DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES.
DOGC núm. 4682 - 24/07/2006.

La disposició final novena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, ha d'aprovar un reglament que desenvolupi íntegrament la Llei d'urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei d'urbanisme, el qual s'estructura amb una sistemàtica molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament, a fi d'evitar una reiteració innecessària de disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari atès el grau de detall amb que la Llei d'urbanisme regula determinades matèries.
El Títol preliminar se centra en el desenvolupament dels principis generals que regeixen l'acció pública urbanística, amb especial referència al principi de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat ja a la Llei com a clau de volta de l'actuació dels poders públics sobre el territori. Aquest Títol preliminar desenvolupa també les directrius per al planejament urbanístic, tot regulant l'articulació necessària amb la planificació hidrològica quant a la preservació front als riscs d'inundació, així com els criteris a aplicar en absència de la referida planificació.
El desenvolupament de la regulació legal sobre l'administració urbanística constitueix l'objecte del Títol primer, en el qual es presta especial atenció a la caracterització d'aquelles administracions i ens dependents d'aquestes que poden exercir les funcions pròpies de l'administració actuant.
El Títol segon està dedicat a la regulació dels drets d'informació i participació dels ciutadans en l'activitat urbanística, i en ell es despleguen qüestions tan significatives com els efectes dels certificats d'aprofitament urbanístic, la participació ciutadana i la informació pública dels instruments urbanístics, així com el règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels criteris de classificació en les diferents categories de sòl és força detallada en la Llei d'urbanisme, com no podia ser d'una altra manera atesa la naturalesa d'aquesta matèria. Això no impedeix que en el Títol tercer s'afronti el desenvolupament reglamentari d'alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl, necessari per a la correcta aplicació de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al qual es regulen els casos en què s'admet la seva compatibilitat amb d'altres qualificacions. Es contempla, també, la possible adquisició dels sistemes mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística, per raó de les necessitats de connexió d'aquests àmbits a infraestructures o xarxes de servei, en aquells casos en què no és procedent incloure-hi, a tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació que els correspon d'acord amb els criteris establerts en la Llei d'urbanisme. .
S'efectua igualment en aquest Títol una sistematització dels drets i deures de les persones propietàries en les diferents categories de sòl, del tot convenient atesa la importància de la matèria, i es procedeix al desenvolupament de la remissió que fa la Llei d'urbanisme per a la concreció dels supòsits en què és d'aplicació el deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic en sòl urbà no consolidat. Aquest desenvolupament se situa sistemàticament en el Títol dedicat al règim urbanístic del sòl, i té caràcter preceptiu per a la concreció, per part del planejament general, dels casos en que és d'aplicació el referit deure de cessió, sens perjudici, òbviament, de l'aplicabilitat directa d'aquests criteris en cas de planejament no adaptat a la Llei d'urbanisme.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglament desenvolupa les característiques de les diferents modalitats d'usos i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl, amb l'experiència dels més de dos anys d'aplicació de la regulació establerta al respecte en l'anterior Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, al temps que s'introdueixen algunes especificacions en els procediments d'autorització, tot establint, a més, en el títol dedicat a planejament urbanístic, uns llindars mínims als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas de les noves construccions pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes.
El Títol quart està dedicat al desenvolupament de les determinacions, contingut i documentació dels diferents instruments de planejament urbanístic, amb l'objecte de completar i sistematitzar les previsions contingudes en la Llei d'urbanisme. Així, s'estableixen en primer lloc les precisions necessàries respecte a l'abast de les determinacions establertes pels plans directors urbanístics, especialment en allò relatiu a la seva articulació amb el planejament general d'abast municipal. Tant per als referits plans directors urbanístics com per als altres instruments de planejament general es confirma la seva funció programadora de les actuacions que s'han de produir sobre el territori, sent significativa en aquest sentit la previsió relativa a la possibilitat que s'estableixin condicions temporals per al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable, vinculades al grau d'execució d'anteriors planejaments i a la dimensió de les actuacions amb relació a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol quart també presta una atenció específica al contingut de la documentació ambiental que, per prescripció legal, han d'incorporar els instruments de planejament, tot establint l'abast del seu contingut i determinacions en congruència amb les característiques de cadascun d'ells. .
El Reglament també introdueix les precisions necessàries per facilitar la determinació, per part del planejament general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge protegit i assequible establertes per la Llei d'urbanisme. Amb aquest objecte, el Reglament desenvolupa el contingut de la memòria social, que ha de permetre avaluar les necessitats socials d'accés a l'habitatge i justificar les determinacions que el planejament general estableixi en aquesta matèria. Correspon també a la memòria social avaluar l'impacte de l'ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que requereixen atenció específica. Pel què fa a la tramitació dels plans urbanístics, es desenvolupen, entre altres aspectes, el règim de suspensió de la tramitació d'instruments urbanístics i d'atorgament de llicències, els casos en què la introducció de canvis durant la tramitació requereix un nou tràmit d'informació pública, es concreta el procediment d'avaluació ambiental d'aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses i es distingeixen la revisió i la modificació dels plans urbanístics, així com les particularitats de les modificacions en determinats casos.
Aquest Títol s'ocupa, finalment, dels efectes de les determinacions del planejament sobre les construccions i usos existents, amb especial atenció a aquelles qüestions d'aplicació més complexa, com les obres autoritzables en les edificacions disconformes que no estiguin en situació de fora d'ordenació, així com les determinacions que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant també els supòsits d'usos fora d'ordenació i les mesures a adoptar per al seu cessament.
