| DECRET 305/2006,
de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme.
DEPARTAMENT
DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES.
DOGC núm. 4682 - 24/07/2006.
La disposició final novena del Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de
la Llei d'urbanisme, determina que el Govern, en el termini
de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor de la Llei
10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei
2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de
l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i
de l'autonomia local, ha d'aprovar un reglament que desenvolupi
íntegrament la Llei d'urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar l'esmentada Llei, aquest
Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei
d'urbanisme, el qual s'estructura amb una sistemàtica
molt similar a la de la pròpia Llei. Aquest reglament,
a fi d'evitar una reiteració innecessària de
disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells
preceptes de la Llei que ho requereixen, tenint en compte
que en molts casos aquest desenvolupament resulta innecessari
atès el grau de detall amb que la Llei d'urbanisme
regula determinades matèries.
El Títol preliminar se centra en el desenvolupament
dels principis generals que regeixen l'acció pública
urbanística, amb especial referència al principi
de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat
ja a la Llei com a clau de volta de l'actuació dels
poders públics sobre el territori. Aquest Títol
preliminar desenvolupa també les directrius per al
planejament urbanístic, tot regulant l'articulació
necessària amb la planificació hidrològica
quant a la preservació front als riscs d'inundació,
així com els criteris a aplicar en absència
de la referida planificació.
El desenvolupament de la regulació legal sobre l'administració
urbanística constitueix l'objecte del Títol
primer, en el qual es presta especial atenció a la
caracterització d'aquelles administracions i ens dependents
d'aquestes que poden exercir les funcions pròpies de
l'administració actuant.
El Títol segon està dedicat a la regulació
dels drets d'informació i participació dels
ciutadans en l'activitat urbanística, i en ell es despleguen
qüestions tan significatives com els efectes dels certificats
d'aprofitament urbanístic, la participació ciutadana
i la informació pública dels instruments urbanístics,
així com el règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels criteris de classificació
en les diferents categories de sòl és força
detallada en la Llei d'urbanisme, com no podia ser d'una altra
manera atesa la naturalesa d'aquesta matèria. Això
no impedeix que en el Títol tercer s'afronti el desenvolupament
reglamentari d'alguns aspectes relatius al règim jurídic
del sòl, necessari per a la correcta aplicació
de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic
del subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte
al qual es regulen els casos en què s'admet la seva
compatibilitat amb d'altres qualificacions. Es contempla,
també, la possible adquisició dels sistemes
mitjançant la seva vinculació a sectors de planejament
derivat o polígons d'actuació urbanística,
per raó de les necessitats de connexió d'aquests
àmbits a infraestructures o xarxes de servei, en aquells
casos en què no és procedent incloure-hi, a
tots els efectes, els referits sistemes degut a la classificació
que els correspon d'acord amb els criteris establerts en la
Llei d'urbanisme. .
S'efectua igualment en aquest Títol una sistematització
dels drets i deures de les persones propietàries en
les diferents categories de sòl, del tot convenient
atesa la importància de la matèria, i es procedeix
al desenvolupament de la remissió que fa la Llei d'urbanisme
per a la concreció dels supòsits en què
és d'aplicació el deure de cessió de
sòl amb aprofitament urbanístic en sòl
urbà no consolidat. Aquest desenvolupament se situa
sistemàticament en el Títol dedicat al règim
urbanístic del sòl, i té caràcter
preceptiu per a la concreció, per part del planejament
general, dels casos en que és d'aplicació el
referit deure de cessió, sens perjudici, òbviament,
de l'aplicabilitat directa d'aquests criteris en cas de planejament
no adaptat a la Llei d'urbanisme.
Pel que fa al sòl no urbanitzable, el Reglament desenvolupa
les característiques de les diferents modalitats d'usos
i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl,
amb l'experiència dels més de dos anys d'aplicació
de la regulació establerta al respecte en l'anterior
Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, al temps que s'introdueixen
algunes especificacions en els procediments d'autorització,
tot establint, a més, en el títol dedicat a
planejament urbanístic, uns llindars mínims
als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas
de les noves construccions pròpies d'activitats agrícoles
o ramaderes.
El Títol quart està dedicat al desenvolupament
de les determinacions, contingut i documentació dels
diferents instruments de planejament urbanístic, amb
l'objecte de completar i sistematitzar les previsions contingudes
en la Llei d'urbanisme. Així, s'estableixen en primer
lloc les precisions necessàries respecte a l'abast
de les determinacions establertes pels plans directors urbanístics,
especialment en allò relatiu a la seva articulació
amb el planejament general d'abast municipal. Tant per als
referits plans directors urbanístics com per als altres
instruments de planejament general es confirma la seva funció
programadora de les actuacions que s'han de produir sobre
el territori, sent significativa en aquest sentit la previsió
relativa a la possibilitat que s'estableixin condicions temporals
per al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable,
vinculades al grau d'execució d'anteriors planejaments
i a la dimensió de les actuacions amb relació
a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol quart també presta una atenció
específica al contingut de la documentació ambiental
que, per prescripció legal, han d'incorporar els instruments
de planejament, tot establint l'abast del seu contingut i
determinacions en congruència amb les característiques
de cadascun d'ells. .
El Reglament també introdueix les precisions necessàries
per facilitar la determinació, per part del planejament
general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge
protegit i assequible establertes per la Llei d'urbanisme.
Amb aquest objecte, el Reglament desenvolupa el contingut
de la memòria social, que ha de permetre avaluar les
necessitats socials d'accés a l'habitatge i justificar
les determinacions que el planejament general estableixi en
aquesta matèria. Correspon també a la memòria
social avaluar l'impacte de l'ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així
com respecte als col·lectius socials que requereixen
atenció específica. Pel què fa a la tramitació
dels plans urbanístics, es desenvolupen, entre altres
aspectes, el règim de suspensió de la tramitació
d'instruments urbanístics i d'atorgament de llicències,
els casos en què la introducció de canvis durant
la tramitació requereix un nou tràmit d'informació
pública, es concreta el procediment d'avaluació
ambiental d'aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses
i es distingeixen la revisió i la modificació
dels plans urbanístics, així com les particularitats
de les modificacions en determinats casos.
Aquest Títol s'ocupa, finalment, dels efectes de les
determinacions del planejament sobre les construccions i usos
existents, amb especial atenció a aquelles qüestions
d'aplicació més complexa, com les obres autoritzables
en les edificacions disconformes que no estiguin en situació
de fora d'ordenació, així com les determinacions
que correspon adoptar al planejament amb aquest objecte, regulant
també els supòsits d'usos fora d'ordenació
i les mesures a adoptar per al seu cessament.
El Títol cinquè es refereix a la gestió
urbanística, matèria en la que, tradicionalment,
ha estat més significativa la tasca de desenvolupament
reglamentari dels diversos textos legals en matèria
urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat
tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria
de reparcel·lació, en la que es parteix d'una
àmplia tradició reglamentària, que s'inicia
amb el seminal Reglament de Reparcel·lacions de 1966,
aprovat pel Decret 1006/1966, de 7 d'abril, en la que constitueix
una fita decisiva el Reglament de Gestió Urbanística,
aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i que en
el dret català disposa també d'una tradició
consolidada, representada per algunes previsions del Reglament
per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984,
de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament
urbanístic de Catalunya, aprovat pel Decret 146/1984,
de 10 d'abril, i el Reglament sobre mesures per facilitar
l'execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997,
de 25 de novembre, degudament articulat amb la legislació
aplicable en matèria hipotecària i, finalment,
per les previsions contingudes al Reglament parcial de la
Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre.
