|
|
| |
|
| DECRET 336/1988, de 17
d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del Patrimoni dels
ens locals. |
 |
| |
|
| article 1 |
|
| 1. El patrimoni dels ens locals
és constituït per tots els béns i els drets
que els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el
títol d'adquisició. 2. El patrimoni net és
determinat pel resultat de restar a la suma de valors dels béns
i drets l'import del passiu financer, entenent per aquest la
quantitat que s'endeuta al 31 de desembre per deute emès,
préstecs, bestretes rebudes, i també diposits
constituïts per tercers en els comptes municipals. |
|
| |
|
| article 2 |
|
| Els béns dels ens locals
es classifiquen en béns de domini públic, béns
comunals i béns patrimonials. |
|
| |
|
| article 3 |
|
| 1. Són béns de
domini públic: a) Els que la llei declari amb aquest
caràcter. b) Els afectes a l'ús públic.
c) Els afectes als serveis públics dels ens locals. 2.
En tot cas, són béns de domini públic els
immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la
corporació i aquells en què s'allotgen els seus
òrgans i serveis. 3. Igualment estan subjectes al règim
de domini públic els drets reals que corresponen a les
entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones,
quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels
béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució
de fins d'interès públic equivalents al que serveixen
els dits béns. |
|
| |
|
| article 4 |
|
| S'entén que són
afectes a l'ús públic aquells béns destinats
a ser utilitzats directament pels particulars, la conservació
i la policia dels quals siguin competència de l'ens local,
com ara els carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques
d'aprofitament o utilització generals. |
|
| |
|
| article 5 |
|
| S'entén que són
afectes al servei públic els béns que, per llur
naturalesa o per les disposicions particulars d'organització,
s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular
del servei, com ara escorxadors, mercats, hospitals, museus,
escoles, cementiris i camps d'esport. |
|
| |
|
| article 6 |
|
| Són béns comunals
els que pertanyen als municipis i les entitats municipals descentralitzades
però que tenen unes facultats sobre aquests que són
eompartides, de manera que correspon al comú dels veïns
l'aprofitament, com a dret real administratiu de gaudir, i als
ens locals la seva administració i conservació. |
|
| |
|
| article 7 |
|
| 1. Els béns de domini
públic i els comunals, mentre conserven el seu caràcter,
són inalienables, inembargables i imprescriptibles, i
no estan subjectes a cap tribut. 2. Són també
inalienables i inembargables les forests catalogades que pertanyen
als ens locals, en els termes que estableix la legislació
específica sobre la matèria. |
|
| |
|
| article 8 |
|
| 1. Tenen la consideració
de béns patrimonials els que són propietat de
l'ens local i no estan destinats directament a l'ús públic
o a l'exercici de cap servei públic de competència
local, o a l'aprofitament pel comú dels veins. 2. Els
béns patrimonials que estan en el comerç juridic
poden procurar directament o indirectament la satisfacció
de necessitats col·lectives, i es regeixen per la seva
legislació específica i, si aquesta hi manca,
per les normes de dret privat. 3. Si no consta l'afecció
d'un bé local es presumeix la seva condició patrimonial. |
|
| |
|
| article 9 |
|
| 1. La propietat intel·lectual
d'una obra literària, artística o científica
dels ens locals té el caràcter de bé patrimonial,
llevat que es declari expressament bé de domini públic
perquè s'adeqüi essencialment al fi particular d'un
servei públic. 2. Les patents d'invenció i els
certificats de protecció dels models d'utilitat, i també
les addicions a les patents, s'han de regir per la seva normativa
sectorial específica, i tenen també caràcter
patrimonial, llevat que s'adeqüin expressament al fi particular
d'un servei públic. 3. El dret de traspàs dels
establiments comercials propietat de la corporació es
regeix pel que disposa la Llei d'Arrendaments Urbans i té
també la consideració de bé patrimonial,
amb l'excepció prevista als apartats anteriors. |
|
| |
|
| article 10 |
|
| Són béns de naturalesa
patrimonial les quotes, parts aliquotes i títols representatius
del capital que pertanyen a l'ens local d'empreses constituïdes
d'acord amb el dret civil o mercantil. |
|
| |
|
| article 11 |
|
| Es consideren béns patrimonials
les parcel·les sobreres i els béns no utilitzables. |
|
| |
|
| article 12 |
|
| 1. Són parcel·les
sobreres les porcions de terreny propietat dels ens locals que,
per la seva reduïda extensió, forma irregular o
emplaçament, no són susceptibles d'ús adequat.
2. Per declarar un terreny parcel·la sobrera es requereix
un expedient de qualificació juridica en la forma que
preveu l'article 20 d'aquest Reglament. Aquest expedient no
és necessari quan l'alteració deriva expressament
o implícitament de l'aprovació de plans d'ordenació
urbana o projectes d'obres o serveis. |
|
| |
|
| article 13 |
|
| 1. Es consideren béns
no utilitzables els que, pel seu deteriorament, depreciació
o estat deficient, són inaplicables als serveis municipals
o a l'aprofitament normal, ateses la seva naturalesa i destinació.
2. La declaració d'un bé no utilitzable requereix
un expedient en el qual s'acrediti aquesta circumstància
per mitjà d'un informe tècnic. Aquest expedient
l'ha de resoldre el president de l'ens local, amb l'informe
previ del secretari i de l'interventor, o dels lletrats dels
serveis jurídics de l'ens local. |
|
| |
|
| article 14 |
|
| 1. El patrimoni municipal del
sòl en els municipis que obligatòriament o optativament
el tenen constituït, s'adscriu a la gestió urbanistica
per a la immediata preparació i alienació de solars
edificables i reserva de terrenys de futura utilització.
Es regeix també per la seva legislació especifica
i s'integra en el de l'ens local com a patrimoni separat. 2.
