres
de les edificacions o de les àrees d'acampada i de
serveis, d'acord amb l'estudi d'impacte i integració
paisatgística que ha d'incorporar..
Article 52. Construccions per a la prestació de serveis
de la xarxa viària.
52.1 El dimensionat i les característiques de les construccions
per a la prestació de serveis de la xarxa viària
diferents que el de subministrament de carburants, s'han de
justificar tenint en compte la intensitat i tipus de trànsit
de la via a la qual es pretén donar servei i la distància
respecte dels nuclis urbans existents a l'entorn, amb capacitat
d'oferir els mateixos serveis. Aquestes instal·lacions
han de constituir un conjunt arquitectònic integrat
amb les instal·lacions de subministrament de carburants.
52.2 Els altres serveis de la xarxa viària admissibles
en sòl no urbanitzable als què es refereix l'apartat
1 són: els tallers de reparació de pneumàtics
i d'aparells elèctrics dels vehicles, els bars-restaurants,
la neteja de vehicles, i el comerç de venda de premsa
periòdica i d'articles de primera necessitat.
52.3 La implantació d'estacions de subministrament
de carburants i de prestació d'altres serveis de la
xarxa viària requereix, amb caràcter previ a
l'obtenció de la llicència urbanística
municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial
urbanístic que estableixi l'ordenació i les
condicions d'implantació de la indicada actuació,
o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord
amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme
i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre
un o altre procediment correspon a la persona interessada,
llevat que el planejament urbanístic general exigeixi
l'aprovació del pla especial urbanístic..
Article 53. Construccions i instal·lacions vinculades
a l'execució, el manteniment i el funcionament de les
obres públiques.
La implantació de les construccions i les instal·lacions
vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament
de les obres públiques requereix l'obtenció
de llicència urbanística municipal, llevat del
cas que afecti restes arqueològiques d'interès
declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables
o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació
vigent, jaciments paleontològics o punts geològics
d'interès, en què prèviament cal l'aprovació
del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst
en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest
Reglament..
Article 54. Obertura i recuperació de camins.
L'obertura o la recuperació de vies d'accés,
camins i dreceres en sòl no urbanitzable se subjecta
al següent procediment:.
a) Si l'actuació està prevista en un projecte
sectorial, requereix l'obtenció de la llicència
urbanística municipal.
b) Si l'actuació no està prevista en un projecte
d'actuació tramitat d'acord amb la legislació
sectorial, requereix, amb caràcter previ a l'obtenció
de la llicència urbanística municipal, o bé
l'aprovació d'un pla especial urbanístic, o
bé l'aprovació del projecte corresponent d'acord
amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme
i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre
un o altre procediment correspon a la persona interessada,
llevat que el planejament urbanístic general exigeixi
l'aprovació del pla especial urbanístic..
Article 55. Reconstrucció i rehabilitació de
masies i cases rurals.
55.1 En sòl no urbanitzable s'admet la reconstrucció
i rehabilitació de masies i cases rurals, per destinar-les
a habitatge familiar, a establiment de turisme rural o a activitats
d'educació en el lleure i de restauració, sempre
i quan aquestes masies o cases rurals hagin estat incloses
per part del planejament urbanístic general o especial
en el catàleg previst per la Llei d'urbanisme a aquests
efectes. Les masies o cases rurals també es poden destinar
a establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat
d'hotel apartament, si ho preveu expressament el catàleg,
el qual pot establir un límit del nombre de places.
55.2 El planejament urbanístic general o especial ha
d'identificar en el catàleg a què es refereix
l'apartat anterior les masies i cases rurals que són
susceptibles de reconstrucció o rehabilitació
per destinar-les als usos previstos en l'apartat anterior,
i ha de justificar les raons arquitectòniques, paisatgístiques
o socials que fonamenten llur preservació o recuperació.
Aquests plans també poden preveure, si així
ho justifiquen les característiques concurrents i sempre
que es garanteixin les necessitats d'accessibilitat, que la
superfície de sòl vinculada a la masia o casa
rural susceptible de segregació sigui inferior a la
unitat mínima de conreu o forestal, sense que, en cap
cas, aquesta segregació pugui donar lloc a una resta
de finca matriu inferior a aquestes unitats mínimes.
55.3 La reconstrucció i la rehabilitació del
patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum
edificat preexistent i la composició volumètrica
original prèviament determinats, i les possibles ampliacions
o noves construccions de caràcter auxiliar que admeti
el planejament urbanístic no poden afectar els valors
arquitectònics i paisatgístics concurrents,
i han d'estar justificades en la necessitats derivades del
desenvolupament dels usos admesos.
55.4 Si no s'alteren les característiques originals
de l'edificació, se'n pot admetre la divisió
horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament
urbanístic i d'acord amb la normativa reguladora de
les condicions objectives d'habitabilitat. .
55.5 La reconstrucció i rehabilitació de masies
i cases rurals requereix, a més de la inclusió
en el catàleg, l'obtenció de la llicència
urbanística municipal atorgada de conformitat amb el
procediment que regulen l'article 50 de la Llei d'urbanisme
i l'article 58 d'aquest Reglament..
Article 56. Execució d'obres i implantació
d'usos en construccions preexistents.
56.1 En les construccions preexistents en sòl no urbanitzable,
encara que no estiguin incloses en el catàleg al què
es refereix l'article anterior, es pot admetre, d'acord amb
el què estableixi el planejament urbanístic,
la implantació o la represa d'activitats rústiques,
de l'ús d'habitatge familiar o allotjament de persones
treballadores temporeres associat a explotacions rústiques,
d'establiments de turisme rural o de serveis associats a activitats
de càmping, sempre i quan concorrin tots els requisits
següents:.
a) Que les construccions no s'haguessin implantat il·legalment.
b) Que s'acrediti el compliment dels requisits i condicions
exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per
a la implantació de cada un d'aquests usos.
c) Que les característiques de la construcció
preexistent siguin coherents amb el caràcter de l'àmbit
territorial on s'emplaça, o que aquesta coherència
es pugui assolir mitjançant l'actuació projectada.
56.2 En els casos que regula l'apartat 1 d'aquest article,
la implantació de l'ús i l'execució de
les obres d'adequació o rehabilitació necessàries
estan subjectes al procediment regulat en l'article 48 de
la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
56.3 Les ampliacions de les construccions existents que estiguin
efectivament destinades a activitats o usos admesos per la
Llei d'urbanisme es poden autoritzar, d'acord amb el què
estableixi el planejament urbanístic, mitjançant
el procediment regulat en l'article 50 de la Llei d'urbanisme
i 58 d'aquest Reglament. En el cas de construccions pròpies
d'una activitat agrícola, ramadera o forestal, cal
l'aprovació prèvia del projecte d'acord amb
el procediment regulat en l'article 48 de la Llei d'urbanisme
i en l'article 57 d'aquest Reglament si, com a conseqüència
de l'ampliació, el conjunt de l'activitat supera els
llindars que estableix el planejament.
56.4 Els projectes que només comportin obres de conservació,
d'adequació, de millora o de manteniment de les construccions
existents efectivament destinades a usos admesos per la Llei
d'urbanisme resten únicament subjectes a llicència
municipal.
Secció segona.
Procediments d'autorització d'usos i construccions
en sòl no urbanitzable..
Article 57. Aprovació de projectes d'actuacions específiques
d'interès públic i de noves activitats i construccions
en sòl no urbanitzable.
57.1 Els projectes que se sotmetin al procediment d'aprovació
establert en l'article 48 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau,
els plans especials urbanístics per a la implantació
de les actuacions, activitats i construccions a què
es refereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Llei d'urbanisme,
han d'incorporar la documentació següent:.
a) Una justificació específica de la finalitat
del projecte, de la compatibilitat de l'actuació amb
el planejament territorial, urbanístic i sectorial
i de la concurrència dels requisits exigits per la
Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació
de l'activitat o construcció de què es tracti.
b) L'avantprojecte de l'actuació, activitat o construcció,
el qual ha referir-se a l'emplaçament i extensió
de la finca o finques en les quals es projecta l'actuació,
a la superfície ocupada per l'activitat i per les construccions
i instal·lacions, i a llurs característiques
fonamentals.
c) Un estudi d'impacte i integració paisatgística,
amb el contingut que determinin les disposicions aplicables
en matèria de paisatge i, com a mínim, una diagnosi
raonada del potencial impacte i una exposició de les
mesures correctores que es proposen. Aquest estudi ha de ser
informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria
de paisatge.
d) Els informes que preveuen els apartats c), d), e), f) i
g) de l'article 48.1 de la Llei d'urbanisme. Aquests informes,
així com l'estudi d'impacte i integració paisatgística,
poden ser aportats directament per la persona interessada
juntament amb el projecte, o poden ser demanats per l'ajuntament,
una vegada instada la tramitació del projecte i simultàniament
a la seva informació pública. Els referits informes
han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes des
que siguin sol·licitats, transcorregut el qual, si
no han estat emesos, se seguiran les actuacions.
e) En el cas de les actuacions específiques d'interès
públic previstes en l'article 47.4 de la Llei d'urbanisme,
un informe del Departament competent en matèria de
medi ambient, al qual és aplicable el què estableix
la lletra d) d'aquest apartat. Aquest informe no és
necessari si el pla especial o el projecte estan sotmesos
a avaluació ambiental o avaluació d'impacte
ambiental.
57.2 El procediment per a l'aprovació de projectes
d'actuacions específiques d'interès públic
i de les noves activitats i construccions en sòl no
urbanitzable enumerades en l'article 49 de la Llei d'urbanisme
és el següent:.
a) El projecte per al qual se sol·licita l'aprovació
s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual
l'ha de sotmetre a informació pública pel termini
d'un mes, llevat que el projecte es refereixi a actuacions
no admeses en sòl no urbanitzable d'acord amb la Llei
d'urbanisme i amb aquest Reglament, en quin cas l'ajuntament
ha d'acordar la inadmissió a tràmit.
b) L'ajuntament ha de resoldre sobre l'aprovació prèvia
del projecte en el termini de dos mesos des del finiment del
termini d'informació pública. .
c) Un cop acordada l'aprovació prèvia, si legalment
procedeix, l'ajuntament ha de trametre l'expedient complet
a la comissió territorial d'urbanisme corresponent
en el termini de deu dies, la qual ha de resoldre sobre l'aprovació
definitiva en el termini de tres mesos des què disposa
de l'expedient.
57.3 Transcorregut el termini que estableix la lletra b) de
l'apartat anterior sense que l'ajuntament hagi adoptat cap
resolució, s'entendrà acordada l'aprovació
prèvia del projecte i la persona interessada podrà
sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme
corresponent que continuï les actuacions. A aquests efectes,
l'ajuntament ha de trametre l'expedient a la comissió
territorial d'urbanisme corresponent.
57.4 L'aprovació prèvia del projecte requereix
que aquest compleixi els requisits i condicions establerts
en l'apartat 3 de l'article 46 d'aquest Reglament i les determinacions
establertes en la legislació sectorial i en el planejament
territorial i urbanístic aplicable. L'aprovació
definitiva del projecte es pot denegar, si escau, pels motius
que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85 de la Llei
d'urbanisme.
57.5 Quan sigui preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental
del projecte, aquest ha de contenir la documentació
que exigeix la legislació sectorial específica,
i l'avaluació d'impacte ambiental se subjecta al procediment
que estableix aquesta legislació, sens perjudici de
la possibilitat d'efectuar conjuntament la informació
pública del procediment d'avaluació i la informació
pública prevista en l'apartat 2.a) d'aquest article..
Article 58. Atorgament de llicència per a la reconstrucció
i rehabilitació de masies i cases rurals i per altres
actuacions en construccions existents.
El procediment d'atorgament de llicència urbanística
municipal per a la reconstrucció i rehabilitació
de masies i cases rurals, d'acord amb l'article 55 d'aquest
Reglament, i per les ampliacions en construccions existents
que regula l'apartat 3 de l'article 56 d'aquest Reglament,
és el següent:.
a) El projecte per al qual se sol·licita l'aprovació
s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual
l'ha de sotmetre a informació pública per un
termini de vint dies i, simultàniament, ha de sol·licitar
informe a la comissió territorial d'urbanisme competent.
b) La comissió territorial d'urbanisme ha d'emetre
informe en el termini de dos mesos des que disposa de l'expedient.
c) En el termini de 2 mesos des de l'emissió de l'informe
de la comissió territorial d'urbanisme, l'ajuntament
ha de resoldre sobre l'atorgament de la llicència.
La llicència només es pot atorgar si l'informe
de la comissió territorial d'urbanisme és favorable,
i ha d'establir les mesures correctores i les condicions de
caràcter urbanístic que, si escau, hagi fixat
el referit informe, així com aquelles altres que resultin
procedents.
Secció tercera.
Condicions per a la implantació de les activitats i
construccions..
Article 59. Mesures correctores i condicions de caràcter
urbanístic per a la implantació d'activitats
i construccions en sòl no urbanitzable.
59.1 Els plans especials urbanístics i les resolucions
per les quals s'aprovi la implantació d'actuacions
en sòl no urbanitzable han de fixar les mesures correctores
aplicables a fi d'evitar la degradació i la fragmentació
d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions
agràries, i a fi de minorar els efectes de les edificacions,
de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures
associats sobre la qualitat del paisatge, i també han
de fixar les condicions de caràcter urbanístic
que calgui.
59.2 En les resolucions indicades en el punt anterior, així
com, si s'escau, en les llicències municipals per a
la implantació d'usos i construccions en sòl
no urbanitzable s'han de fer constar les condicions especials
que s'han d'adoptar, a càrrec de les persones interessades,
per a l'obtenció dels subministraments necessaris i
l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les
degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació
que tinguin en compte els riscs geològics, naturals
i tecnològics.
59.3 Les resolucions per les quals s'aprovi o autoritzi la
implantació d'actuacions en sòl no urbanitzable
poden subjectar el desenvolupament d'aquestes actuacions a
un termini temporal, sempre que estigui justificat per les
característiques de l'actuació, transcorregut
el qual s'ha de produir, a càrrec de la persona interessada,
el desmantellament de la instal·lació o construcció
i la restitució del sòl al seu estat originari.
59.4 Quan l'actuació no és promoguda per una
administració pública, per a garantir adequadament
el compliment de les mesures correctores i de les condicions
de caràcter urbanístic o temporal que s'imposin
s'ha de prestar fiança per la quantia que s'estableixi
en l'acord d'atorgament de la llicència. Aquesta garantia
no pot excedir del pressupost estimat per a l'adopció
de les mesures i condicions imposades.
La constitució de la garantia davant l'ajuntament i
la presentació del projecte d'execució són
condicions de compliment inexcusable per a l'inici de l'execució
de les obres, cas de ser autoritzat el projecte i una vegada
atorgada la llicència municipal.
59.5 Les condicions que estableixin les llicències
d'acord amb els apartats 2 i 3 d'aquest article, o d'acord
amb l'article 60 d'aquest Reglament, es poden fer constar
en el Registre de la propietat d'acord amb la legislació
hipotecària..
Article 60. Condicions d'edificació en sòl
no urbanitzable.
Les llicències d'edificació en sòl no
urbanitzable poden establir les condicions necessàries
per garantir que els materials, els sistemes constructius,
el volum i la tipologia aparents de les edificacions en sòl
no urbanitzable siguin coherents formalment amb el caràcter
de l'àmbit territorial on siguin emplaçats,
d'acord, si s'escau, amb els criteris establerts en aquest
sentit pel planejament territorial i el planejament urbanístic..
Capítol VI.
Règim d'ús provisional del sòl ..
Article 61. Usos i obres de caràcter provisional.
61.1 Només poden ser admesos com a usos provisionals,
en el casos i les condicions que estableix l'article 53 de
la Llei d'urbanisme, els següents:.
a) L'emmagatzematge o el dipòsit de mercaderies o altres
béns mobles que no comportin activitats de comercialització
o distribució.
b) La prestació de serveis particulars als ciutadans
com l'aparcament de vehicles, els circuits de pràctiques
de conducció, el rentat d'automòbils, els centres
de jardineria, o altres usos anàlegs que no requereixin
la implantació de construccions.
c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials
relacionades amb aquest sector.
d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals.
61.2 Les obres executades per a la implantació dels
usos provisionals esmentats a l'apartat 1 han de ser les mínimes
que siguin imprescindibles per a permetre unes instal·lacions
transportables o desmuntables i no poden comportar una desfiguració
definitiva del terreny..
Article 62. Autorització d'usos i obres de caràcter
provisional.
62.1 La sol·licitud d'autoritzacions per a usos i obres
de caràcter provisional ha d'expressar l'acceptació
de les obligacions següents:.
a) L'obligació d'enderrocar o de desmuntar les obres
i les instal·lacions i l'obligació de desallotjar
els edificis o les instal·lacions i de cessament definitiu
dels usos autoritzats, sense dret a percebre indemnització,
quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
b) L'obligació de reposar el sòl i l'espai a
l'estat anterior a l'execució dels usos i obres de
caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització,
quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
c) L'obligació d'advertir del caràcter provisional
de l'autorització i dels seus efectes en els títols
translatius del domini total o parcial de l'immoble, i en
els títols pels quals es constitueixin o es transmetin
drets d'arrendament, de superfície o qualsevol altre
dret amb els usuaris o explotadors dels usos o les obres de
caràcter provisional.
62.2 Cas que el sol·licitant de l'autorització
no sigui la persona propietària ni la titular del dret
d'usdefruit sobre la finca, l'atorgament de l'autorització
requereix l'acceptació expressa de la persona titular
registral de la finca.
62.3 L'autorització municipal per a usos i obres de
caràcter provisional ha de condicionar la seva eficàcia
a les condicions següents:.
a) A l'acreditació que les obligacions establertes
en les lletres a, b i c de l'apartat 1 han estat objecte de
nota marginal al Registre de la propietat. La nota es prendrà
d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la
inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa
urbanística. .
b) A la constitució prèvia de garantia, per
alguna de les formes admeses per la legislació de contractació
de les administracions públiques, per la quantia que
fixi l'autorització, la qual no pot excedir del pressupost
de les obres i actuacions necessàries per al desmuntatge
o enderrocament de les obres i instal·lacions autoritzades
i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai
a la situació anterior a l'atorgament de l'autorització.
Aquesta quantia pot ser actualitzada, amb audiència
de la persona interessada.
c) A l'obligació que les persones usuàries o
explotadores dels usos o les obres de caràcter provisional,
en virtut d'arrendament o de qualsevol altre títol
jurídic, acceptin, davant l'ajuntament, el cessament
definitiu dels usos autoritzats sense dret a percebre indemnització
quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
Si es constata que es realitza un ús o explotació
sense l'esmentada acceptació, l'ajuntament pot acordar
deixar sense efectes l'autorització atorgada, d'acord
amb el què disposa l'article 54.3 de la Llei d'urbanisme,
amb l'audiència prèvia de les persones interessades,
i sens perjudici de la utilització dels instruments
de protecció de la legalitat urbanística que
corresponguin.
62.4 L'autorització municipal per a usos i obres de
caràcter provisional pot estar subjecta a un termini
temporal màxim. En qualsevol cas, procedeix el cessament
dels usos i el desmuntatge o enderrocament de les instal·lacions
i les obres, a càrrec de la persona titular de l'autorització
i sense dret a indemnització, quan ho acordi l'ajuntament
pels següents motius:.
a) Per haver transcorregut el termini màxim fixat en
l'autorització.
b) Per tal d'executar les determinacions del planejament,
hagi transcorregut o no el referit termini màxim en
cas que s'hagués fixat.
c) Per haver-se acordat deixar sense efectes l'autorització
segons el què estableix el segon paràgraf de
l'apartat 3.c).
62.5 En el procediment d'autorització que estableix
l'article 54.1 de la Llei d'urbanisme, la sol·licitud
d'informe de la comissió territorial d'urbanisme s'efectua
simultàniament a l'obertura del tràmit d'informació
pública. Transcorregut el termini de dos mesos des
de la sol·licitud, sense que la comissió territorial
d'urbanisme corresponent hagi emès i notificat l'informe,
es poden continuar les actuacions. En el termini de dos mesos
des de l'emissió de l'informe de la comissió
territorial d'urbanisme, o des que hagi transcorregut el termini
previst per emetre'l, l'ajuntament ha de resoldre sobre l'atorgament
de la llicència. La llicència només es
pot atorgar si l'informe de la comissió territorial
d'urbanisme és favorable, o si aquest informe no ha
estat emès..
TÍTOL
QUART.
Del planejament urbanístic..
Capítol I.
Figures de planejament urbanístic.
Secció primera.
Plans directors urbanístics..
Article 63. Determinacions i documentació dels plans
directors urbanístics.
63.1 Els plans directors urbanístics poden tenir per
objecte:.
a) La coordinació de l'ordenació urbanística
d'un territori d'abast supramunicipal.
b) L'establiment de determinacions d'abast o d'interès
supramunicipal sobre desenvolupament urbanístic sostenible,
mobilitat de persones i mercaderies i transport públic.
c) L'establiment de mesures de protecció del sòl
no urbanitzable i criteris per a l'estructuració orgànica
d'aquest sòl. Amb la finalitat de protegir el paisatge,
els plans directors urbanístics poden exigir l'elaboració
d'un estudi d'impacte i integració paisatgística
per a l'autorització de determinades actuacions en
sòl no urbanitzable i l'emissió d'informe preceptiu
per part de l'òrgan competent en matèria de
paisatge.
d) L'establiment de reserves per a la implantació d'una
o diverses infraestructures o equipaments d'abast o d'interès
supramunicipal, d'acord amb les determinacions del planejament
territorial, si s'escau.
e) La programació de polítiques supramunicipals
de sòl i d'habitatge d'acord amb el què estableix
l'article 56 de la Llei d'urbanisme.
63.2 En el marc de les finalitats enumerades en l'apartat
anterior, les determinacions dels plans directors urbanístics
poden consistir en directrius per al planejament urbanístic,
que vinculen a les administracions en l'exercici de llur potestat
de planejament, o en normes d'aplicació directa sobre
el sòl, que comportin la seva classificació
o qualificació. El pla director urbanístic ha
d'especificar quines de les seves determinacions són
d'aplicació directa i susceptibles, si s'escau, de
desenvolupament mitjançant planejament derivat.
63.3 Els plans directors urbanístics que tinguin per
objecte coordinar l'ordenació urbanística d'un
territori d'abast supramunicipal o fixar determinacions sobre
el desenvolupament urbanístic sostenible, poden establir
determinacions vinculants relatives a la formulació
i l'execució del planejament urbanístic per
tal de garantir la seva graduació temporal i espacial.
63.4 Quan les determinacions dels plans directors urbanístics
comportin canvis en la classificació del sòl
establerta en els plans d'ordenació urbanística
municipal, aquests, mitjançant llur adaptació,
concreten la delimitació de cada classe de sòl
a l'escala que els correspon, i introdueixen els ajustos necessaris
per garantir la racionalitat i la coherència de l'ordenació
dins dels límits que fixi el pla director urbanístic,
tot això sens perjudici de l'aplicació directa
de les determinacions dels plans directors urbanístics
mentre no es produeixi l'adaptació.