De tot aquest feix normatiu n'és deutor aquest Títol
cinquè, sens perjudici, òbviament, de la seva
adequació a les previsions del Text refós de
la Llei d'urbanisme i del necessari desenvolupament, també,
dels nous instruments configurats per la legislació
catalana vigent.
Es poden destacar, en aquest sentit, previsions com la regulació
detallada del dret de reallotjament i les condicions que garanteixin
el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits
en què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema
de reparcel·lació. En la regulació de
la reparcel·lació, que d'acord amb la Llei d'urbanisme
apareix configurada com l'eix central al voltant del qual
s'estructuren les diverses modalitats d'execució, tret
del sistema d'expropiació, es poden destacar, entre
d'altres aspectes, la concreció dels drets de les persones
propietàries en sòl urbà ja edificat,
que necessariament ha de tenir en compte les previsions de
la legislació aplicable sobre valoracions. S'estableixen
també les diferents formes en què es pot produir
la participació de les persones propietàries
en les diverses modalitats, i es regula com les indicades
persones poden comprometre la seva participació en
l'execució, així com l'aplicabilitat de l'expropiació
per als casos de manca de participació, expropiació
que, d'acord amb la Llei d'urbanisme, ha deixat de tenir caràcter
preceptiu, fins i tot en els casos de manca d'incorporació
a les juntes de compensació en la modalitat de compensació
bàsica. Es regula també, de forma específica,
la cessió de finques en pagament de les despeses d'urbanització.
En el desenvolupament de les diverses modalitats del sistema
de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions
establertes per a l'aplicació de la modalitat de compensació
per concertació, que pot permetre, per mitjà
de la concertació de la gestió urbanística
integrada, una major agilitat en els processos d'execució
urbanística duts a terme per les persones propietàries,
sense que aquesta major eficiència vagi en detriment
de les garanties de la resta de persones propietàries
de l'àmbit. La concessió de la gestió
urbanística integrada apareix, igualment, com un instrument
adequat per millorar l'eficàcia dels processos de gestió
urbanística en aquells casos en què aquesta
es dugui a terme per part de la iniciativa pública,
a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el Reglament conté una regulació
detallada de les entitats urbanístiques col·laboradores,
adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística,
i en la que s'introdueixen les previsions adequades per tal
d'agilitar el seu procés de constitució i inscripció
en el registre corresponent. Es confirma i facilita la possibilitat
de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen
les juntes de concertació com una nova figura d'entitat
urbanística en els supòsits de compensació
per concertació.
Finalment, dins del Títol cinquè es desenvolupen
els supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme,
respecte als quals es poden destacar les previsions sobre
gestió de l'expropiació per persones concessionàries
o el procediment a seguir per a l'alliberament d'expropiacions.
També es conté en aquest Títol la regulació
dels supòsits d'ocupació directa i de la situació
jurídica de les persones titulars de drets afectats
per aquests procediments.
El Títol sisè té per objecte desenvolupar
els instruments de la política de sòl i d'habitatge,
i en ell s'incorpora i adequa gran part de la regulació
ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d'urbanisme,
i es desenvolupa el règim del patrimoni municipal del
sòl i el destí dels béns i recursos econòmics
que l'integren.
La intervenció en l'edificació i l'ús
del sòl i del subsòl és l'objecte del
Títol setè i en ell es desenvolupen, entre d'altres
qüestions, la simultaneïtat de les obres d'urbanització
i edificació, les ordres d'execució i els procediments
de declaració de ruïna dels edificis.
Quant als procediments de protecció de la legalitat
urbanística, s'incorporen en el Títol vuitè,
degudament adequades, les previsions del Reglament parcial
tant en l'àmbit de la restauració de la legalitat
com en el sancionador, es regula el règim de mesures
provisionals i el procediment de restauració i es determina
també el règim d'intervenció de les administracions
competents, respecte al qual es poden destacar els casos,
referits al sòl no urbanitzable, en què l'exercici
de les potestats atribuïdes a la Generalitat en aquesta
matèria es pot produir directament, com a conseqüència
del règim específic de les actuacions en aquesta
categoria de sòl, sotmeses a un procediment autoritzatori
amb intervenció autonòmica i local.
Les disposicions addicionals estableixen els terminis per
a fer efectiva la consulta telemàtica dels instruments
de planejament, regulen l'emissió d'informes dels organismes
sectorials competents i preveuen la utilització de
la cartografia oficial a Catalunya en l'elaboració
dels plànols dels diferents instruments urbanístics.
També s'incorpora una disposició addicional
que estableix que la formulació d'un pla d'ordenació
urbanística municipal en el cas de municipis amb planejament
general no adaptat a la Llei d'urbanisme no es considera revisió
anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells
aspectes de necessària consideració com a conseqüència
de l'entrada en vigor del Reglament, entre els quals es poden
destacar l'aplicació de les directrius de protecció
front els riscos d'inundació en els casos de planejament
no adaptat o de manca d'instrument de planificació
hidràulica aprovat, el règim aplicable a les
edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que
no s'adeqüin al règim d'usos i construccions admesos
en aquesta classe de sòl, l'operativitat de les reserves
d'habitatge protegit i assequible en el marc de planejament
general no adaptat, la possibilitat d'introduir previsions
temporals en el procés de formulació i execució
del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres
aspectes relatius a l'avaluació ambiental de plans
urbanístics.
Per tot això, d'acord amb el dictamen de la Comissió
Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Política
Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,.
Decreto:..
Article únic.
S'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que consta a
l'annex d'aquest Decret.
Disposicions derogatòries.
Primera.
Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual
s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme. Així mateix queden derogats
tots els preceptes vigents continguts en el Decret 308/1982,
de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament
i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre,
sobre protecció de la legalitat urbanística;
en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el
Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei
3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament
urbanístic de Catalunya, i en el Decret 303/1997, de
25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures
per facilitar l'execució urbanística. .
Segona.
Queden derogades totes aquelles altres disposicions, d'igual
o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.
Disposicions finals.
Primera.
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament no són
aplicables a Catalunya les següents normes:.
a) El Reglamento de Edificación Forzosa y Registro
Municipal de Solares, aprovat pel Decret 635/1964, de 5 de
març.
b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado por
Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966,
de 7 d'abril.
c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación
de sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos
autónomos y las corporaciones locales.
d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat
pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.
e) El Reglamento de Disciplina Urbanística, aprovat
pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.
f) El Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat
pel Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost.
Segona.
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre
de 2006. Barcelona, 18 de juliol de 2006. Pasqual Maragall
i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
Annex.
Reglament de la Llei d'urbanisme..
TÍTOL
PRELIMINAR.
De l'objecte i dels principis generals.
Capítol I.
Disposicions generals.
Article 1. Objecte del reglament.
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament
del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel
Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que regula l'urbanisme
en el territori de Catalunya..
Article 2. Principis generals de l'actuació urbanística.
Els principis que informen i presideixen l'actuació
urbanística són els següents:.
a) El d'ordenació i ús del sòl i del
subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament
urbanístic sostenible.
b) El d'exercici de les facultats urbanístiques del
dret de propietat amb subjecció al principi de la funció
social d'aquest dret, dins dels límits imposats per
la legislació i el planejament urbanístics i
complint els deures fixats per aquests.
c) El d'inexistència de dret a exigir indemnització
per l'ordenació urbanística del sòl i
les construccions, excepte en els supòsits expressament
establerts per la legislació aplicable en matèria
de règim de sòl i valoracions i per la Llei
d'urbanisme.
d) El de participació de la comunitat en les plusvàlues
generades per l'actuació urbanística.
e) El de repartiment equitatiu, en el si de cadascun dels
àmbits d'actuació urbanística, dels beneficis
i les càrregues derivats del planejament urbanístic
entre totes les persones propietàries afectades, en
proporció a llurs aportacions.
f) El de publicitat i participació dels ciutadans i
ciutadanes en els procediments de planejament i gestió
urbanístics..
Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible.
L'exercici de les competències urbanístiques
i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix
pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible
definit a l'article 3 de la Llei d'urbanisme, el qual té
com a objectiu la utilització racional del territori,
a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents
i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats:.
a) La utilització del sòl atenent a la seva
naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta
la configuració de models d'ocupació del sòl
que:.
1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió
de la urbanització i les edificacions en el territori
mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat
amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació,
la rehabilitació i la recuperació de les trames
urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport
col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes
de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin
una gestió adequada del sòl no urbanitzable
i, particularment del sòl agrari, que reconegui les
seves funcions productives, territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació
de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés
a l'habitatge, la previsió i modernització de
les infraestructures, la millora dels equipaments existents
així com la previsió de nous equipaments de
manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i
espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament
del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica
i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les
innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació
de l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla
equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi
el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d'un habitatge
digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte d'afavorir
l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis
bàsics amb independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del medi ambient
i del patrimoni natural, mitjançant la preservació
de les funcions ecològiques del sòl, la millora
de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per
tal de preservar-ne els valors, la utilització racional
dels recursos naturals i el foment de l'eficiència
energètica mitjançant l'elecció dels
emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin
en consideració les condicions geogràfiques
i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic
i el millor manteniment de les edificacions. .
f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant
la conservació, recuperació i millora dels immobles
que l'integren, dels espais urbans rellevants, dels elements
i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges
de valor cultural i històric i de les formes tradicionals
d'ocupació humana del sòl..
Article 4. Principis de relació entre els instruments
urbanístics.
4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents
amb les determinacions del pla territorial general i dels
plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
4.2 De conformitat amb el principi de jerarquia normativa,
que informa i ordena les relacions entre els instruments de
planejament urbanístic:.
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal
i els programes d'actuació urbanística municipal
s'han d'adequar a les determinacions dels plans directors
urbanístics que són pròpies d'aquests,
d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
b) El planejament urbanístic derivat està supeditat
a les determinacions del planejament urbanístic general
que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què
estableix la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
4.3 Les ordenances municipals d'urbanització o d'edificació
aprovades d'acord amb la legislació de règim
local per a regular aspectes que no són objecte de
les normes dels plans urbanístics, no poden contradir-ne
ni alterar-ne les seves determinacions.
4.4 Els projectes d'urbanització i els instruments
de gestió urbanística no poden modificar les
determinacions del planejament urbanístic, sens perjudici
que, sense alterar aquestes determinacions, puguin efectuar,
si s'escau, les adaptacions tècniques de detall exigides
per les característiques del sòl i del subsòl
en l'execució material de les obres o en la concreció
de la delimitació i superfície de l'àmbit
d'actuació. Quan l'adaptació de detall suposi
alteració de les determinacions sobre ordenació
del sòl o de l'edificació de l'àmbit
afectat s'ha d'aprovar, prèviament o simultàniament,
la corresponent modificació del pla urbanístic..
Capítol II.
Directrius per al planejament urbanístic..
Article 5. Directriu de preservació front als riscs
naturals o tecnològics.
5.1 El planejament urbanístic i la seva execució
han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció
enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de
preservar de la urbanització i l'edificació
les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les
persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable,
siguin totalment incompatibles amb llur urbanització
o edificació, llevat que es prevegi l'execució
d' obres vinculades a la protecció i la prevenció
dels riscs. .
5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació
dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte
la informació geogràfica oficial de l'Institut
Geològic de Catalunya. .
5.3 L'ordenació de la implantació i la distribució
dels usos en el territori per part del planejament urbanístic
i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions
i mesures necessàries per garantir la seguretat i la
salut de les persones front als riscs que es puguin derivar
de les instal·lacions i activitats industrials i altres
activitats tecnològiques..
Article 6. Directriu de preservació front als riscs
d'inundació.
6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de planejament
que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la
zona inundable, que està constituïda per la llera
dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades
a la preservació del règim de corrents i de
les planes d'inundació per episodis extraordinaris,
s'ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric
i la zona inundable per episodis extraordinaris.
6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable
que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument
de planificació hidrològica corresponent delimita
d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de
10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics
i ambientals i respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys
inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic
i no hi pot admetre cap ús, llevat d'aquells previstos
a la legislació aplicable en matèria de domini
públic hidràulic.
6.3 La zona de sistema hídric és la part de
la zona inundable que l'instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda
per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte
els requeriments hidràulics i ambientals i respectant
la seva continuïtat. .
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic
no pot admetre cap nova edificació o construcció
ni cap ús o activitat que suposi una modificació
sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar
un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim
de corrents en cas d'avinguda.
Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els
següents:.
a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació
o edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles
ni cap tipus de tancament de les parcel·les.
b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius
a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap
mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües
residuals o potables.
d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació
i transport, sempre que permeti la preservació del
règim de corrents.
e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades,
degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi
el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat
a la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació
aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Els plans d'ordenació urbanística municipal,
quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència
de l'ordenació urbanística, poden incorporar
terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors
de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable
si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta
zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim
d'usos deixa de ser d'aplicació quan el planejament
urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració
hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries
per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització
compleixin les condicions de grau de risc d'inundació
adequades per a la implantació de l'ordenació
i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas,
l'execució d'aquestes obres, que no han de generar
problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector, ha
de constituir una càrrega d'urbanització dels
àmbits d'actuació urbanística en els
quals estiguin inclosos els terrenys.
6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és
la part de la zona inundable que l'instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita a partir de l'avinguda
de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona,
atenent a les condicions d'inundació indicades en la
delimitació establerta per la planificació hidrològica,
el planejament urbanístic:.
a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping,
ni cap tipus d'edificació en la part de la zona inundable
per episodis extraordinaris en què es produeixi la
condició d'inundació greu. .
b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping,
ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les
destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part
de la zona inundable per episodis extraordinaris en què
es produeixi la condició d'inundació moderada.
c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles
en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris
en què es produeixi la condició d'inundació
lleu.
En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim
d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament
urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració
hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries
per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització
compleixin les condicions de grau de risc d'inundació
adequades per a la implantació de l'ordenació
i usos establerts per l'indicat planejament. En qualsevol
cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una
càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació
urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.
6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles
per part del planejament urbanístic que estableixen
els apartats 2, 3 i 4 no s'apliquen al sòl urbà,
ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que siguin
objecte de protecció pel seu valor històric,
artístic, arquitectònic o industrial. El planejament
urbanístic general, d'acord amb el que determini l'administració
hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries
per a l'adopció de les mesures de protecció
front als riscos d'inundació en els referits àmbits,
així com la programació i execució de
les obres corresponents. El planejament urbanístic
general pot condicionar les actuacions de transformació
dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a
l'execució, a càrrec de l'actuació, de
les infraestructures necessàries que adeqüin el
risc d'inundació a l'ordenació urbanística.