Els ajuntaments dels municipis a què es fa referència
a l'apartat anterior, han de preveure específicament
en els seus pressupostos, les partides per a constitució,
conservació i ampliació de patrimoni municipal
del sòl. La quantia de la despesa no pot ser inferior
al cinc per cent del total consignat en els Capítols
I i II del pressupost. 3. Les previsions pressupostàries
afectes a la gestió urbanística inclouran les
despeses per a la creació de nous carrers, jardins i
equipaments no obtinguts per cessió gratuïta, per
a la formació de patrimonis del sòl amb fins d'actuació
urbanística, per a la formació de reserves i per
a la protecció i tutela dels sòls no urbanitzables. |
|
| |
|
| article 15 |
|
| Constitueixen el patrimoni municipal
del sòl els béns i drets següents: a) Els
que el municipi adquireix amb aquesta finalitat per qualsevol
títol. b) Els terrenys patrimonials qualificats com a
sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament
urbanístic. c) Els terrenys cedits gratuïtament
i obligatòriament pels particulars afectats per una actuació
urbanistica, inclosos els que provenen de l'aprofitament mitjà,
qualificats de sòl urbà o urbanitzable programat
en el planejament urbanístic, i que no hagin de ser aplicats
a compensar altres propietaris, d'acord amb les prescripcions
del pla o norma que reguli l'actuació. d) Transitòriament,
els terrenys edificables a què fa referència l'article
15.c) de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació
de l'ordenament urbanístic de Catalunya. |
|
| |
|
| article 16 |
|
| Sens perjudici de la vinculació
del sòl a la seva destinació urbanística
des de l'aprovació dels plans o normes, l'adquisició
per part de l'administració actuant i la seva incorporació
al patrimoni municipal del sòl o al patrimoni demanial
per a la seva afectació a un ús o servei públic
concret, es produeix a partir del moment en què es formalitza
la cessió de dret, d'acord amb la legislació urbanística. |
|
| |
|
| article 17 |
|
| Constitueixen el patrimoni històrico-artistic
dels ens locals: els immnobles i els objectes mobles d'interès
artistic, històric, paleontològic, arqueològic,
etnològic, científic o tècnic; el patrimoni
documental i bibliogràfic; els jaciments o zones arqueològiques;
els llocs naturals; i els jardins i parcs que tenen valor artístic,
històric o antropològic. S'integren en el patrimoni
de l'ens local com a patrimoni separat i es regeixen per la
seva legislació específica i subsidiàriament
per les normes que regulen els béns de servei públic. |
|
| |
|
| article 18 |
|
| 1. Els ens locals que tenen
en el territori de la seva jurisdicció béns d'interès
històrico-artístic que no els pertanyen han de
procurar, mitjançant convenis, compatibilitzar la titularitat
econòmica privada del bé i el seu interès
cultural. 2. S'ha de promoure la tutela especifica del bé
perquè aquest pugui ser objecte de fruïció
col·lectiva, sens perjudici de la seva titularitat econòmica.
3. S'han de respectar, en tot cas, les atribucions conferides
a d'altres administracions públiques d'acord amb la legislació
específica sobre patrimoni històrico-artistic.
La legislació específica esmentada és la
Llei 16/85, de 25 de junio, de Patrimoni Històric Espanyol. |
|
| |
|
| article 19 |
|
| 1. Els béns que integren
el patrimoni dels ens locals es regeixen per la Llei Reguladora
de les bases del règim local, per la Llei municipal i
de règim local de Catalunya, per aquest Reglament i per
les ordenances pròpies de cada entitat, en el marc de
la legislació bàsica estatal reguladora dels béns
de les administracions públiques. 2. Les propietats administratives
especials es regeixen també per les seves disposicions
específiques. 3. Supletòriament, són d'aplicació
la legislació estatal no bàsica en matèria
de règim local i béns públics i les altres
normes dels ordenaments jurídics, administratiu i privat. |
|
| |
|
| article 20 |
|
| 1. L'alteració de la
qualificació juridica dels béns dels ens locals
requereix un expedient en el qual s'acreditin l'oportunitat
i la legalitat del canvi d'afectació. 2. L'expedient
l'ha de resoldre el ple de l'ens local respectiu, amb la informació
pública prèvia de 15 dies, mitjançant un
acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del
nombre legal dels seus membres, en el cas que comporti la desafectació
de béns de domini públic o comunal. 3. En el cas
que hi hagi persones naturals o jurídiques titulars de
drets o interessos legítims, personals i directes, que
puguin resultar afectades, s'han de considerar interessades
en el procediment, i poden comparèixer en l'expedient.
L'ens local les pot requerir per tal que hi compareguin si en
coneixen alguna en aquestes circumstàncies. |
|
| |
|
| article 21 |
|
| 1. No obstant el que disposa
l'article anterior, s'entén com a efectuada automàticament
l'afectació dels béns al domini públic
en els casos següents: a) Per aprovació definitiva
dels plans d'ordenació urbana i dels projectes d'obres
i serveis. b) Per l'adscripció de béns patrimonials
durant més de 25 anys a un ús o servei públic.
2. S'entén, a més, produïda l'afectació
de béns a un ús o servei públic o comunal,
sense necessitat de l'acte formal en aquests casos: a) Quan
l'ens local adquireix per usurpació, d'acord amb el Dret
Civil català, el domini d'un bé que havia estat
destinat a un ús o servei públic o comunal. b)
Quan els béns s'adquireixen per expropiació forçosa,
cas en el qual s'entenen com a afectes a l'ús o al servei
determinats de la declaració d'utilitat pública
o d'interès social. c) Quan els béns s'adquireixen
lliurement o per cessió obligatòria per tal de
destinar-los a l'ús públic o a la prestació
d'un servei públic. En el mateix sentit, vegeu l'art.
188 de la LMRLC. |
|
| |
|
| article 22 |
|
| 1. Els béns comunals
que, per la seva naturalesa intrínseca o per altres causes
no han estat objecte d'aprofitament d'aquesta índole
per temps superior a 10 anys, encara que en alguns d'ells s'hagi
produït un acte aïllat d'aprofitament poden ser desproveïts
del seu caràcter comunal mitjançant un acord de
l'entitat local respectiva. Aquest acord requereix, amb la informació
pública prèvia de 15 dies, el vot favorable de
la majoria absoluta del nombre legal de membres i l'aprovació
posterior del Govern de la Generalitat, en el termini de tres
mesos, transcorregut el qual sense resolució expressa,
s'entén produïda amb efectes estimatoris. |
|
| |
|
| article 23 |
|
| L'alteració de la qualificació
dels béns comunals es produir d'acord amb el que estableix
l'article 20.2, quan hagi acord unànime i exprés
dels veïns beneficiaris i de l'ens local respectiu. |
|
| |
|
| article 24 |
|
| 1. Es pot procedir a la desafectació
de béns de domini públic i comunals si durant
un període de 25 anys no s'han utilitzat d'acord amb
la seva afectació prevista. 2. En aquest cas, cal que
es constati aixi a l'acord del ple, adoptat per majoria simple,
sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ a què
es refereix l'article 20. 3. El que estableix aquest article
no és aplicable quan la utilització dels béns
de domini públic s'hagi fet en un sentit inherent a una
altra modalitat del domini públic. |
|
| |
|
| article 25 |
|
| 1. Els ens locals poden recuperar
la plena titularitat dels seus edificis cedits en ús
a la Generalitat per a activitats escolars quan aquests deixin
complir la seva funció escolar, amb l'autorització
prèvia del Departament d'Ensenyament, la qual cosa porta
implícita la desafectació. El tràmit de
l'autorització s'ha de produir en el termini de tres
mesos, transcorregut el qual sense resolució s'entén
concedida. 2. Quan aquesta desafectació la realitzi d'ofici
la pròpia Generalitat, els béns revertiran automàticament
a l'ens local. |
|
| |
|
| article 26 |
|