63.5 A més de la documentació que assenyala
l'article 56.2 de la Llei d'urbanisme, els plans directors
urbanístics han de contenir un informe ambiental, amb
el següent contingut:.
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius
en l'àmbit del pla, el què inclou la descripció
dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit
objecte de planejament; la determinació dels objectius,
criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables
en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional,
comunitària, estatal, autonòmica o local, o
en el plans d'ordenació territorial; i la definició
dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció
del pla.
b) Descripció i justificació ambiental de l'ordenació
proposada.
c) Identificació i avaluació dels probables
efectes significatius de l'ordenació proposada sobre
el medi ambient.
d) Avaluació global del pla i la justificació
del compliment dels objectius ambientals establerts.
e) Descripció de les mesures de seguiment i supervisió
previstes, si s'escau.
Secció segona.
Plans d'ordenació urbanística municipal.
Subsecció primera.
Determinacions dels plans d'ordenació urbanística
municipal..
Article 64. Classificació del sòl.
64.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal
classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit
en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, o en alguna
d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris
que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme,
i en els àmbits o les superfícies que resultin
necessaris en funció dels criteris d'ordenació
establerts.
64.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal
han d'assenyalar els àmbits inclosos en cada una de
les classes i categories de sòl..
Article 65. Definició del model d'implantació
urbana i de l'estructura general de l'ordenació del
territori.
65.1 Als efectes de definir el model d'implantació
urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori,
els plans d'ordenació urbanística municipal,
a més d'establir la classificació del sòl:.
a) Defineixen els elements determinants del desenvolupament
urbà, entre els que s'inclouen els sistemes generals
de comunicacions, d'espais lliures públics i d'equipaments
comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent
i regulen llur obtenció. El sistema general d'espais
lliures públics ha de respondre, com a mínim,
a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès
pel planejament urbanístic per a ús residencial
no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
b) Defineixen les xarxes generals de serveis, amb indicació
de les xarxes generals existents que es mantenen i les de
nova implantació que resulten necessàries al
llarg de la vigència del pla. Respecte a la xarxa de
telecomunicacions, poden establir l'existència d'una
infraestructura única, que hagi de ser compartida per
les diferents xarxes o serveis.
c) Estableixen la programació temporal i els indicadors
de creixement, població, recursos, desenvolupament
econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat
de recursos hídrics i energètics, als quals
s'ha d'ajustar l'execució de les actuacions previstes
i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable.
La programació ha de determinar, de conformitat, si
s'escau, amb els plans territorials parcials o amb els plans
directors territorials o urbanístics, la graduació
temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl
urbanitzable que tinguin per objecte la implantació
de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir
condicions temporals per a la formulació o execució
dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades
al grau d'execució de plans derivats anteriorment aprovats,
així com en funció de la dimensió relativa
del sector respecte al conjunt de sòl urbà i
de sòl urbanitzable en curs d'execució del municipi.
d) Defineixen les intervencions necessàries en el teixit
urbà existent, per a la seva conservació, rehabilitació,
reurbanització, regeneració o transformació.
e) Estableixen les determinacions necessàries per a
assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
f) Determinen els valors arquitectònics, arqueològics,
paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de
protecció. .
65.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal
han de qualificar com a sistema urbanístic, de conformitat
amb l'article 33.1 d'aquest Reglament, aquells sòls
que d'acord amb la legislació sectorial formin part
del domini públic, i aquells sòls on els plans
territorials, els plans directors urbanístics i altres
plans urbanístics supramunicipals prevegin la implantació
d'infraestructures o equipaments..
Article 66. Determinacions relatives a les necessitats socials
d'accés a l'habitatge.
66.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal
contenen les determinacions necessàries per atendre
les necessitats socials d'accés a l'habitatge d'acord
amb les necessitats detectades en la memòria social
i a aquests efectes:.
a) Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la construcció
d'habitatges de protecció pública o a habitatges
objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible,
mitjançant la qualificació de sòl amb
aquest destí i la determinació del percentatge
de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar
per aquest destí.
b) Poden definir el sistema d'habitatges dotacionals públics,
i qualificar sòl i preveure reserves en els sectors
de planejament urbanístic derivat amb destí
a aquest sistema d'habitatges dotacionals públics,
per tal de satisfer els requeriments temporals de col·lectius
de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència
residencial o d'emancipació, que resultin de la memòria
social.
c) També poden preveure destinar al sistema d'habitatges
dotacionals públics, en substitució del sistema
d'equipaments comunitaris de titularitat pública i
amb els límits que determina aquest apartat, les reserves
mínimes que estableix l'article 65 de la Llei d'urbanisme
per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte,
els plans d'ordenació urbanística municipal
han de concretar els sectors als quals s'aplica la substitució,
determinar la superfície de sòl afectada per
aquesta substitució i acreditar que no cal destinar
els terrenys a equipaments comunitaris. La superfície
de sòl objecte d'aquesta substitució no pot
ésser superior al 5% de la superfície total
destinada o reservada pel pla d'ordenació urbanística
municipal a equipaments comunitaris públics locals
en sòl urbà i urbanitzable. Quan el pla d'ordenació
urbanística municipal o les seves modificacions preveuen
aquesta substitució, han d'acreditar el compliment
d'aquest límit.
66.2 En la determinació del sòl que s'ha de
destinar a la construcció d'habitatges de protecció
pública o a habitatges objecte d'altres mesures d'estímul
de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística
municipal:.
a) Han de reservar, per a la construcció d'habitatges
de protecció pública, com a mínim, el
sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova
implantació, tant en sòl urbà com en
sòl urbanitzable.
b) En el cas de municipis de més de deu mil habitants
i de capitals de comarca, han de reservar, a més, per
a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures
d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim
el sòl corresponent al 10% del sostre residencial de
nova implantació, tant en sòl urbà com
en sòl urbanitzable. .
66.3 Als efectes del càlcul de les reserves mínimes
obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera
sostre residencial de nova implantació el sostre destinat
a habitatge, tant de manera exclusiva com si s'admet indistintament
amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació urbanística
municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per
als polígons d'actuació urbanística en
sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes
a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de
les finalitats a què es refereix l'article 40.2 d'aquest
Reglament. En tot cas, no es considera sostre residencial
de nova implantació i no computa en el càlcul,
el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial
existents en aquests sectors o polígons.
El sostre dels polígons o sectors que prevegin una
densitat i tipologia edificatòria que no siguin aptes
per a la construcció d'habitatges protegits computa
en el càlcul a què es refereix el paràgraf
anterior, llevat d'aquell corresponent als sectors o polígons
concrets respecte als quals l'òrgan competent per a
l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui
del còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme.
Aquesta autorització només es pot produir en
aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria
social, s'acrediti que l'exclusió del còmput
no afecta les necessitats quantitatives d'habitatge amb protecció
pública, d'acord amb les característiques socioeconòmiques
de la població.
66.4 El pla d'ordenació urbanística municipal,
segons les necessitats detectades i en coherència amb
el planejament territorial , ha d'establir l'emplaçament
del sòl destinat a la construcció d'habitatges
de protecció pública i d'habitatges objecte
d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible,
i ha de distribuir i quantificar les reserves corresponents,
mitjançant:.
a) La qualificació de terrenys en sòl urbà
no inclòs en sectors de planejament derivat, formin
part o no de polígons d'actuació urbanística.
La qualificació urbanística del sòl pot
preveure el destí total o parcial de l'edificació
a habitatge amb protecció oficial. La qualificació
que estableixi la destinació total o parcial a habitatge
amb protecció oficial de terrenys que tenen la condició
de sòl urbà consolidat pot ser d'aplicació
tant a les noves construccions com als casos de gran rehabilitació
de les edificacions existents.
b) La determinació de les reserves que corresponen
als sectors de planejament derivat.
El pla d'ordenació urbanística municipal procedeix
a la distribució en el seu àmbit del sòl
amb aquest destí d'acord amb el què estableix
l'article 57.4 de la Llei d'urbanisme, i tenint en compte
l'adequació de les tipologies edificatòries
previstes.
La localització de les reserves per a habitatge amb
protecció oficial, com a regla general, ha de ser uniforme
per a tots els àmbits d'actuació en sòl
urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. Si,
excepcionalment, es modifica el repartiment uniforme s'ha
de justificar aquesta decisió en la memòria
social d'habitatge del pla urbanístic corresponent,
bé per raó de la incompatibilitat de la tipologia
edificatòria prevista amb la construcció d'habitatges
protegits, bé per raó de la viabilitat de l'actuació
en funció de la seva dimensió. En tot cas s'ha
d'acreditar la inexistència de concentració
excessiva d'aquest tipus d'habitatge i la no generació
de segregació espacial. S'ha de procurar sempre la
barreja de l'habitatge amb protecció oficial i el lliure,
i a ser possible fer coexistir ambdós tipus d'habitatge
en el territori. .
66.5 Les modificacions del pla d'ordenació urbanística
municipal que comportin un increment del sostre residencial
de nova implantació, en els termes definits per l'apartat
3, han de reservar per a la construcció d'habitatges
de protecció pública, a més, si s'escau,
del percentatge exigit pel planejament pel sostre ja previst,
el sòl corresponent, com a mínim, al 20% de
l'increment de sostre residencial. A més, si es tracta
de municipis de més de deu mil habitants o capitals
de comarca, o de modificacions, en qualsevol municipi, que
comportin un canvi de classificació del sòl
no urbanitzable i la previsió de sostre residencial
de nova implantació, també s'ha de reservar
per a la construcció d'habitatges objecte d'altres
mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a
mínim, el sòl corresponent al 10% de l'increment
del sostre residencial. ..
Article 67. Altres determinacions de caràcter general.
El pla d'ordenació urbanística municipal:.
a) Pot preveure reserves de terrenys, en qualsevol classe
de sòl, per a constituir o ampliar els patrimonis públics
de sòl i d'habitatge i pot delimitar àrees subjectes
als drets de tanteig i retracte, d'acord amb el què
disposen, respectivament, els articles 151 i 164 de la Llei
d'urbanisme.
b) Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau,
del programa d'actuació urbanística municipal,
les previsions temporals relatives a l'execució de
les seves determinacions d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest
Reglament.
c) Estableix el límit temporal al qual es refereixen
les seves previsions, a partir del qual es pot procedir a
la seva revisió, així com les circumstàncies
que poden comportar la seva revisió anticipada..
Article 68. Determinacions del pla d'ordenació urbanística
municipal en les diverses classes de sòl.
68.1 El pla d'ordenació urbanística municipal
ha de contenir, respecte a cada classe de sòl, les
determinacions que estableixen els apartats 2 a 9 de l'article
58 de la Llei d'urbanisme.
68.2 Correspon al pla d'ordenació urbanística
municipal l'ordenació detallada del sòl urbà
no inclòs en sectors subjectes a planejament derivat,
la qual comprèn les determinacions següents:.
a) Qualificació específica dels terrenys, diferenciant,
si s'escau, la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
b) Traçat i característiques de la xarxa viària.
c) Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl
urbà consolidat, també de les rasants.
d) Regulació, per a cada una de les zones previstes,
dels usos principals i compatibles, de la parcel·la
mínima indivisible, i dels paràmetres urbanístics
als què se subjecta l'edificació. En el cas
d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure
una ordenació de volums de caràcter obligatori
o diverses d'alternatives.
e) Regulació, si s'escau, de les condicions estètiques
o tipològiques de les edificacions.
f) Delimitació, si s'escau, de polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà amb l'objecte
de gestionar de forma integrada, en sòl urbà
consolidat, l'execució de la urbanització que
calgui completar i, en sòl urbà no consolidat,
qualsevol tipus d'actuació urbanística, inclosa
l'obtenció de les cessions per a carrers i vies en
els casos previstos en l'article 40.3.a) d'aquest Reglament,
amb indicació, en el cas dels polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà no consolidat,
d'aquells als quals s'apliqui el deure de cessió de
sòl amb aprofitament per tenir per objecte alguna de
les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament.
g) Definició dels serveis urbanístics exigibles
per assolir la condició de solar i, en el sòl
urbà consolidat, concreció de les característiques
i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques
d'acord amb el què estableix l'article 70.2 de la Llei
d'urbanisme i, si s'escau, determinació dels elements
d'urbanització que cal completar o acabar per a que
els terrenys adquireixin la condició de solar.
h) Establiment de terminis per a l'execució dels polígons
d'actuació urbanística, incloent llur edificació,
i per a l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons
d'actuació urbanística. En tot cas, els terminis
per a la construcció dels habitatges amb protecció
oficial compresos en polígons d'actuació urbanística,
no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres,
a comptar des que la parcel·la tingui la condició
de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar
des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
68.3 Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat
subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació
urbanística municipal:.
a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden
ser discontinus.
b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys
destinats a sistemes generals o la vinculació al sector,
a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes
generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2
d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions
amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos
principals i compatibles i les densitats o intensitats dels
usos.
d) Fixar els estàndards que determinen les reserves
mínimes per als sistemes urbanístics d'espais
lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
e) En sòl urbà no consolidat, assenyalar si
el pla de millora urbana té per objecte alguna de les
actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest Reglament,
als efectes de l'aplicació del deure de cessió
del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic
de l'àmbit.
f) Determinar, si s'escau, la participació del sector
en els costos d'implantació de les infraestructures
de transport públic, d'acord amb el què estableix
la legislació sectorial. .
g) Establir els terminis per a la formulació i tramitació
del planejament derivat i per a l'execució del planejament.
68.4 Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat,
correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:.
a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden
ser discontinus.
b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys
destinats a sistemes generals o la vinculació al sector,
a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes
generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2
d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions
amb les infraestructures exteriors a càrrec del sector.
c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos
principals i compatibles i les densitats o intensitats dels
usos.
d) Fixar els estàndards que determinen les reserves
mínimes per als sistemes urbanístics d'espais
lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
e) Determinar, si s'escau, la participació del sector
en els costos d'implantació de les infraestructures
de transport públic, d'acord amb el què estableix
la legislació sectorial. .
f) Establir els terminis per a la formulació i tramitació
del planejament derivat i per a l'execució del planejament,
determinant la graduació espacial i temporal per al
seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què
estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
68.5 En relació al sòl urbanitzable no delimitat,
el pla d'ordenació urbanística municipal conté
les determinacions previstes per l'article 58.8 de la Llei
d'urbanisme i, a més:.
a) Preveu les condicions per a poder formular els corresponents
plans parcials urbanístics de delimitació, d'acord
amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
b) Defineix les magnituds i criteris a tenir en compte per
a la delimitació dels corresponents sectors quan aquesta
delimitació no es conté en el propi planejament
general.
c) Pot establir els índexs d'edificabilitat bruta,
els usos principals i les densitats màximes.
68.6 Les determinacions addicionals a les assenyalades en
els apartats 3, 4 i 5 d'aquest article que el pla d'ordenació
urbanística municipal pugui establir per als sectors
de planejament derivat tenen caràcter indicatiu, llevat
que tinguin per objecte l'establiment de criteris sobre la
connexió amb la xarxa viària o l'emplaçament
dels sistemes urbanístics públics, i s'indiqui
de forma expressa llur caràcter vinculant.
68.7 Respecte als sectors de planejament derivat i als polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà
no consolidat, també correspon al pla d'ordenació
urbanística municipal, si s'escau, imposar a les persones
propietàries l'obligació de conservar les obres
d'urbanització, agrupades legalment com a junta de
conservació. El pla pot imposar aquesta obligació
per raons justificades de desproporció entre els costos
i els tributs, derivada del caràcter extensiu de la
urbanització o d'altres circumstàncies que hi
concorrin, i fins que l'àmbit no arribi a tenir consolidada
l'edificació en dues terceres parts. A aquests efectes,
el pla pot establir un termini inicial màxim de cinc
anys a partir de la recepció total o parcial de les
obres d'urbanització, termini que únicament
serà prorrogable, per acord municipal, per un període
màxim de cinc anys més, si a la seva finalització
no s'ha arribat al grau de consolidació de l'edificació
indicat. .
68.8 En sòl no urbanitzable, el pla d'ordenació
urbanística municipal estableix les següents determinacions:.
a) Qualificació del sòl i regulació,
per a cadascuna de les qualificacions previstes, dels usos
permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no
urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de
les superfícies mínimes susceptibles de segregació,
respectant la normativa aplicable, i dels paràmetres
i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
.
b) Normes de protecció, millora i recuperació
dels àmbits o valors objecte de protecció. Les
normes de protecció poden incloure la prohibició
total, en l'àmbit objecte de protecció, de construccions
o usos admissibles d'acord amb la Llei. .
c) Regulació de les condicions per a dotar de serveis
als usos permesos que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió
sobre la capacitat i funcionalitat de les xarxes d'infraestructures
i per a garantir llur integració en l'entorn. .
d) Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries
previstos en l'article 49 de la Llei d'urbanisme, la superació
dels quals determina la subjecció al procediment de
l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 d'aquest Reglament.
Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions
que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els
plans directors urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament,
a l'ocupació del sòl o al volum edificable de
les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus
d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha d'establir
la subjecció al procediment de l'article 48 de la Llei
d'urbanisme i 57 d'aquest Reglament si se supera algun dels
llindars següents: ocupació en planta de 500 metres
quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada
màxima de 10 metres. .
e) Si s'escau, el catàleg de les masies i les cases
rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
f) Previsió o obligació de formulació
de plans urbanístics especials per a determinats àmbits
o per a la implantació d'usos i activitats.
68.9 Les determinacions del pla d'ordenació urbanística
municipal en sòl no urbanitzable no poden comportar
prohibicions genèriques de la implantació d'actuacions
específiques d'interès públic o d'activitats
d'explotació de recursos naturals, en la totalitat
del sòl no urbanitzable, llevat que concorrin circumstàncies
específiques en el municipi que ho justifiquin. .
Subsecció segona.
Documentació dels plans d'ordenació urbanística
municipal..
Article 69. Contingut de la memòria del pla d'ordenació
urbanística municipal.
69.1 La memòria del pla d'ordenació urbanística
municipal ha d'establir les conclusions derivades de la informació
urbanística que són rellevants per a l'ordenació
del territori, ha d'analitzar les diferents alternatives possibles
i ha de justificar el model elegit, les determinacions de
caràcter general i les corresponents a les diferents
classes de sòl.
69.2 La memòria del pla d'ordenació urbanística
municipal s'ha de referir als següents extrems:.
a) Justificació de la conveniència i oportunitat
de la seva formulació.
b) Informació urbanística, acompanyada dels
estudis complementaris necessaris, relativa als aspectes següents:.
1r. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat.
2n. Planejament territorial i sectorial amb incidència
en l'àmbit del pla.
3r. Característiques del territori: característiques
naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics
existents, usos als quals està destinat, estructura
urbanística, infraestructures existents, context territorial
supramunicipal.
4t. Característiques de la població assentada
sobre el territori, condicions econòmiques i socials
i previsions de la seva evolució. L'anàlisi
de la població ha de recollir les dades relatives a
població femenina i grups d'edat, i als tipus de llars
i la seva possible evolució futura.
5è. Xarxes bàsiques existents dels serveis d'aigua,
hidrants per a incendi, gas, electricitat, telecomunicacions
i sistemes d'evacuació de les aigües residuals
o de pluja.
6è. Obres i infraestructures programades i política
d'inversions públiques que poden influir en el desenvolupament
urbà.
7è. Assenyalament dels valors mediambientals, paisatgístics,
culturals, agraris o de qualsevol altre tipus existents en
l'àmbit del pla.
8è. Altres aspectes rellevants que caracteritzin l'àmbit
territorial del pla.
c) Descripció i resultat del programa de participació
ciutadana, amb referència als aspectes següents:.
1r. Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions
realitzades amb l'objecte d'informar i de promoure el debat.
2n. Síntesi de les aportacions i resultats derivats
de les al·legacions i suggeriments presentats durant
el període d'informació pública.
3r. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats
al pla a partir de les aportacions o resultats del programa
de participació ciutadana.
d) Objectius de l'ordenació, anàlisi de les
diverses alternatives contemplades i justificació i
descripció del model d'ordenació elegit i, concretament,
dels següents aspectes:.
1r. De la classificació del sòl, d'acord amb
els criteris establerts en els articles 24 a 33 de la Llei
d'urbanisme.
2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions
de l'informe ambiental que integra la documentació
del pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius
de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme
i els articles 5, 6 i 7 d'aquest Reglament,.
4t. De les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment
d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte
l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha
de formar part de la documentació del pla.
5è. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques
existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi,
gas, electricitat, telecomunicacions i sistemes d'evacuació
de les aigües residuals o de pluja, anàlisi dels
recursos disponibles, i descripció i justificació
de les obres i la provinença dels recursos necessaris
per a adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques.
69.3 La memòria social del pla d'ordenació urbanística
municipal és el document d'avaluació i justificació
de les determinacions del pla relatives a les necessitats
socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer referència
als següents aspectes:.
a) Necessitats quantitatives i de localització de sòl
residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient
urbà en què s'insereixen, amb estimació
de les necessitats d'habitatge social d'acord amb les característiques
socioeconòmiques de la població.
b) Anàlisi de les possibles localitzacions alternatives
de les reserves per a la construcció d'habitatges de
protecció pública, atenent els objectius d'evitar
la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus
i d'afavorir la cohesió social, impedint la segregació
espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda,
i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions
per destinar-les a aquests tipus d'habitatges.
c) Quantificació de les reserves mínimes obligatòries
d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació
de la totalitat de les reserves previstes per a la construcció
d'habitatges de protecció pública i de les modalitats
corresponents, així com del sostre corresponent al
sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
d) Mecanismes previstos per a l'obtenció del sòl
per a la construcció d'habitatge protegit promogut
a iniciativa pública.
e) Previsió de les necessitats d'habitatges dotacionals
públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius
als quals s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions
i reserves adequades.
f) Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la
construcció dels habitatges protegits i dels sistemes
urbanístics d'habitatge dotacional públic.
g) Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a
garantir-ne el dret.
h) Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris
d'acord amb les previsions de nous habitatges i de l'adequació
de l'emplaçament i dels usos previstos per a aquests
equipaments. .
69.4 La memòria social a què es refereix l'apartat
3 pot remetre's al contingut del programa d'actuació
urbanística municipal o del pla local de l'habitatge,
sempre que aquests comprenguin tots els aspectes relacionats
a l'apartat anterior. En defecte de programa d'actuació
urbanística municipal o de pla local de l'habitatge,
la memòria social pot tenir els efectes de concertació
de les polítiques en matèria d'habitatge entre
els ajuntaments i l'administració de la Generalitat.