6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar
al règim de fora d'ordenació les edificacions
i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona
fluvial que no s'ajustin al que estableix l'apartat 2, sempre
que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos
en l'apartat 5, així com les activitats de càmping
preexistents que no s'ajustin al què estableixen els
apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest
darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin
d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació
si s'executen, a càrrec de la persona interessada i
prèvia obtenció de les autoritzacions de les
administracions urbanística i hidràulica procedents,
les obres necessàries per complir les condicions de
grau de risc d'inundació que estableixen els apartats
3 i 4. 6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments
i altres elements que poden comportar riscos d'inundació,
l'ordenació que estableix el planejament urbanístic
ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els criteris
previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb
les especificitats que determini l'administració hidràulica..
Article 7. Directriu de preservació dels terrenys
amb pendent elevada.
7.1 D'acord amb la directriu de planejament continguda en
l'article 9.4 de la Llei d'urbanisme, el planejament urbanístic
general:.
a) No pot alterar la classificació com a sòl
no urbanitzable d'aquells terrenys que tinguin un pendent
superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat
absoluta de creixement dels nuclis existents.
A aquests efectes, els plans d'ordenació urbanística
municipal que prevegin la incorporació al procés
de transformació urbanística de terrenys amb
pendent superior al 20%, han d'acreditar que el creixement
dels nuclis existents no és possible en altres terrenys,
bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys
amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè
els existents han de ser classificats com a sòl no
urbanitzable, d'acord amb els criteris legals establerts en
l'article 32 de la Llei d'urbanisme.
b) No obstant el què estableix el primer paràgraf
de l'apartat 1.a, per raons de racionalitat i coherència
de l'ordenació, els plans d'ordenació urbanística
municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al
20% a sectors de planejament derivat, sempre que s'estableixi
que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d'edificació
ni d'altres actuacions que alterin la morfologia del relleu.
En tot cas aquests terrenys no són computables als
efectes del compliment dels estàndards legals mínims
d'espais lliures públics i equipaments comunitaris.
.
c) En tot cas, s'aplica el què estableix l'article
26 de la Llei d'urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen
les condicions de sòl urbà.
7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior
al 20% s'ha de dur a terme d'acord amb la cartografia oficial
de l'Institut Cartogràfic de Catalunya..
TÍTOL
PRIMER.
De l'administració urbanística..
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 8. Administracions amb competències urbanístiques.
Les competències en matèria urbanística
corresponen a l'Administració de la Generalitat i als
municipis i les comarques, d'acord amb el què estableix
la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències
que les lleis puguin atribuir en aquesta matèria a
altres ens locals..
Article 9. Òrgans urbanístics de la Generalitat.
9.1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat,
enquadrats en el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques, d'acord amb el què estableix
l'article 16.2 de la Llei d'urbanisme:.
a) El conseller o consellera titular del Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
e) La Direcció General d'Urbanisme.
9.2 La composició de la Comissió d'urbanisme
de Catalunya i de les comissions territorials d'urbanisme
és objecte de desplegament mitjançant una norma
reglamentària específica aprovada per Decret
del Govern..
Article 10. Gerències urbanístiques locals.
10.1 Les entitats locals poden exercir les competències
urbanístiques que els corresponen mitjançant
llurs òrgans de govern ordinaris o constituir gerències
amb aquest objecte.
10.2 El règim de gerència urbanística
pot comportar una diferenciació orgànica o funcional,
o ambdues, respecte de l'organització i funcions generals
pròpies de l'entitat local. La gerència urbanística
pot consistir en un òrgan de caràcter individual
o col·legiat, o en una entitat pública de gestió
directa que, en aquest darrer cas, tindrà la condició
d'entitat urbanística especial.
10.3 Les entitats locals poden atribuir a les gerències
urbanístiques l'exercici de totes aquelles competències
o funcions en matèria urbanística que no tinguin
caràcter intransferible d'acord amb el què estableixi
la legislació de règim local.
10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida
o temporal, de conformitat amb el què estableixi l'acord
de constitució.
10.5 En tot allò no previst en aquest reglament, la
creació de gerències urbanístiques es
regeix per la legislació de règim local. ..
Article 11.Societats urbanístiques.
11.1 Les administracions públiques, llurs entitats
dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir,
de forma individual o conjunta, societats mercantils o bé
participar en societats ja constituïdes, que tinguin
per objecte la realització d'activitats en matèria
urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
11.2 Les societats de capital íntegrament públic
poden tenir la condició d'entitats urbanístiques
especials si ho determinen llurs estatuts..
Capítol II.
Entitats urbanístiques especials i condició
d'administració actuant..
Article 12. Entitats urbanístiques especials.
12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques
especials l'Institut Català del Sòl, que és
una entitat urbanística especial de la Generalitat
i, si ho determinen llurs estatuts:.
a) Els consorcis.
b) Les mancomunitats.
c) Les entitats públiques empresarials i els organismes
autònoms.
d) Les societats de capital íntegrament públic.
12.2 La constitució i funcionament de les entitats
urbanístiques especials es regeix, en tot allò
no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable
a les administracions públiques que les constitueixen.
12.3 Les entitats urbanístiques especials poden tenir
per finalitat realitzar qualsevol activitat de caràcter
urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter
intransferible, d'acord amb el què estableixi la legislació
aplicable en cada cas..
Article 13. Condició d'administració actuant.
13.1 La condició d'administració actuant correspon:
.
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències
urbanístiques en matèria de planejament i de
gestió.
b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina
el planejament urbanístic, si es determina en la declaració
de sector d'urbanització prioritària, o bé
si es fa constar en la declaració d'incompliment de
programes específics a què fa referència
l'article 152.2 de la Llei d'urbanisme.
c) A les altres entitats urbanístiques especials constituïdes
o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord exprés
de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual
es pot referir a una actuació urbanística concreta
o pot tenir caràcter general. Aquest acord s'ha de
publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
13.2 Les entitats urbanístiques especials, si operen
com a administració actuant, poden:.
a) Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
b) Formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments
de gestió corresponents, incloent l'aprovació
de les bases en la modalitat de compensació per concertació
del sistema de reparcel·lació i l'aprovació
de la concessió de la gestió urbanística
integrada, en la modalitat de cooperació del sistema
de reparcel·lació.
c) Ésser receptores del sòl amb aprofitament
de cessió obligatòria i gratuïta.
13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística,
si ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir
les competències municipals de tramitació i
aprovació dels plans urbanístics que es determinin
en l'acord municipal pel qual se'ls reconeix la condició
d'administració actuant.
13.4 La condició d'administració actuant, acordada
per l'ajuntament, de les societats de capital íntegrament
públic que siguin entitats urbanístiques especials,
no obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió
de la titularitat de la competència ni dels elements
substantius del seu exercici i és responsabilitat de
l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o
les resolucions de caràcter jurídicoadministratiu
que donin suport a l'activitat material i tècnica objecte
de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta
amb aprofitament urbanístic que s'integra al patrimoni
de les entitats urbanístiques especials que operen
com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al
què estableixen els articles 153 al 163 de la Llei
d'urbanisme.
De conformitat amb els referits preceptes, en el cas d'entitats
urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament
d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i dels
rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació
s'ha d'ajustar al que estableix l'article 224 d'aquest Reglament,
tant si els gestiona l'entitat urbanística especial
com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens
públics que la integren.
13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin
les entitats urbanístiques especials, es regeixen pel
dret administratiu..
Capítol III.
Auditories urbanístiques..
Article 14. Auditories urbanístiques.
14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit
de l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories
urbanístiques. L'auditoria urbanística té
per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió
urbanística de les administracions esmentades i comporta
l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment
per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i materials,
tenint en compte l'estratègia urbanística en
matèria de gestió definida al programa d'actuació
urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o bé
al pla d'ordenació urbanística municipal.