| 1. Si el bé de domini
públic o comunal és desafectat i qualificat de
patrimonial, s'ha de rectificar l'inventari de béns i
s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat. En el cas que
ja ho estigui, s'ha de fer constar la nova qualificació,
per a la qual cosa és suficient la certificació
que expedeix el secretari, amb els requisits a què fa
referència l'article 122 d'aquest Reglament. 2. Si el
bé patrimonial és qualificat com a bé de
domini públic o comunal, la prohibició de disposar
o alienar que comporta aquesta qualificació s'ha de fer
constar al Registre de la Propietat mitjançant una nota
marginal. |
|
| |
|
| article 27 |
|
| 1. Les mutacions de domini públic
enteses com a canvi de subjecte o de destinació dels
béns de domini públic sense que perdin la seva
naturalesa jurídica requereixen l'acord de l'ens local
en el qual s'acrediti l'oportunitat del canvi. 2. Les mutacions
de domini públic poden produir-se: a) Per raó
de nous fins públics presos en consideració. b)
Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions
de termes municipals o en l'atribució de competències
a un altre ens local o a una altra administració. c)
Per la imposició d'afectacions secundàries, en
ésser compatible |
|
| |
|
| article 28 |
|
| Els ens locals tenen capacitat
jurídica plena per adquirir, posseir, administrar i disposar
de tota classe de béns i drets. |
|
| |
|
| article 29 |
|
| 1. Els béns i drets es
poden adquirir per qualsevol títol, onerós o lucratiu,
de dret públic o de dret privat, d'acord amb el que estableixen
les lleis. 2. D'acord amb el que estableixen les lleis, els
ens locals poden adquirir també béns i drets:
a) Per successió administrativa. b) Per cessió
obligatòria o interadministrativa. c) Per expropiació
forçosa. d) Per qualsevol altra forma admesa en dret |
|
| |
|
| article 30 |
|
| 1. L'adquisició de béns
a títol onerós requereix: a) El compliment de
les normes sobre contractació dels ens locals. No obstant
això, amb l'informe previ del Departament de Governació,
que s'ha d'emetre en el termini màxim de 3 dies, es pot
procedir a l'adquisició directa quan ho requereixin les
peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a
satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. També
es pot procedir a l'adquisició directa en supòsits
d'urgència extrema. Si l'informe no s'emet dins l'esmentat
termini es poden prosseguir les actuacions. b) La valoració
pericial prèvia, en el cas d'immobles. c) En el cas de
valors mobiliaris, amb l'informe previ del Departament d'Economia
i Finances. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim
de 30 dies. 2. Correspon a l'alcalde l'adquisició de
patrimoni, sempre que la seva quantia no excedeixi el 5 per
cent dels recursos ordinaris del seu pressupost, ni el 50 per
cent del límit general aplicable a la contractació
directa, d'acord amb el procediment legal establert |
|
| |
|
| article 31 |
|
| 1. L'adquisició de béns
a títol lucratiu no és subjecta a cap restricció.
No obstant això, si l'adquisició comporta l'assumpció
d'una condició, una càrrega o un gravamen onerós,
només es poden acceptar els béns quan el seu valor
és superior al d'aquells, la qual cosa ha de ser determinada
per mitjà de taxació pericial i ha de constar
a l'expedient juntament amb l'informe emès pel secretari
o pels lletrats dels serveis jurídics de l'ens local.
2. No es consideren gravàmens les inversions que hagi
de realitzar l'entitat local per donar la destinació
d'ús general o servei públic de la seva competència
que si s'escau, fixi el cedent. En cas contrari, es consideren
gravàmens, als efectes esmentats, les reserves a l'ús
general o al servei públic que imposin els cedents dels
béns en favor de l'ens local, derivades de prestacions
que aquest hagi de fer. 3. En tot cas, cal l'acceptació
expressa del president de l'ens local, si és incondicional,
i la del ple si hi ha condicions. |
|
| |
|
| article 32 |
|
| 1. L'acceptació d'herència
s'entén a benefici d'inventari. 2. No es pot renunciar
a herències, llegats o donacions si no és per
acord del ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta quan
la quantia excedeixi el 10 per cent dels recursos ordinaris
del pressupost i amb la majoria legal simple en els altres supòsits,
amb l'expedient previ, i amb l'informe de l'interventor i del
secretari o dels lletrats dels serveis juridics de l'ens local,
en el qual es demostri l'existència d'una causa justificada.
En tot cas, s'han de tenir en compte requisits legals que s'exigeixen
per alienar els béns de què es tracti. |
|
| |
|
| article 33 |
|
| 1. S'entén que les condicions
i les modalitats d'afectació permanent sota les quals
s'han adquirit els béns són completes i consumades
si, durant 30 anys, s'han destinat al fi previst i deixen de
ser-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès
públic. 2. S'entén que les condicions i les modalitats
són completes també si els béns es destinen
a finalitats anàlogues a les fixades en l'acta d'adquisició. |
|
| |
|
| article 34 |
|
| 1. Els ens locals poden adquirir
béns i drets per mitjà de prescripció,
en la forma i condicions que estableixen les lleis. 2. Els particulars
poden prescriure al seu favor, d'acord amb les mateixes normes,
els béns patrimonials dels ens locals. |
|
| |
|
| article 35 |
|
| Els ens locals poden adquirir
béns mobles per ocupació en la forma que estableix
la normativa vigent. |
|
| |
|
| article 36 |
|
| 1. Es produeix successió
en la titularitat dels béns dels ens locals: a) Si es
modifica el territori de l'ens titular, d'acord amb els procediments
que estableixen les lleis. b) Si s'atribueix la titularitat
de la competència a un altre ens local o a l'Administració
de la Generalitat. 2. En el cas de l'apartat 36.1.a) la successió
comprèn els béns de domini públic i els
patrimonials afectats per la modificació. 3. En el cas
de l'apartat 36.1.b), la successió comprèn els
béns afectes a les funcions o als serveis transferits
com a conseqüència de l'alteració competencial,
d'acord amb el que determinin les lleis que modifiquin el règim
de competències públiques i, si s'escau, amb els
convenis que puguin establir els ens interessats en el marc
d'aquella legislació. |
|
| |
|
| article 37 |
|
| 1. L'adquisició de béns
i drets per expropiació forçosa es regeix per
la seva legislació específica. 2. Els béns
i drets adquirits d'aquesta manera queden incorporats al patrimoni
demanial i afectats a l'ús o servei públic per
raó del fi que hagi justificat l'expropiació. |
|
| |
|
| article 38 |
|
| 1. En els supòsits d'adjudicació
de béns o drets als ens locals, dimanant d'un procediment
judicial o administratiu, s'ha de disposar que s'identifiquin
els béns adjudicats i es procedeixi a la seva taxacio
pericial. 2. Un cop practicada la diligència d'identificació
i valoració, s'ha de formalitzar, si s'escau, la qualificació
jurídica del bé o dret adjudicat. |
|
| |
|
| article 39 |
|
| Les adquisicions de béns
o drets per integrar els patrimonis municipal del sòl
o l'històrico-artístic s'han de regir també
per la seva legislació específica. |
|
| |
|
| article 40 |
|
| 1. Per alienar o gravar béns
patrimonials, s'han de tenir en compte les regles següents:
a) Determinar la situació fisica i jurídica del
bé, practicar l'atermenament dels immobles, si és
necessari, i inscriure'l al Registre de la Propietat, si no
hi està. b) Fer la valoració pericial que acrediti
l'apreuament dels béns. c) En el cas de béns immobles,
cal l'informe previ del Departament de Governació si
el seu valor excedeix el 25 per cent dels recursos ordinaris
del pressupost consolidat de la corporació. L'informe
s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies, transcorregut
el qual sense haver-se emès es poden prosseguir les actuacions.