69.5 També ha de formar part de la memòria social
una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així
com respecte als col·lectius socials que requereixen
atenció específica, tals com els immigrants
i la gent gran, amb l'objecte que les decisions del planejament,
a partir de la informació sobre la realitat social
contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats
entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius
mereixedors de protecció. Aquesta avaluació
de l'impacte de l'ordenació urbanística proposada
en funció del gènere i respecte a determinats
col·lectius socials ha de contenir:.
a) Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi
de la informació sobre la població a la qual
afecta el pla, la identificació dels rols de gènere
dels diferents col·lectius afectats, les necessitats
de benestar i estratègiques de dones i homes i els
altres col·lectius en l'àmbit.
b) La valoració de l'impacte social i de gènere
del pla, la qual comprèn:.
1r. La justificació de la coherència de l'ordenació
proposada amb les necessitats detectades de les dones i els
homes i dels altres col·lectius pel que fa en especial
als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat
i ús del teixit urbà, tenint en compte particularment
les necessitats de les persones que realitzen les tasques
de cura i gestió domèstica, així com
les que reben aquesta atenció. .
2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen
al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats
entre les dones i els homes, així com entre els diversos
grups socials.
3r. Previsió de com incidirà l'ordenació
proposada sobre la situació originària de dones
i homes i dels altres col·lectius. ..
Article 70. Informe de sostenibilitat ambiental.
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació
urbanística municipal, i en els casos de modificacions
sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental
que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i
contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula
la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes,
amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan
ambiental en el document de referència, i, en tot cas,
amb el contingut mínim següent:.
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius
en l'àmbit del pla, el què inclou:.
1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment
rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del
seu entorn.
2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions
de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit
del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària,
estatal, autonòmica o local, o en els instruments de
planejament territorial, els plans directors urbanístics
o altres plans o programes aplicables.
3r. La definició dels objectius i criteris ambientals
adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments
ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els
principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la
Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres
aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació;
al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat
ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del
paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i
a la contaminació acústica i lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma
jerarquitzada en funció del seu grau d'importància
relativa.
b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa
d'ordenació proposada, el què inclou:.
1r. La descripció de les característiques de
les alternatives considerades. .
2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada,
dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals,
d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què
es refereix l'apartat 1.c) d'aquest article.
3r. La justificació ambiental de l'elecció de
l'alternativa seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa
d'ordenació adoptada, incloent:.
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb
expressió de les seves determinacions amb possibles
repercussions significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació dels sòls
objecte de transformació i de les demandes addicionals
de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de
gestió de residus i similars derivades de l'ordenació
proposada.
3r. La descripció de les mesures previstes per al foment
de la preservació i la millora del medi ambient.
d) Identificació i avaluació dels probables
efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics,
a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i
negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre
el medi ambient, incloent:.
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord
amb l'apartat 1.
3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada
per l'ordenació prevista pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del
compliment dels objectius ambientals establerts, el què
comprèn:.
1r. La verificació i justificació detallades
de la congruència del pla amb els requeriments ambientals
assenyalats a l'apartat 1.
2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi
comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de
l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les
jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat
1.c).
3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió
previstes.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del
seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius
i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada
de l'avaluació global del pla..
Article 71. Estudi d'avaluació de la mobilitat generada.
La documentació del pla d'ordenació urbanística
municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la
mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació
sobre mobilitat..
Article 72. Plànols d'informació.
72.1 Els plànols d'informació del pla d'ordenació
urbanística municipal han de contenir la informació
gràfica sobre les característiques naturals,
ambientals, culturals, socioeconòmiques, demogràfiques
o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants
per a l'ordenació urbanística. Entre els plànols
d'informació s'han d'incloure, en tot cas, els relatius
als aspectes següents:.
a) Característiques topogràfiques del territori,
amb expressió dels límits de pendent del 20%,
i xarxa hídrica.
b) Usos i aprofitaments del sòl existents.
c) Àrees vulnerables per l'existència de riscs
naturals, geològics o tecnològics i àrees
afectades per impactes ambientalment rellevants.
d) Àmbits i elements objecte de protecció d'acord
amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb
el planejament territorial o els plans directors urbanístics.
e) Xarxes generals de serveis existents, amb indicació
de les xarxes principals de distribució d'energia elèctrica,
de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua,
d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si
s'escau, de distribució de gas.
f) Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents
o planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats
d'utilització dels punts d'accés, i les servituds
i restriccions del territori imposades per la legislació
sectorial respectiva, i altres infraestructures d'interès
general.
g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que
fa a la contaminació atmosfèrica, mapes de protecció
de la contaminació lluminosa i mapes de capacitat acústica,
en cas que s'hagin elaborat o aprovat, d'acord amb el què
disposa la legislació sectorial. .
72.2 Els plànols d'informació han de ser elaborats
sobre la base de la informació geogràfica oficial
disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital,
a una escala d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport
físic a escala no inferior a 1:10.000..
Article 73. Plànols d'ordenació.
73.1 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació
urbanística municipal expressen gràficament
les determinacions d'aquest pla i han de ser elaborats sobre
cartografia digital. .
73.2 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació
urbanística municipal han de ser, com a mínim,
els següents:.
a) Per a tot el territori comprès en el seu àmbit,
a una escala mínima d'1:5.000:.
1r. Plànol de classificació del sòl,
amb expressió de les superfícies assignades
a cada una de les classes i categories.
2n. Plànols d'estructura general del territori, en
els quals s'assenyalin, conjuntament o separadament, el sistema
general de comunicacions, la resta de sistemes generals urbanístics,
i les xarxes generals de serveis, d'acord amb el què
estableix l'apartat 3 d'aquest article.
3r. Plànol dels sectors de planejament derivat delimitats
per a les diverses classes i categories de sòl.
4t. Plànol de catalogació, en el qual s'assenyalin
els elements inclosos en el catàleg.
b) Per al sòl urbà no inclòs en sectors
subjectes a pla de millora urbana, a l'escala mínima
d'1:1.000:.
1r. Plànols que expressin les determinacions assenyalades
en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest
Reglament.
2n. Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols
que reflecteixin els elements i obres d'urbanització
que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin
la condició de solars.
c) Per al sòl inclòs en sectors subjectes a
planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala
adequada, la situació i delimitació del sector,
amb expressió de la seva superfície.
d) Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin,
a una escala mínima d'1:5.000, les determinacions assenyalades
en l'apartat a) de l'article 68.8 d'aquest Reglament.
73.3 Els plànols d'ordenació relatius a les
xarxes generals de serveis han de reflectir les propostes
i solucions del pla respecte de:.
a) La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i
residual, les xarxes separatives d'un i d'altre tipus d'aigua,
la xarxa de clavegueram i de col·lectors i la depuració
mitjançant estacions depuradores existents o noves.
b) La xarxa general de distribució d'energia elèctrica,
centrals, transformadors i canals de distribució en
alta i mitjana tensió.
c) Les xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient
a la totalitat del territori, amb els canals de pas i els
nodes de connexió.
d) Les xarxes generals d'abastament d'aigua, amb la indicació
de la situació dels dipòsits i de les estacions
de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb indicació
de la ubicació dels hidrants per a incendi.
e) La xarxa general de distribució de gas i punts de
connexió quan el pla ho determina.
f) La xarxa d'instal·lacions de gestió de residus.
73.4 Els plànols s'han d'elaborar a les escales mínimes
que determina l'apartat 2, sens perjudici que llur materialització
sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor..
Article 74. Normes urbanístiques.
74.1 Les normes urbanístiques del pla d'ordenació
urbanística municipal estableixen, mitjançant
un text articulat, les determinacions que corresponen, en
cada classe i categoria de sòl, a aquest pla.
74.2 A més de les referides determinacions, les normes
urbanístiques poden contenir també ordenances
d'urbanització o d'edificació a fi de regular
amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics
o similars de les actuacions d'urbanització, edificació,
rehabilitació, reforma o ús del sòl.
Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques
i tenen la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes
de llur aprovació i modificació, que es regeixen
per la legislació aplicable en matèria de règim
local..
Article 75. Catàleg de béns protegits.
75.1 El catàleg de béns protegits del pla d'ordenació
urbanística municipal determina els béns immobles,
singulars o de conjunt, que són objecte de protecció
per raó de llurs valors arquitectònics, arqueològics,
geològics o, en general, culturals, d'acord amb el
què estableix l'article 95 d'aquest Reglament.
75.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal
preveu expressament la formulació d'un pla especial
urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic
o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i
identificar els béns immobles que són objecte
de protecció, sens perjudici de l'ampliació
del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació
i aprovació de l'indicat pla especial. ..
Article 76. Programa d'actuació urbanística
municipal, agenda i avaluació econòmica i financera.
76.1 El pla d'ordenació urbanística municipal
pot incorporar en la seva documentació el programa
d'actuació urbanística municipal, al qual li
correspon:.
a) Establir les previsions temporals d'execució de
les determinacions del pla d'ordenació urbanística
municipal i, concretament, regular els terminis d'inici o
de finalització per al desenvolupament dels sectors
de planejament derivat, determinant la graduació temporal
i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable,
d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest
Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució
dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució
dels polígons d'actuació urbanística
en sòl urbà i l'execució de les altres
actuacions urbanístiques definides pel pla.
b) Establir els terminis per a l'edificació d'acord
amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament. .
c) Determinar quina iniciativa, la pública o la privada,
és preferent per a la promoció del planejament
urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva
per a la iniciativa pública al llarg d'un termini concret,
que no pot superar els sis anys.
76.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal
no incorpora el programa d'actuació urbanística
municipal en la seva documentació, correspon a l'agenda
establir les previsions temporals a què fa referència
l'apartat anterior. L'agenda, si no es formula un programa
d'actuació urbanística municipal, s'actualitza
cada sis anys d'acord amb el què estableix l'article
59.4 de la Llei d'urbanisme.
76.3 L'avaluació econòmica i financera del pla
d'ordenació urbanística municipal conté
l'estimació del cost econòmic de les actuacions
previstes, la determinació del caràcter públic
o privat de les inversions necessàries per a l'execució
del pla, les previsions de finançament públic,
i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions
derivades de l'execució del pla.
Secció tercera.
Altres figures del planejament urbanístic general..
Article 77. Programes d'actuació urbanística
municipal.
77.1 Els programes d'actuació urbanística municipal,
quan es formulen i tramiten com a instrument independent del
pla d'ordenació urbanística municipal, han de
contenir la documentació que assenyala l'article 61
de la Llei d'urbanisme, així com la documentació
pròpia del pla d'ordenació urbanística
municipal que, si s'escau, sigui necessària, i poden
establir les següents determinacions:.
a) Delimitació de sòl urbanitzable no delimitat.
b) Modificació dels sectors de sòl urbanitzable
i de millora urbana, pel que fa a llur configuració
i superfície, o als paràmetres d'edificabilitat
bruta, densitat màxima, usos principals i compatibles
i reserves mínimes per als sistemes locals d'espais
lliures i equipaments comunitaris.
c) Atribució de la condició de sòl urbanitzable
no delimitat al sòl anteriorment classificat com a
sòl urbanitzable delimitat.
d) Inclusió, o vinculació a efectes de gestió,
de sistemes urbanístics a sectors de sòl urbanitzable,
a sectors subjectes a plans de millora urbana o a polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà.
e) Determinació d'operacions de millora urbana i d'actuacions
sotmeses a un pla especial urbanístic, delimitació
de polígons d'actuació urbanística no
definits pel pla d'ordenació urbanística municipal
corresponent, i establiment de les determinacions pròpies
del pla d'ordenació urbanística municipal respecte
als sectors de planejament derivat i als polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà.
f) Determinació de criteris objectius per decidir la
conveniència o la necessitat de la delimitació
i la transformació urbanística del sòl
urbanitzable no delimitat, complementaris dels previstos en
el pla d'ordenació urbanística municipal.
g) Determinació i distribució de les reserves
per a la construcció d'habitatge de protecció
pública o d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul
de l'habitatge assequible i modificació de la distribució
entre els sectors de planejament derivat i de l'emplaçament
de les reserves previstes pel pla d'ordenació urbanística
municipal per a la construcció d'habitatge, sense disminuir
les reserves globals fixades per aquest pla.
h) Establiment, respecte a sectors de planejament derivat
o polígons d'actuació urbanística en
sòl urbà no consolidat, de l'obligació
de les persones propietàries de conservar les obres
d'urbanització, agrupades legalment com a junta de
conservació, en els casos i condicions previstos en
l'article 68.7 d'aquest Reglament.
i) Delimitació d'àrees tant per a l'exercici
dels drets de tempteig i de retracte com per a l'aplicació
de programes de rehabilitació d'edificis, definició
de sectors d'urbanització prioritària, delimitació
de reserves de terrenys regulades per l'article 151 de la
Llei d'urbanisme i establiment de les mesures pertinents per
a l'adequada culminació urbanística de les urbanitzacions
existents.
j) Establiment o actualització de les previsions temporals
relatives a l'inici o la finalització del desenvolupament
dels sectors de planejament derivat, determinant la graduació
temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl
urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article
65.1.c) d'aquest Reglament; a l'execució dels sistemes
urbanístics no inclosos en sectors, a l'execució
dels polígons d'actuació urbanística
en sòl urbà, a l'edificació dels solars,
i a l'execució de les altres actuacions urbanístiques.
En tot cas, els terminis per a la construcció dels
habitatges amb protecció oficial compresos en polígons
d'actuació urbanística, no poden ser superiors
a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la
parcel·lavla tingui la condició de solar, i
a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de
la data d'atorgament de la llicència d'obres.
k) Adaptar les previsions del pla d'ordenació urbanística
municipal sobre sistemes generals a les necessitats derivades
dels criteris d'ordenació continguts en el programa.
77.2 Les determinacions dels programes d'actuació urbanística
municipal assenyalades a l'apartat anterior, quan aquests
es formulen i tramiten com a instrument independent del pla
d'ordenació urbanística municipal d'acord amb
el què estableix l'article 60.12 de la Llei d'urbanisme,
substitueixen les determinacions corresponents del pla d'ordenació
urbanística municipal, sense necessitat de tramitar
una modificació d'aquest, tot i que, si s'escau, estan
subjectes al què estableixen els apartats 2, 3 i 4
de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. En qualsevol cas,
en el programa d'actuació urbanística municipal
cal especificar quines determinacions comporten la substitució
d'allò establert en el pla d'ordenació urbanística
municipal. Si l'aprovació del programa comporta canvis
en la classificació del sòl, és preceptiva
la tramitació prèvia o simultània de
la modificació del pla d'ordenació urbanística
municipal..
Article 78. Normes de planejament urbanístic.
78.1 Les normes de planejament urbanístic que tenen
per objecte suplir els plans d'ordenació urbanística
municipal en tot o en part de llur àmbit, en els supòsits
previstos per l'article 62 de la Llei d'urbanisme, han de
contenir les determinacions que corresponen al pla d'ordenació
urbanística municipal, d'acord amb el que estableix
la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, i, pel que fa a la
documentació, com a mínim una memòria
descriptiva i justificativa, les normes urbanístiques
i els plànols d'ordenació.
78.2 Les normes de planejament urbanístic també
poden tenir per objecte:.
a) Complementar les determinacions dels plans d'ordenació
urbanística municipal d'una pluralitat de municipis,
en relació amb un o diversos aspectes concrets, per
tal de satisfer objectius establerts en el planejament territorial
o en els plans directors urbanístics.
b) Complementar les determinacions d'un pla d'ordenació
urbanística, d'acord amb el què estableix l'article
62.3 de la Llei d'urbanisme.
78.3 Les normes de planejament urbanístic que tinguin
una funció bàsicament complementària
d'un pla d'ordenació urbanística municipal o
d'un conjunt de plans d'ordenació urbanística
municipal, han de contenir la documentació adequada
a les determinacions complementàries que estableixin.
Secció quarta.
Plans parcials urbanístics.
Subsecció primera.
Determinacions dels plans parcials urbanístics i dels
plans parcials urbanístics de delimitació..
Article 79. Disposicions generals.
79.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació tenen per objecte,
en el sòl urbanitzable delimitat i en el sòl
urbanitzable no delimitat respectivament, desenvolupar el
planejament general mitjançant l'ordenació detallada
de llur àmbit territorial.
79.2 Els plans parcials urbanístics no es poden aprovar
sense que prèviament o simultàniament s'hagi
aprovat l'instrument de planejament general que desenvolupin.
En el cas dels plans parcials urbanístics de delimitació
cal, a més, que es pugui promoure llur tramitació
d'acord amb les condicions i indicadors previstos pel pla
d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb
el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article
58 de la Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
79.3 Per a cada sector delimitat pel planejament general s'ha
de formular un pla parcial urbanístic, sens perjudici
de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen
els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
79.4 Correspon als plans parcials urbanístics i als
plans parcials urbanístics de delimitació establir
les determinacions que assenyala l'article 65.2 de la Llei
d'urbanisme i, en el cas dels plans parcials urbanístics
de delimitació, també els correspon, si s'escau,
definir l'àmbit del sector..
Article 80. Determinacions relatives als usos del sòl
i als paràmetres edificatoris.
A l'efecte d'establir l'ordenació detallada dels usos
i els paràmetres edificatoris, els plans parcials urbanístics
i els plans parcials urbanístics de delimitació,
han de concretar:.
a) La qualificació del sòl, amb determinació
dels usos principals i compatibles i la seva proporció
i amb especificació dels terrenys que es destinen a
habitatge amb protecció oficial, d'acord amb les reserves
establertes pel planejament general.
b) Els índexs d'edificabilitat neta dels terrenys edificables,
expressats en metres quadrats de sostre per metres quadrats
de sòl.
c) Si es preveu l'ús d'habitatge, la densitat neta
expressada en nombre d'habitatges per la superfície
de sostre edificable amb aprofitament destinat a l'ús
d'habitatge.
d) La definició de la parcel·la mínima
indivisible, per a cada una de les zones previstes.
e) La dotació necessària de places d'aparcament
de vehicles que cal reservar en el sòl privat de cada
zona, tant en superfície com en subsòl.
f) Els elements compositius de l'ordenació prevista.
Si és el cas, les alineacions que pertoquin a l'edificació
en relació amb els vials i espais lliures, privats
o públics, i les fondàries edificables. L'alçada
màxima i el nombre de plantes dels cossos d'edificació
i la proporció d'aquests respecte dels espais no ocupables,
així com la distància que l'edificació
ha de mantenir amb els llindars de parcel·la.
g) L'ordenació volumètrica obligatòria
o bé les alternatives d'ordenació volumètrica
que el pla admeti. En aquest segon cas, el pla pot especificar
gràficament les esmentades alternatives o bé
concretar els paràmetres de l'edificació que,
sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona
o de l'illa, admeten variació.
h) Les alineacions i les rasants..
Article 81. Determinacions relatives als sistemes urbanístics.
81.1 Respecte als terrenys destinats a sistemes urbanístics,
correspon als plans parcials urbanístics i als plans
parcials urbanístics de delimitació:.
a) Definir el traçat i característiques dels
sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió
amb els sistemes exteriors al sector.
b) Determinar els terrenys destinats als sistemes d'espais
lliures públics i d'equipaments comunitaris, amb indicació
dels destinats a titularitat pública i, si s'escau,
dels que siguin susceptibles de titularitat privada, i establir
llurs condicions d'ordenació o, almenys, llur edificabilitat
màxima.
c) Determinar els terrenys destinats, si s'escau, al sistema
d'habitatges dotacionals públics, d'acord amb les determinacions
del planejament general.
81.2 Les reserves de sòl que s'estableixin per als
sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris
han de ser adequades a les necessitats derivades dels usos
previstos per al sector i, en qualsevol cas, les reserves
destinades a espais lliures públics i equipaments comunitaris
de titularitat pública han de respectar els estàndards
mínims establerts en els apartats 3, 4 i 5 de l'article
65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici dels casos de substitució
de les reserves mínimes legals destinades a equipaments
comunitaris que el planejament general determini en aplicació
de l'article 66.1.c) d'aquest Reglament.
81.3 L'edificabilitat del sistema d'equipaments comunitaris
de titularitat pública no té la consideració
de sostre edificable als efectes de determinar els estàndards
que estableixen els apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la
Llei d'urbanisme, sens perjudici de les determinacions que,
si s'escau, el planejament ha d'establir per fer front als
requeriments d'espais lliures o d'altres equipaments que es
derivin de la destinació establerta per al referit
sostre. .
81.4 Quan, degut a la concurrència de diversos usos
en un mateix sector, cal computar independentment els estàndards
corresponents, el càlcul s'efectua de la següent
manera:.
a) Els estàndards mínims de zones verdes i espais
lliures públics i d'equipaments públics que
estableix l'article 65.3 de la Llei d'urbanisme, en relació
amb els usos residencials, es determinen en funció
del sostre en el que s'admet aquest ús, d'acord amb
el què estableix l'apartat 3 d'aquest article. A fi
d'acreditar el compliment de les superfícies mínimes
que estableix el mateix article, es computa, com a superfície
de l'àmbit d'actuació urbanística, la
part proporcional de la superfície del sector corresponent
al percentatge de l'edificabilitat amb ús residencial
respecte a l'edificabilitat total del sector.
b) En relació amb les reserves derivades d'usos no
residencials que estableix l'article 65.4 de la Llei d'urbanisme,
es computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació
urbanística, la part proporcional de la superfície
del sector corresponent al percentatge de l'edificabilitat
destinada a usos no residencials respecte a l'edificabilitat
total del sector.
81.5 La configuració i dimensió dels terrenys
destinats als sistemes d'espais lliures públics i equipaments
comunitaris han de ser adequades a llur funcionalitat i han
d'evitar el fraccionament que dificulti o invalidi aquesta
funcionalitat.
81.6 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació han de destinar a
serveis tècnics, de titularitat pública o privada,
el sòl necessari per a la implantació de les
infraestructures i instal·lacions adequades als usos
previstos per al sector. ..
Article 82. Determinacions relatives als serveis urbanístics
i les obres d'urbanització.
82.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació poden concretar directament
el traçat i les característiques detallades
de les obres d'urbanització bàsiques, integrant
en llur documentació el corresponent projecte d'urbanització,
o poden remetre aquesta concreció al corresponent projecte
o projectes d'urbanització a tramitar i aprovar com
a documents independents.
82.2 En cas que el pla parcial urbanístic o el pla
parcial urbanístic de delimitació no concreti
directament les obres d'urbanització bàsiques,
ha de contenir:.
a) L'assenyalament dels traçats de les xarxes existents
i dels traçats indicatius dels serveis que estableixi
i, com a mínim, de les xarxes de subministrament d'aigua,
reg i hidrants per a incendi; de clavegueram; de distribució
d'energia elèctrica i d'enllumenat públic.
b) La capacitat dels serveis d'acord amb els previsions de
consum i d'abocaments derivades dels usos a implantar.
c) La determinació dels serveis urbanístics
a establir i la descripció de les característiques
principals de les xarxes de serveis, les quals, llevat que
concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser
soterrades..
Article 83. Determinacions relatives a l'execució
del pla.