L'auditoria urbanística constata el grau de compliment
del planejament general vigent, així com l'existència
de dèficits i pot proposar les mesures correctores
adients o recomanacions de tota mena relacionades amb els
sistemes d'execució i les seves modalitats diverses,
amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també
amb les prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia
de gestió urbanística. .
14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la
persona auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant
l'anunci oportú en el butlletí que correspongui
i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit
territorial del qual es tracti, amb indicació de les
dependències, l'horari en què pot ser consultat
i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans telemàtics..
TÍTOL
SEGON.
Dels drets d'informació i participació ciutadanes
en l'activitat urbanística..
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 15. Informació i participació ciutadanes.
15.1 Les administracions públiques han de garantir
l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació
urbanística i, en particular, a la informació
relativa a les determinacions dels instruments de planejament
i de gestió urbanístics.
15.2 Les administracions públiques han de fomentar
la participació social en l'activitat urbanística
i, en especial, en l'elaboració i tramitació
dels instruments de planejament urbanístic.
15.3 La participació de la iniciativa privada en matèria
de planejament i gestió urbanístics es produeix
en els termes i condicions previstos en la Llei d'urbanisme
i en aquest Reglament..
Capítol II.
Drets d'informació dels ciutadans o ciutadanes..
Article 16. Informació urbanística.
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per informació
urbanística tota la documentació de què
disposin les administracions públiques, en qualsevol
forma d'expressió i en qualsevol suport material, referida
als instruments de planejament i gestió urbanístics
i, en general, al règim urbanístic del sòl
i a les activitats i limitacions que puguin afectar-lo..
Article 17. Publicitat dels instruments urbanístics.
17.1 Els instruments de planejament i de gestió urbanístics
vigents són públics i qualsevol persona pot
consultar-los en tot moment, informar-se de llur contingut
i sol·licitar l'obtenció de còpies a
l'Ajuntament corresponent o al Registre de planejament urbanístic
de Catalunya.
17.2 Als efectes del què estableix l'apartat anterior,
els ajuntaments:.
a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat
de cada un dels instruments de planejament i gestió
urbanístics vigents a disposició del públic
durant l'horari d'oficina.
b) Han de facilitar còpies dels instruments de planejament
i gestió urbanístics vigents a qui les sol·liciti.
c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries
per a garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació
que pugui formular qualsevol persona, per escrit o per mitjà
de consulta verbal, sobre les determinacions dels instruments
de planejament i gestió urbanístics vigents.
d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments
de planejament i gestió urbanístics per mitjans
telemàtics.
17.3 Els ajuntaments dels municipis de més de deu mil
habitants han de garantir la consulta per mitjans telemàtics,
com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques
i dels plànols d'ordenació dels instruments
de planejament municipal, general i derivat, vigents en llur
àmbit territorial.
17.4 Les administracions públiques d'àmbit territorial
superior al municipal han de prestar assistència als
municipis que no tinguin els mitjans necessaris per a prestar
els serveis assenyalats en els apartats 2 i 3. 17.5 Les administracions
públiques poden establir altres mitjans de difusió
dels instruments de planejament i gestió urbanístics
que contribueixin a llur publicitat.
17.6 La publicació a efectes de l'executivitat dels
instruments de planejament urbanístic es regeix pel
què estableix l'article 100.1 de la Llei d'urbanisme.
La presentació de la documentació necessària
ha de complir els requeriments tècnics que estableix
el Departament de Política Territorial i Obres Públiques..
Article 18. Registre de planejament urbanístic de
Catalunya.
18.1 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya
té per objecte garantir la publicitat dels instruments
de planejament urbanístic en vigor i ha de permetre
la consulta pública d'aquests instruments tant de forma
presencial, com per mitjans telemàtics.
18.2 El Registre depèn del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques i correspon a les comissions
territorials d'urbanisme la recopilació, dipòsit
i tractament dels documents que l'integren relatius a llur
àmbit territorial, i facilitar la consulta de forma
presencial d'aquests documents.
18.3 S'ha d'incorporar al Registre un exemplar complet de
tots els instruments de planejament urbanístic vigents
en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics
derivats aprovats definitivament pels ajuntaments.
18.4 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya
ha de garantir l'accés telemàtic, com a mínim,
a la memòria, a les normes urbanístiques i als
plànols d'ordenació que integren els instruments
de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació
que s'ha de lliurar als òrgans de la Generalitat per
a l'aprovació definitiva dels instruments de planejament
urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient
complet en format paper, com a mínim el text de la
memòria i les normes urbanístiques i els plànols
d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb
els requeriments tècnics que el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques estableix. .
18.5 També a aquests efectes, en el cas de plans derivats
aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació
que s'ha de lliurar a les comissions territorials d'urbanisme
en compliment de l'article 86 de la Llei d'urbanisme, ha d'incorporar,
a més de l'instrument de planejament complet en format
paper, com a mínim el text de la memòria i les
normes urbanístiques i els plànols d'ordenació
en suport informàtic, d'acord amb els requeriments
tècnics que el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques estableix. .
18.6 Qualsevol persona pot consultar els documents continguts
en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya
i sol·licitar l'obtenció de còpies..
Article 19. Drets d'informació respecte als procediments
urbanístics.
19.1 D'acord amb el reconeixement de l'acció pública
en matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de
la Llei d'urbanisme, es considera persona interessada en un
procediment urbanístic, a més de qui el promogui
o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució
que s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell.
19.2 En els procediments de tramitació dels instruments
de planejament i gestió, tothom té dret a consultar
els instruments sotmesos a informació pública
i els instruments que hagin estat objecte d'aprovació
provisional, i tenen dret a obtenir-ne còpies. .
19.3 En la resta de procediments en matèria urbanística,
les persones interessades tenen dret a conèixer l'estat
de tramitació i a obtenir còpies dels documents
que integren l'expedient d'acord amb el què estableix
la legislació en matèria de procediment administratiu.
19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a accedir als arxius,
registres i expedients administratius corresponents a procediments
urbanístics finalitzats en els termes i condicions
que regula la legislació en matèria de procediment
administratiu..
Article 20. Certificats d'aprofitament urbanístic.
20.1 Les persones interessades poden demanar l'emissió
de certificats d'aprofitament urbanístic d'una o d'unes
finques concretes a l'ajuntament competent, que ha de notificar
el certificat pertinent, subscrit pel secretari o secretària
de l'ajuntament, en el termini d'un mes des de la presentació
de la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.
En cas de finques no contigües, s'ha de sol·licitar
i emetre un certificat per a cada una d'elles. .
20.2 El certificat d'aprofitament urbanístic a què
es refereix l'apartat anterior ha d'expressar quin és
el règim urbanístic aplicable a la finca o finques
en el moment de la seva sol·licitud, tot indicant:.
a) Els instruments de planejament i gestió urbanístics
aplicables, així com si algun d'ells està en
tramitació o subjecte a procediments de revisió
o modificació i, en aquest cas, si s'ha acordat la
suspensió de tramitacions i d'atorgament de llicències
que regula l'article 71 de la Llei d'urbanisme.
b) La classificació i la qualificació del sòl,
amb indicació dels paràmetres aplicables respecte
a l'ús del sòl, les condicions d'edificació
i l'aprofitament del subsòl.
c) Si s'escau, el sector de planejament o el polígon
d'actuació urbanística en què està
inclosa la finca.
d) Les altres determinacions urbanístiques significatives
que condicionin l'aprofitament i l'ús del terreny.