El Títol cinquè es refereix a la gestió urbanística, matèria en la que, tradicionalment, ha estat més significativa la tasca de desenvolupament reglamentari dels diversos textos legals en matèria urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria de reparcel·lació, en la que es parteix d'una àmplia tradició reglamentària, que s'inicia amb el seminal Reglament de Reparcel·lacions de 1966, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril, en la que constitueix una fita decisiva el Reglament de Gestió Urbanística, aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i que en el dret català disposa també d'una tradició consolidada, representada per algunes previsions del Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, aprovat pel Decret 146/1984, de 10 d'abril, i el Reglament sobre mesures per facilitar l'execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de novembre, degudament articulat amb la legislació aplicable en matèria hipotecària i, finalment, per les previsions contingudes al Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot aquest feix normatiu n'és deutor aquest Títol cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva adequació a les previsions del Text refós de la Llei d'urbanisme i del necessari desenvolupament, també, dels nous instruments configurats per la legislació catalana vigent.
Es poden destacar, en aquest sentit, previsions com la regulació detallada del dret de reallotjament i les condicions que garanteixin el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema de reparcel·lació. En la regulació de la reparcel·lació, que d'acord amb la Llei d'urbanisme apareix configurada com l'eix central al voltant del qual s'estructuren les diverses modalitats d'execució, tret del sistema d'expropiació, es poden destacar, entre d'altres aspectes, la concreció dels drets de les persones propietàries en sòl urbà ja edificat, que necessariament ha de tenir en compte les previsions de la legislació aplicable sobre valoracions. S'estableixen també les diferents formes en què es pot produir la participació de les persones propietàries en les diverses modalitats, i es regula com les indicades persones poden comprometre la seva participació en l'execució, així com l'aplicabilitat de l'expropiació per als casos de manca de participació, expropiació que, d'acord amb la Llei d'urbanisme, ha deixat de tenir caràcter preceptiu, fins i tot en els casos de manca d'incorporació a les juntes de compensació en la modalitat de compensació bàsica. Es regula també, de forma específica, la cessió de finques en pagament de les despeses d'urbanització.
En el desenvolupament de les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions establertes per a l'aplicació de la modalitat de compensació per concertació, que pot permetre, per mitjà de la concertació de la gestió urbanística integrada, una major agilitat en els processos d'execució urbanística duts a terme per les persones propietàries, sense que aquesta major eficiència vagi en detriment de les garanties de la resta de persones propietàries de l'àmbit. La concessió de la gestió urbanística integrada apareix, igualment, com un instrument adequat per millorar l'eficàcia dels processos de gestió urbanística en aquells casos en què aquesta es dugui a terme per part de la iniciativa pública, a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el Reglament conté una regulació detallada de les entitats urbanístiques col·laboradores, adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística, i en la que s'introdueixen les previsions adequades per tal d'agilitar el seu procés de constitució i inscripció en el registre corresponent. Es confirma i facilita la possibilitat de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen les juntes de concertació com una nova figura d'entitat urbanística en els supòsits de compensació per concertació.
Finalment, dins del Títol cinquè es desenvolupen els supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme, respecte als quals es poden destacar les previsions sobre gestió de l'expropiació per persones concessionàries o el procediment a seguir per a l'alliberament d'expropiacions. També es conté en aquest Títol la regulació dels supòsits d'ocupació directa i de la situació jurídica de les persones titulars de drets afectats per aquests procediments.
El Títol sisè té per objecte desenvolupar els instruments de la política de sòl i d'habitatge, i en ell s'incorpora i adequa gran part de la regulació ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, i es desenvolupa el règim del patrimoni municipal del sòl i el destí dels béns i recursos econòmics que l'integren.
La intervenció en l'edificació i l'ús del sòl i del subsòl és l'objecte del Títol setè i en ell es desenvolupen, entre d'altres qüestions, la simultaneïtat de les obres d'urbanització i edificació, les ordres d'execució i els procediments de declaració de ruïna dels edificis.
Quant als procediments de protecció de la legalitat urbanística, s'incorporen en el Títol vuitè, degudament adequades, les previsions del Reglament parcial tant en l'àmbit de la restauració de la legalitat com en el sancionador, es regula el règim de mesures provisionals i el procediment de restauració i es determina també el règim d'intervenció de les administracions competents, respecte al qual es poden destacar els casos, referits al sòl no urbanitzable, en què l'exercici de les potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta matèria es pot produir directament, com a conseqüència del règim específic de les actuacions en aquesta categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori amb intervenció autonòmica i local.
Les disposicions addicionals estableixen els terminis per a fer efectiva la consulta telemàtica dels instruments de planejament, regulen l'emissió d'informes dels organismes sectorials competents i preveuen la utilització de la cartografia oficial a Catalunya en l'elaboració dels plànols dels diferents instruments urbanístics. També s'incorpora una disposició addicional que estableix que la formulació d'un pla d'ordenació urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament general no adaptat a la Llei d'urbanisme no es considera revisió anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells aspectes de necessària consideració com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden destacar l'aplicació de les directrius de protecció front els riscos d'inundació en els casos de planejament no adaptat o de manca d'instrument de planificació hidràulica aprovat, el règim aplicable a les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que no s'adeqüin al règim d'usos i construccions admesos en aquesta classe de sòl, l'operativitat de les reserves d'habitatge protegit i assequible en el marc de planejament general no adaptat, la possibilitat d'introduir previsions temporals en el procés de formulació i execució del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres aspectes relatius a l'avaluació ambiental de plans urbanístics.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,.
Decreto:..