Si l'informe no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord
d'alienació o de gravamen amb el vot favorable de les
dues terceres parts del nombre de fet, i en tot cas, de la majoria
absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
No obstant això, a l'efecte de control de legalitat de
l'alienació de béns immobles, el valor dels quals
no excedeix el 25% indicat, se n'ha de donar compte també
al Departament de Governació, una vegada instruït
l'expedient, abans de la resolució definitiva. d) En
el cas de valors mobiliaris o de participacions en societats
o empreses, cal l'informe previ del Departament d'Economia i
Finances, el qual s'ha d'emetre en el termini màxim de
30 dies. e) Quan es tracti d'un bé declarat d'interès
cultural o inclòs a l'inventari general de l'Estat o
al catàleg municipal de béns d'interès
singular o valor històrico-artístic, cal comunicar
prèviament l'alienació al Departament de Cultura
de la Generalitat i a l'òrgan competent de l'Administració
de l'Estat, i s'han d'indicar el preu i les condicions en què
es proposa de realitzar l'alienació, perquè puguin
fer ús del dret de tanteig dins dels dos mesos següents
o, en tot cas, emeti aquell l'informe corresponent, d'acord
amb la legislació del patrimoni històric. 2. En
cap cas no es pot procedir a l'alienació de béns
patrimonials per finançar despeses corrents, llevat que
es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques
no edificables o de béns no utilitzables en serveis locals. |
|
| |
|
| article 41 |
|
| 1. L'alienació, el gravamen
o la cessió de béns han de ser acordats pel ple
de la corporació. 2. Els acords de cessió i els
d'alienació, en aquest últim cas si la quantia
corresponent excedeix el 10 per cent dels recursos ordinaris
del pressupost, han de ser adoptats per majoria absoluta del
nombre legal de membres de la corporació. Per recursos
ordinaris, als efectes d'aquest Reglament, s'entenen els habituals
que provenen d'operacions corrents, llevat de les operacions
de crèdit, les de capital i les procedents de contribucions
especials, de quotes urbanístiques i de subvencions finalistes.
3. Els actes de gravamen i els d'alienació que no són
els que determina l'article 41.2. es poden delegar en la comissió
de govern. |
|
| |
|
| article 42 |
|
| L'alienació de béns
patrimonials s'ha de fer per subhasta pública, d'acord
amb la normativa reguladora de la contractació dels ens
locals, llevat que es tracti d'una permuta i amb les excepcions
que es fixen als articles següents. |
|
| |
|
| article 43 |
|
| El tràmit de subhasta
no és necessari en el cas de béns mobles o en
el cas excepcional en què es pot procedir a l'alienació
directa quan ho requereixin les peculiaritats dels béns,
les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del
mercat immobiliari, amb l'informe previ del Departament de Governació,
que ha d'emetre en el termini de 30 dies, transcorregut el qual
sense resolució es poden prosseguir les actuacions. També
es pot procedir a l'alienació directa en supòsits
d'urgència extrema. |
|
| |
|
| article 44 |
|
| Les parcel·les sobreres
a què al·ludeix l'article 12 poden ser alienades
per venda directa al propietari o propietaris confrontants o
permutades en els seus terrenys, amb el requeriment personal
previ. 1. En el cas que siguin diversos els propietaris confrontants,
a venda o permuta s'ha de fer de manera que les parcel·les
resutants s'ajustin al criteri més racional d'ordenació
del sòl, segons un dictamen tècnic. 1. En el cas
que algun propietari es negui a adquirir la parcel·la
que li correspon, l'ens local pot, subsidiàriament, expropiar-li
el seu terreny per tal de regularitzar o normalitzar la configuració
de les finques, amb la finalitat d'executar el planejament. |
|
| |
|
| article 45 |
|
| Els béns no utilitzables
un cop valorats tècnicament, poden ser alienats per venda
directa. |
|
| |
|
| article 46 |
|
| Els ens locals poden aportar
directament en propietat, amb la valoració tècnica
prèvia, béns patrimonials a les societats civils,
mercantils, cooperatives o altres ens creats per aquells o en
els quals tinguin participació, per a la prestació
de serveis o activitats econòmiques. |
|
| |
|
| article 47 |
|
| 1. L'alienació per perrnuta
de béns patrimonials requereix un expedient en el qual
s'ha d'acreditar la necessitat o la conveniència d'efectuar-la
i l'equivalència de valors entre els béns. No
obstant això, la permuta es pot fer també si la
diferència de valors entre els béns no excedeix
el 100 per cent del valor més baix i si s'estableix la
compensació econòmica pertinent quan la diferència
és en perjudici del bé de l'ens local. 2. Si la
diferència de valors és més elevada, es
pot procedir a la permuta, amb informe previ del Departament
de Governació. L'informe s'ha d'emetre en el termini
màxim de 30 dies; si aquest no és favorable el
ple ha d'adoptar l'acord smb el vot favorable de les dues terceres
parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta
del nombre legal de membres de la corporació. Transcorregut
el termini sense l'emissió de l'informe, aquest s'entendrà
favorable per silenci positiu. |
|
| |
|
| article 48 |
|
| 1. És possible la permuta
de béns presents amb d'altres de futurs o aquells l'existència
dels quals no és actual però es pot presumir racionalment,
sempre que el bé futur sigui determinat o susceptible
de determinació. 2. En el supòsit de l'apartat
anterior regeixen els requisits que estableix l'article anterior.