20.3 El certificat d'aprofitament urbanístic a què
es refereixen els apartats anteriors, en el cas que la finca
sigui edificable i susceptible d'obtenir llicència
urbanística directament i immediatament, té
una vigència de sis mesos, a comptar des de la notificació
a les persones interessades. Sens perjudici de les prescripcions
de la legislació sectorial, és preceptiu d'atorgar
les llicències que siguin sol·licitades en la
forma establerta per la legislació de règim
local dins aquest termini de vigència i que no tinguin
defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les
normes vigents en el moment de la sol·licitud del certificat.
En aquest supòsit, la sol·licitud de la llicència
no es veu afectada per la suspensió potestativa del
procediment d'atorgament de llicències regulada per
l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord
de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat
a la sol·licitud del certificat.
20.4 La manca de notificació del certificat d'aprofitament
urbanístic, transcorregut el termini d'un mes des de
la seva sol·licitud, té els mateixos efectes
previstos en l'apartat 3, en el sentit que les llicències
urbanístiques que se sol·licitin durant el termini
de sis mesos a comptar des de la finalització del referit
termini d'un mes establert en l'apartat 1, s'han d'atorgar
si el projecte s'ajusta a les normes vigents en el moment
de la sol·licitud del certificat, i en el sentit que
la sol·licitud de llicències no es veu afectada
per la suspensió potestativa regulada per l'article
71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió
s'hagués adoptat amb anterioritat a la sol·licitud
del certificat..
Capítol III.
Dret a la participació ciutadana..
Article 21. Foment de la participació ciutadana en
els processos de planejament i gestió urbanístics.
Les administracions urbanístiques han de fomentar la
participació dels ciutadans i de les ciutadanes en
la tramitació dels instruments de planejament i gestió
urbanístics i, en tot cas, han de sotmetre aquests
instruments als tràmits d'informació pública
previstos en la Llei d'urbanisme i en aquest Reglament..
Article 22. Programes de participació ciutadana en
el procés de planejament.
22.1 Per facilitar la participació en el procés
de formulació dels instruments de planejament urbanístic,
l'administració competent pot aprovar el corresponent
programa de participació ciutadana, d'acord amb el
que estableix l'article 105 d'aquest Reglament.
22.2 El programa de participació ciutadana expressa
les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant
la divulgació i la comprensió dels objectius
i del contingut dels treballs de planejament, com la formulació
d'al·legacions, suggeriments o propostes alternatives
en el marc del tràmit d'informació pública,
i pot referir-se a les fases i continguts següents:.
a) Contingut en relació amb la fase prèvia al
període d'informació pública:.
1r. Accions d'informació i comunicació, que
difonguin l'acord d'iniciar el planejament i facilitin les
dades necessàries per donar coneixement suficient del
seu abast i característiques. Aquestes accions poden
comprendre la publicació i exposició al públic
d'un avanç de l'instrument de planejament i la realització
d'actes informatius, conferències, presentació
d'estudis previs i altres instruments similars.
2n. Canals de participació, on es defineixin els diferents
instruments que es posaran a disposició de la ciutadania
i les institucions per recollir les seves opinions, així
com per facilitar el debat i la presentació de propostes.
Es poden incloure enquestes, entrevistes, debats en grup,
tallers de propostes i similars. En tot cas, els canals previstos
han de buscar la intervenció dels sectors de població
significatius en el territori i no limitar-se a una crida
genèrica a la participació. Aquestes actuacions
poden ser complementades amb mitjans telemàtics.
3r. Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions
realitzades i la presentació de l'informe de resultats
d'aquest procés.
b) Contingut en relació amb el període d'informació
pública:.
1r. Mecanismes d'informació sobre l'ordenació
proposada per l'instrument aprovat inicialment.
2n. Mecanismes d'informació per donar a conèixer
l'obertura d'aquest període i el sistema de recollida
d'al·legacions i propostes de manera que faciliti la
seva presentació, habilitant els mitjans i els espais
adients d'acord amb les característiques del territori.
c) Contingut en relació amb la fase posterior al període
d'informació pública:.
1r. Realització d'un informe de valoració de
les propostes i iniciatives presentades en totes les fases
del procediment d'elaboració.
2n. Mecanismes de publicitat del contingut de l'informe de
valoració.
22.3 L'acord d'aprovació del programa de participació
ciutadana es publica per edicte al diari o Butlletí
Oficial que correspongui i el seu contingut pot ser objecte
de consulta pública a les dependències i en
l'horari que l'edicte assenyali, sens perjudici de l'adopció
de qualsevol altra mesura de divulgació o publicitat.
..
Article 23. Convocatòria d'informació pública
en els procediments urbanístics.
23.1 La informació pública en la tramitació
de procediments de planejament i de gestió urbanístics
s'ha de convocar mitjançant edictes d'acord amb les
següents regles:.
a) Quan es tracti de la tramitació de plans directors
urbanístics, plans d'ordenació urbanística
municipal o plurimunicipal, programes d'actuació urbanística
municipal o comarcal, revisió-adaptació de figures
de planejament general a la Llei d'urbanisme, normes de planejament
i plans parcials de delimitació, així com quan
es tracti de la revisió dels plans i normes esmentats,
els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí
Oficial que correspongui i a dos dels diaris de premsa periòdica
de més divulgació en l'àmbit municipal
o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en tramitació.
b) Quan es tracti de la tramitació de modificacions
puntuals de les figures de planejament objecte de l'apartat
anterior així com de tramitar plans urbanístics
derivats, instruments de gestió urbanística
i de procediments per a l'aprovació de projectes en
sòl no urbanitzable, els edictes s'han de publicar
al diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui
i a un dels diaris de premsa periòdica de més
divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal
al qual es refereixi el projecte en tramitació.
c) Quan es tracti de la tramitació de procediments
per a l'autorització d'usos i obres de caràcter
provisional, n'hi ha prou amb la publicació de l'edicte
al diari oficial o Butlletí Oficial corresponent.
23.2 A més del què estableix l'apartat anterior,
l'Administració de la Generalitat i els ajuntaments
de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer
per mitjans telemàtics la convocatòria d'informació
pública en els procediments de planejament i gestió
urbanístics que tramitin i, en el cas d'instruments
de planejament, també han de garantir la consulta del
projecte per aquests mitjans.
23.3 Els edictes han d'indicar:.
a) L'instrument o expedient sotmès a informació
pública.
b) El termini d'exposició al públic del projecte
o de l'instrument de què es tracti.
c) L'adreça i l'horari de l'oficina o dependència
en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
d) Si s'escau, el mitjà telemàtic on pot consultar-se
l'instrument o expedient.
23.4 El termini d'informació pública es computa
des de la darrera publicació obligatòria, d'entre
les regulades en l'apartat 1; quan a més a més,
es practiqui la notificació individualitzada, el còmput,
per a cadascuna de les persones interessades, es fa des de
la notificació llevat del cas en què la darrera
publicació obligatòria sigui posterior.
23.5 Durant el període d'informació pública
totes les persones, físiques o jurídiques, poden:.
a) Consultar la documentació, escrita i gràfica,
que integra l'instrument o expedient i obtenir-ne còpia.
A aquests efectes les administracions competents estan obligades
a garantir, des de l'inici del període d'informació
pública, la consulta i l'obtenció de còpies
de la documentació.
b) Presentar al·legacions o suggeriments, així
com els informes o documents que considerin oportú
aportar en relació amb l'instrument o expedient sotmès
a informació pública..
Article 24. Consells assessors urbanístics.