Article únic.
S'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que consta a l'annex d'aquest Decret.
Disposicions derogatòries.
Primera.
Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. Així mateix queden derogats tots els preceptes vigents continguts en el Decret 308/1982, de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l'execució urbanística. .
Segona.
Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d'igual o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.
Disposicions finals.
Primera.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament no són aplicables a Catalunya les següents normes:.
a) El Reglamento de Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares, aprovat pel Decret 635/1964, de 5 de març.
b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado por Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril.
c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación de sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos autónomos y las corporaciones locales.
d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.
e) El Reglamento de Disciplina Urbanística, aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.
f) El Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost.
Segona.
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre de 2006. Barcelona, 18 de juliol de 2006. Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
Annex.
Reglament de la Llei d'urbanisme..

TÍTOL PRELIMINAR.
De l'objecte i dels principis generals.

Capítol I.
Disposicions generals.

Article 1. Objecte del reglament.
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que regula l'urbanisme en el territori de Catalunya..

Article 2. Principis generals de l'actuació urbanística.
Els principis que informen i presideixen l'actuació urbanística són els següents:.
a) El d'ordenació i ús del sòl i del subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
b) El d'exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat amb subjecció al principi de la funció social d'aquest dret, dins dels límits imposats per la legislació i el planejament urbanístics i complint els deures fixats per aquests.
c) El d'inexistència de dret a exigir indemnització per l'ordenació urbanística del sòl i les construccions, excepte en els supòsits expressament establerts per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i valoracions i per la Llei d'urbanisme.
d) El de participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació urbanística.
e) El de repartiment equitatiu, en el si de cadascun dels àmbits d'actuació urbanística, dels beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic entre totes les persones propietàries afectades, en proporció a llurs aportacions.
f) El de publicitat i participació dels ciutadans i ciutadanes en els procediments de planejament i gestió urbanístics..

Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible.
L'exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:.
a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la configuració de models d'ocupació del sòl que:.
1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un habitatge digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l'eficiència energètica mitjançant l'elecció dels emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic i el millor manteniment de les edificacions. .
f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d'ocupació humana del sòl..

Article 4. Principis de relació entre els instruments urbanístics.
4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
4.2 De conformitat amb el principi de jerarquia normativa, que informa i ordena les relacions entre els instruments de planejament urbanístic:.
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació urbanística municipal s'han d'adequar a les determinacions dels plans directors urbanístics que són pròpies d'aquests, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
b) El planejament urbanístic derivat està supeditat a les determinacions del planejament urbanístic general que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
4.3 Les ordenances municipals d'urbanització o d'edificació aprovades d'acord amb la legislació de règim local per a regular aspectes que no són objecte de les normes dels plans urbanístics, no poden contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.
4.4 Els projectes d'urbanització i els instruments de gestió urbanística no poden modificar les determinacions del planejament urbanístic, sens perjudici que, sense alterar aquestes determinacions, puguin efectuar, si s'escau, les adaptacions tècniques de detall exigides per les característiques del sòl i del subsòl en l'execució material de les obres o en la concreció de la delimitació i superfície de l'àmbit d'actuació. Quan l'adaptació de detall suposi alteració de les determinacions sobre ordenació del sòl o de l'edificació de l'àmbit afectat s'ha d'aprovar, prèviament o simultàniament, la corresponent modificació del pla urbanístic..

Capítol II.
Directrius per al planejament urbanístic..

Article 5. Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics.
5.1 El planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l'edificació les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l'execució d' obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. .
5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya. .
5.3 L'ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del planejament urbanístic i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les instal·lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques..

Article 6. Directriu de preservació front als riscs d'inundació.
6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.
6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. .
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.
Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents:.
a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.
b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables.
d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.
e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Els plans d'ordenació urbanística municipal, quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència de l'ordenació urbanística, poden incorporar terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim d'usos deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres, que no han de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector, ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenent a les condicions d'inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica, el planejament urbanístic:.
a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació greu. .
b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.
c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu.
En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. En qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s'apliquen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que siguin objecte de protecció pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o industrial. El planejament urbanístic general, d'acord amb el que determini l'administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a l'adopció de les mesures de protecció front als riscos d'inundació en els referits àmbits, així com la programació i execució de les obres corresponents. El planejament urbanístic general pot condicionar les actuacions de transformació dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a l'execució, a càrrec de l'actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc d'inundació a l'ordenació urbanística.
6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar al règim de fora d'ordenació les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s'ajustin al que estableix l'apartat 2, sempre que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos en l'apartat 5, així com les activitats de càmping preexistents que no s'ajustin al què estableixen els apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació si s'executen, a càrrec de la persona interessada i prèvia obtenció de les autoritzacions de les administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per complir les condicions de grau de risc d'inundació que estableixen els apartats 3 i 4. 6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments i altres elements que poden comportar riscos d'inundació, l'ordenació que estableix el planejament urbanístic ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els criteris previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb les especificitats que determini l'administració hidràulica..

Article 7. Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada.
7.1 D'acord amb la directriu de planejament continguda en l'article 9.4 de la Llei d'urbanisme, el planejament urbanístic general:.
a) No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable d'aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
A aquests efectes, els plans d'ordenació urbanística municipal que prevegin la incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent superior al 20%, han d'acreditar que el creixement dels nuclis existents no és possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, d'acord amb els criteris legals establerts en l'article 32 de la Llei d'urbanisme.
b) No obstant el què estableix el primer paràgraf de l'apartat 1.a, per raons de racionalitat i coherència de l'ordenació, els plans d'ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament derivat, sempre que s'estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d'edificació ni d'altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d'espais lliures públics i equipaments comunitaris. .
c) En tot cas, s'aplica el què estableix l'article 26 de la Llei d'urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl urbà.
7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s'ha de dur a terme d'acord amb la cartografia oficial de l'Institut Cartogràfic de Catalunya..

TÍTOL PRIMER.
De l'administració urbanística..