S'ha de fixar un termini per a la consumació del contracte,
el qual s'entendrà no subscrit si no assoleix realitat
el bé objecte d'aquest, sens perjudici de les clàusules
resolutòries o penals que es puguin pactar. 2. En el
supòsit de l'apartat anterior regeixen els requisits
que estableix l'article anterior. S'ha de fixar un termini per
a la consumació del contracte, el qual s'entendrà
no subscrit si no assoleix realitat el bé objecte d'aquest,
sens perjudici de les clàusules resolutòries o
penals que es puguin pactar. |
|
| |
|
| article 49 |
|
| 1. Els ens locals poden cedir
gratuïtament els béns patrimonials: a) A altres
administracions o entitats públiques. b) A entitats privades
sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins
d'utilitat pública o d'interès social, sempre
que compleixin o contribueixin al compliment d'interessos de
caràcter local. 2. L'acord de cessió correspon
al ple de l'ens local i ha de determinar la finalitat concreta
a què les entitats o les institucions beneficiàries
han de destinar els béns, amb expedient previ en el qual
consti: a) La finalitat de la cessió i que aquesta es
fa en benefici de la població de l'ens local, en els
terrnes de l'article 49.1.b). b) La justificació que
la finalitat de la cessió no es pot assolir mantenint
l'ens local el domini o el condomini dels béns, ni constituint
sobre aquests cap dret real. c) La certificació del secretari
de la corporació en la qual consti que els béns
figuren a l'inventari aprovat per l'ens local amb l'esmentada
qualificació jurídica. d) El dictamen subscrit
per un tècnic que acrediti que els béns no estan
compresos en cap pla d'ordenació, reforma o adaptació
que els faci necessaris a l'ens local. 3. Abans que el ple aprovi
la cessió, l'expedient s'ha de sotmetre a informació
pública per un període mínim de 30 dies,
durant el qual es poden formular reclamacions o al·legacions,
i se n'ha de donar compte al Departament de Governació
de la Generalitat. |
|
| |
|
| article 50 |
|
| 1. Si els béns cedits
no es destinen a l'ús previst en el termini fixat o deixen
de ser-hi destinats, reverteixen automàticament de ple
dret al patrimoni de l'ens local cedent, el qual té dret
a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats
i el del detriment experimentat pels béns. 2. Si en l'acord
de cessió no s'estableix una altra cosa, s'entén
que els fins per als quals s'han atorgat han d'acomplir-se en
el termini màxim de 5 anys, i s'ha de mantenir la seva
destinació els 30 anys següents. 3. Si en l'acord
de cessió gratuïta ha de constar explícitament
l'esment de la reversió automàtica a què
es refereix l'article 50.1, de manera que, demostrada la no
destinació del bé a l'ús previst, n'hi
haurà prou amb l'acta notarial de constatació
de fets, notificada en forma legal, perquè la reversió
produeixi els seus efectes. |
|
| |
|
| article 51 |
|
| 1. En el supòsit de delegació
de competències en altres administracions públiques,
l'acord ha de determinar els béns adscrits que han de
ser objecte de cessió. 2. La reassumpció del servei
o de la funció comporta la reversió dels béns.
Aquesta es produeix també en el supòsit que els
béns cedits no es trobin efectivament adscrits a la prestació
del servei. |
|
| |
|
| article 52 |
|
| Les disposicions anteriors sobre
alienació, gravamen o cessió s'apliquen sens perjudici
de les normes específiques que pot establir la legislació
sectorial corresponent |
|
| |
|
| article 53 |
|
| 1. La destinació pròpia
dels béns de domini públic és la seva utilització
per a l'ús general o per a la prestació de serveis
públics. 2. No obstant això, aquests béns
poden ser objecte d'altres utilitzacions, sempre que no contradiguin
els interessos generals. |
|
| |
|
| article 54 |
|
| L'ús dels béns
de servei públic es regeix pel que disposen les normes
sobre serveis dels ens locals i, supletòriament, per
les d'aquest Reglament. |
|
| |
|
| article 55 |
|
| La utilització dels béns
de domini públic pot adoptar les modalitats següents:
a) Ús comú, general o especial. b) Ús privatiu |
|
| |
|
| article 56 |
|
| 1. L'ús comú general
és el que pot exercir lliurement qualsevol ciutadà
sense que es requereixi una qualificació específica,
utilitzant el bé d'acord amb la seva naturalesa, els
actes d'afectació i les disposicions generals i normes
de policia que reglamentin el seu ús. 2. L'ús
comú especial és aquell en el qual concorren circumstàncies
singulars de perillositat, intensitat d'ús o d'altres
similars. 3. L'ús comú especial es pot subjectar
a llicència d'acord amb la naturalesa del bé,
els actes d'afectació i d'obertura a l'ús públic
i les disposicions generals. La llicència s'ha d'entendre
sens perjudici de tercers i essencialment revocable per raons
d'interès públic i amb dret a indemnització,
si s'escau. La sol·licitud de la llicència s'ha
de resoldre en el termini de dos mesos des de la petició,
i si no es resol dins aquest termini s'entén desestimada.
4. Si els sol·licitants són més d'un s'han
de tenir en compte els principis d'objectivitat, publicitat
i concurrència. |
|
| |
|
| article 57 |
|
| 1. L'ús privatiu és
el constituït per l'ocupació directa o immediata
d'una porció del domini públic, de manera que
limiti o exclogui la utilització per part dels altres
interessats. 2. L'ús privatiu que no comporta la transformació
o la modificació del domini públic resta subjecte
a l'atorgament d'una llicència d'ocupació temporal
que origina una situació de possessió precària
essencialment revocable per raons d'interès públic
i amb dret a indemnització, si s'escau. La sol·licitud
de la llicència s'ha de resoldre en el termini de dos
mesos a comptar de la petició, transcorregut el qual
sense que s'hagi resolt expressament s'entén desestimada.
3. En el cas que els sol·licitants siguin més
d'un s'han de tenir en compte els principis d'objectivitat,
publicitat i concurrència. |
|
| |
|
| article 58 |
|
| Els usos comú especial
i els privatius subjectes a llicència poden donar lloc
a la percepció de taxes o de preus públics que
fixarà l'òrgan de la corporació que els
autoritza. |
|
| |
|
| article 59 |
|
| L'ús privatiu inherent
a l'afectació dels béns i el que comporta la transformació
o la modificació del domini públic resten subjectes
a concessió administrativa, la petició de la qual
s'ha de resoldre en el termini de sis mesos, i la manca de resolució
produeix efectes desestimatoris. Vegeu l'art. 202.4 de la LMRLC. |
|
| |
|
| article 60 |
|
| 1. Correspon a l'alcalde l'atorgament
de les llicències i, al ple, el de les concessions, amb
el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de
membres de la corporació quan s'atorguin per més
de 5 anys i la quantia dels béns de domini públic
és superior al 10 per cent dels recursos ordinaris del
pressupost. S'entendrà que el valor dels béns
correspon a la quantitat que podria obtenir-se d'aquests si
fossin de propietat privada. 2. Les concessions s'han d'adjudicar
mitjançant concurs d'acord amb els articles següents
i amb la normativa reguladora de la contractació dels
ens locals. |
|
| |
|
| article 61 |
|
| Totes les concessions administratives
sobre el domini públic dels ens locals estan subjectes
als principis següents: a) Que s'atorguin salvant els drets
de propietat i sens perjudici d'altri. b) Que la finalitat per
a la qual s'atorguin sigui concreta. c) Que el termini no excedeixi
els 50 anys; si és inferior es poden concedir pròrrogues.