24.1 Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb l'article
8.2 de la Llei d'urbanisme, consells assessors urbanístics,
amb les facultats informatives i deliberatives que en cada
cas els reconeguin, com poden ser:.
a) Proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa
de participació ciutadana i fer el seguiment de la
seva posada en pràctica.
b) Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació.
c) Considerar les propostes del planejament per garantir els
objectius del desenvolupament urbanístic sostenible.
d) Opinar sobre les al·legacions presentades.
e) Estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions
a emprendre per fomentar la participació ciutadana
en la tramitació de les figures de planejament derivat
i d'instruments de gestió quan considerin que la seva
transcendència ho justifiqui.
24.2 Aquests consells estaran integrats pels membres que designin
els ajuntaments, com ara representants d'altres administracions
públiques, corporacions, associacions i altres institucions
de la societat civil, així com experts en urbanisme,
habitatge, medi ambient i altres matèries relacionades
amb l'urbanisme..
Capítol IV.
Convenis urbanístics.
Article 25. Disposicions generals.
25.1 Els convenis urbanístics tenen naturalesa jurídicoadministrativa
i les qüestions relatives a llur compliment, interpretació,
efectes i extinció són competència de
l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
25.2 L'aprovació, formalització i execució
dels convenis urbanístics se subjecta a la normativa
reguladora de les entitats públiques que els subscriguin.
25.3 Els convenis urbanístics es perfeccionen i obliguen
exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des
de llur aprovació per l'òrgan competent de l'administració
o entitat pública que els subscriu..
Article 26. Publicitat dels convenis urbanístics.
26.1 L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics
ha de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent
dins del mes següent a llur aprovació.
26.2 Les entitats públiques que subscriguin convenis
urbanístics han de garantir llur consulta pública
i han de facilitar-ne còpies a qui les sol·liciti.
26.3 Els convenis urbanístics que es refereixin a instruments
de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació,
modificació o revisió, han de formar part de
la documentació que integra la respectiva figura de
planejament o gestió des de l'inici del procediment
corresponent o des de la seva formalització, si aquesta
es produeix un cop iniciat el procediment. En el cas que la
formalització del conveni tingui lloc després
de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament
o gestió, el conveni s'ha de sotmetre a informació
pública, bé sigui conjuntament amb l'instrument
de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 d'aquest
Reglament procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació
pública, bé sigui amb un tràmit específic
d'informació pública per un termini d'un mes,
i s'ha d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió
que sigui objecte del següent acord d'aprovació
que correspongui. ..
TÍTOL
TERCER.
Del règim urbanístic del sòl.
Capítol I.
Disposicions generals..
Article 27. Principis generals del règim urbanístic
del sòl.
27.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres
béns immobles tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar
d'ells dintre dels límits i amb compliment dels deures
establerts en la legislació i el planejament urbanístics
i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el
contingut urbanístic del dret de propietat i defineixen
la seva funció social.
27.2 L'ordenació urbanística de l'ús
dels terrenys i de les construccions, en tant que delimita
el contingut urbanístic de la propietat del sòl
d'acord amb la seva funció social, no confereix a les
persones propietàries el dret a exigir indemnització,
excepte en els supòsits expressament establerts per
la Llei d'urbanisme i per la legislació aplicable en
matèria de règim de sòl i de valoracions.
27.3 En cas de transmissió de finques per qualsevol
causa o títol, la nova persona titular se subroga en
els drets i deures urbanístics dels propietaris o propietàries
anteriors, i també en els compromisos que aquests haguessin
acordat amb l'administració urbanística si han
estat objecte d'inscripció en el Registre de la propietat
o bé de publicitat per raó de l'aprovació
d'un conveni o per formar part d'un instrument de planejament
o gestió urbanística. ..
Article 28. Determinació del caràcter anticipat
de les modificacions del planejament a efectes indemnitzatoris.
En defecte de previsió expressa de terminis d'execució
per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions
i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut
3 anys des de l'aprovació definitiva del pla urbanístic
derivat, quan sigui preceptiu, o des que s'hagi establert
la corresponent ordenació detallada. ..
Article 29. Deures d'ús, de conservació i de
rehabilitació.
29.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres
béns immobles estan obligats a destinar-los als usos
previstos per l'ordenació urbanística.
29.2 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions,
instal·lacions i altres béns immobles estan
obligats a complir els deures de conservació i de rehabilitació
establerts per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, per
la legislació sectorial aplicable i per les ordenances
locals. Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que
determina la Llei d'urbanisme:.
a) El manteniment o la reposició de les condicions
de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns
immobles.
b) La conservació i la rehabilitació de les
condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de
les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions,
d'acord amb llur destí.
c) Aquells deures de conservació i rehabilitació
que determini la legislació sectorial o que estableixin
les normes de protecció del patrimoni cultural dels
plans urbanístics.
d) El compliment de les normes sobre rehabilitació
urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística
municipal o pel programa d'actuació urbanística
municipal per a àmbits determinats..
Article 30. Règim urbanístic del sòl
.
30.1 El règim urbanístic del sòl es determina
per la classificació, la qualificació en zones
o sistemes i, en el seu cas, per la inclusió en un
sector de planejament urbanístic derivat o, en sòl
urbà, també per la inclusió en un polígon
d'actuació urbanística.
30.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal,
d'acord amb els criteris establerts als articles 26 a 33 de
la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori
corresponent en totes o algunes de les classes de sòl
següents:.
a) Sòl urbà, en les categories de consolidat
o no consolidat.
b) Sòl urbanitzable, en les categories de delimitat
o no delimitat.
c) Sòl no urbanitzable..
Article 31. Sòl urbà consolidat i no consolidat.
31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat
els terrenys que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Són terrenys que tenen la condició de solar.
b) Són terrenys als quals només manca, per a
assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions
o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització
en els termes assenyalats per l'article 29.a) de la Llei d'urbanisme,
tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat
en un polígon d'actuació urbanística
o en un sector subjecte a un pla de millora urbana com si
no hi han estat inclosos.
31.2 Tenen la condició de sòl urbà no
consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclou en aquesta categoria perquè:.
a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors
subjectes a un pla de millora urbana o en polígons
d'actuació urbanística que tenen per objecte
completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma
interior, de remodelació urbana, de transformació
d'usos, de reurbanització, o qualsevol altra actuació
no inclosa en l'apartat 1.b) d'aquest article.
b) Es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni
en polígons d'actuació urbanística, que
estan destinats en part a vialitat objecte de cessió
obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió
és necessària per a que la resta del sòl
adquireixi la condició de solar i es pugui construir
d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic
general.
31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no
consolidat en els casos que preveu l'article 31.2 de la Llei
d'urbanisme..
Article 32. Règim urbanístic del subsòl.
32.1 L'aprofitament urbanístic del subsòl és
el què determina, si s'escau, el planejament urbanístic
i està subordinat, en tot cas, a les exigències
de la implantació d'instal·lacions i infraestructures
vinculades a la prestació de serveis públics
o d'interès públic, tals com telecomunicacions,
subministraments, transport i altres anàlegs. .
32.2.L'adquisició i la materialització de l'aprofitament
urbanístic que el planejament atribueixi al subsòl
estan també subordinades a les limitacions que es derivin
de la legislació sectorial respecte a la preservació
front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques
d'interès declarat, dels aqüífers classificats
i del patrimoni geològic protegit d'acord amb la legislació
sectorial aplicable. .
32.3 Els límits a l'aprofitament urbanístic
del subsòl establerts en els apartats 1 i 2 anteriors
delimiten el contingut urbanístic de la propietat del
subsòl i no confereixen a les persones propietàries
el dret a exigir indemnització en el cas que comportin
una reducció de l'aprofitament urbanístic del
subsòl previst en el planejament urbanístic.