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 8. Administracions amb competències urbanístiques.
Les competències en matèria urbanística corresponen a l'Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències que les lleis puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals..

Article 9. Òrgans urbanístics de la Generalitat.
9.1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat, enquadrats en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord amb el què estableix l'article 16.2 de la Llei d'urbanisme:.
a) El conseller o consellera titular del Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
e) La Direcció General d'Urbanisme.
9.2 La composició de la Comissió d'urbanisme de Catalunya i de les comissions territorials d'urbanisme és objecte de desplegament mitjançant una norma reglamentària específica aprovada per Decret del Govern..

Article 10. Gerències urbanístiques locals.
10.1 Les entitats locals poden exercir les competències urbanístiques que els corresponen mitjançant llurs òrgans de govern ordinaris o constituir gerències amb aquest objecte.
10.2 El règim de gerència urbanística pot comportar una diferenciació orgànica o funcional, o ambdues, respecte de l'organització i funcions generals pròpies de l'entitat local. La gerència urbanística pot consistir en un òrgan de caràcter individual o col·legiat, o en una entitat pública de gestió directa que, en aquest darrer cas, tindrà la condició d'entitat urbanística especial.
10.3 Les entitats locals poden atribuir a les gerències urbanístiques l'exercici de totes aquelles competències o funcions en matèria urbanística que no tinguin caràcter intransferible d'acord amb el què estableixi la legislació de règim local.
10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida o temporal, de conformitat amb el què estableixi l'acord de constitució.
10.5 En tot allò no previst en aquest reglament, la creació de gerències urbanístiques es regeix per la legislació de règim local. ..

Article 11.Societats urbanístiques.
11.1 Les administracions públiques, llurs entitats dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir, de forma individual o conjunta, societats mercantils o bé participar en societats ja constituïdes, que tinguin per objecte la realització d'activitats en matèria urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
11.2 Les societats de capital íntegrament públic poden tenir la condició d'entitats urbanístiques especials si ho determinen llurs estatuts..

Capítol II.
Entitats urbanístiques especials i condició d'administració actuant..

Article 12. Entitats urbanístiques especials.
12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques especials l'Institut Català del Sòl, que és una entitat urbanística especial de la Generalitat i, si ho determinen llurs estatuts:.
a) Els consorcis.
b) Les mancomunitats.
c) Les entitats públiques empresarials i els organismes autònoms.
d) Les societats de capital íntegrament públic.
12.2 La constitució i funcionament de les entitats urbanístiques especials es regeix, en tot allò no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable a les administracions públiques que les constitueixen.
12.3 Les entitats urbanístiques especials poden tenir per finalitat realitzar qualsevol activitat de caràcter urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter intransferible, d'acord amb el què estableixi la legislació aplicable en cada cas..

Article 13. Condició d'administració actuant.
13.1 La condició d'administració actuant correspon: .
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en la declaració de sector d'urbanització prioritària, o bé si es fa constar en la declaració d'incompliment de programes específics a què fa referència l'article 152.2 de la Llei d'urbanisme.
c) A les altres entitats urbanístiques especials constituïdes o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord exprés de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual es pot referir a una actuació urbanística concreta o pot tenir caràcter general. Aquest acord s'ha de publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
13.2 Les entitats urbanístiques especials, si operen com a administració actuant, poden:.
a) Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
b) Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents, incloent l'aprovació de les bases en la modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació i l'aprovació de la concessió de la gestió urbanística integrada, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
c) Ésser receptores del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta.
13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, si ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir les competències municipals de tramitació i aprovació dels plans urbanístics que es determinin en l'acord municipal pel qual se'ls reconeix la condició d'administració actuant.
13.4 La condició d'administració actuant, acordada per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament públic que siguin entitats urbanístiques especials, no obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és responsabilitat de l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídicoadministratiu que donin suport a l'activitat material i tècnica objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni de les entitats urbanístiques especials que operen com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al què estableixen els articles 153 al 163 de la Llei d'urbanisme.
De conformitat amb els referits preceptes, en el cas d'entitats urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i dels rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació s'ha d'ajustar al que estableix l'article 224 d'aquest Reglament, tant si els gestiona l'entitat urbanística especial com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens públics que la integren.
13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin les entitats urbanístiques especials, es regeixen pel dret administratiu..

Capítol III.
Auditories urbanístiques..

Article 14. Auditories urbanístiques.
14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit de l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories urbanístiques. L'auditoria urbanística té per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió urbanística de les administracions esmentades i comporta l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i materials, tenint en compte l'estratègia urbanística en matèria de gestió definida al programa d'actuació urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé al pla d'ordenació urbanística municipal.
L'auditoria urbanística constata el grau de compliment del planejament general vigent, així com l'existència de dèficits i pot proposar les mesures correctores adients o recomanacions de tota mena relacionades amb els sistemes d'execució i les seves modalitats diverses, amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també amb les prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia de gestió urbanística. .
14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la persona auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant l'anunci oportú en el butlletí que correspongui i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit territorial del qual es tracti, amb indicació de les dependències, l'horari en què pot ser consultat i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans telemàtics..

TÍTOL SEGON.
Dels drets d'informació i participació ciutadanes en l'activitat urbanística..

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 15. Informació i participació ciutadanes.
15.1 Les administracions públiques han de garantir l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació urbanística i, en particular, a la informació relativa a les determinacions dels instruments de planejament i de gestió urbanístics.
15.2 Les administracions públiques han de fomentar la participació social en l'activitat urbanística i, en especial, en l'elaboració i tramitació dels instruments de planejament urbanístic.
15.3 La participació de la iniciativa privada en matèria de planejament i gestió urbanístics es produeix en els termes i condicions previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..