83.1 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació:.
a) Han d'establir, mitjançant el pla d'etapes, les
previsions temporals de l'execució de les obres d'urbanització
i de l'edificació. Aquestes previsions poden incloure
condicions temporals per a l'inici de l'execució dels
polígons d'actuació inclosos en cada etapa,
en aplicació de la programació que estableix
el planejament urbanístic general d'acord amb els articles
65.1.c) i 77.1.j) d'aquest Reglament.
b) Poden determinar el sistema d'actuació per a llur
execució, el qual pot ser diferent per a cada un dels
polígons d'actuació urbanística que,
si s'escau, delimitin.
c) Han de contenir una avaluació econòmica de
l'execució del pla, tenint en compte el pressupost
estimat de les obres d'urbanització, de la implantació
dels serveis i de les altres despeses d'urbanització,
i han de justificar la viabilitat econòmica de la promoció.
83.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació, respecte a les etapes
d'execució que prevegin, han d'establir:.
a) Els terminis per a l'inici i la finalització de
la urbanització de cada una de les etapes, així
com les altres condicions de necessari compliment per a l'inici
de cada una d'elles. .
b) Les obres d'urbanització corresponents a cada una
d'elles.
c) Les reserves de sòl per a equipaments comunitaris
que hagin de posar-se en servei en cada una de les etapes.
d) Els serveis urbanístics que hagin de posar-se en
servei per a que puguin ser utilitzats els terrenys que s'urbanitzin
successivament.
e) Els terminis per a l'inici i la finalització de
l'edificació. Pel que fa als habitatges amb protecció
oficial, aquests terminis no poden ser superiors a 2 anys
per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la
tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la llur
finalització, a comptar des de la data d'atorgament
de la llicència d'obres.
Subsecció segona.
Documentació dels plans parcials urbanístics
i dels plans parcials urbanístics de delimitació..
Article 84. Contingut de la memòria.
84.1 La memòria dels plans parcials urbanístics
ha de justificar l'adequació de l'ordenació
proposada al planejament general que desenvolupi i a la informació
i els objectius del pla.
84.2 La memòria dels plans parcials urbanístics
s'ha de referir als aspectes següents:.
a) Justificació de la procedència de llur formulació
d'acord amb el planejament general que desenvolupin.
b) Informació urbanística de l'àmbit,
incloent els estudis que siguin necessaris, els quals han
de considerar els aspectes que poden condicionar l'estructura
urbanística del territori i, en tot cas, els següents:.
1r. Característiques naturals del territori, amb indicació
dels riscos naturals i geològics existents.
2n. Usos, edificacions i infraestructures existents.
3r. Estructura de la propietat del sòl.
c) Objectius i criteris de l'ordenació de l'àmbit,
anàlisi, si s'escau, de les alternatives plantejades
i descripció i justificació de la proposta d'ordenació
i, concretament, dels aspectes següents:.
1r. De l'adequació de l'ordenació a les determinacions
del planejament urbanístic general per al sector.
2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible, tenint en compte les conclusions
de l'informe ambiental que integra la documentació
del pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius
de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme
i els articles 5 a 7 d'aquest Reglament.
4t. De l'adequació de l'ordenació a les necessitats
de les persones que realitzen les tasques de cura i gestió
domèstica, en especial pel que fa als paràmetres
d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit
urbà.
5è. Del compliment de les determinacions del planejament
urbanístic general sobre mobilitat sostenible, d'acord
amb l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que
ha de formar part de la documentació del pla.
6è. De la divisió poligonal.
84.3 La memòria dels plans parcials urbanístics
de delimitació ha de contenir, a més del què
estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article, una justificació
específica de l'adequació de la promoció
a les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació
urbanística municipal, d'acord amb el què estableixen
els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la Llei d'urbanisme
i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament. La memòria
també ha de justificar la delimitació del sector
en el cas que no estigui determinada pel planejament urbanístic
general.
84.4 En el cas que el pla parcial urbanístic o el pla
parcial urbanístic de delimitació sigui d'iniciativa
privada, cal incorporar a la memòria un annex amb el
contingut que estableix l'article 97.1 de la Llei d'urbanisme..
Article 85. Informe ambiental i estudi d'avaluació
de la mobilitat generada.
La documentació dels plans parcials urbanístics
i dels plans parcials urbanístics de delimitació
ha d'incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix
l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos en què
ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi
d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut
que determina aquesta legislació..
Article 86. Plànols d'informació.
86.1 Els plànols d'informació dels plans parcials
urbanístics i dels plans parcials urbanístics
de delimitació s'han d'elaborar sobre la base de la
informació geogràfica oficial disponible, s'han
de realitzar sobre cartografia digital, i han de reflectir
la situació i les determinacions previstes en el planejament
urbanístic general que es desenvolupa, i l'estat dels
terrenys pel que fa a la morfologia, construccions, vegetació
i usos existents, i estructura de la propietat del sòl.
86.2 La informació sobre la situació i determinacions
previstes en el planejament urbanístic general s'ha
de reflectir en els plànols següents, que s'han
de realitzar, com a mínim, a l'escala utilitzada en
aquest planejament general:.
a) De situació en relació amb l'estructura orgànica
del pla d'ordenació urbanística municipal.
b) De l'ordenació establerta en el planejament urbanístic
general per a l'àmbit territorial inclòs en
el pla parcial urbanístic.
86.3 La informació sobre l'estat dels terrenys s'ha
de reflectir en els plànols següents, realitzats,
com a mínim, a escala 1:2.000:.
a) Topogràfic.
b) Cadastral.
c) D'usos del sòl i del subsòl, amb indicació
d'edificacions, infraestructures i vegetació existents.
d) Geomorfològic i d'àrees de riscos geològics
i naturals.
e) Si s'escau, de contaminació de sòls i d'àmbits
i elements ambientals amb valors a preservar..
Article 87. Plànols d'ordenació.
87.1 Els plànols d'ordenació dels plans parcials
urbanístics i dels plans parcials urbanístics
de delimitació han de reflectir les determinacions
previstes en els articles 80 a 82 d'aquest Reglament. Aquests
plànols s'han de redactar sobre la base de cartografia
digital i a una escala mínima d'1:1.000, sens perjudici
que llur materialització sobre suport físic
es pugui efectuar a una escala menor.
87.2 Els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació contenen, com a mínim,
els següents plànols d'ordenació:.
a) Zonificació, amb assignació detallada d'usos
i assenyalament dels sistemes urbanístics.
b) Xarxa viària, en els què es defineixin suficientment
els perfils longitudinals i transversals.
c) Esquema de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i
hidrants per a incendi; clavegueram; distribució d'energia
elèctrica i enllumenat públic.
d) Delimitació de polígons d'actuació
urbanística, si s'escau.
e) Pla d'etapes, si es preveu més d'una etapa en l'execució
del pla.
87.3 El pla parcial urbanístic o el pla parcial urbanístic
de delimitació pot incloure, a més, tots aquells
plànols que es considerin necessaris per a una millor
definició de l'ordenació prevista.
87.4 Tots els plànols d'ordenació que continguin
representació en planta s'han de realitzar sobre cartografia
topogràfica, i han de reflectir la delimitació
del sector..
Article 88. Normes dels plans parcials urbanístics.
Les normes dels plans parcials urbanístics i dels plans
parcials urbanístics de delimitació han de regular
l'ús dels terrenys i de les edificacions públiques
i privades, i han de fer referència, com a mínim,
als següents aspectes:.
a) Qualificacions previstes, amb expressió detallada
dels usos admesos i compatibles.
b) Normes d'edificació, amb referència a les
condicions comunes a totes les zones i les normes particulars
de cada zona.
c) Instruments de desenvolupament i execució del pla
i determinació del sistema o sistemes d'actuació..
Article 89. Avaluació econòmica i pla d'etapes.
89.1 El document d'avaluació econòmica de la
promoció, del qual forma part el pressupost de les
obres d'urbanització i dels serveis previstos pel pla,
consisteix en una estimació del conjunt de despeses
que comporta l'execució del pla.
En el cas que el sistema d'actuació previst sigui el
d'expropiació, l'avaluació econòmica
també ha de contenir el càlcul estimatiu del
cost de l'expropiació.
89.2 Correspon al pla d'etapes l'establiment de les previsions
temporals d'execució del pla a què es refereix
l'article 83 d'aquest Reglament.
Secció cinquena.
Plans de millora urbana..
Article 90. Finalitats i determinacions dels plans de millora
urbana.
90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbà
consolidat poden tenir per objecte completar o acabar la urbanització,
regular la composició volumètrica i de façanes,
preveure operacions de rehabilitació o de revitalització
del teixit urbà, ordenar el subsòl, o altres
finalitats anàlogues.
90.2 Els plans de millora urbana en sòl urbà
no consolidat poden tenir per objecte, a més de les
finalitats establertes en el punt anterior, completar el teixit
urbà o bé acomplir operacions de reforma interior,
de remodelació urbana, de transformació d'usos,
de reurbanització, o de sanejament de poblacions i
altres de similars.
90.3 Els plans de millora urbana estableixen l'ordenació
detallada de llur àmbit territorial, mitjançant
les determinacions pròpies de llur naturalesa i finalitat
d'entre les regulades, per als plans parcials urbanístics,
en els articles 80 a 83 d'aquest Reglament, amb l'excepció
prevista a l'article 68.7 de la Llei d'urbanisme. A més,
i d'acord amb les seves finalitats, han de contemplar les
actuacions necessàries, segons correspongui, en relació
amb la rehabilitació de l'edificació existent,
la seva substitució, la creació de nous sistemes
urbanístics, l'eradicació dels usos que es preveu
transformar i les actuacions per a l'execució de l'obra
urbanitzadora i el seu finançament. .
90.4 Per a cada sector en sòl urbà delimitat
pel planejament general s'ha de formular un pla de millora
urbana, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament
per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme
i 114 d'aquest Reglament.
90.5 Als efectes del què estableix l'article 68.4 de
la Llei d'urbanisme, en el cas d'operacions de millora urbana
no previstes en el planejament urbanístic general correspon
al propi pla de millora urbana la delimitació del seu
àmbit. No hi ha alteració dels aprofitaments
i les càrregues urbanístiques si el pla de millora
urbana manté els usos principals i l'edificabilitat
bruta establerts en el planejament general i determina unes
càrregues de cessió de sòl i d'urbanització
equivalents a les derivades del planejament general; i no
hi ha alteració de l'estructura fonamental del planejament
general si el pla de millora urbana manté la destinació
a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics
generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici
que pugui modificar el seu nivell de servei o introduir ajustos
en llur delimitació que no alterin substancialment
llur funcionalitat, superfície o localització
en l'àmbit territorial..
Article 91. Contingut i documentació.
91.1 Els plans de millora urbana contenen els documents regulats
en els articles 84 a 89 d'aquest Reglament, llevat que algun
d'ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la
naturalesa de les actuacions o operacions previstes.
91.2 La documentació dels plans de millora urbana en
sòl urbà no consolidat també ha d'incloure
un informe ambiental, d'acord amb el què estableix
l'article 100 d'aquest Reglament, el contingut del qual ha
de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions
establertes, sens perjudici que, atenent aquestes finalitats
i naturalesa, es justifiqui que és innecessari.
91.3 Quan de les determinacions del pla de millora urbana
se'n dedueixi una incidència significativa en usos
residencials preexistents, el pla ha d'incorporar un estudi
complet de les conseqüències socials i econòmiques
de la seva execució, justificant l'existència
dels mitjans necessaris per dur-la a efecte i l'adopció
de les mesures precises que garanteixin la defensa dels interessos
de la població afectada, amb especial referència
a les previsions en matèria d'habitatge protegit i
assequible i a l'efectivitat del dret de reallotjament.
Secció sisena.
Plans especials urbanístics..
Article 92. Disposicions generals.
92.1 Els plans especials urbanístics són instruments
de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions
del planejament urbanístic general, en qualsevol classe
o categoria de sòl o, si s'escau, en diverses classes
i categories de sòl simultàniament, amb l'objecte
de preveure la implantació de sistemes generals i locals
o d'assolir alguna o diverses de les finalitats previstes
en l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme.
92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel
pla d'ordenació urbanística municipal han de
justificar la necessitat de llur formulació i llur
compatibilitat amb el planejament urbanístic general.
A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament
urbanístic general, i no requereixen la seva modificació
prèvia:.
a) Els plans especials urbanístics que estableixin
determinacions de protecció del patrimoni cultural,
del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin
les limitacions d'usos necessàries per ordenar la incidència
i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni
urbà que les activitats produeixen sobre el territori,
sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament
general.
b) Els plans especials que tinguin per objecte la implantació,
en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics
de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres
usos admissibles d'acord amb l'article 47 de la Llei d'urbanisme,
sempre que no entrin en contradicció amb les previsions
establertes pel pla d'ordenació urbanística
municipal.
c) Els plans especials que modifiquin el destí concret
dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic
general com a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris,
o el seu caràcter local o general, tot mantenint la
qualificació com a sistema d'equipaments comunitaris.
d) Els plans especials per a la implantació d'infraestructures
previstes en un pla director urbanístic o en un projecte
aprovat d'acord amb la legislació sectorial.
e) Els plans especials per a la implantació i execució
dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures
de telecomunicacions i altres infraestructures d'interès
local.
92.3 En cap cas els plans especials urbanístics no
poden substituir el pla d'ordenació urbanística
municipal en la seva funció d'ordenació integral
del territori, pel què no poden alterar la classificació
del sòl..
Article 93. Determinacions dels plans especials urbanístics.
93.1 Els plans especials urbanístics contenen les determinacions
que exigeixen el planejament territorial i urbanístic
corresponent o, a manca d'aquests, les pròpies de llur
naturalesa i finalitat.
93.2 Als plans especials urbanístics de protecció
de valors ambientals, paisatgístics, del patrimoni
arquitectònic o cultural o d'altres valors els corresponen,
entre d'altres, les següents determinacions:.
a) La justificació i identificació dels elements,
àmbits i valors objecte de protecció.
b) La definició i regulació de categories diferenciades
de protecció.
c) L'establiment de les mesures de protecció adequades,
com ara la regulació dels usos admissibles o incompatibles,
de les actuacions i obres permeses i prohibides sobre els
elements o àmbits protegits, dels paràmetres
edificatoris d'obligat compliment, o d'altres.
d) La regulació i programació de l'execució
d'actuacions de recuperació, rehabilitació o
millora dels elements, àmbits o valors objecte de protecció.
e) L'establiment, en defecte de determinació al respecte
per part del planejament general, dels llindars relatius a
les activitats agràries previstos en l'article 49 de
la Llei d'urbanisme, la superació dels quals determina
la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada
Llei i 57 d'aquest Reglament. Aquests llindars han de ser
coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi
el planejament territorial i els plans directors urbanístics,
i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació
del sòl o al volum edificable de les construccions
pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària.
En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment
de l'article 48 de la Llei d'urbanisme i 57 d'aquest Reglament
si se supera algun dels llindars següents: ocupació
en planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres
quadrats o alçada màxima de 10 metres.
93.3 Als plans especials urbanístics que tenen per
objecte la implantació dels usos, activitats i construccions
admesos en sòl no urbanitzable els correspon establir
les determinacions necessàries per regular les característiques
de l'ús, activitat o construcció de què
es tracti, i les mesures correctores i condicions de caràcter
urbanístic exigibles, d'acord amb el què estableix
el capítol V del Títol tercer d'aquest Reglament.
93.4 Als plans especials urbanístics que tenen per
objecte la regulació de la implantació de les
obres d'infraestructura del territori els corresponen, entre
d'altres, les següents determinacions:.
a) L'establiment de la qualificació com a sistema urbanístic
del sòl que requereixi la implantació de la
infraestructura.
b) La regulació de les característiques de la
infraestructura, com ara l'àmbit afectat per la seva
implantació o, si s'escau, els paràmetres edificatoris
aplicables.
c) L'establiment de les condicions de caràcter urbanístic
exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics
i a la integració de la infraestructura en l'ordenació
urbanística de l'entorn.
d) La regulació, si s'escau, d'altres criteris o normes
als què s'hagi d'ajustar el projecte tècnic.
.
93.5 Als plans especials urbanístics que tinguin per
objecte l'ordenació del subsòl els corresponen,
entre d'altres, les determinacions previstes en l'article
68.3 de la Llei d'urbanisme.
93.6 Quan els plans especials tenen per objecte la regulació
d'usos, de forma genèrica o singularitzada, els correspon
establir la determinació dels usos prohibits així
com, si s'escau, les mesures a adoptar per a la seva eradicació.
93.7 Els plans especials que tenen per objecte concretar la
titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris poden
establir, si s'escau, les condicions d'ordenació i
edificació de l'equipament.
93.8 Quan els plans de millora urbana i els plans parcials
urbanístics contenen les determinacions pròpies
d'un pla especial, no és necessària la formulació
i tramitació d'aquest darrer..
Article 94. Documentació dels plans especials urbanístics.
94.1 Els plans especials urbanístics estan integrats
per la documentació escrita i gràfica adequada
a llur naturalesa i finalitat. En qualsevol cas, hauran de
contenir una memòria descriptiva i justificativa de
la necessitat o conveniència del pla i de l'ordenació
que aquest preveu i els plànols d'informació
i d'ordenació que corresponguin.
94.2 En els casos en què ho exigeixi la legislació
sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi
d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut
que determini aquesta legislació.
secció setena.
Catàlegs de béns protegits..
Article 95. Catàlegs de béns protegits.
95.1 Els catàlegs de béns protegits formen part
de la documentació dels plans urbanístics que
estableixen mesures de protecció de béns immobles,
singulars o de conjunt, per raó de llurs valors culturals,
paisatgístics o ambientals.
95.2 Els catàlegs de béns protegits identifiquen
els béns objecte de protecció, contenen la informació
física i jurídica necessària en relació
amb aquests béns i estableixen el grau de protecció
al qual estan subjectes i els tipus d'intervencions o actuacions
possibles, d'acord amb les determinacions establertes pel
pla urbanístic del que formin part. Els béns
culturals protegits d'acord amb la legislació sectorial
s'han d'incloure en aquests catàlegs i el grau de protecció
previst i la regulació de les actuacions permeses sobre
aquests béns ha de ser conforme amb la protecció
derivada d'aquesta legislació.
Secció vuitena.
Projectes d'urbanització..
Article 96. Objecte i contingut dels projectes d'urbanització.
96.1 Els projectes d'urbanització són projectes
d'obres per a l'execució material de les determinacions
dels plans urbanístics pel que fa a les obres d'urbanització
dels àmbits d'actuació urbanística, i
poden constituir un document integrant d'una figura de planejament
urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document
independent.
96.2 En ambdós casos, els projectes d'urbanització
poden referir-se a totes les obres d'urbanització,
o únicament a les obres d'urbanització bàsiques
que assenyala l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme.
96.3 Als efectes de l'aprovació inicial, els projectes
d'urbanització, tant si formen part d'una figura de
planejament com si constitueixen un document independent,
han de contenir un avantprojecte de les obres d'urbanització
previstes, i com a mínim de les obres d'urbanització
bàsiques. Aquest avantprojecte ha d'incloure, si s'escau,
les previsions relatives a la implantació de les infraestructures
de connexió amb els sistemes urbanístics exteriors
a l'actuació urbanística o bé a l'ampliació
o el reforçament d'aquests sistemes, així com
les mesures o actuacions que calgui executar, prèviament
o simultàniament a les obres d'urbanització,
per al tractament dels sòls contaminats.
96.4 L'avantprojecte al què es refereix l'apartat anterior
ha de constar, com a mínim, dels següents documents:.
a) Memòria descriptiva de les característiques
generals de les obres d'urbanització en llurs aspectes
funcionals, formals i constructius; delimitació de
les etapes d'execució i, si s'escau, repercussió
d'aquestes obres entre els diversos polígons.
b) Plànol de situació degudament referenciat.
c) Avanç del pressupost.
d) Plànols de projecte, sobre la base de la cartografia
topogràfica digital, i a una escala mínima d'1:1.000,
en els quals es reflecteixin el traçat i característiques
de totes les obres d'urbanització previstes i, en qualsevol
cas, com a mínim, els aspectes següents:.
1r. Sanejament. Vinculació del projecte urbanístic
a la xarxa de col·lectors i mecanismes, existents o
futurs, de depuració d'aigües o de reutilització
de les aigües reciclades.
Traçat i característiques del clavegueram per
conduir les aigües residuals i de la pluja, amb la referència
geogràfica del traçat amb relació als
vials i altres espais de domini públic.
2n. Vials. Determinació del nivell dels terrenys que
han de ser destinats a vials rodats, aparcament, itineraris
de vianants i ciclistes, amb l'objectiu de fixar les alineacions
i rasants dels solars edificables per als diversos usos previstos
en el pla.
Determinació de la compactació i pavimentació,
o si s'escau, tractament dels vials, introduint el disseny
de la xarxa de transport en comú, en el cas d'existir,
així com l'encintat de voreres i rigoles.
3r. Modelat dels terrenys que han de ser destinats a parcs
i jardins públics.
4t. La xarxa de distribució d'energia elèctrica
i d'aigua, la xarxa d'hidrants per a incendi, així
com la xarxa de distribució de gas, si s'escau, i la
infraestructura per a la implantació o connexió
a les xarxes de telecomunicacions. Han d'incloure la referència,
la posició gràfica, la descripció i el
nombre de les estacions de transformació, de dipòsits,
de nodes o brancals per a les connexions respectives a les
xarxes de subministrament de nivell superior, sens perjudici
de la normativa particular vigent per a cada servei.
5è. Les infraestructures incompatibles amb l'execució
del planejament i el seu desviament o restitució.
96.5 La documentació assenyalada en l'apartat anterior
ha de tenir el grau suficient de detall que permeti als organismes
públics, a les empreses de subministrament de serveis
i altres operadors de serveis afectats pronunciar-se sobre
l'adequació de les obres i serveis previstos. A aquests
efectes, els esmentats organismes, empreses i operadors estan
obligats a facilitar la informació suficient sobre
les infraestructures i xarxes existents i sobre els plans
d'implantació.
96.6 La documentació relativa a les obres d'urbanització
a què es refereixen els apartats 3 i 4 ha d'assolir,
abans de l'aprovació provisional o definitiva, segons
s'escaigui, el grau de projecte d'execució, i ha de
constar de: .
a) La memòria descriptiva de les característiques
de les obres d'urbanització.
b) Plànol de situació degudament referenciat.
c) Els plànols de projecte referenciats en l'apartat
4.d) d'aquest article, completats amb els plànols de
detall necessaris per definir totalment les obres. Aquests
plànols de projecte i de detall, en el cas que no es
prevegi un projecte d'urbanització complementari, han
de tenir el contingut que estableix l'article 98.2 d'aquest
Reglament.
d) El plec de prescripcions tècniques.
e) Els amidaments, els quadres de preus i el pressupost, el
qual, en cas que el projecte d'urbanització comprengui
diversos polígons d'actuació urbanística,
ha d'estar desglossat per polígons.
f) El pla d'etapes.
g) Si el projecte d'urbanització comprèn solament
les obres d'urbanització bàsiques, els criteris
i el pressupost orientatiu de les altres obres i despeses
d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització
complementaris els concretin..