d) Es considera sempre implícita la facultat de l'ens
local de resoldre les concessions abans de llur venciment, si
ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d'interès
públic. En aquests supòsits, el concessionari
ha de ser rescabalat dels danys que se li hagin produït.
e) L'ens local pot inspeccionar en tot moment els béns
objecte de concessió, i també les instal·lacions
i/o les construccions. f) El concessionari ha d'establir les
garanties suficients per tal d'assegurar el bon ús dels
béns i/o les instal·lacions. |
|
| |
|
| article 62 |
|
| 1. A part de les clàusules
que es consideren adients respecte del cas concret, en la concessió
de béns de domini públic se n'han de fer constar
les següents: a) L'objecte de la concessió administrativa.
b) Les obres i les instal·lacions que, si s'escau, hagi
de realitzar l'interessat. c) El termini d'utilització.
d) Els deures i les facultats del concessionari. e) Les tarifes
corresponents, si s'escau. f) Si s'atorga subvenció,
la seva classe i quantia, el termini i les formes del seu lliurament
a la persona interessada. g) El cànon a satisfer a l'ens
local. h) L'obligació de mantenir en bon estat la porció
de domini utilitzat i, si s'escau, les obres que s'hi construeixin.
i) La reversió de les obres i instal·lacions a
l'acabament de la concessió. j) La garantia provisional
que consisteix en el 2 per cent del valor del domini públic
objecte d'ocupació i del pressupost de les obres que,
si s'escau, s'hagin de realitzar. k) Les sancions per infraccions
a les obligacions concretes. L'obligació del concessionari
de deixar lliures i vacus, a disposició de l'Administració,
dins el tennini establert, els béns objecte de la concessió,
i de reconèixer la potestat d'aquesta per acordar-ne
i executar-ne, per si mateixa, el llançament. 2. En tot
cas, les clàusules de les concessions han de contenir
i respectar obligatòriament els principis enumerats a
l'article anterior. |
|
| |
|
| article 63 |
|
| Quan es sol·liciti fer
una ocupació dels béns de domini públic
de forma privativa i d'acord amb la naturalesa del bé
o compatible amb aquest, s'ha de presentar una memòria
explicativa de la utilització i dels seus fins. |
|
| |
|
| article 64 |
|
| 1. Admesa, en principi, l'oportunitat
de l'ocupació, el ple, en el mateix acord, ha d'encarregar
la redacció del projecte corresponent als tècnics
de la corporació o als qui es designin lliurement, o
bé per concurs entre facultatius competents. 2. En el
plec de clàusules per atorgar la concessió es
pot fer constar l'obligació del qui en resulti adjudicatari
de reintegrar a l'ens local l'import dels honoraris del projecte
que, al seu dia, hagués pagat l'ajuntament |
|
| |
|
| article 65 |
|
| El projecte ha de contenir,
com a mínim, les dades i els documents següents:
a) Memòria justificativa. b) Plànols representatius
de la situació, les dimensions i les altres circumstàncies
de la porció de domini públic objecte d'ocupació.
c) Plànols de detall de les obres que, si s'escau, s'hagin
d'executar. d) Valoració de la part de domini públic
que s'hagi d'ocupar, com si es tractés de béns
de propietat privada. e) Pressupost. f) Plec de condicions,
si s'escau, per a la realització de les obres. g) Plec
de condicions que ha de regir per a la concessió, d'acord
amb l'article 62. |
|
| |
|
| article 66 |
|
| 1. El projecte i el plec de clàusules
administratives, els aprova el ple de la corporació,
amb l'informe previ del secretari i de l'interventor, i s'han
d'exposar al públic en el tauler d'anuncis i en el BO
de la Província per un termini de 30 dies com a mínim,
en el qual es poden formular reclamacions i al·legacions.
2. En el mateix acord s'ha d'aprovar la convocatòria
del concurs, si bé l'anunci de licitació s'ha
d'ajornar fins que hagi transcorregut el termini d'informació
pública sense reclamacions o al·legacions. |
|
| |
|
| article 67 |
|
| Els licitadors poden introduir
en les seves proposicions les modificacions més convenients
per a la realització de l'objecte de la concessió.
El ple de la corporació té la facultat alternativa
d'adjudicar el contracte a la proposició més avantatjosa,
sense atendre necessàriament el seu valor econòmic,
o declarar desert el concurs. |
|
| |
|
| article 68 |
|
| En el termini de 15 dies següents
a la notificació, l'adjudicatari ha de constituir la
garantia definitiva, que consisteix en el 3 per cent del valor
del domini públic ocupat i, si s'escau, del pressupost
de les obres que s'hagin d'executar, i també l'import
dels honoraris del projecte, si ho estableixen les bases de
la licitació. |
|
| |
|
| article 69 |
|
| La concessió es pot formalitzar
mitjançant escriptura pública o en document administratiu.
En aquest últim cas, el secretari de la corporació
en dóna fe. |
|
| |
|
| article 70 |
|
| Les concessions atorgades sobre
el domini públic s'extingeixen: a) Per venciment del
termini. b) Per desaparició del bé sobre el qual
ha estat atorgada. c) Per desafectació del bé.
d) Per renúncia del concessionari. e) Per revocació
de la concessió. f) Per resolució judicial. |
|
| |
|
| article 71 |
|
| L'exercici de la facultat de
l'ens local de cessar l'ús privatiu del bé de
domini públic requereix, sigui quin sigui el títol
que l'empari i encara que aquest sigui en concepte de precari,
la incoació de l'expedient administratiu contradictori
dirigit a determinar la naturalesa de l'ocupació i si
la indemnització és procedent o no. |
|
| |
|
| article 72 |
|
| 1. Els béns patrimonials
han de ser administrats d'acord amb els criteris de màxima
rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica
civil i mercantil, bé directament per l'ens local o per
mitjà dels particulars. 2. L'arrendament i qualsevol
altra forma de cessió d'ús dels béns patrimonials,
s'ha de fer mitjançant subhasta pública o, excepcionalment,
per concurs. 3. No obstant el que preveu l'apartat anterior,
els ens locals poden valorar motivacions de prestació
de serveis socials, promoció i reinserció socials,
activitats culturals i esportives, promoció urbanística,
foment del turisme, ocupació dels temps lliure, o altres
anàlogues, que facin prevaler una rendibilitat social
per damunt de la rendabilitat econòmica. |
|
| |
|
| article 73 |
|
| En l'expedient de cessió
de l'ús d'un bé patrimonial, la competència
del qual és del ple, ha de quedar justificada l'oportunitat
o la conveniència, i s'ha d'acreditar el caràcter
patrimonial del bé i la valoració tècnica |
|
| |
|
| article 74 |
|
| Els efectes de l'arrendament
o qualsevol altra forma de cessió d'ús s'han de
regir per les normes de dret privat que siguin d'aplicació,
atesa la naturalesa del bé |
|
| |
|
| article 75 |
|
| 1. Els ens locals poden cedir
en precari l'ús de béns patrimonials a altres
administracions o entitats públiques o a entitats privades
sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins
d'utilitat pública o d'interès social, sempre
en benefici d'interessos de caràcter local. 2. L'acord
de cessió ha de determinar la finalitat concreta a què
les entitats o les institucions beneficiàries han de
destinar els béns. 3. La forma d'adjudicació és
el concurs o la contractació directa quan ho requereixen
les peculiaritats del bé o dels interessos locals a satisfer,
amb un període previ d'informació pública
mínim de 15 dies, en aquest últim cas, durant
el qual s'hi poden formular reclamacions o al·legacions.