Capítol II.
Drets d'informació dels ciutadans o ciutadanes..

Article 16. Informació urbanística.
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per informació urbanística tota la documentació de què disposin les administracions públiques, en qualsevol forma d'expressió i en qualsevol suport material, referida als instruments de planejament i gestió urbanístics i, en general, al règim urbanístic del sòl i a les activitats i limitacions que puguin afectar-lo..

Article 17. Publicitat dels instruments urbanístics.
17.1 Els instruments de planejament i de gestió urbanístics vigents són públics i qualsevol persona pot consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut i sol·licitar l'obtenció de còpies a l'Ajuntament corresponent o al Registre de planejament urbanístic de Catalunya.
17.2 Als efectes del què estableix l'apartat anterior, els ajuntaments:.
a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat de cada un dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a disposició del públic durant l'horari d'oficina.
b) Han de facilitar còpies dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.
c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents.
d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments de planejament i gestió urbanístics per mitjans telemàtics.
17.3 Els ajuntaments dels municipis de més de deu mil habitants han de garantir la consulta per mitjans telemàtics, com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques i dels plànols d'ordenació dels instruments de planejament municipal, general i derivat, vigents en llur àmbit territorial.
17.4 Les administracions públiques d'àmbit territorial superior al municipal han de prestar assistència als municipis que no tinguin els mitjans necessaris per a prestar els serveis assenyalats en els apartats 2 i 3. 17.5 Les administracions públiques poden establir altres mitjans de difusió dels instruments de planejament i gestió urbanístics que contribueixin a llur publicitat.
17.6 La publicació a efectes de l'executivitat dels instruments de planejament urbanístic es regeix pel què estableix l'article 100.1 de la Llei d'urbanisme. La presentació de la documentació necessària ha de complir els requeriments tècnics que estableix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques..

Article 18. Registre de planejament urbanístic de Catalunya.
18.1 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya té per objecte garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre la consulta pública d'aquests instruments tant de forma presencial, com per mitjans telemàtics.
18.2 El Registre depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i correspon a les comissions territorials d'urbanisme la recopilació, dipòsit i tractament dels documents que l'integren relatius a llur àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma presencial d'aquests documents.
18.3 S'ha d'incorporar al Registre un exemplar complet de tots els instruments de planejament urbanístic vigents en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics derivats aprovats definitivament pels ajuntaments.
18.4 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya ha de garantir l'accés telemàtic, com a mínim, a la memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d'ordenació que integren els instruments de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat per a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.5 També a aquests efectes, en el cas de plans derivats aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació que s'ha de lliurar a les comissions territorials d'urbanisme en compliment de l'article 86 de la Llei d'urbanisme, ha d'incorporar, a més de l'instrument de planejament complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.6 Qualsevol persona pot consultar els documents continguts en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya i sol·licitar l'obtenció de còpies..

Article 19. Drets d'informació respecte als procediments urbanístics.
19.1 D'acord amb el reconeixement de l'acció pública en matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de la Llei d'urbanisme, es considera persona interessada en un procediment urbanístic, a més de qui el promogui o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució que s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell.
19.2 En els procediments de tramitació dels instruments de planejament i gestió, tothom té dret a consultar els instruments sotmesos a informació pública i els instruments que hagin estat objecte d'aprovació provisional, i tenen dret a obtenir-ne còpies. .
19.3 En la resta de procediments en matèria urbanística, les persones interessades tenen dret a conèixer l'estat de tramitació i a obtenir còpies dels documents que integren l'expedient d'acord amb el què estableix la legislació en matèria de procediment administratiu.
19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a accedir als arxius, registres i expedients administratius corresponents a procediments urbanístics finalitzats en els termes i condicions que regula la legislació en matèria de procediment administratiu..

Article 20. Certificats d'aprofitament urbanístic.
20.1 Les persones interessades poden demanar l'emissió de certificats d'aprofitament urbanístic d'una o d'unes finques concretes a l'ajuntament competent, que ha de notificar el certificat pertinent, subscrit pel secretari o secretària de l'ajuntament, en el termini d'un mes des de la presentació de la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament. En cas de finques no contigües, s'ha de sol·licitar i emetre un certificat per a cada una d'elles. .
20.2 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereix l'apartat anterior ha d'expressar quin és el règim urbanístic aplicable a la finca o finques en el moment de la seva sol·licitud, tot indicant:.
a) Els instruments de planejament i gestió urbanístics aplicables, així com si algun d'ells està en tramitació o subjecte a procediments de revisió o modificació i, en aquest cas, si s'ha acordat la suspensió de tramitacions i d'atorgament de llicències que regula l'article 71 de la Llei d'urbanisme.
b) La classificació i la qualificació del sòl, amb indicació dels paràmetres aplicables respecte a l'ús del sòl, les condicions d'edificació i l'aprofitament del subsòl.
c) Si s'escau, el sector de planejament o el polígon d'actuació urbanística en què està inclosa la finca.
d) Les altres determinacions urbanístiques significatives que condicionin l'aprofitament i l'ús del terreny.
20.3 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereixen els apartats anteriors, en el cas que la finca sigui edificable i susceptible d'obtenir llicència urbanística directament i immediatament, té una vigència de sis mesos, a comptar des de la notificació a les persones interessades. Sens perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu d'atorgar les llicències que siguin sol·licitades en la forma establerta per la legislació de règim local dins aquest termini de vigència i que no tinguin defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat. En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa del procediment d'atorgament de llicències regulada per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat.
20.4 La manca de notificació del certificat d'aprofitament urbanístic, transcorregut el termini d'un mes des de la seva sol·licitud, té els mateixos efectes previstos en l'apartat 3, en el sentit que les llicències urbanístiques que se sol·licitin durant el termini de sis mesos a comptar des de la finalització del referit termini d'un mes establert en l'apartat 1, s'han d'atorgar si el projecte s'ajusta a les normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat, i en el sentit que la sol·licitud de llicències no es veu afectada per la suspensió potestativa regulada per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat..