Article 97. Directrius per als projectes d'urbanització.
Els projectes d'urbanització, tant si constitueixen
un document integrant d'una figura de planejament urbanístic,
com si són un document independent, s'han d'ajustar
a les següents directrius:.
a) Les característiques del projecte d'urbanització
pel que fa al moviment de terres, elements estructurals de
contenció i estructures de sosteniment, tant dels espais
per a vials rodats com del traçat, passos, encreuaments
de serveis i embornals de les xarxes de serveis soterrades,
han de tenir en compte les dades geotècniques del subsòl.
b) Quan sigui necessari per a garantir la integració
de la urbanització en el seu entorn o ho hagi previst
el planejament urbanístic, els projectes d'urbanització
poden preveure tractaments especials del paviment de la vialitat,
que no comportin el seu asfaltat ni empedrat. .
c) Les xarxes de serveis s'han de dimensionar i disposar coherentment
amb l'àmbit territorial a què es destinen, tenint
en compte l'accés al sòl tant d'aprofitament
públic com privat, les intensitats d'edificació
i la utilització dels sòls prevista pel planejament.
En la projecció d'aquestes xarxes cal tenir en compte
com a prioritats la fàcil accessibilitat, la referència
geogràfica per a una fàcil localització,
identificació i manteniment o reparació i la
metodologia d'encreuaments.
d) Les xarxes i infraestructures projectades han d'estar adaptades
a les determinacions de la normativa vigent en cada cas aplicable
i, llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin,
han de ser soterrades..
Article 98. Projectes d'urbanització complementaris.
98.1 Els projectes d'urbanització complementaris són
els projectes per a l'execució de les obres d'urbanització
altres que les bàsiques definides per l'article 70.2
de la Llei d'urbanisme, i tenen per objecte determinar els
elements que caracteritzen l'espai públic i preveure
els recursos adequats a la seva funció, d'acord amb
les característiques fixades pels ajuntaments en ocasió
de la tramitació dels plans derivats o dels projectes
d'urbanització, tal com disposa l'article 65.6 de la
Llei d'urbanisme.
Són, a més, els instruments adients per desenvolupar,
quan sigui necessari, les obres d'urbanització previstes
en instruments de planejament o en projectes d'urbanització
aprovats com a documents independents.
98.2 Els plànols de projecte, que s'han de redactar
damunt cartografia topogràfica digital i a l'escala
mínima d'1:500, i els plànols de detall dels
projectes complementaris d'urbanització han d'incloure:.
a) En els espais destinats a vials:.
1r. Les característiques del tractament final del vial.
En el cas que aquest sigui per a circulació rodada,
cal preveure l'estructura del ferm i el tractament o les capes
de rodament dels paviments adequats a les característiques
dels vehicles que hi hagin de circular.
2n. El disseny de les àrees d'aparcament i dels elements
fixes de la xarxa de transport públic, si és
el cas, i dels espais per a la ubicació de contenidors
o altres elements propis dels serveis o infraestructures.
3r. Els detalls dels escocells, del paviment de voreres i
del tipus d'arbrat, i dels registres i altres elements destinats
al control i al manteniment dels serveis i les infraestructures
de què es doti el pla.
4t. Les característiques de l'enllumenament públic,
tant per a les àrees de circulació rodada com
per a les que corresponen a vianants i a ciclistes, amb precisió
del tipus de suports i lluminàries per aconseguir un
nivell d'il·luminació adequat als diversos espais.
5è. Els elements vegetals per a l'enjardinat o plantació,
amb la incorporació dels elements de rec i la previsió
de manteniment d'aquests elements.
6è. El mobiliari urbà necessari per a l'acompliment
dels fins a què es destina el sector, dimensionats
en funció de la seva utilització i freqüentació.
b) En els espais lliures destinats a jardins i parcs:.
1r. Les aportacions de terres vegetals adequades a cada situació
a partir del modelat previ que correspon a la urbanització
bàsica.
2n. Les característiques edafològiques dels
terrenys objecte d'actuació.
3r. El subministrament elèctric per a l'enllumenat.
4t. L'accessibilitat en relació amb els espais rodats
i de vianants.
5è. Característiques i traçat dels paviments
en els recorreguts per a vianants i, si és el cas,
de les àrees d'estacionament i trànsit de vehicles
o pistes per a ciclistes.
6è. Elements d'embassament, de rec i d'abastament d'aigua
pel rec, canals, distribució i desguàs d'aigües
plujanes, així com les infraestructures bàsiques
per al tractament de l'aigua reciclada, si és el cas.
7è. El projecte de jardí i plantacions dels
espais destinats a tal finalitat amb la previsió de
manteniment d'aquestes superfícies i vegetació.
8è. Elements de senyalització, elements destinats
a jocs per a nens i altres elements de mobiliari que es considerin
adequats, dimensionats en funció de la utilització
dels diferents espais i de la seva previsible freqüentació.
9è. Definició del perímetre i característiques
dels tancats en el cas que l'espai lliure hagi de tenir un
ús restringit d'horari.
98.3 Quan, amb ocasió de la tramitació d'un
projecte d'urbanització complementari, calgui modificar
el projecte per a l'execució de les obres d'urbanització
bàsiques, incorporat o no al planejament, s'han d'incloure
a l'expedient els documents d'aquest darrer objecte de modificació.
En aquest cas el projecte d'urbanització complementari
es tramita d'acord amb allò establert per l'article
113.2 de la Llei d'urbanisme..
Capítol II.
Disposicions comunes als plans urbanístics..
Article 99. Determinacions comunes dels plans urbanístics.
99.1 Les determinacions dels plans urbanístics han
de respectar les servituds i altres limitacions derivades
de la legislació sectorial que condicionen l'ordenació
urbanística del territori, les quals s'han de reflectir
en els plànols d'ordenació dels plans urbanístics
i, si s'escau, en els plànols d'informació.
.
99.2 Els plans urbanístics han de contenir les disposicions
transitòries necessàries per regular els efectes
de llurs determinacions respecte als usos i construccions
preexistents, de conformitat amb el què estableix l'article
119 d'aquest Reglament..
Article 100. Objecte i contingut de l'informe ambiental dels
plans urbanístics derivats.
100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics
i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl
urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics,
té per objecte l'anàlisi dels aspectes ambientals
que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació
detallada pròpia de cada un d'aquests instruments,
i ha de contenir les següents previsions en tot allò
que sigui necessari d'acord amb l'abast de les determinacions
del pla derivat:.
a) La identificació dels requeriments ambientals significatius
en el sector de planejament, el què inclou la descripció
dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector,
la descripció dels objectius i les altres mesures de
protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació
urbanística municipal o per altres plans o programes
aplicables, la definició dels objectius i criteris
ambientals adoptats per a la redacció del pla i l'especificació
de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre,
per les característiques de l'actuació, al procediment
d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació
sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments
ambientals significatius s'han de tenir en compte, entre d'altres,
els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric,
la contaminació acústica i lluminosa i el tractament,
si s'escau, dels sòls contaminats.
b) La descripció i justificació ambiental de
l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció,
si s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada
considerades i la justificació de l'alternativa adoptada;
la descripció de l'ordenació proposada amb expressió
de les seves determinacions amb repercussions significatives
sobre el medi ambient; la determinació de les mesures
adoptades per al foment de l'eficiència energètica,
l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general.
c) La identificació i avaluació dels probables
efectes significatius de l'ordenació detallada proposada
sobre els diferents aspectes ambientals.
d) L'avaluació global del pla i la justificació
del compliment dels objectius ambientals establerts.
e) Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment
i supervisió previstes.
100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin
subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar
l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa
sobre avaluació ambiental de plans i programes, el
qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat
1 i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan
ambiental en el document de referència..
Capítol III.
Formulació i tramitació de les figures del planejament
urbanístic.
Secció primera.
Actes preparatoris per a la formulació i la tramitació
de les figures del planejament urbanístic..
Article 101. Disposicions generals.
101.1 Són actuacions preparatòries de la formulació
del planejament les següents:.
a) La suspensió de la tramitació de plans urbanístics
derivats o instruments de gestió urbanística
i d'urbanització, així com de l'atorgament de
llicències.
b) L'aprovació i publicació del programa de
participació ciutadana en la formulació i tramitació
del pla, en els termes que estableix l'article 22 d'aquest
Reglament.
c) La subjecció a informació pública
de l'avanç de l'instrument de planejament.
d) En el cas de sòl urbanitzable no delimitat, la consulta
prèvia que regula l'article 73 de la Llei d'urbanisme.
101.2 Les actuacions preparatòries assenyalades en
les lletres b) i c) de l'apartat anterior únicament
tenen caràcter preceptiu en el cas de formulació
del pla d'ordenació urbanística municipal o
de la seva revisió, mentre que són potestatives
en els casos de modificació d'aquest pla o de formulació
de qualsevol altra figura de planejament..
Article 102. Suspensió de la tramitació d'instruments
urbanístics i de l'atorgament de llicències
.
102.1 Els acords de suspensió previstos en l'article
71 de la Llei d'urbanisme han de concretar els àmbits
afectats i han d'incorporar un plànol de delimitació
dels àmbits subjectes a suspensió de llicències
i de tramitació de procediments, en el qual aquests
es grafiaran a l'escala adequada i amb detall i claredat suficients.
102.2 Els acords de suspensió han de precisar també
l'abast de les llicències i tramitacions que suspenen.
102.3 El plànol ha de restar a disposició del
públic en les oficines de l'administració actuant
al llarg del termini de suspensió. En el cas que l'administració
actuant no sigui l'ajuntament, el plànol també
s'ha de poder consultar a les oficines municipals.
102.4 Mentre estigui suspesa la tramitació de procediments
i l'atorgament de llicències en aplicació del
què estableix l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme,
es poden tramitar els instruments o atorgar les llicències
fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles
amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat,
en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no
es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una
vegada definitivament aprovat..
Article 103. Terminis de suspensió de tramitacions
i de llicències.
103.1 Si abans d'acabar-se el termini d'un any de la suspensió
potestativa prevista per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme,
es produeix l'acord d'aprovació inicial, l'administració
competent ha d'acordar la suspensió prevista en l'article
71.2 de la Llei d'urbanisme, i els seus efectes s'extingiran
definitivament un cop transcorreguts dos anys des de l'inici
de la vigència de l'acord de suspensió potestativa.
103.2 Si l'aprovació inicial té lloc un cop
transcorregut el termini d'un any previst com a termini màxim
de la suspensió que regula l'article 71.1 de la Llei
d'urbanisme, la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació
inicial té la durada màxima d'un any, comptat
des de la publicació de l'acord d'aprovació
inicial i de suspensió. .
103.3 Si amb anterioritat a l'aprovació inicial no
s'hagués acordat la suspensió potestativa, la
suspensió que s'acordi amb motiu de l'aprovació
inicial pot tenir una durada màxima de dos anys. Aquest
termini màxim també és aplicable als
àmbits no afectats per la suspensió potestativa
que resultin inclosos en l'àmbit de la suspensió
acordada amb motiu de l'aprovació inicial.
103.4 Els efectes de la suspensió de tramitacions i
llicències s'extingeixen:.
a) Automàticament pel transcurs dels terminis màxims
previstos en els apartats anteriors d'aquest article.
b) En qualsevol cas, amb l'entrada en vigor de la figura de
planejament la formulació de la qual hagi donat lloc
a l'acord de suspensió o, en el seu cas, amb la denegació
de l'aprovació de la figura de planejament. .
c) En cas que l'administració competent acordi aixecar
els efectes de l'acord de suspensió, en tot o en part
de l'àmbit afectat, en els casos de suspensió
potestativa, així com quan s'acordi deixar sense efectes
la tramitació del pla, o bé quan durant el procés
de tramitació del pla urbanístic quedin sense
efectes les determinacions que hagin donat lloc a l'aplicació
de la suspensió preceptiva.
103.5 Un cop extingits els efectes de la suspensió
en qualsevol dels casos previstos en l'apartat anterior, no
es poden acordar noves suspensions per idèntica finalitat
sobre tot o part dels mateixos àmbits, fins que no
hauran transcorregut tres anys des de la data d'extinció
dels efectes. S'entén com a idèntica finalitat
la formulació d'un instrument de planejament que tingui
els mateixos objectius que el que motivà la primera
suspensió..
Article 104. Suspensió de procediments iniciats de
tramitació d'instruments urbanístics o d'atorgament
de llicències .
104.1 Un cop adoptats els acords de suspensió previstos
en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, quan aquests constitueixin
actuacions preparatòries de la formulació de
plans de caràcter municipal, es produeix automàticament
la interrupció dels procediments de tramitació
d'instruments urbanístics o d'atorgament de llicències
que ja estiguessin iniciats, i s'ha de notificar l'acord de
suspensió a les persones interessades en els procediments
corresponents.
104.2 Les persones que, amb anterioritat a la publicació
dels acords de suspensió previstos en l'article 71
de la Llei d'urbanisme, haguessin instat la tramitació
dels procediments que restin suspesos com a conseqüència
d'aquests acords, tenen dret a ser indemnitzats del cost oficial
dels projectes i a la devolució, si s'escau, de les
taxes municipals si, un cop aprovat definitivament el pla
urbanístic es constata la incompatibilitat del projecte
amb les determinacions del nou pla, i sempre que el projecte
no fos manifestament contrari a la ordenació urbanística
vigent en el moment de la seva presentació..
Article 105. Programa de participació ciutadana en
el procés de planejament.
105.1 Les administracions competents per a la formulació
del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment
anterior a l'acord d'aprovació inicial, l'aprovació
i publicació del programa de participació ciutadana,
de conformitat amb el que estableix l'article 22 d'aquest
Reglament.
105.2 L'aprovació i publicació del programa
de participació ciutadana és obligatòria
en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació
urbanística municipal, i es pot acordar prèviament
o simultàniament a la publicació de l'avanç
del pla. ..
Article 106. Informació pública de l'avanç
de l'instrument de planejament.
106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans
en la formulació dels plans urbanístics, prèviament
a l'aprovació inicial l'administració competent
pot acordar publicar i sotmetre a informació pública
avanços dels instruments de planejament urbanístic.
106.2 L'avanç de l'instrument de planejament ha de
contenir:.
a) Els objectius i els criteris generals del pla.
b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels
objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials
que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica
sotmesa a informació pública.
c) La descripció de les característiques bàsiques
de la proposta d'ordenació.
d) Si l'instrument de planejament està sotmès
a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar
per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud,
nivell de detall i grau d'especificació de l'informe
de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què
pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental
de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan
es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal,
ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i
b de l'article 70 d'aquest Reglament i, quan es tracti de
plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes
assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article
100 d'aquest Reglament.
106.3 Els suggeriments, alternatives o al·legacions
que es presentin en el tràmit d'informació pública
seran analitzats i valorats per l'administració responsable
de la redacció del pla, amb l'objecte de confirmar
o rectificar els criteris i solucions generals del planejament.
Aquesta valoració s'expressa mitjançant l'acord
d'aprovació inicial de l'instrument de planejament.
.
106.4 La publicació i subjecció a informació
pública de l'avanç de pla és obligatòria
en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació
urbanística municipal.
106.5 Les previsions d'aquest precepte no són d'aplicació
a l'avanç de pla que cal formular pel desenvolupament
per subsectors dels sectors de planejament derivat, el qual
es regeix pel què estableix l'article 114 d'aquest
Reglament.
Secció segona.
Formulació i tramitació dels plans urbanístics..
Article 107. Formulació i tramitació de figures
del planejament urbanístic general .
107.1 La formulació i la tramitació de les figures
de planejament urbanístic general es regeixen pel què
estableixen els articles 74, 81, 82 i 83 de la Llei d'urbanisme.
107.2 La iniciativa per a la formulació de les figures
de planejament urbanístic general és sempre
pública. .
107.3 En el cas que la formulació d'un pla director
urbanístic vingui establerta en el planejament territorial
per a la coordinació de l'ordenació urbanística
d'un territori d'abast supramunicipal, tots els municipis
compresos en aquest àmbit conjuntament o els ens locals
supramunicipals poden presentar una proposta d'objectius i
propòsits generals per a l'elaboració del pla.
En el termini de tres mesos, el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, previ informe de la
Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de comunicar
als ens que han pres la iniciativa, la seva decisió
sobre els objectius i propòsits generals presentats.
107.4 En el cas de propostes presentades per persones particulars,
només se'n pot iniciar la tramitació si es refereixen
a modificacions dels instruments de planejament municipal
general i si l'ajuntament assumeix la iniciativa de la proposta.
Si en el termini de dos mesos des de la presentació
de la proposta, l'ajuntament no notifica la resolució
adoptada al respecte, s'entén que l'ajuntament no assumeix
la iniciativa. ..
Article 108. Formulació i tramitació de figures
del planejament urbanístic plurimunicipal.
108.1 La formulació de plans d'ordenació urbanística
plurimunicipals no previstos en el planejament territorial
o en plans directors urbanístics requereix que es justifiqui
la procedència de l'àmbit territorial del pla
per les circumstàncies urbanístiques concurrents.
.
108.2 En el cas que la formulació d'un pla d'ordenació
urbanística plurimunicipal vingui establerta en el
planejament territorial o en un pla director urbanístic,
aquests han de determinar a qui correspon la seva redacció
i formulació, així com la proporció en
que els municipis inclosos han de contribuir a les despeses.
Altrament, cal acordar la seva formulació d'acord amb
allò establert als apartats b) i c) de l'article 75.1
de la Llei d'urbanisme.
108.3 En la tramitació dels programes d'actuació
urbanística que preveu l'article 75.5 de la Llei d'urbanisme,
el consell comarcal ha de concedir el tràmit d'audiència
que regula l'apartat 6 del mateix article, simultàniament
a tots els municipis afectats, després de l'acord d'aprovació
inicial..
Article 109. Tramitació de plans especials urbanístics.
109.1 Els plans especials urbanístics a què
fan referència les lletres a, b, c i f de l'article
67.1 de la Llei d'urbanisme es tramiten i s'aproven d'acord
amb el què estableixen els articles 78 i 83.1 de la
citada Llei.
109.2 Els plans especials urbanístics que tenen per
objecte les finalitats a què fa referència l'article
92.2.e) d'aquest Reglament, i els plans especials a què
fa referència l'article 79.1.d) de la Llei d'urbanisme,
es tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen
els articles 79.1 i 83.1 de la citada Llei.
109.3 Els plans especials urbanístics que tenen per
objecte l'assenyalament i localització dels sistemes
urbanístics generals d'interès supramunicipal
que preveu l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, es tramiten
i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles
83.3 i 77.1.e) de la mateixa Llei. Els plans especials urbanístics
que tinguin per objecte la implantació de sistemes
urbanístics generals d'interès municipal es
tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen
els articles 83.1 i 78 de la Llei d'urbanisme..
Article 110. Tramitació de plans derivats i projectes
d'urbanització.
110.1 La tramitació dels plans urbanístics derivats
i dels projectes d'urbanització està subjecta
al procediment i terminis que estableixen els articles 83,
87 i 97 de la Llei d'urbanisme.
110.2 Els plans urbanístics derivats poden tramitar-se
simultàniament amb l'instrument de planejament urbanístic
general o la modificació del planejament urbanístic
general que desenvolupin. En aquest cas, l'executivitat de
l'acord d'aprovació definitiva del pla derivat resta
supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument
de planejament general i així s'ha de fer constar en
l'acord corresponent.
110.3 Els projectes d'urbanització que tenen per objecte
l'execució material de les obres d'urbanització
dels polígons d'actuació urbanística
en sòl urbà, delimitats directament pel planejament
general, s'han de tramitar com un document independent. Els
projectes d'urbanització que desenvolupen plans parcials
urbanístics o plans de millora urbana, poden constituir
un document d'aquests plans, o es poden tramitar com un document
independent. En el cas de constituir un document independent,
els projectes d'urbanització es poden tramitar simultàniament
amb l'instrument de planejament que desenvolupen i llur executivitat
resta supeditada a l'aprovació definitiva del pla.
L'aprovació definitiva del projecte o projectes d'urbanització
únicament constitueix una condició d'eficàcia
de l'executivitat en el cas de plans parcials urbanístics,
en l'acord d'aprovació definitiva dels quals s'ha de
fer constar aquesta circumstància.
110.4 Els acords de suspensió de l'aprovació
inicial dels plans urbanístics derivats i els projectes
d'urbanització d'iniciativa privada han d'assenyalar
les deficiències que calgui esmenar i, una vegada esmenades
aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà
de ser adoptat en el termini màxim d'un mes des de
la presentació de la proposta esmenada. En cas que
transcorri aquest termini sense que s'adopti la resolució
corresponent, el pla o projecte s'entendrà aprovat
inicialment de conformitat amb el què estableix l'article
88.2 de la Llei d'urbanisme.
110.5 L'acord de suspensió de l'aprovació inicial
es pot mantenir o reiterar mentre no s'esmenin totes les deficiències
assenyalades, però no es pot adoptar un segon acord
de suspensió que exigeixi l'esmena d'altres deficiències,
llevat que amb posterioritat al primer acord de suspensió
es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un
pla territorial o urbanístic de rang superior que requereixi
la reconsideració de nous aspectes de la proposta de
pla o de projecte.
110.6 Es pot denegar l'aprovació provisional en cas
que amb posterioritat a l'aprovació inicial del pla
es constati, en el corresponent informe sectorial, la incompatibilitat
de l'ordenació proposada amb la legislació sectorial
aplicable, o en cas que es produeixi algun canvi normatiu
o l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic
de rang superior que impedeixin l'aprovació de l'ordenació
proposada..
Article 111. Inactivitat en la tramitació de plans
urbanístics i de projectes d'urbanització.
111.1 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu
l'aprovació inicial d'un pla o projecte d'urbanització,
d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan
competent està obligat a ordenar la publicació,
notificació o formalització de l'acte presumpte
i a continuar la tramitació corresponent i, a aquests
efectes, la persona que els promogui pot requerir l'òrgan
competent.
Si en el termini de deu dies des de la data del requeriment,
l'òrgan competent no ha procedit a trametre l'edicte
de convocatòria de la informació pública
i a practicar les notificacions procedents, les persones que
promoguin el pla o projecte poden instar la subrogació
de l'òrgan competent del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, en
els termes que estableix l'article 88 de la Llei d'urbanisme.
111.2 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu
l'aprovació provisional d'un pla o projecte d'urbanització,
d'acord amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan
competent està obligat a trametre l'expedient complet
a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva,
en el termini de deu dies que estableix l'article 87.5 de
la Llei d'urbanisme. Transcorregut aquest termini sense que
s'hagi procedit a la tramesa de l'expedient, la persona que
els promogui pot sol·licitar a la comissió territorial
d'urbanisme corresponent que requereixi a l'administració
competent el compliment d'aquesta obligació.