4. El document de formalització de la cessió ha
de ser admi nistratiu i ha de contenir, a més dels requisits
generals reglamentaris, el reconeixement explícit i mutu
conforme al qual el precarista no resta en relació de
dependència respecte de l'ens local cedent, als efectes
de l'article 22 del Codi Penal, i que l'ús del bé
és gratuït i merament tolerat. |
|
| |
|
| article 76 |
|
| 1. El precari s'extingeix per
la reclamació del bé feta per l'ens local, amb
el requeriment previ al precarista amb un mes d'antelació
i també per la devolució d'aquest per part del
precarista. També s'extingeix automàticament en
el cas que el bé es destini a una altra finalitat. 2.
Si el precarista es nega a lliurar el bé, l'ens local
pot recuperarlo, per si mateix, en via administrativa, amb la
incoació prèvia de l'expedient contradictori,
si no ha transcorregut un any des del lliurament del bé.
Transcorregut aquest termini, ha de recórrer als tribunals
ordinaris i exercir l'acció corresponent. 3. El precarista
respon de tots els perjudicis que s'originin al bé després
d'haver-li estat reclamat. |
|
| |
|
| article 77 |
|
| Els ens locals poden recuperar
en via administrativa els habitatges cedits al seu personal
per qualsevol títol, per raó dels serveis que
prestin. En qualsevol cas, s'ha de donar per extingit el contracte
quan acreditin l'extinció de la relació d'utilització
o el títol sota el qual tinguin cedit l'habitatge, i
aquests hagin estat determinants de l'ocupació. |
|
| |
|
| article 78 |
|
| Correspon al ple de la corporació
la regulació de l'aprofitament dels béns comunals
en els termes que preveuen aquest Reglament i la legislació
sectorial aplicable. |
|
| |
|
| article 79 |
|
| 1. L'aprofitament dels béns
comunals es fa ordinàriament en règim d'explotació
comuna o col·lectiva. Quan aquest sistema no és
possible, l'aprofitament s'ha de regir pel costum o per les
ordenances locals i, mancant aquestes, s'ha d'adjudicar per
lots entre els veïns. 2. Excepcionalment, quan no sigui
possible l'aprofitament en la forma que determina l'article
79.1, els béns comunals es poden arrendar o cedir en
ús. En aquest cas, l'adjudicació s'ha de fer subhasta
pública, amb l'informe previ del Departament de Governació,
que l'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies. Si
l'informe no s'emet en l'esmentat termini es poden prosseguir
les actuacions. |
|
| |
|
| article 80 |
|
| L'explotació comuna, o
el conreu col·lectiu, implica l'aprofitament general
simultani dels béns per part dels qui tenen en cada moment
la qualitat de veïns. |
|
| |
|
| article 81 |
|
| L'adjudicació per lots
o sorts s'ha de fer als veïns en proporció directa
al nombre de persones que tinguin al seu càrrec i inversa
a la seva situació econòmica. |
|
| |
|
| article 82 |
|
| En l'adjudicació mitjançant
preu el producte s'ha de destinar a serveis en utilitat dels
qui tinguin dret a l'aprofitament, sense que la corporació
pugui detreure més d'un 5 per cent de l'import. |
|
| |
|
| article 83 |
|
| En casos extraordinaris i amb
l'acord municipal previ adoptat per la majoria absoluta del
nombre legal de membres de la corporació, es pot fixar
una quota anual que han d'abonar els veïns per l'aprofitament
dels lots que se'ls adjudica, per compensar estrictament les
despeses que s'originen per la custòdia, la conservació
i l'administració dels béns. |
|
| |
|
| article 84 |
|
| La cessió per qualsevol
títol de l'aprofitament de béns comunals ha de
ser acordada pel ple de la corporació, amb el vot favorable
de la majoria absoluta del nombre legal de membres. |
|
| |
|
| article 85 |
|
| 1. Correspon simultàniament
als veïns el dret a l'aprofitament dels béns comunals,
en qualsevol de les seves modalitats. Els estrangers domiciliats
en el terme municipal gaudeixen també d'aquests drets.
2. Els ajuntaments i les juntes veïnals que estableixen
l'aprofitament de béns comunals mitjançant concessions
periòdiques de sorts o talls de fusta als veïns,
d'acord amb les normes consuetudinàries o les ordenances
locals tradicionalment observades, poden exigir a aquests, com
a condició prèvia per participar en els aprofitaments
forestals indicats, determinades condicions de vinculació
i arrelament o de permanència, segons el costum local,
sempre que aquestes condicions singulars i la quantia màxima
de les sorts o lots siguin fixades en ordenances especials. |
|
| |
|
| article 86 |
|
| En el supòsit que les
administracions públiques competents en matèria
de reforma i desenvolupament agrari adjudiquin béns a
les corporacions locals perquè siguin destinats a ús
o aprofitament de caràcter comunal, les competències
municipals s'han d'exercir respectant les prescripcions previstes
a la legislació sectorial. |
|
| |
|
| article 87 |
|
| Es pot fitar una part dels béns
comunals per a finalitats específiques, com ara ensenyament,
lleure escolar, caça o auxili als veïns necessitats.