Capítol III.
Dret a la participació ciutadana..

Article 21. Foment de la participació ciutadana en els processos de planejament i gestió urbanístics.
Les administracions urbanístiques han de fomentar la participació dels ciutadans i de les ciutadanes en la tramitació dels instruments de planejament i gestió urbanístics i, en tot cas, han de sotmetre aquests instruments als tràmits d'informació pública previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..

Article 22. Programes de participació ciutadana en el procés de planejament.
22.1 Per facilitar la participació en el procés de formulació dels instruments de planejament urbanístic, l'administració competent pot aprovar el corresponent programa de participació ciutadana, d'acord amb el que estableix l'article 105 d'aquest Reglament.
22.2 El programa de participació ciutadana expressa les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d'informació pública, i pot referir-se a les fases i continguts següents:.
a) Contingut en relació amb la fase prèvia al període d'informació pública:.
1r. Accions d'informació i comunicació, que difonguin l'acord d'iniciar el planejament i facilitin les dades necessàries per donar coneixement suficient del seu abast i característiques. Aquestes accions poden comprendre la publicació i exposició al públic d'un avanç de l'instrument de planejament i la realització d'actes informatius, conferències, presentació d'estudis previs i altres instruments similars.
2n. Canals de participació, on es defineixin els diferents instruments que es posaran a disposició de la ciutadania i les institucions per recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de propostes. Es poden incloure enquestes, entrevistes, debats en grup, tallers de propostes i similars. En tot cas, els canals previstos han de buscar la intervenció dels sectors de població significatius en el territori i no limitar-se a una crida genèrica a la participació. Aquestes actuacions poden ser complementades amb mitjans telemàtics.
3r. Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions realitzades i la presentació de l'informe de resultats d'aquest procés.
b) Contingut en relació amb el període d'informació pública:.
1r. Mecanismes d'informació sobre l'ordenació proposada per l'instrument aprovat inicialment.
2n. Mecanismes d'informació per donar a conèixer l'obertura d'aquest període i el sistema de recollida d'al·legacions i propostes de manera que faciliti la seva presentació, habilitant els mitjans i els espais adients d'acord amb les característiques del territori.
c) Contingut en relació amb la fase posterior al període d'informació pública:.
1r. Realització d'un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d'elaboració.
2n. Mecanismes de publicitat del contingut de l'informe de valoració.
22.3 L'acord d'aprovació del programa de participació ciutadana es publica per edicte al diari o Butlletí Oficial que correspongui i el seu contingut pot ser objecte de consulta pública a les dependències i en l'horari que l'edicte assenyali, sens perjudici de l'adopció de qualsevol altra mesura de divulgació o publicitat. ..

Article 23. Convocatòria d'informació pública en els procediments urbanístics.
23.1 La informació pública en la tramitació de procediments de planejament i de gestió urbanístics s'ha de convocar mitjançant edictes d'acord amb les següents regles:.
a) Quan es tracti de la tramitació de plans directors urbanístics, plans d'ordenació urbanística municipal o plurimunicipal, programes d'actuació urbanística municipal o comarcal, revisió-adaptació de figures de planejament general a la Llei d'urbanisme, normes de planejament i plans parcials de delimitació, així com quan es tracti de la revisió dels plans i normes esmentats, els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui i a dos dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
b) Quan es tracti de la tramitació de modificacions puntuals de les figures de planejament objecte de l'apartat anterior així com de tramitar plans urbanístics derivats, instruments de gestió urbanística i de procediments per a l'aprovació de projectes en sòl no urbanitzable, els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
c) Quan es tracti de la tramitació de procediments per a l'autorització d'usos i obres de caràcter provisional, n'hi ha prou amb la publicació de l'edicte al diari oficial o Butlletí Oficial corresponent.
23.2 A més del què estableix l'apartat anterior, l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer per mitjans telemàtics la convocatòria d'informació pública en els procediments de planejament i gestió urbanístics que tramitin i, en el cas d'instruments de planejament, també han de garantir la consulta del projecte per aquests mitjans.
23.3 Els edictes han d'indicar:.
a) L'instrument o expedient sotmès a informació pública.
b) El termini d'exposició al públic del projecte o de l'instrument de què es tracti.
c) L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
d) Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se l'instrument o expedient.
23.4 El termini d'informació pública es computa des de la darrera publicació obligatòria, d'entre les regulades en l'apartat 1; quan a més a més, es practiqui la notificació individualitzada, el còmput, per a cadascuna de les persones interessades, es fa des de la notificació llevat del cas en què la darrera publicació obligatòria sigui posterior.
23.5 Durant el període d'informació pública totes les persones, físiques o jurídiques, poden:.
a) Consultar la documentació, escrita i gràfica, que integra l'instrument o expedient i obtenir-ne còpia. A aquests efectes les administracions competents estan obligades a garantir, des de l'inici del període d'informació pública, la consulta i l'obtenció de còpies de la documentació.
b) Presentar al·legacions o suggeriments, així com els informes o documents que considerin oportú aportar en relació amb l'instrument o expedient sotmès a informació pública..