111.3 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu
l'aprovació definitiva d'un pla o projecte d'urbanització,
d'acord amb l'article 89 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan
competent està obligat a ordenar la publicació
de l'acte presumpte i, en el cas de plans urbanístics,
també del text de les normes urbanístiques,
així com, si s'escau, les notificacions que siguin
preceptives. ..
Article 112. Nova informació pública en la
tramitació del planejament.
112.1 En la tramitació dels plans urbanístics,
cal procedir a obrir un nou termini d'informació pública
i, si s'escau, d'audiència, en els següents casos:.
a) Per la introducció de canvis substancials en el
pla aprovat inicialment i exposat al públic, bé
d'ofici o bé per l'estimació d'al·legacions
formulades en el decurs de la primera informació pública
o d'informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla
urbanístic modificat s'ha d'aprovar inicialment per
segona vegada abans d'ésser sotmès novament
a informació pública i, en els casos que regula
l'article 85.1 de la Llei d'urbanisme, s'ha de sotmetre de
nou a informe de la comissió territorial d'urbanisme
corresponent.
b) Quan l'esmena de les deficiències assenyalades en
els acords de suspensió total o parcial del tràmit
d'aprovació definitiva del planejament urbanístic
comporti un canvi substancial en el contingut de la figura
de planejament objecte de resolució. En aquest cas,
cal que l'òrgan que hagués adoptat l'acord d'aprovació
immediatament anterior aprovi expressament un text que incorpori
els canvis introduïts i el sotmeti a informació
pública.
112.2 En el cas de planejament urbanístic general,
s'entén que són canvis substancials:.
a) L'adopció de nous criteris respecte a l'estructura
general o al model d'ordenació del territori.
b) L'adopció de nous criteris respecte a la classificació
del sòl.
112.3 Els canvis en la classificació del sòl,
en les previsions sobre sistemes urbanístics generals,
en les qualificacions urbanístiques o en altres determinacions
dels plans urbanístics que no s'incloguin en els casos
indicats en l'apartat 2 no comporten l'exigència d'un
nou termini d'informació pública però
s'han de fer constar en l'acord d'aprovació. .
112.4 En el cas de planejament urbanístic derivat,
s'entén que són canvis substancials els que
donin lloc a un model d'ordenació diferent respecte
a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i
sistemes urbanístics. Les alteracions que no comporten
canvis substancials s'han de fer constar en l'acord d'aprovació..
Article 113. Requisits formals.
En tots els documents que integrin el pla urbanístic
objecte de cada un dels acords d'aprovació que corresponguin,
el secretari o secretària de l'entitat local o la persona
autoritzada de l'administració competent, ha d'estendre
la diligència oportuna en la qual es faci constar que
aquests documents són els aprovats inicialment, provisionalment
o definitivament. També s'ha d'estendre la diligència
oportuna en els documents que integrin els plans urbanístics
que hagin estat objecte d'acord de denegació de llur
aprovació..
Article 114. Desenvolupament per subsectors dels plans parcials
urbanístics i dels plans de millora urbana.
114.1 Per desenvolupar un sector de planejament derivat per
subsectors s'ha de presentar a tràmit un avanç
del pla que abasti la totalitat del sector, juntament amb
el pla urbanístic derivat referit a un subsector. L'avanç
de pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat
s'han de presentar com a documents separats i es tramiten
en expedients separats.
114.2 L'avanç del pla referit al sector ha de contenir
una memòria, un plànol d'informació,
un plànol de proposta d'ordenació i un plànol
justificatiu de l'emplaçament de les xarxes de serveis
i viària, dels espais lliures i dels equipaments comunitaris.
.
114.3 La memòria de l'avanç ha de justificar
la conveniència, l'oportunitat i la viabilitat tècnica,
jurídica i econòmica de la promoció;
igualment, ha de justificar l'equilibri exigit per l'article
91.b) de la Llei d'urbanisme d'acord amb el què estableix
l'apartat 7 d'aquest article. S'ha de justificar també
gràficament i en la memòria de l'avanç,
la coherència de la proposta de xarxa viària
i de les previsions sobre espais lliures i equipaments comunitaris
del conjunt del sector, així com l'enllaç amb
les xarxes generals de serveis i viàries.
114.4 L'avanç i el pla derivat del subsector se subjecten
a la tramitació corresponent al planejament derivat
de què es tracta. La convocatòria d'informació
pública, en la tramitació de l'avanç
i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar
amb la notificació individualitzada a les persones
propietàries del sector.
114.5 En sòl urbanitzable, l'avanç pot establir
condicions temporals per al desenvolupament dels diferents
subsectors, en aplicació de la programació establerta
d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
114.6 L'aprovació definitiva de l'avanç s'ha
de produir prèviament o simultàniament a la
dels plans urbanístics derivats del subsector, i l'ordenació
prevista en aquests plans derivats s'ha d'adequar a l'avanç
definitivament aprovat.
114.7 Entre els subsectors previstos no es poden produir diferències
relatives superiors al 15% en la valoració conjunta
dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques
que corresponguin a cada un d'ells, amb relació a la
valoració dels aprofitaments i les càrregues
urbanístiques del conjunt del sector.
Les diferències d'aprofitament i càrregues entre
els subsectors que puguin existir, dins dels límits
que estableix el paràgraf anterior, s'han de compensar
d'acord amb les regles previstes en l'article 123 d'aquest
Reglament.
Secció tercera.
Avaluació ambiental dels plans urbanístics..
Article 115. Procediment d'avaluació ambiental dels
plans urbanístics.
L'avaluació ambiental dels instruments de planejament
urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el
procediment establert en la Llei d'urbanisme per a llur formulació
i tramitació, d'acord amb les següents regles:.
a) Prèviament a la presentació a tràmit
del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial,
l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar
a l'òrgan ambiental l'emissió del document de
referència que determini, un cop efectuades les consultes
necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat
ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals
aplicables, i identifiqui les administracions públiques
afectades i el públic interessat. A aquests efectes,
cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de
l'instrument de planejament amb el contingut que assenyala
l'article 106 d'aquest Reglament. En el cas que l'avanç
se sotmeti a informació pública, bé perquè
sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud
del document de referència a l'òrgan ambiental
es formula simultàniament a la informació pública
de l'avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l'òrgan
ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini
d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar
les actuacions.
b) L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut
que correspongui a cada una de les figures de planejament,
d'acord amb el què estableix, si s'escau, la legislació
aplicable en matèria d'avaluació ambiental i
amb el què estableix aquest Reglament respecte als
informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació
de l'instrument de planejament objecte d'aprovació
inicial.
c) L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació
pública, durant un termini mínim de 45 dies,
conjuntament amb l'instrument de planejament del qual forma
part, després de la seva aprovació inicial i,
simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que
procedeixin, d'acord amb el que estableixi el document de
referència.
d) El pla objecte del següent acord d'aprovació
ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual,
tenint en compte l'informe de sostenibilitat ambiental i el
resultat de les consultes realitzades, s'ha de valorar la
integració dels aspectes ambientals en la proposta
d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen
l'òrgan o persones que promoguin el pla i requereix
l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es pot
entendre produït per silenci administratiu el següent
acord d'aprovació que correspongui. A aquests efectes,
cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de memòria
ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits
per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser
objecte del següent acord d'aprovació, i l'òrgan
ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria
ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada.
En el cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme
amb la proposta de memòria, ha d'assenyalar quins aspectes
han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la
seva conformitat a la proposta de memòria ambiental
esmenada. .
e) Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació
definitiva de l'instrument de planejament de què es
tracti la presa en consideració de l'informe de sostenibilitat
ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció
de la resolució que correspongui. Aquesta presa en
consideració s'ha de fer constar en l'acord d'aprovació
definitiva mitjançant una declaració, amb el
contingut que estableix la legislació aplicable. .
Secció quarta.
Revisió i modificació del planejament urbanístic..
Article 116. Revisió dels plans d'ordenació
urbanística municipal.
S'entén per revisió dels plans d'ordenació
urbanística municipal l'adopció de nous criteris
respecte a l'estructura general i orgànica o el model
d'ordenació o de classificació de sòl
preestablerts. Cal procedir a la revisió del pla d'ordenació
urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert
el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les
circumstàncies previstes en el pla per a la seva revisió,
o quan es produeix alguna de les circumstàncies a les
què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93
de la Llei d'urbanisme..
Article 117. Modificació dels instruments de planejament
urbanístic.
117.1 S'entén per modificació del pla d'ordenació
urbanística municipal la introducció de qualsevol
tipus de canvis en les seves determinacions, inclosos els
canvis en la classificació del sòl i els sistemes
generals, sempre que no comportin la seva revisió en
els termes que estableix l'article anterior.
117.2 Qualsevol canvi en les determinacions dels plans urbanístics
derivats, amb independència del seu contingut i abast,
comporta llur modificació.
117.3 La tramitació de les modificacions dels plans
urbanístics se subjecta al mateix procediment que la
seva formació. No obstant això, en el cas de
modificació del pla d'ordenació urbanística
municipal no són obligatòries les actuacions
preparatòries assenyalades a l'apartat 1, lletres b)
i c) de l'article 101 d'aquest Reglament, i el tràmit
d'audiència que preveu l'article 83.7 de la Llei d'urbanisme
només s'ha de concedir, si s'escau, als ajuntaments
el terme municipal dels quals confini amb l'àmbit de
la modificació..
Article 118. Determinacions i documentació de les
modificacions dels instruments de planejament urbanístic.
118.1 Les modificacions dels plans urbanístics han
de contenir les determinacions adequades a llur finalitat
específica, d'entre les pròpies de la figura
de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:.
a) Justificar la conveniència de la modificació
i de les noves determinacions que s'introdueixen.
b) Identificar i descriure, en la documentació escrita
i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques
objecte de modificació.
c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques
i els plànols d'ordenació corresponents, les
determinacions que s'introdueixen amb la modificació
i que substitueixen les precedents.
d) Justificar el compliment, si s'escau, de l'increment de
les reserves de sòl per a espais lliures públics
i equipaments públics que exigeixen els apartats 2,
3 i 4 de l'article 94 de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes,
en cas de concurrència de diversos usos, és
d'aplicació el què estableix l'article 81.4
d'aquest Reglament i, en els casos de reordenació general
d'un àmbit de sòl urbà previstos en l'article
94.4 de la Llei d'urbanisme, tant si comporten com si no increment
d'edificabilitat, són d'aplicació les reserves
que estableix l'esmentat article 94.4. 118.2 El sostre destinat
a sistemes urbanístics d'equipaments comunitaris de
titularitat pública no computa als efectes de l'aplicació
dels requeriments d'increment de les reserves per a espais
lliures i equipaments que estableixen els apartats 2 i 4 de
l'article 94 de la Llei d'urbanisme.
118.3 Quan la modificació del planejament comporta
l'augment de la densitat de l'ús residencial, sense
increment de l'edificabilitat, s'han de preveure les reserves
complementàries que estableix l'article 94.3 de la
Llei d'urbanisme llevat que l'augment de densitat es destini
a habitatges de protecció pública o al sistema
d'habitatges dotacionals públics, i no ultrapassi el
nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul
de 70 m2 al sostre amb aquesta destinació.
118.4 Les modificacions dels plans urbanístics han
d'estar integrades per la documentació adequada a la
finalitat, contingut i abast de la modificació. En
tot cas, han d'incorporar l'informe ambiental corresponent
les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin
a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin
alguna repercussió ambiental. També s'ha d'incorporar
un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, en
els casos que així ho estableixi la legislació
vigent..
Capítol IV.
Efectes de l'aprovació de les figures del planejament
urbanístic..
Article 119. Efectes del planejament urbanístic sobre
les construccions i els usos preexistents.
119.1 Les construccions i instal·lacions que estan
fora d'ordenació de conformitat amb el què estableix
l'article 102.1 de la Llei d'urbanisme, se subjecten al següent
règim:.
a) Únicament es pot autoritzar l'execució d'obres
de reparació en els termes que estableix l'article
102.2 de la Llei d'urbanisme.
b) L'autorització municipal d'aquestes obres ha de
condicionar la seva eficàcia a la formalització
de la renúncia a l'augment del valor d'expropiació
derivat de llur execució, i a l'anotació d'aquesta
condició en el Registre de la propietat.
c) En aquestes construccions es poden mantenir els usos preexistents
d'acord amb el que estableix l'apartat 4 d'aquest article,
i es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina
i activitats comercials, a més dels usos que preveu
l'article 61.1 d'aquest Reglament, en les condicions regulades
per l'apartat 2 del mateix article.
d) Si la construcció està fora d'ordenació
per raó de resultar afectada parcialment per una nova
alineació de vial subjecte a cessió gratuïta,
però no està inclosa en cap sector de planejament
derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística,
se li aplica el règim que estableix l'apartat següent.
.
119.2 Les construccions que siguin disconformes amb els paràmetres
del nou planejament, però que no quedin fora d'ordenació,
se subjecten al règim següent:.
a) Es poden autoritzar obres de consolidació i obres
de rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic
no les limiti d'acord amb el què estableix la lletra
c) d'aquest apartat.
b) Es poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes
amb el nou planejament.
c) En tot cas, els plans urbanístics regulen en quins
supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres
d'ocupació i profunditat edificable, alçada
màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració
de les condicions bàsiques de la nova ordenació,
i poden limitar, en aquests supòsits, les obres de
rehabilitació autoritzables. També poden subjectar
l'autorització de les obres de gran rehabilitació
a l'adequació de l'edifici a la totalitat o algunes
de les determinacions del planejament. .
d) Es poden autoritzar les operacions a què fa referència
l'article 179.2.r) de la Llei d'urbanisme, sempre d'acord
amb les determinacions del planejament urbanístic sobre
densitat o nombre màxim d'habitatges o d'establiments.
119.3 Als efectes del què estableix l'apartat 2.c)
d'aquest article, s'entén per gran rehabilitació:.
a) El conjunt d'obres que constitueixin una actuació
global en tot l'edifici i que comportin, a més, alguna
de les actuacions següents: increment de volum o sostre
edificable, increment del nombre de departaments o unitats
funcionals anteriorment existents, redistribució general
d'espais i canvi de l'ús principal de l'edifici.
b) La substitució de l'edifici, encara que es mantingui
la façana o algun altre element estructural.
c) L'execució simultània o successiva d'altres
obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost
igual o superior al 50 per cent del valor d'una construcció
de nova planta de característiques similars i amb el
mateix sostre que l'edificació existent.
119.4 Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic
que no siguin conformes amb el règim d'usos que aquest
estableix, es consideren en situació de fora d'ordenació
quan el nou planejament els declari incompatibles i els subjecti
a cessament de forma expressa. Els usos en situació
de fora d'ordenació no poden ser objecte de canvis
de titularitat ni de renovació de les llicències
d'ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, havent-se
d'acordar, en aquests supòsits, el seu cessament immediat.
Quan l'autorització d'aquests usos no està sotmesa
a termini, es pot procedir a la revocació de les autoritzacions
corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin
d'acord amb la legislació aplicable.
En la resta de casos de disconformitat, els usos preexistents
es poden mantenir i poden ser objecte de canvis de titularitat..
TÍTOL
CINQUÈ.
De la gestió urbanística..
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 120. Gestió urbanística .
120.1 Les determinacions sobre gestió urbanística
contingudes en aquest títol tenen per objecte permetre
l'execució del planejament urbanístic en els
termes i per a les finalitats establertes a l'article 110
de la Llei d'urbanisme.
120.2 Mitjançant els instruments de gestió urbanística
es du a terme l'execució efectiva de l'obra urbanitzadora,
amb la conseqüent transformació del sòl
per a l'edificació, quan s'escau, i es produeix l'obtenció,
per part de l'administració, d'aquells terrenys destinats
a titularitat pública.
120.3 La participació de les persones propietàries
en el procés de gestió urbanística es
fonamenta en el principi de distribució equitativa
dels beneficis i càrregues derivats del planejament
objecte d'execució..
Article 121. Gestió urbanística integrada i
gestió urbanística aïllada.
121.1 La gestió urbanística integrada es du
a terme per polígons d'actuació urbanística
complets a través d'algun dels sistemes d'actuació,
de reparcel·lació o d'expropiació, previstos
a la Llei d'urbanisme.
121.2 La gestió urbanística aïllada no
requereix la delimitació de polígons d'actuació
urbanística, i es pot du a terme mitjançant
l'expropiació forçosa, l'ocupació directa
i també a iniciativa de les persones propietàries,
especialment en els supòsits d'edificació prèvia
cessió de terrenys destinats a vialitat. ..
Article 122. Delimitació d'àmbits d'actuació
per a l'execució d'infraestructures urbanístiques
comunes.
122.1 Quan l'execució de determinades infraestructures
sigui necessària per al desenvolupament de diversos
polígons d'actuació urbanística, o diversos
sectors o subsectors, sense que sigui possible la seva execució
per fases a càrrec de cadascun dels àmbits d'actuació,
el planejament urbanístic general pot delimitar un
àmbit d'actuació urbanística comú
als mers efectes de garantir llur participació en l'execució
de la indicada infraestructura.
122.2 En el cas previst en l'apartat 1, l'àmbit d'actuació
urbanística comú s'executa per l'administració
actuant mitjançant reparcel·lació econòmica,
i els polígons, sectors o subsectors que es desenvolupin
amb anterioritat a aquesta reparcel·lació econòmica
han de garantir davant de l'administració actuant la
seva participació en l'execució. Tanmateix,
el planejament urbanístic general pot preveure, com
a alternativa a la reparcel·lació econòmica,
que una part de l'aprofitament urbanístic dels àmbits
quedi afecte al finançament de les referides infraestructures.
En aquest cas, en l'execució de cada un dels àmbits
l'aprofitament afectat s'adjudica a l'administració
actuant, la qual ha de destinar íntegrament el seu
valor a finançar el cost d'execució de les infraestructures
comunes, o a sufragar altres despeses d'urbanització
dels àmbits, en el supòsit que l'aprofitament
afectat generés un escreix de valor sobre el cost de
la infraestructura comuna..
Article 123. Equilibri de beneficis i càrregues entre
polígons d'actuació urbanística de sectors
de planejament derivat.
123.1 Quan en un sector de planejament derivat es delimiten
dos o més polígons d'actuació urbanística,
així com quan es modifica la delimitació prèviament
establerta, no es poden produir diferències relatives
superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments
i les càrregues urbanístiques que corresponguin
a cada un dels polígons, en relació amb la valoració
dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques
del conjunt del sector.
L'instrument que estableixi la divisió poligonal del
sector de planejament derivat ha d'acreditar el compliment
del què estableix el paràgraf anterior. .
123.2 Les diferències que puguin existir entre els
polígons d'actuació urbanística, dins
dels límits que estableix l'apartat anterior, s'han
de compensar, llevat d'acord unànime sobre criteris
diferents, d'acord amb les regles següents:.
a) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon
d'actuació urbanística excedentari, la diferència
es compensa mitjançant la cessió de terrenys
susceptibles d'aprofitament privat a favor de l'administració
actuant, que els adquireix a títol fiduciari en representació
dels propietaris o propietàries del polígon
o polígons deficitaris, o, si concorren els supòsits
previstos en l'article 120.d) de la Llei d'urbanisme, mitjançant
compensació en metàl·lic, que s'ha de
dipositar davant l'administració actuant a disposició
de la comunitat de reparcel·lació de l'àmbit
o àmbits deficitaris, la qual l'ha de percebre quan
s'inicii l'execució del corresponent àmbit.
b) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon
d'actuació urbanística deficitari, l'administració
actuant se subroga en el dret de la comunitat reparcel·latòria
a participar en la reparcel·lació del polígon
o polígons excedentaris, mitjançant l'assumpció
de despeses d'urbanització per un cost econòmic
equivalent al dèficit del polígon. Tanmateix,
si el polígon s'executa pel sistema de reparcel·lació
en les modalitats de compensació per concertació
o de cooperació mitjançant concessió
de la gestió urbanística integrada, la subrogació
l'ha d'assumir la persona titular de la gestió urbanística
integrada i, si s'executa per la modalitat de compensació
bàsica, la pot assumir voluntàriament la junta
de compensació. El dret a participar en el polígon
excedentari recau en qui s'hagi subrogat mitjançant
l'assumpció de les despeses d'urbanització.
.
c) En el cas que l'execució es produeixi pel sistema
d'expropiació, les diferències entre els polígons
d'actuació urbanística s'han de tenir en compte
i es compensen en la fixació del just preu. Quan els
altres polígons s'executin pel sistema de reparcel·lació,
l'administració expropiant o la persona beneficiària
de l'expropiació participa en llur execució
en els termes establerts en les lletres a) i b) d'aquest apartat.
123.3 Les regles que estableix l'apartat 2 s'apliquen també
per a la compensació de les diferències d'aprofitaments
i càrregues entre els subsectors previstos a l'article
91 de la Llei d'urbanisme i a l'article 114 d'aquest Reglament..
Article 124. Cessió de terrenys destinats a la xarxa
viària i delimitació de polígons d'actuació
urbanística amb aquest objecte.
124.1 La cessió de terrenys destinats a la xarxa viària
en els supòsits establerts a l'article 40.3.a) d'aquest
Reglament s'ha de fer lliure de càrregues i gravàmens,
i s'efectua:.
a) Mitjançant l'oferiment de la cessió realitzat
bé en escriptura pública atorgada per les persones
propietàries, bé per compareixença davant
el secretari o secretària municipal. La cessió
s'entén acceptada per silenci administratiu positiu
pel transcurs del termini d'un mes des de la presentació
de l'escriptura pública o des de la compareixença,
si abans no s'ha acordat expressament l'acceptació.
b) Mitjançant escriptura pública o acta administrativa
atorgada per les persones propietàries i l'ajuntament.
124.2 Tanmateix, les persones propietàries poden sol·licitar
la delimitació d'un polígon d'actuació
urbanística, als efectes de formular el conseqüent
projecte de reparcel·lació, quan sigui necessari
per a la regularització de finques o quan en un mateix
tram de carrer les diferències relatives d'aprofitament
derivades de l'afectació viària resultin superiors
al 15%. ..
Article 125. Tramitació dels instruments de gestió
urbanística.
125.1 La tramitació dels instruments de gestió
previstos a l'article 113.1 de la Llei d'urbanisme pot tenir
caràcter simultani, tot i que en expedients separats.
125.2 Quan es presentin a tràmit simultàniament
els estatuts, les bases d'actuació, si escau, i la
constitució d'una entitat urbanística col·laboradora,
es tramiten en un sol expedient i l'aprovació definitiva
dels estatuts i les bases així com l'aprovació
de la constitució de l'entitat urbanística col·laboradora
es pot produir, si escau, en un sol acte. .
125.3 Quan els anteriors instruments es presentin a tràmit
simultàniament amb el projecte de reparcel·lació,
les bases d'actuació se subsumeixen en la documentació
del projecte, i no requereixen d'una aprovació específica.