32.4 En sòl urbà, quan de les exigències
derivades de la prestació de serveis públics
o d'interès públic en el subsòl se'n
derivi una incompatibilitat total o parcial amb l'ús
del sòl o del vol de l'immoble privat servent d'acord
amb l'aprofitament urbanístic atribuït, s'ha de
procedir a l'expropiació de l'aprofitament afectat,
llevat que s'inclogui l'immoble en un àmbit d'actuació
urbanística que garanteixi la distribució equitativa
de beneficis i càrregues, cas en el qual es pot aplicar,
si s'escau, el procediment d'ocupació directa previst
a l'article 150 de la Llei d'urbanisme. L'expropiació
s'ha d'estendre a la totalitat del terreny si, com a conseqüència
de l'afectació, no és possible la materialització,
ni tan sols parcial, de l'aprofitament urbanístic atribuït.
32.5 En el cas a què es refereix l'apartat anterior,
l'expropiació l'ha de dur a terme l'administració
competent per raó del servei a implantar, i correspon
a la persona titular del servei que doni lloc a l'afectació
la condició de persona beneficiària de l'expropiació..
Capítol II.
Sistemes urbanístics..
Article 33. Disposicions generals.
33.1 L'ordenació urbanística dels terrenys que
formin part del domini públic d'acord amb la delimitació
o atermenament efectuats en aplicació de la legislació
sectorial, ha d'atribuir a aquests terrenys la qualificació
de sistema urbanístic i el destí que sigui conforme
amb la legislació sectorial aplicable.
33.2 Integren el sistema urbanístic d'equipaments comunitaris
els equipaments de titularitat pública que preveu el
planejament urbanístic en compliment dels estàndards
que exigeixen els articles 65 i 94 de la Llei d'urbanisme
i de les reserves determinades pel planejament general d'acord
amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 de l'article 68 d'aquest
Reglament. També integren aquest sistema la resta d'equipaments
que preveu el planejament, siguin de titularitat pública
o privada. En tot cas, correspon al planejament urbanístic
determinar els sòls on es poden implantar equipaments
d'una o altra titularitat.
33.3 Els serveis tècnics, que formen part del sistema
urbanístic d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article
34.5 de la Llei d'urbanisme, comprenen, entre d'altres, els
parcs de maquinària, les infraestructures hidràuliques
i les instal·lacions de gestió de residus, d'abastament
i subministrament d'aigua, de sanejament, de producció
i distribució d'energia, i de telecomunicacions. El
planejament urbanístic pot preveure que el sòl
destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat
pública o privada, i pot establir l'obligació
de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació
de serveis tècnics.
33.4 El sistema d'habitatges dotacionals públics és
un sistema urbanístic diferenciat del sistema d'equipaments
comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública
del sòl, la qual s'obté mitjançant cessió
obligatòria i gratuïta o expropiació, d'acord
amb l'article 34.7 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, mitjançant
les formes previstes per la legislació sectorial d'habitatge.
..
Article 34. Supòsits de compatibilitat entre sistemes
i altres qualificacions.
34.1 El planejament urbanístic pot preveure que el
subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat
pública es destini a usos diferents dels atribuïts
al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat
del sistema.
34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos
en polígons d'actuació urbanística o
en sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament
urbanístic pot establir que el subsòl del sòl
que destini a sistemes de titularitat pública sigui
susceptible d'aprofitament de titularitat privada, destinat
a l'ús d'aparcament, de magatzem, a usos propis dels
equipaments o a d'altres usos admesos pel planejament en el
subsòl, quan sigui necessari per garantir l'equilibri
de beneficis i càrregues derivat de la cessió
gratuïta del sòl destinat a nous sistemes de titularitat
pública. .
34.3 En sòl urbà el planejament urbanístic
pot qualificar com a sistema de titularitat pública
part de les edificacions existents, de les edificacions de
nova construcció, o del vol o del subsòl dels
immobles, per raó de la necessitat d'implantació
d'equipaments comunitaris, així com per facilitar l'accessibilitat
dels vianants als sistemes viari i d'espais lliures en les
trames urbanes consolidades. L'obtenció d'aquests sistemes
es pot dur a terme per expropiació quan l'immoble afectat
no formi part d'un àmbit d'actuació urbanística
que prevegi la cessió gratuïta del sistema..
Article 35. Inclusió o vinculació de sistemes
urbanístics en sectors o polígons d'actuació.
35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanístics
generals que el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en
polígons d'actuació urbanística en sòl
urbà o en sectors de planejament urbanístic
derivat, resta classificat com a sòl urbà o
com a sòl urbanitzable, segons que correspongui, i,
en conseqüència, és part integrant del
sector.
35.2 El pla d'ordenació urbanística municipal
o el programa d'ordenació urbanística municipal
també poden, en aquells casos que sigui necessari per
a la implantació de les infraestructures i serveis
de connexió o per a l'ampliació o el reforçament
d'aquestes infraestructures i serveis que requereixi el desenvolupament
de l'àmbit:.
a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als efectes
de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes
urbanístics que estiguin classificats com a sòl
urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació
dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
b) Vincular a sectors subjectes a un pla de millora urbana,
o a polígons d'actuació urbanística en
sòl urbà no consolidat, als efectes de llur
obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics
que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable
per aplicació dels criteris de classificació
de la Llei d'urbanisme.
35.3 En els casos previstos en l'apartat 2 d'aquest article,
els terrenys vinculats no formen part del sector ni del polígon
d'actuació urbanística ni als efectes de l'aplicació
dels índexs d'edificabilitat i altres paràmetres
urbanístics, ni als efectes de compliment dels estàndards
de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput
de les superfícies necessàries per exercir la
iniciativa en matèria d'execució del planejament,
i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació
es produeix en els termes que estableix l'article 133.4 d'aquest
Reglament.
35.4 La superfície dels terrenys que formin part del
domini públic marítimo-terrestre o hidràulic
inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà
no comptabilitza com a superfície de l'àmbit
als efectes establerts en l'article 35.2 de la Llei d'urbanisme..
Capítol III.
Aprofitament urbanístic..
Article 36. Regles de ponderació de l'aprofitament
urbanístic.
36.1 Els elements que integren l'aprofitament urbanístic
són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels
usos que assigni al sòl el planejament urbanístic.
La intensitat dels usos depèn del nombre d'establiments
per unitat de superfície o de la densitat de l'ús
residencial, d'acord amb les determinacions del planejament
urbanístic. .
36.2 Quan l'àmbit d'actuació comprèn
diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament
urbanístic i de la fixació del valor relatiu
homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode
següent:.
S'estableixen coeficients d'homogeneïtzació, d'acord
amb el que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme que,
de manera justificada, expressin les diferències de
valor de l'ús i de la intensitat de l'ús de
cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats
de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la
unitat.
En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui
pel coeficient d'edificabilitat i per la superfície
de la zona en determina l'aprofitament urbanístic,
que s'expressa en unitats de valor o d'aprofitament. En el
cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a
usos en els quals l'edificabilitat, pel seu caràcter
accessori, no constitueix un element rellevant de l'aprofitament
urbanístic, com els usos esportius a l'aire lliure
o altres anàlegs, l'aprofitament es determina pel producte
del coeficient d'homogeneïtzació, que ha de ponderar
adequadament aquesta circumstància, i de la superfície
de la zona o sistema.
L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació
és el sumatori dels aprofitaments urbanístics
de les zones que s'hi inclouen.
L'aprofitament urbanístic mitjà de l'àmbit
d'actuació quedarà determinat pel resultat de
dividir l'aprofitament urbanístic de l'à |