Article 24. Consells assessors urbanístics.
24.1 Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb l'article 8.2 de la Llei d'urbanisme, consells assessors urbanístics, amb les facultats informatives i deliberatives que en cada cas els reconeguin, com poden ser:.
a) Proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa de participació ciutadana i fer el seguiment de la seva posada en pràctica.
b) Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació.
c) Considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible.
d) Opinar sobre les al·legacions presentades.
e) Estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana en la tramitació de les figures de planejament derivat i d'instruments de gestió quan considerin que la seva transcendència ho justifiqui.
24.2 Aquests consells estaran integrats pels membres que designin els ajuntaments, com ara representants d'altres administracions públiques, corporacions, associacions i altres institucions de la societat civil, així com experts en urbanisme, habitatge, medi ambient i altres matèries relacionades amb l'urbanisme..

Capítol IV.
Convenis urbanístics.

Article 25. Disposicions generals.
25.1 Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídicoadministrativa i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
25.2 L'aprovació, formalització i execució dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
25.3 Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els subscriu..

Article 26. Publicitat dels convenis urbanístics.
26.1 L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a llur aprovació.
26.2 Les entitats públiques que subscriguin convenis urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
26.3 Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 d'aquest Reglament procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del següent acord d'aprovació que correspongui. ..

TÍTOL TERCER.
Del règim urbanístic del sòl.

Capítol I.
Disposicions generals..

Article 27. Principis generals del règim urbanístic del sòl.
27.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar d'ells dintre dels límits i amb compliment dels deures establerts en la legislació i el planejament urbanístics i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el contingut urbanístic del dret de propietat i defineixen la seva funció social.
27.2 L'ordenació urbanística de l'ús dels terrenys i de les construccions, en tant que delimita el contingut urbanístic de la propietat del sòl d'acord amb la seva funció social, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per la Llei d'urbanisme i per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.
27.3 En cas de transmissió de finques per qualsevol causa o títol, la nova persona titular se subroga en els drets i deures urbanístics dels propietaris o propietàries anteriors, i també en els compromisos que aquests haguessin acordat amb l'administració urbanística si han estat objecte d'inscripció en el Registre de la propietat o bé de publicitat per raó de l'aprovació d'un conveni o per formar part d'un instrument de planejament o gestió urbanística. ..

Article 28. Determinació del caràcter anticipat de les modificacions del planejament a efectes indemnitzatoris.
En defecte de previsió expressa de terminis d'execució per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu, o des que s'hagi establert la corresponent ordenació detallada. ..

Article 29. Deures d'ús, de conservació i de rehabilitació.
29.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns immobles estan obligats a destinar-los als usos previstos per l'ordenació urbanística.
29.2 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions, instal·lacions i altres béns immobles estan obligats a complir els deures de conservació i de rehabilitació establerts per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, per la legislació sectorial aplicable i per les ordenances locals. Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que determina la Llei d'urbanisme:.
a) El manteniment o la reposició de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles.
b) La conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions, d'acord amb llur destí.
c) Aquells deures de conservació i rehabilitació que determini la legislació sectorial o que estableixin les normes de protecció del patrimoni cultural dels plans urbanístics.
d) El compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o pel programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats..

Article 30. Règim urbanístic del sòl .
30.1 El règim urbanístic del sòl es determina per la classificació, la qualificació en zones o sistemes i, en el seu cas, per la inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o, en sòl urbà, també per la inclusió en un polígon d'actuació urbanística.
30.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:.
a) Sòl urbà, en les categories de consolidat o no consolidat.
b) Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat o no delimitat.
c) Sòl no urbanitzable..

Article 31. Sòl urbà consolidat i no consolidat.
31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Són terrenys que tenen la condició de solar.
b) Són terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a) de la Llei d'urbanisme, tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en un sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos.
31.2 Tenen la condició de sòl urbà no consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d'actuació urbanística que tenen per objecte completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o qualsevol altra actuació no inclosa en l'apartat 1.b) d'aquest article.
b) Es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni en polígons d'actuació urbanística, que estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió és necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.
31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat en els casos que preveu l'article 31.2 de la Llei d'urbanisme..

Article 32. Règim urbanístic del subsòl.
32.1 L'aprofitament urbanístic del subsòl és el què determina, si s'escau, el planejament urbanístic i està subordinat, en tot cas, a les exigències de la implantació d'instal·lacions i infraestructures vinculades a la prestació de serveis públics o d'interès públic, tals com telecomunicacions, subministraments, transport i altres anàlegs. .
32.2.L'adquisició i la materialització de l'aprofitament urbanístic que el planejament atribueixi al subsòl estan també subordinades a les limitacions que es derivin de la legislació sectorial respecte a la preservació front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques d'interès declarat, dels aqüífers classificats i del patrimoni geològic protegit d'acord amb la legislació sectorial aplicable. .
32.3 Els límits a l'aprofitament urbanístic del subsòl establerts en els apartats 1 i 2 anteriors delimiten el contingut urbanístic de la propietat del subsòl i no confereixen a les persones propietàries el dret a exigir indemnització en el cas que comportin una reducció de l'aprofitament urbanístic del subsòl previst en el planejament urbanístic.
32.4 En sòl urbà, quan de les exigències derivades de la prestació de serveis públics o d'interès públic en el subsòl se'n derivi una incompatibilitat total o parcial amb l'ús del sòl o del vol de l'immoble privat servent d'acord amb l'aprofitament urbanístic atribuït, s'ha de procedir a l'expropiació de l'aprofitament afectat, llevat que s'inclogui l'immoble en un àmbit d'actuació urbanística que garanteixi la distribució equitativa de beneficis i càrregues, cas en el qual es pot aplicar, si s'escau, el procediment d'ocupació directa previst a l'article 150 de la Llei d'urbanisme. L'expropiació s'ha d'estendre a la totalitat del terreny si, com a conseqüència de l'afectació, no és possible la materialització, ni tan sols parcial, de l'aprofitament urbanístic atribuït.
32.5 En el cas a què es refereix l'apartat anterior, l'expropiació l'ha de dur a terme l'administració competent per raó del servei a implantar, i correspon a la persona titular del servei que doni lloc a l'afectació la condició de persona beneficiària de l'expropiació..