L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació
no es pot produir en cap cas amb anterioritat a l'aprovació
de la constitució de l'entitat en els termes establerts
en el punt anterior. .
125.4 Quan es produeix l'acord unànime de les persones
propietàries afectades, s'aplica la tramitació
simplificada prevista a l'article 113.3 de la Llei d'urbanisme.
125.5 Tant en el cas de sectors de planejament derivat, com
en el cas de polígons d'actuació urbanística
en sòl urbà, l'aprovació definitiva del
projecte d'urbanització ha de ser prèvia o simultània
a la del projecte de reparcel·lació o de taxació
conjunta. .
125.6 La tramitació dels instruments de gestió
de forma simultània amb el planejament urbanístic
requereix que aquest incorpori el corresponent projecte d'urbanització,
o que també es tramiti simultàniament el projecte
d'urbanització. L'executivitat dels acords d'aprovació
definitiva dels instruments de gestió resta supeditada
a l'aprovació definitiva de l'instrument de planejament
i del projecte d'urbanització. En els casos que, de
conformitat amb el que estableix l'article 87.8 de la Llei
d'urbanisme, la tramitació i l'aprovació definitiva
del pla restin sense cap efecte, aquesta conseqüència
s'estén a la tramitació i aprovació definitiva
dels instruments de gestió, que queden també
sense cap efecte..
Article 126. Publicació dels actes presumptes.
Per a la publicació dels actes produïts per silenci
administratiu de contingut positiu que es produeixin en la
tramitació dels instruments de gestió urbanística
és d'aplicació allò establert en l'article
111.3 d'aquest Reglament per a la publicació dels actes
presumptes en matèria de planejament..
Article 127. Càrregues d'urbanització .
127.1 A través dels instruments de gestió urbanística,
i en especial de la reparcel·lació, les persones
propietàries que integren la comunitat de reparcel·lació
assumeixen les càrregues d'urbanització establertes
pel planejament d'acord amb l'article 114 de la Llei d'urbanisme.
En el sistema d'expropiació les indicades càrregues
d'urbanització es dedueixen del valor de l'aprofitament
urbanístic del sòl en els termes establerts
per la legislació aplicable.
127.2 Les obres d'urbanització a càrrec de les
persones propietàries inclouen en tot cas les obres
d'urbanització bàsiques i totes aquelles altres
obres que estableixi el planejament urbanístic i el
projecte o projectes d'urbanització corresponents.
.
127.3 Són despeses d'urbanització que han de
ser assumides per les persones propietàries com a càrrega
individualitzada dels corresponents terrenys, i que no van
a càrrec del conjunt de la comunitat reparcel·latòria,
les següents:.
a) Les despeses que calgui atendre per preparar els terrenys
per executar les obres d'urbanització quan la preparació
esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència
de les accions o omissions dels seus propietaris o propietàries.
A aquests efectes, són accions o omissions que comporten
actuacions no assumibles per la comunitat de reparcel·lació
les obres, les instal·lacions, els moviments de terres,
els abocaments, les extraccions d'àrids, les alteracions
topogràfiques i morfològiques i qualsevol altra
variació objectiva dels terrenys que s'hagin executat
sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives
adients o sense ajustar-se a aquestes.
Aquest règim també s'aplica quan les obres de
preparació dels terrenys siguin conseqüència
de les obligacions imposades a les persones propietàries
de sòl per la normativa relativa a sòls contaminats,
o de l'incompliment de l'obligació de dur a la pràctica
programes de restauració imposats per les llicències
o autoritzacions atorgades, així com quan aquesta obligació
s'hagi imposat per resolució administrativa dictada
per l'administració competent d'acord amb la legislació
sectorial que sigui d'aplicació.
b) Les indemnitzacions que corresponguin per l'extinció
d'arrendaments i d'altres drets personals que s'hagin constituït
amb posterioritat a l'aprovació inicial del projecte
de reparcel·lació, si es tracta de polígons
d'actuació en sòl urbà delimitats directament
pel planejament general, o amb posterioritat a l'aprovació
inicial del planejament, si es tracta de sectors objecte d'un
pla derivat o bé de polígons d'actuació
en sòl urbà delimitats mitjançant una
modificació puntual del planejament general. Aquestes
despeses han de ser assumides per les persones propietàries
atorgants dels contractes dels quals es tracti.
127.4 En aquests supòsits, el projecte de reparcel·lació
ha d'imputar les despeses corresponents més elevades
a les persones propietàries responsables com una càrrega
individual, i així s'ha de reflectir al compte de liquidació
del projecte de reparcel·lació. Si l'execució
és pel sistema d'expropiació, les despeses que,
d'acord amb l'apartat 3 d'aquest article, constitueixen una
càrrega individualitzada es dedueixen de la valoració
de l'immoble expropiat corresponent..
Article 128. Dret de reallotjament.
128.1 En l'execució del planejament mitjançant
el sistema de reparcel·lació, tenen dret de
reallotjament les persones ocupants legals d'habitatges afectats
per l'actuació que acreditin el compliment dels següents
requeriments:.
a) Que l'habitatge constitueix la seva residència habitual
amb anterioritat a l'aprovació inicial del projecte
de reparcel·lació, si es tracta de polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà
delimitats directament pel planejament general. En els sectors
de planejament derivat, així com quan la delimitació
del polígon d'actuació urbanística en
sòl urbà s'efectuï mitjançant una
modificació puntual del planejament general, l'habitatge
ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat
a l'aprovació inicial del planejament derivat o de
la modificació puntual.
b) En el cas que les persones ocupants siguin propietàries
de l'habitatge, que en el projecte de reparcel·lació
aquestes persones no resultin adjudicatàries d'aprofitament
urbanístic, o d'una indemnització substitutòria,
equivalent o superior a una edificabilitat d'ús residencial
en règim lliure sense urbanitzar superior al doble
de la superfície màxima establerta per la legislació
d'habitatge de protecció pública.
128.2 Per fer efectiu el dret de reallotjament cal oferir
un habitatge per cada un dels habitatges originaris afectats
per l'actuació, d'acord amb les següents condicions:.
a) Han de tenir la superfície adequada a les necessitats
de la unitat familiar, dins dels límits de superfície
propis de la legislació sobre habitatges de protecció
pública.
b) Quan la persona ocupant legal ho és en virtut d'un
dret real, s'ha d'oferir l'accés al nou habitatge en
virtut del mateix títol. Quan l'ocupació té
lloc en virtut d'un dret personal, el reallotjament es produeix
en virtut del mateix dret i amb idèntica durada que
la corresponent al títol originari; tanmateix, res
no impedeix que per acord entre les parts s'estableixin altres
condicions o títols per a fer efectiu el dret regulat
en aquest article. .
c) L'accés al nou habitatge s'ha d'oferir en les condicions
de preu, per a la venda o per al lloguer, vigents per als
de protecció pública si les persones ocupants
legals reuneixen les condicions subjectives necessàries
per accedir a un habitatge de protecció pública
d'acord amb la normativa aplicable. No s'han d'aplicar obligatòriament
aquestes condicions de preu si les persones ocupants que exerceixen
el dret de reallotjament no reuneixen les indicades condicions
subjectives. .
128.3 El dret de reallotjament es fa efectiu en el mateix
àmbit d'actuació, llevat d'aquells supòsits
en què no sigui possible per raó de les tipologies
edificatòries o els usos previstos o, excepcionalment,
per altres causes degudament justificades. En aquests casos,
regeix el criteri de major proximitat a la ubicació
originària.
128.4 El dret de reallotjament inclou, si s'escau, el dret
a l'allotjament transitori, o el seu equivalent econòmic,
en condicions anàlogues a les de l'habitatge originari,
mentre no es fa efectiu el reallotjament.
128.5 El reconeixement del dret de reallotjament és
independent del dret a percebre la indemnització que
correspongui, si s'escau, per l'extinció dels drets
preexistents, sens perjudici de la incidència que el
reconeixement del dret de reallotjament pugui tenir en la
determinació de la indemnització que correspongui
per l'extinció de drets afectats. Quan el reallotjament
es produeix en règim de propietat o altres drets reals,
l'administració actuant, previ acord amb la persona
ocupant legal, pot retenir les indemnitzacions a percebre
com a pagament a compte per a l'adquisició de l'habitatge
en el que es fa efectiu el dret de reallotjament.
128.6 En el sistema de reparcel·lació, les persones
ocupants legals d'habitatges que ostenten el dret de reallotjament
sol·liciten el seu reconeixement amb motiu de l'aprovació
inicial del projecte de reparcel·lació, que
ha de contenir les condicions i característiques del
dret, així com una relació de les persones ocupants
legals dels habitatges afectats. A aquests efectes, es concedeix
audiència a les referides persones, indicant expressament,
en la corresponent notificació, que és en aquest
tràmit d'audiència en el que procedeix sol·licitar
el reconeixement del dret de reallotjament.
L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació
comporta el reconeixement del dret a reallotjament per a aquelles
persones que acreditin els requisits legals establerts i així
ho hagin sol·licitat expressament en el tràmit
d'audiència derivat de l'aprovació inicial del
projecte. .
128.7 El dret de reallotjament, en els termes establerts en
els apartats 1 a 5 d'aquest article, correspon també
a les persones ocupants legals d'habitatges afectats per l'execució
del planejament mitjançant el sistema d'expropiació
o, en cas de gestió urbanística aïllada,
mitjançant expropiació o ocupació directa.
En aquests casos, l'obligació de fer efectiu el dret
de reallotjament recau en l'administració actuant o
en la persona beneficiària de l'expropiació,
i cal donar audiència a les persones afectades a fi
que puguin exercir-lo.
En les actuacions expropiatòries, les persones ocupants
legals d'habitatge han de tenir aquesta condició en
el moment de l'aprovació inicial de la relació
de béns i drets si es tracta d'actuacions aïllades
o de polígons d'actuació urbanística
en sòl urbà delimitats directament pel planejament
general. En els sectors de planejament derivat, així
com quan la delimitació del polígon d'actuació
urbanística en sòl urbà o l'afectació
per actuació aïllada s'efectuï mitjançant
una modificació puntual del planejament general, l'habitatge
ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat
a l'aprovació inicial del planejament derivat o de
la modificació puntual. ..
Article 129. Substitució de sistemes i modalitats.
129.1 L'administració actuant pot acordar, d'ofici
o a instància de les persones interessades, la substitució
del sistema d'actuació o de la modalitat dins del sistema
d'actuació prèviament establerts, fins i tot
quan l'hagi establert un pla urbanístic, a través
del procediment previst a l'article 113 de la Llei d'urbanisme.
.
129.2 En el cas que les persones propietàries incompleixin
llurs obligacions, l'administració actuant pot acordar
la substitució de la modalitat de compensació
bàsica o concertada per la de cooperació, així
com la substitució del sistema de reparcel·lació
pel d'expropiació. S'entén per incompliment
d'obligacions, a aquests efectes, la inactivitat de les persones
interessades en qualsevol de les fases de l'execució
del planejament dins els terminis previstos per aquest.
129.3 La modalitat de cooperació pot ser substituïda
per la de compensació bàsica quan així
ho sol·licitin les persones propietàries de
finques la superfície de les quals representi més
del 50% de la superfície total del polígon d'actuació
urbanística, prèviament constituïdes, a
aquests efectes, en entitat urbanística col·laboradora
provisional, excepte en el cas de propietari o propietària
únics. La modalitat de cooperació també
pot ser substituïda per la modalitat de compensació
per concertació quan s'exerceix la iniciativa prevista
a l'article 129.2 de la Llei d'urbanisme. En els casos indicats,
l'administració actuant ha d'acordar la substitució
quan hagi incomplert els terminis previstos per a qualsevol
de les fases d'execució del planejament. .
129.4 La concessió de la gestió urbanística
integrada en la modalitat de cooperació, així
com la iniciativa de compensació per concertació
en la modalitat de compensació bàsica no requereixen
la tramitació prevista a l'apartat 1 d'aquest article..
Capítol II.
Sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació.
Secció primera.
Disposicions generals.
Subsecció primera.
Objecte de la reparcel·lació..
Article 130. Objecte de la reparcel·lació.
La reparcel·lació és necessària
per a l'execució dels polígons d'actuació
urbanística per als que s'estableix aquest sistema
d'actuació i té per objecte les següents
finalitats: .
a) La distribució justa entre les persones interessades
dels beneficis i càrregues de l'ordenació urbanística.
b) La regularització de les finques per adaptar la
seva configuració a les exigències del planejament.
c) La situació sobre parcel·les determinades
i en zones aptes per a l'edificació de l'aprofitament
establert pel planejament urbanístic, tant l'adjudicat
a les persones propietàries com el que correspon a
l'administració actuant d'acord amb els deures de cessió
de sòl amb aprofitament establerts legalment.
d) La cessió gratuïta, a favor de l'administració
municipal, dels terrenys destinats a sistemes urbanístics,
d'acord amb el què estableix el planejament.
e) La determinació de les quotes d'urbanització
a càrrec de les persones propietàries i, si
s'escau, de l'administració actuant, així com
la seva forma de pagament, que pot ser en metàl·lic
o mitjançant terrenys edificables. Les quotes d'urbanització
inclouen tant el cost de l'obra urbanitzadora com les indemnitzacions
i les compensacions econòmiques que siguin necessàries
per a fer efectiu el principi de distribució equitativa
de beneficis i càrregues..
Article 131. Inici de l'expedient de reparcel·lació.
131.1 L'inici de l'expedient de reparcel·lació
s'entén produït per ministeri de la llei amb l'aprovació
definitiva de la delimitació del polígon d'actuació
urbanística a executar per aquest sistema, o bé
del pla urbanístic que contingui aquesta delimitació.
Tanmateix, la data de referència de les valoracions
contingudes en el projecte de reparcel·lació
és la de la seva aprovació inicial, i s'actualitzen
en l'aprovació definitiva d'acord amb l'interès
legal del diner, a partir del transcurs del termini de sis
mesos des de l'aprovació inicial. .
131.2 Un cop iniciat l'expedient de reparcel·lació,
l'entitat o persona a qui correspongui la seva formulació,
ha de sol·licitar del Registre de la propietat la corresponent
informació sobre titularitat i càrregues de
totes les finques incloses en el polígon d'actuació
urbanística. El registrador, amb motiu d'aquesta sol·licitud,
ha d'estendre al marge de cada finca nota expressiva conforme
són objecte de reparcel·lació. Un cop
inscrita la indicada nota marginal, les successives persones
interessades que facin constar el seu dret en el Registre
no han de ser citades preceptivament en l'expedient, excepte
quan s'hi personin expressament.
Subsecció segona.
Finques aportades i participació de les persones propietàries..
Article 132. Obligacions d'informació i supòsits
de discrepància.
132.1 Les persones propietàries i titulars de drets
sobre les finques objecte de reparcel·lació
estan obligades a exhibir els títols que posseeixin
i declarar les situacions de fet i jurídiques que coneguin
i afectin les seves finques. .
132.2 En cas de discrepància entre els títols
i la realitat física de les finques, s'ha d'estar a
la realitat física, essent d'aplicació el què
estableix la legislació aplicable sobre inscripció
en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
132.3 També és d'aplicació la legislació
sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes
de naturalesa urbanística pel que fa als supòsits
de immatriculació de finques, reanudació del
tracte successiu, discrepàncies quant a la seva titularitat,
persona titular en parador desconegut o titularitat desconeguda.
132.4 En el cas de titularitat desconeguda, l'administració
actuant té la condició de titular fiduciària
de la finca i, a aquests efectes, pot dur a terme totes les
operacions pròpies de la reparcel·lació
i, en especial, la cessió de la finca per al pagament
de les despeses d'urbanització i l'adjudicació
fiduciària al seu favor de les finques resultants.
Quan, d'acord amb el projecte de reparcel·lació,
correspon a aquestes finques la percepció d'indemnitzacions
econòmiques, l'import d'aquestes es diposita a la Caixa
General de Dipòsits de l'administració actuant.
Un cop aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació,
l'administració actuant ha de posar el fet en coneixement
de l'administració competent per tal que procedeixi
a l'adjudicació que correspongui d'acord amb les normes
aplicables als béns vagants. Un cop adoptada la indicada
resolució, l'administració actuant adjudica
la finca, o bé la indemnització substitutòria
a qui correspongui, prèvia percepció de les
despeses que s'haguessin originat com a conseqüència
de l'execució de la urbanització i dels seus
interessos legals..
Article 133. Drets de les persones propietàries i
valoració de les finques aportades a la reparcel·lació.
133.1 El dret de les persones propietàries, si no hi
ha acord unànime, és proporcional a la superfície
de les finques originàries respectives en el moment
de l'aprovació definitiva de la delimitació
del polígon d'actuació urbanística.
133.2 En aquells supòsits en què, en el sòl
urbà i d'acord amb la legislació aplicable,
l'aprofitament de la parcel·la que resulta de l'edificació
i l'ús existent és superior a l'aprofitament
corresponent al dret de participació derivat de la
superfície de la finca, s'apliquen les següents
regles:.
a) Si l'edificació s'ha d'enderrocar, l'aprofitament
diferencial s'ha d'indemnitzar però no dóna
lloc a una major adjudicació d'aprofitament.
b) Si l'edificació i l'ús són conformes
amb el planejament o no estan subjectes a enderrocament, procedeix
bé l'adjudicació a la persona titular originària,
que participa en la comunitat de reparcel·lació
amb el percentatge derivat de l'aprofitament que el planejament
que s'executi atribueixi a la finca on es troba l'edificació,
bé l'exclusió de la finca de la reparcel·lació.
133.3 En els supòsits de polígons discontinus,
la ponderació de valors derivada de la localització
relativa dels terrenys s'ha d'efectuar tenint en compte llur
accessibilitat i adequació per als usos previstos pel
planejament, així com llur proximitat a les àrees
urbanitzades del municipi. A les finques aportades se'ls assigna
un valor en unitats convencionals resultants dels coeficients
de ponderació, el qual determina la participació
de llurs titulars en la distribució de beneficis i
càrregues. .
133.4 En el cas de polígons d'actuació urbanística
que, d'acord amb el què estableix l'article 35 d'aquest
Reglament, tinguin vinculats terrenys destinats a sistemes
amb una altra classificació de sòl, aquests
terrenys no tenen la consideració de finca aportada
i no donen dret a l'adjudicació d'aprofitament urbanístic,
ni es pot computar la seva superfície als efectes de
l'exercici de la iniciativa d'execució del planejament
en les modalitats de compensació del sistema de reparcel·lació.
Aquests terrenys participen en la reparcel·lació
als únics efectes de la determinació de la indemnització
que correspon a llurs titulars i de fer efectiva llur cessió
a l'administració, Per a la determinació de
la indemnització que correspon a les persones titulars
d'aquests terrenys s'han d'aplicar els criteris de valoració
establerts per la legislació aplicable atenent a la
classificació del sòl. El pagament de la indemnització
és a càrrec de la comunitat de reparcel·lació..
Article 134. Supòsits d'exclusió en la reparcel·lació.
134.1 L'àmbit de la reparcel·lació és
el del polígon d'actuació urbanística,
d'acord amb el que preveu l'article 112 de la Llei d'urbanisme,
i les finques que el comprenen no en poden ser excloses, llevat
dels supòsits que preveu l'apartat 2 d'aquest article.
134.2 L'exclusió de determinats béns de la comunitat
de reparcel·lació s'ha d'ajustar al que disposen
les regles següents:.
a) Les edificacions i instal·lacions preexistents compatibles
amb les determinacions del pla d'ordenació que sigui
objecte d'execució poden ser justificadament excloses
del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel·lació
sense necessitat d'alterar la delimitació de la unitat
reparcel·lable, sempre que es demostri, en aplicació
dels criteris a que fa referència l'apartat 2.b) de
l'article 133 d'aquest Reglament, una desproporció
substancial respecte dels beneficis i càrregues del
conjunt de l'actuació. El sòl que s'exclogui
ha de ser aquell indispensable en relació amb les previsions
del pla sobre parcel·les mínimes o en relació
amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen,
i l'exclusió no ha de donar lloc a l'enriquiment injust
de la persona propietària. Quan l'execució de
les obres d'urbanització comporti també un benefici
de les finques excloses, aquesta exclusió pot limitar-se
a la distribució d'aprofitaments i no impedeix la participació
ponderada de la finca exclosa en les càrregues d'urbanització
de l'àmbit.
b) Han de ser excloses de la comunitat de reparcel·lació
les superfícies de domini públic que, d'acord
amb l'article 135 d'aquest Reglament, no participen en el
repartiment de beneficis i càrregues..
Article 135. Participació dels béns de domini
públic en el repartiment de beneficis i càrregues
de la reparcel·lació.
135.1 Les superfícies de domini públic, així
qualificades per determinació de la legislació
sectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals, carreteres,
ferrocarrils o altres, no participen en el repartiment de
beneficis i càrregues si es manté l'afectació
i no experimenten variació en el planejament que calgui
executar. S'entén que hi ha variació si l'actuació
prevista comporta que es fa compatible el manteniment de l'afectació
al domini públic amb l'establiment d'usos urbanístics,
mitjançant la corresponent qualificació de zones
o sistemes.
135.2 Les superfícies que formen part del domini públic
marítimo-terrestre o hidràulic no participen
en el repartiment de beneficis i càrregues, encara
que generin despeses d'urbanització a càrrec
de la comunitat de reparcel·lació. Això
no obstant, quan, d'acord amb la legislació aplicable,
el planejament urbanístic prevegi usos urbanístics
en el domini públic portuari, aquest planejament estableix
les càrregues en les que li correspon participar .
135.3 Els altres béns de domini públic, que
ja ho siguin en el moment de la tramitació del projecte
de reparcel·lació, participen en el repartiment
de beneficis i càrregues en els supòsits que
preveuen els apartats 4 i 5 de l'article 120 de la Llei d'urbanisme..
Article 136. Participació de les persones propietàries
en les modalitats del sistema de reparcel·lació.
136.1 En la modalitat de compensació bàsica
del sistema de reparcel·lació, les persones
propietàries de les finques afectades poden decidir
la seva incorporació a la junta de compensació
i manifestar l'esmentada decisió en el tràmit
d'audiència, al si de la tramitació de les bases
i els estatuts, i, posteriorment, en qualsevol moment fins
transcorreguts vint dies des de la notificació de l'acord
d'aprovació definitiva de la constitució de
la junta de compensació. Així mateix, en l'indicat
tràmit d'audiència poden comprometre la seva
participació en l'execució, en els termes establerts
a l'apartat següent.
136.2 En les modalitats de compensació bàsica
i compensació per concertació, les persones
propietàries de finques afectades poden comprometre
la seva participació en l'execució en el tràmit
d'audiència de les bases d'actuació o del projecte
de bases i, en la modalitat de cooperació mitjançant
concessió de la gestió urbanística integrada,
en el tràmit d'audiència del projecte de reparcel·lació.
En tots els casos, les persones propietàries han de
constituir fiança en qualsevol de les formes admeses
per la legislació de contractes de les administracions
públiques, per una quantia del 12% de les despeses
estimades d'urbanització corresponents a la finca de
la qual es tracti, d'acord amb la proporció de la seva
superfície respecte a la del total del sector, i en
els terminis que estableixen els articles 171.3, 178.4 i 183.6
d'aquest Reglament.
136.3 En els supòsits dels apartats 1 i 2 d'aquest
article, les persones propietàries han de ser informades,
en ocasió del tràmit d'audiència que
correspongui segons la modalitat, de les alternatives previstes
per la Llei d'urbanisme per al cas de manca de participació
en l'execució, a les que es refereix l'apartat següent.
136.4 Quan les persones propietàries no s'incorporen
a la junta de compensació, en la modalitat de compensació
bàsica, i no garanteixen la seva participació
en les modalitats de compensació bàsica, compensació
per concertació i de cooperació mitjançant
concessió de la gestió urbanística integrada,
les seves finques poden ser expropiades o bé poden
ser objecte de reparcel·lació, sense prèvia
expropiació, d'acord amb el que estableixin les bases
o el projecte de reparcel·lació, segons correspongui
i, en el cas que siguin objecte de reparcel·lació,
es pot preveure l'obligació de pagament de les despeses
d'urbanització mitjançant l'adjudicació
de finques de resultat, fins a cobrir la quantia de les despeses,
a favor de la junta de compensació, de l'empresa urbanitzadora
si en forma part, de l'administració actuant o de la
persona titular de la gestió urbanística integrada,
segons s'escaigui.
L'adjudicació de les finques de resultat esmentades
es fa per títol de cessió en pagament de les
despeses d'urbanització. L'adjudicació es fa
per escreix, sens perjudici de la liquidació que pertoqui
a favor del propietari o propietària, de manera que
cobreixi les despeses d'urbanització necessàries.
Les modificacions que, si s'escau, calgui introduir en el
projecte de reparcel·lació en virtut del què
estableix el paràgraf anterior s'han de sotmetre a
audiència de les persones interessades, però
no requereixen, per aquest motiu, la celebració d'un
nou tràmit d'informació pública.
136.5 Quan les persones propietàries s'incorporen a
la junta, en la modalitat de compensació bàsica,
o bé garanteixen la seva participació, en les
modalitats de compensació bàsica, compensació
per concertació o cooperació amb concessió
de la gestió urbanística integrada, llurs finques
són objecte de reparcel·lació i han d'abonar
les corresponents quotes d'urbanització d'acord amb
la seva participació en el polígon d'actuació
urbanística.
136.6 Quan les persones propietàries, malgrat haver-se
incorporat a la junta de compensació o haver garantit
la seva participació segons la modalitat, incompleixin
l'obligació de pagament de les quotes d'urbanització,
l'administració competent, a instància de la
junta de compensació o de les persones interessades
que han assumit la gestió urbanística, segons
correspongui, pot acordar bé exigir el pagament de
les quotes urbanístiques per la via de constrenyiment,
bé la cessió de finques de resultat en pagament
de les quotes d'urbanització, o bé l'expropiació
de la finca adjudicada. Quan s'opta per la cessió de
finques de resultat, cal formular i tramitar la corresponent
operació jurídica complementària. .
136.7 En la modalitat de cooperació sense concessió
de la gestió urbanística integrada, la manca
de pagament de les quotes d'urbanització dóna
lloc a l'aplicació del què estableix l'apartat
6 d'aquest article..
Article 137. Expropiació de finques en la reparcel·lació.
137.1 Quan, en els casos previstos en els apartats 4, 6 i
7 de l'article anterior, s'apliqui l'expropiació de
les finques aportades o resultants, segons correspongui, aquesta
es pot dur a terme, a sol·licitud de la persona beneficiària,
si s'escau, bé com actuació aïllada, bé
pel procediment de taxació conjunta. En el cas que
s'opti pel procediment de taxació conjunta, se seguiran
les regles següents:.
a) L'aprovació definitiva de l'expedient implica la
declaració d'urgència de l'expropiació,
i legitima l'òrgan actuant per aixecar l'acta d'ocupació
a favor de la persona beneficiària i sol·licitar
la pràctica de l'anotació preventiva corresponent,
amb el previ pagament o dipòsit de l'import de la taxació
aprovada d'acord amb els criteris de valoració establerts
a la legislació aplicable. .
b) Feta l'anotació preventiva a què es refereix
l'apartat a), el projecte de reparcel·lació,
si s'escau, es tramita i conclou de manera ordinària.
En aquest cas, un cop aprovat definitivament aquest projecte,
la finca o finques resultants que corresponguin per subrogació
real a l'ocupada s'adjudiquen a la persona beneficiària
de l'expropiació. L'anotació preventiva es cancel·la
amb la inscripció del projecte de reparcel·lació.
137.2 En l'expropiació de les finques aportades, l'ajuntament,
amb audiència prèvia de la persona beneficiària
de l'expropiació, pot deixar sense efectes l'expedient
d'expropiació iniciat quan la persona propietària
aboni la part proporcional de les despeses realitzades amb
els interessos legals corresponents, així com els que
s'haguessin acreditat durant la tramitació del projecte
d'expropiació, i garanteixi el pagament de la resta
de despeses d'urbanització que li corresponguin en
la forma establerta a l'article 136.2 d'aquest Reglament,
sempre que no s'hagi atorgat encara l'acta d'ocupació
en supòsits de procediment de taxació conjunta,
o que no s'hagi determinat el preu just amb caràcter
definitiu en via administrativa en supòsits d'expropiació
pel procediment ordinari. En els supòsits d'expropiació
per manca d'adhesió a la junta de compensació,
la propietat ha de sol·licitar, a més, la seva
incorporació a la junta si la indicada expropiació
queda sense efectes.
Subsecció tercera.
Adjudicació de finques resultants..
Article 138. Consideració de persones adjudicatàries
i innecessarietat de nova adjudicació.
138.1 Tota la superfície inclosa en l'àmbit
de la reparcel·lació, sigui o no sigui edificable,
ha de ser objecte de nova adjudicació en el projecte
de reparcel·lació o bé de confirmació
de titularitat.
138.2 Sens perjudici del què estableix l'article 134
d'aquest Reglament, el projecte de reparcel·lació
ha de confirmar a favor de les persones propietàries
la titularitat dominical de les seves pròpies finques
d'origen en els casos següents: .
a) Finques edificades de conformitat amb el planejament que
s'executa, a les quals se'ls aplica l'article 133.2.b) d'aquest
Reglament. .
b) Finques amb edificacions no ajustades al planejament que
s'executa, sempre que no estiguin en situació de fora
d'ordenació i que concorrin conjuntament les circumstàncies
següents:.
1r. Que no en calgui l'enderrocament per a l'execució
de les obres d'urbanització.
2n. Que es puguin destinar a usos compatibles amb l'ordenació
urbanística.
3r. Que no siguin objecte d'un expedient de protecció
de la legalitat urbanística que pugui donar lloc a
l'enderrocament de l'edificació.
4t. Que el dret de les persones propietàries en la
reparcel·lació no sigui inferior, en més
del 15%, al que correspongui a la parcel·la mínima
edificable, ni que l'aprofitament que correspongui d'acord
amb el planejament a la superfície de la finca que
s'adjudica no excedeixi en més del 15% del dret de
la persona propietària. A aquests efectes, és
d'aplicació el què estableix l'article 133.2.b)
d'aquest Reglament.
138.3 El projecte de reparcel·lació també
pot confirmar a favor de les persones propietàries
la titularitat dominical de les seves pròpies finques
d'origen quan la diferència en més o en menys
entre l'aprofitament que els correspongui, d'acord amb el
planejament, i el que correspondria a la persona propietària,
en proporció amb el seu dret, sigui inferior al 15%
d'aquest.
138.4 Les persones propietàries, en totes les situacions
dels apartats 2 i 3 d'aquest article, tenen la consideració
d'adjudicatàries a tots els efectes de la reparcel·lació,
i també, en tots els casos, la confirmació de
la titularitat de les finques d'origen es fa sens perjudici
de la regularització de termenals, quan sigui necessària,
i de les compensacions econòmiques que pertoquin..
Article 139. Determinacions i criteris per a l'adjudicació
de finques.
139.1 No poden adjudicar-se com a finques independents superfícies
inferiors a la parcel·la mínima edificable o
que no reuneixin la configuració i les característiques
adequades per a la seva edificació conforme al planejament.
139.2 La superfície enclavada entre dues edificacions
que hagin de mantenir-se, pot adjudicar-se com a finca independent
edificable, encara que no tingui les dimensions de la parcel·la
mínima, sempre que la diferència no excedeixi
del 15% d'aquesta última i es compleixin la resta de
determinacions del planejament. .
139.3 Excepció feta del supòsit previst per
l'apartat 2.a) de l'article anterior, i llevat d'acord entre
les persones propietàries afectades, en el projecte
de reparcel·lació no es poden fer adjudicacions
que excedeixin el 15% dels drets de les persones adjudicatàries.
139.4 Sempre que ho permetin les determinacions del planejament
urbanístic, l'adjudicació de finques independents
al major nombre possible de persones propietàries és
preferent a l'adjudicació de finques en indivís,
i aquesta darrera a la indemnització en metàl·lic,
sens perjudici del què estableix l'apartat següent.
En l'adjudicació en indivís s'ha de procurar
la creació de comunitats amb el menor nombre possible
de persones copropietàries. .
139.5 Quan, d'acord amb l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme,
la quantia dels drets de les persones propietàries
no arribi al 15% de la parcel·la mínima edificable,
l'adjudicació s'ha de substituir necessàriament
per una indemnització en metàl·lic, excepte
en els casos d'acord unànime de la comunitat de reparcel·lació.
..
Article 140. Valoració de les finques resultants.
140.1 La valoració de les finques resultants s'ha d'efectuar
en unitats de valor, resultants de l'aplicació de les
regles de ponderació que estableix l'article 37 de
la Llei d'urbanisme. .
140.2 La ponderació de valor de les finques resultants
en funció de llur localització únicament
procedeix quan la indicada localització difereix substancialment
de la de les finques aportades i la ubicació de les
finques resultants produeix una diferència relativa
de valor..
Article 141. Adjudicació de terrenys en pagament de
despeses d'urbanització.
141.1 Correspon al projecte de reparcel·lació
establir la cessió i adjudicació de finques
de resultat en pagament de les despeses d'urbanització,
si s'escau. Quan el projecte de reparcel·lació
conté aquestes determinacions, ha d'establir la participació,
en l'aprofitament urbanístic de l'àmbit, de
qui faci front a les despeses d'urbanització establertes
a l'article 114 de la Llei d'urbanisme. Aquesta participació
s'ha de concretar establint un percentatge com a repercussió
del cost de les càrregues d'urbanització sobre
el valor dels solars resultants, ja urbanitzats.
141.2 L'adjudicació de les finques s'efectua, segons
correspongui en funció de la modalitat, a favor de
l'administració actuant, de la junta de compensació
o de la persona titular de la gestió urbanística
integrada. El projecte de reparcel·lació pot
adjudicar també les finques a l'empresa urbanitzadora
incorporada a la junta de compensació.
141.3 Quan la cessió de finques de resultat en pagament
d'obres d'urbanització es produeix un cop aprovat definitivament
el projecte de reparcel·lació, la corresponent
adjudicació es du a terme mitjançant una operació
jurídica complementària de la reparcel·lació,
d'acord amb l'article 168.1.f) d'aquest Reglament.
141.4 La cessió de finques prevista en aquest article
dóna lloc a la liquidació total o parcial, segons
correspongui, de les despeses d'urbanització imputables
a la resta de finques resultants adjudicades al propietari
o propietària originaris, les quals no queden afectes
als saldos de la liquidació provisional i definitiva
en tot allò que hagi estat abonat mitjançant
la cessió de finques. ..
Article 142. Cessió de sòl amb aprofitament
urbanístic.
142.1 Correspon al projecte de reparcel·lació
establir l'emplaçament del sòl amb aprofitament
urbanístic que s'hagi de cedir obligatòriament
i gratuïtament a l'administració actuant. .
142.2 Quan són d'aplicació les previsions dels
articles 43.3 o 45.3 de la Llei d'urbanisme, la cessió
de terrenys fora del sector es produeix també amb l'aprovació
del projecte de reparcel·lació, que incorpora
els referits terrenys amb l'únic efecte d'adjudicar-los
a favor de l'administració actuant.
142.3 Quan en aplicació dels indicats preceptes procedeix
el pagament total o parcial de l'equivalent econòmic
del sòl de cessió amb aprofitament, l'import
de l'equivalent es fixa també en el projecte de reparcel·lació
i el seu pagament a favor de l'administració actuant
és preferent al pagament de la resta de càrregues
urbanístiques..
Article 143. Determinacions del projecte de reparcel·lació
per a l'adjudicació d'edificacions en règim
de propietat horitzontal .
143.1 La reparcel·lació, en sòl urbà,
per facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació,
pot donar lloc a la divisió d'edificacions existents
en règim de propietat horitzontal, i a l'adjudicació
de les diferents finques constituïdes d'acord amb aquest
règim, les quals tenen la consideració de finques
de resultat. També es poden adjudicar com a finques
de resultat aquelles constituïdes en règim de
propietat horitzontal amb anterioritat a la formulació
del projecte de reparcel·lació. .
Aquestes finques de resultat poden consistir, si escau, en
edificacions pendents d'execució d'obres de rehabilitació,
i s'ha de fer constar, aleshores, l'obligació d'executar-les.
143.2 Si no s'ha atorgat prèviament o simultàniament
l'escriptura pública constitutiva de la propietat horitzontal,
el projecte de reparcel·lació té la naturalesa
de títol constitutiu i ha de contenir les determinacions
necessàries per a la seva inscripció en el registre
de la propietat. .
Subsecció quarta.
Contingut del projecte de reparcel·lació..
Article 144. Contingut de la memòria.
144.1 En la memòria del projecte de reparcel·lació
es fa constar:.
a) El planejament que és objecte d'execució.
b) La identificació i superfície de la unitat
reparcel·lable.
c) Els criteris aplicats en ordre a la valoració, si
s'escau, de les finques aportades i de les finques resultants
i la distribució de beneficis i càrregues.
d) La justificació del compte de liquidació
provisional de la reparcel·lació amb especificació
de les partides següents:.
1r. El pressupost provisional de despeses d'urbanització.
2n. Les despeses generades per la redacció del projecte,
i, si s'escau, del planejament que s'executa i del projecte
d'urbanització, així com qualsevol altra despesa
prevista amb especificació de la seva causa.
3r. La previsió de les despeses necessàries
per a la formalització i inscripció del projecte
de reparcel·lació. La quantia de les indemnitzacions
en metàl·lic per cancel·lació
de càrregues i altres drets a satisfer a llurs titulars,
les corresponents a les persones titulars de drets externs
a l'àmbit per ocupacions temporals requerides per l'execució
de l'obra urbanitzadora, així com la de les indemnitzacions
a satisfer a determinades persones propietàries a les
quals no s'adjudica sòl o se'ls adjudica en menor proporció
a la seva aportació, i la de les persones titulars
de restes de finques externes al sector en raó de la
seva reduïda superfície. La data per determinar
el valor d'aquestes indemnitzacions és la que estableix
l'article 131 d'aquest Reglament.
e) La identificació d'aquelles càrregues d'urbanització
que, d'acord amb el què estableix l'article 127.3 d'aquest
Reglament, no van a càrrec de la comunitat reparcel·latòria
i han de ser per tant assumides de forma individualitzada
per les persones propietàries de les finques.
f) La quantificació, si escau, de l'equivalent econòmic
del deure de cessió de sòl amb aprofitament
urbanístic.
g) La identificació dels elements que no s'han d'indemnitzar
perquè es poden conservar provisionalment, ja sigui
per no ser radicalment incompatibles amb l'ordenació,
per no ser necessària la seva eliminació per
realitzar les obres d'urbanització previstes en el
pla, o per estar situats en una superfície que calgui
adjudicar íntegrament al seu propietari o propietària.
h) La determinació de l'existència de drets
de reallotjament i les previsions per a fer-lo efectiu, tant
temporalment com de forma definitiva. .
144.2 Aquest contingut es pot ampliar o reduir en congruència
amb les característiques pròpies de cada reparcel·lació..
Article 145. Persones interessades en l'expedient.
El projecte de reparcel·lació ha de contenir
l'enumeració de les persones afectades per la reparcel·lació,
bé pel seu caràcter de persones propietàries
de les finques aportades, bé en concepte de titulars
d'altres drets, i ha d'especificar llurs circumstàncies
personals, conforme al que estableix la legislació
hipotecària..
Article 146. Circumstàncies de les finques aportades.
En la relació de les finques aportades s'ha de fer
constar, respecte de cadascuna d'elles, el següent:.
a) La seva descripció d'acord amb la realitat física
i amb les especificacions requerides per la legislació
hipotecària. Si la descripció de la finca en
el Registre no coincideix amb la real, per raó de la
seva extensió superficial, límits o edificacions
que s'hagin de mantenir, es fa constar així en el projecte,
a fi que es porti a terme la rectificació registral
que procedeixi en cada cas. Si la finca no consta inscrita
en el Registre, el projecte ho ha de fer constar, als efectes
de la seva immatriculació.
b) La seva titularitat dominical, amb especificació
del títol d'adquisició. En cas que la finca
inclosa es trobés inscrita en el Registre de la propietat,
en el projecte s'ha de tenir en compte com aportant a la persona
titular registral, llevat del cas que fos procedent la represa
del tracte registral interromput, la qual es produeix mitjançant
el projecte de reparcel·lació, conforme al que
estableix la legislació aplicable sobre inscripció
en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
.
c) En cas de titularitat desconeguda, el projecte ha de fer
constar aquesta circumstància i la titularitat fiduciària
de l'administració actuant en aplicació del
què estableix l'article 132.4 d'aquest Reglament. La
immatriculació es practica de conformitat amb la legislació
hipotecària.
d) En el supòsit que alguna de las finques s'inclogui
només parcialment en la unitat reparcel·lable,
la descripció de la porció afectada per l'actuació.
A aquest efecte, s'ha d'especificar el límit per on
es practica la segregació respecte de la finca matriu,
així com la reducció de la cabuda d'aquesta.
e) En cas que pels serveis tècnics de l'òrgan
actuant s'aprecia l'existència de conflictes de titularitat
sobre finques no inscrites, o de supòsits de doble
immatriculació, aquesta situació s'ha de reflectir
en el projecte i les finques han de constar com a litigioses.
Quan es tracta de finques prèviament inscrites en el
Registre, el projecte només ha de tenir en compte situacions
litigioses quan s'acredita davant l'òrgan actuant l'existència
d'anotació preventiva de la demanda corresponent. Posteriorment,
s'adjudica la finca a qui acredita la seva titularitat d'acord
amb el què estableix la legislació aplicable.
f) Les finques que queden excloses de la reparcel·lació
en aplicació del què estableix l'article 134
d'aquest Reglament..
Article 147. Definició i adjudicació de finques
resultants.
Pel que fa a la definició i adjudicació de les
finques resultants el projecte ha de fer constar les circumstàncies
següents:.
a) La seva descripció, d'acord amb les exigències
de la legislació hipotecària. En el cas que
es tracti de finques destinades totalment o parcialment a
la construcció d'habitatges de protecció pública,
aquesta circumstància, així com la modalitat
específica que els és d'aplicació, d'entre
les establertes en la legislació corresponent, s'ha
de fer constar en la descripció de les finques per
tal que consti en el Registre de la propietat.
Quan es tractés de finques destinades a domini i ús
públic s'han de formar tantes finques com porcions
de sòl no contigües entre sí amb la mateixa
destinació urbanística.
b) El títol d'adjudicació, segons es realitzi
per subrogació real amb les finques o participacions
aportades per la persona adjudicatària, o a títol
d'adquisició originària respecte de les cessions
que es realitzin en compliment dels deures legals, i també
en els supòsits d'adjudicació de finques en
pagament de les càrregues d'urbanització. .
c) La titularitat individual o en proindivís de la
persona o persones adjudicatàries de cada finca resultant.
.
d) En cas que s'aportin al projecte finques en règim
de comunitat de béns, qualsevol de les persones aportants
pot sol·licitar, bé si s'escau, mitjançant
la formulació del projecte, bé mitjançant
l'al·legació corresponent en el període
d'informació pública, que l'adjudicació
a cadascun dels partícips tingui lloc mitjançant
l'atribució de parcel·les independents, sempre
que això sigui possible d'acord amb les previsions
sobre parcel·la mínima i amb la seva participació
en la comunitat reparcel·latòria i consenteixin
en l'adjudicació proposada les persones titulars d'altres
drets o càrregues preexistents sobre la finca aportada.
e) La descripció de les edificacions que es mantenen
sobre les finques resultants quan aquesta no consti en el
Registre de la propietat, així com, si s'escau, la
seva adjudicació en règim de propietat horitzontal
d'acord amb el que estableix l'article 143 d'aquest Reglament.
f) Si sobre l'edificació existent en la finca aportada
s'hagués constituït règim de propietat
horitzontal i aquesta edificació s'hagués d'enderrocar
per ser incompatible amb les determinacions del pla que és
objecte d'execució, l'adjudicació de la finca
resultant, quan no és d'aplicació el què
estableix l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, s'efectua
en règim de comunitat de béns, fixant-se les
participacions d'acord amb les quotes que corresponien a les
persones propietàries en la propietat horitzontal extingida.
Aquesta adjudicació s'entén sens perjudici de
les indemnitzacions que puguin correspondre a alguna de les
persones propietàries per raó del cessament
en l'ús o explotació dels pisos o locals o de
les que puguin correspondre a totes elles pel valor de l'edificació
a enderrocar, així com en aplicació del què
estableix l'article 133.2 d'aquest Reglament.
g) En la descripció de les finques resultants s'ha
de fer constar l'obligació de conservar i mantenir
la urbanització a càrrec de les persones propietàries,
quan així ho determini el pla que s'executa..
Article 148. Càrregues preexistents i drets inscrits
amb posterioritat a la nota marginal.
148.1 A efectes del trasllat de càrregues a títol
de subrogació real entre finques aportades i adjudicades,
el projecte ha de precisar els aspectes següents:.
a) Ha d'especificar cada una de les càrregues que resultin
incompatibles amb les determinacions del planejament que s'executa,
la raó de la seva incompatibilitat, la indemnització
que en el seu cas s'hagi de satisfer a qui en sigui titular
i el pagament o consignació de la citada indemnització.
.
b) Respecte de cada una de les càrregues compatibles,
el projecte les ha de traslladar a la finca resultant que
substitueixi per subrogació real la finca gravada.
.
c) Si de la finca aportada en resulten diverses finques resultants,
les càrregues es traslladen a totes elles, llevat que
es determini una altra cosa per acord unànime de les
persones interessades. Aquest acord pot fer-se constar en
el projecte mitjançant compareixença conjunta
o successiva de les persones interessades, de la que s'ha
d'estendre la diligència corresponent. L'administració
actuant ha de comunicar a les persones interessades aquesta
possibilitat, amb motiu de l'aprovaci&oac |