Capítol II.
Sistemes urbanístics..

Article 33. Disposicions generals.
33.1 L'ordenació urbanística dels terrenys que formin part del domini públic d'acord amb la delimitació o atermenament efectuats en aplicació de la legislació sectorial, ha d'atribuir a aquests terrenys la qualificació de sistema urbanístic i el destí que sigui conforme amb la legislació sectorial aplicable.
33.2 Integren el sistema urbanístic d'equipaments comunitaris els equipaments de titularitat pública que preveu el planejament urbanístic en compliment dels estàndards que exigeixen els articles 65 i 94 de la Llei d'urbanisme i de les reserves determinades pel planejament general d'acord amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 de l'article 68 d'aquest Reglament. També integren aquest sistema la resta d'equipaments que preveu el planejament, siguin de titularitat pública o privada. En tot cas, correspon al planejament urbanístic determinar els sòls on es poden implantar equipaments d'una o altra titularitat.
33.3 Els serveis tècnics, que formen part del sistema urbanístic d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article 34.5 de la Llei d'urbanisme, comprenen, entre d'altres, els parcs de maquinària, les infraestructures hidràuliques i les instal·lacions de gestió de residus, d'abastament i subministrament d'aigua, de sanejament, de producció i distribució d'energia, i de telecomunicacions. El planejament urbanístic pot preveure que el sòl destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat pública o privada, i pot establir l'obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de serveis tècnics.
33.4 El sistema d'habitatges dotacionals públics és un sistema urbanístic diferenciat del sistema d'equipaments comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública del sòl, la qual s'obté mitjançant cessió obligatòria i gratuïta o expropiació, d'acord amb l'article 34.7 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, mitjançant les formes previstes per la legislació sectorial d'habitatge. ..

Article 34. Supòsits de compatibilitat entre sistemes i altres qualificacions.
34.1 El planejament urbanístic pot preveure que el subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat pública es destini a usos diferents dels atribuïts al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema.
34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos en polígons d'actuació urbanística o en sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament urbanístic pot establir que el subsòl del sòl que destini a sistemes de titularitat pública sigui susceptible d'aprofitament de titularitat privada, destinat a l'ús d'aparcament, de magatzem, a usos propis dels equipaments o a d'altres usos admesos pel planejament en el subsòl, quan sigui necessari per garantir l'equilibri de beneficis i càrregues derivat de la cessió gratuïta del sòl destinat a nous sistemes de titularitat pública. .
34.3 En sòl urbà el planejament urbanístic pot qualificar com a sistema de titularitat pública part de les edificacions existents, de les edificacions de nova construcció, o del vol o del subsòl dels immobles, per raó de la necessitat d'implantació d'equipaments comunitaris, així com per facilitar l'accessibilitat dels vianants als sistemes viari i d'espais lliures en les trames urbanes consolidades. L'obtenció d'aquests sistemes es pot dur a terme per expropiació quan l'immoble afectat no formi part d'un àmbit d'actuació urbanística que prevegi la cessió gratuïta del sistema..

Article 35. Inclusió o vinculació de sistemes urbanístics en sectors o polígons d'actuació.
35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanístics generals que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en polígons d'actuació urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament urbanístic derivat, resta classificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitzable, segons que correspongui, i, en conseqüència, és part integrant del sector.
35.2 El pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'ordenació urbanística municipal també poden, en aquells casos que sigui necessari per a la implantació de les infraestructures i serveis de connexió o per a l'ampliació o el reforçament d'aquestes infraestructures i serveis que requereixi el desenvolupament de l'àmbit:.
a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
b) Vincular a sectors subjectes a un pla de millora urbana, o a polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, als efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
35.3 En els casos previstos en l'apartat 2 d'aquest article, els terrenys vinculats no formen part del sector ni del polígon d'actuació urbanística ni als efectes de l'aplicació dels índexs d'edificabilitat i altres paràmetres urbanístics, ni als efectes de compliment dels estàndards de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput de les superfícies necessàries per exercir la iniciativa en matèria d'execució del planejament, i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació es produeix en els termes que estableix l'article 133.4 d'aquest Reglament.
35.4 La superfície dels terrenys que formin part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no comptabilitza com a superfície de l'àmbit als efectes establerts en l'article 35.2 de la Llei d'urbanisme..

Capítol III.
Aprofitament urbanístic..

Article 36. Regles de ponderació de l'aprofitament urbanístic.
36.1 Els elements que integren l'aprofitament urbanístic són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. La intensitat dels usos depèn del nombre d'establiments per unitat de superfície o de la densitat de l'ús residencial, d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic. .
36.2 Quan l'àmbit d'actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament urbanístic i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode següent:.
S'estableixen coeficients d'homogeneïtzació, d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme que, de manera justificada, expressin les diferències de valor de l'ús i de la intensitat de l'ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la unitat.
En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d'edificabilitat i per la superfície de la zona en determina l'aprofitament urbanístic, que s'expressa en unitats de valor o d'aprofitament. En el cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a usos en els quals l'edificabilitat, pel seu caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l'aprofitament urbanístic, com els usos esportius a l'aire lliure o altres anàlegs, l'aprofitament es determina pel producte del coeficient d'homogeneïtzació, que ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona o sistema.
L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s'hi inclouen.
L'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit d'actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l'aprofitament urbanístic de l'à