L'extensió d'aquestes fitacions i el seu règim
jurídic peculiar s'han d'ajustar a les previsions de
la legislació sectorial aplicable. |
|
| |
|
| article 88 |
|
| Els ens locals poden exercir
el dret de tempteig en la subhasta dels aprofitaments dels seus
béns comunals, dins dels 5 dies següents al de la
realització de la licitació, amb les condicions
següents: a) Que acordin l'adjudicació en la màxima
postura oferta pels concurrents. b) Que subjectin a derrama
o repartiment veïnal la distribució del gaudi i
el pagament de l'adjudicació. |
|
| |
|
| article 89 |
|
| 1. En els béns de caràcter
forestal que, circumstancialment i per afavorir la seva restauració
arbòria, admetin treballs de desarrelament i rompuda
es pot autoritzar l'aprofitament agrícola, sens perjudici
del que estableix la legislació forestal de Catalunya,
en les condicions següents: a) Que l'autorització
sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva restauració
i una millora arbòria del predi. b) Que el conreu l'efectuïn
directament els autoritzats o els qui convisquin amb ells en
el seu domicili. c) Que l'aprofitament sobre qualsevol parcel·la
no excedeixi els 5 anys. 2. A més de tots els treballs
i les prestacions personals que tenen relació immediata
amb el conreu a què es destinin les parcel·les,
els autoritzats han de realitzar-hi totes les operacions de
millora que determini l'administració forestal, d'ofici
o a instància de l'ajuntament. 1. En els béns
de caràcter forestal que, circumstancialment i per afavorir
la seva restauració arbòria, admetin treballs
de desarrelament i rompuda es pot autoritzar l'aprofitament
agrícola, sens perjudici del que estableix la legislació
forestal de Catalunya, en les condicions següents: a) Que
l'autorització sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva
restauració i una millora arbòria del predi. b)
Que el conreu l'efectuïn directament els autoritzats o
els qui convisquin amb ells en el seu domicili. c) Que l'aprofitament
sobre qualsevol parcel·la no excedeixi els 5 anys. 2.
A més de tots els treballs i les prestacions personals
que tenen relació immediata amb el conreu a què
es destinin les parcel·les, els autoritzats han de realitzar-hi
totes les operacions de millora que determini l'administració
forestal, d'ofici o a instància de l'ajuntament. 1. En
els béns de caràcter forestal que, circumstancialment
i per afavorir la seva restauració arbòria, admetin
treballs de desarrelament i rompuda es pot autoritzar l'aprofitament
agrícola, sens perjudici del que estableix la legislació
forestal de Catalunya, en les condicions següents: a) Que
l'autorització sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva
restauració i una millora arbòria del predi. b)
Que el conreu l'efectuïn directament els autoritzats o
els qui convisquin amb ells en el seu domicili. c) Que l'aprofitament
sobre qualsevol parcel·la no excedeixi els 5 anys. 2.
A més de tots els treballs i les prestacions personals
que tenen relació immediata amb el conreu a què
es destinin les parcel·les, els autoritzats han de realitzar-hi
totes les operacions de millora que determini l'administració
forestal, d'ofici o a instància de l'ajuntament. |
|
| |
|
| article 90 |
|
| La forrnació dels plans
d'ordenació i aprofitament dels béns comunals
de caràcter forestal s'ha de subordinar al que disposi
l'administració forestal, dins els límits que
permetin els interessos de la seva conservació i millora. |
|
| |
|
| article 91 |
|
| Els ens locals, d'acord amb els
veïns titulars dels aprofitaments, i amb subjecció
a les prescripcions de la legislació sectorial específica,
han de procurar la industrialització i comercialització
dels productes de les seves forests comunals, i exercir la iniciativa
pública com a mesura de reactivació econòmica
i foment de l'ocupació |
|
| |
|
| article 92 |
|
| 1. Els ens locals poden adscriure
directament els béns de servei públic i els béns
i drets patrimonials als organismes autònoms que creïn
per al compliment dels seus fins. 2. Els béns i els drets
adscrits als organismes autònoms conserven la qualificació
jurídica originària que els correspon. 3. Els
organismes autònoms que reben béns no adquireixen
la seva propietat, i només s'atribueixen facultats per
a la conservació i la utilització d'aquests per
al compliment dels fins que es determinen en l'adscripció. |
|
| |
|
| article 93 |
|
| 1. La titularitat dels béns
comporta l'obligació de conservar-los i millorar-los.
2. Si, per la seva naturalesa, els béns són objecte
de regulació sectorial, els ens locals han de fer els
actes d'administració, de conservació i de foment
que determina la legislació especial. 3. Els béns
immobles i els béns mobles de caràcter històrico-artístic
o de considerable valor econòmic es poden assegurar,
un cop fets la valoració i l'estudi econòmic corresponent. |
|
| |
|
| article 94 |
|
| 1. Els organismes autònoms
i societats civils, mercantils o cooperatives que tenen adscrits
béns de l'ens local, tenen l'obligació de conservar-los
i de realitzar-hi les reparacions i millores necessàries.
2. Tenen la mateixa obligació els precaristes, arrendataris,
concessionaris i usuaris dels béns. S'entén que,
llevat de pacte contrari, les millores que s'efectuïn se
cedeixen en benefici dels béns sense que es pugui reclamar
la participació ni indemnització per aquestes,
ni en el moment d'efectuar-les ni en el de la seva reversió
a l'ens local. 3. Els organismes i les persones assenyalades
en els apartats anteriors responen davant l'ens local respectiu
pels danys o perjudicis causats als seus béns o drets
quan hagués concorregut dol, culpa o negligència
grau, en els termes previstos en l'article 174 d'aquest Reglament. |
|
| |
|
| article 95 |
|
| 1. La conservació dels
béns mobles correspon a cadascun dels veïns que
els utilitzin. 2. Quan siguin amortitzats, obsolets o el cost
del seu manteniment resulti excessivament onerós, ho
han de posar en coneixement de la corporació, mitjançant
escrit dirigit al seu president. |
|
| |
|
| article 96 |
|
| Els ens locals tenen la facultat
d'explotar les forests de la seva propietat i realitzar el servei
de conservació i foment d'aquestes, d'acord amb el que
estableix la legislació específica sobre forests
i aprofitaments forestals. |
|
| |
|
| article 97 |
|
| 1. Correspon als ens locals la
repoblació forestal, l'ordenació i la millora
de les forests de la seva pertinença, siguin o no declarats
d'utilitat pública, amb la intervenció de la Generalitat
a través dels Departaments afectats i d'acord amb la
legislació especial. 2. Si per al compliment d'aquests
fins, els ens locals necessiten l'auxili o la col·laboració
de l'administració forestal, poden establir-se amb aquesta
els acords que es considerin convenients. |
|
| |
|
| article 98 |
|
| 1. La repoblació de tota
mena de forests dels ens locals es pot realitzar també
mitjançant consorci amb particulars, siguin o no veïns
del municipi en el terme del qual radiquin o actuïn individualment
o associats. 2. La iniciativa de formació d'un consorci
per a la repoblació pot provenir de l'entitat propietària
dels béns, de l'administració forestal o dels
particulars. 3. La repoblació s'ha de realitzar conformement
amb les normes dictades per l'administració competent
en matèria forestal. 4. La distribució dels productes
de la forest s'ha de realitzar entre l'entitat propietària
i els particulars consorciats amb ella, en les proporcions que
s'estableixin. La part corresponent a l'entitat es pot limitar
al que li hagin produït els terrenys amb anterioritat a
la repoblació. 5. El consorci entre els ens locals i
els particulars s'ha de formalitzar mitjançant escriptura
pública i s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat.
En el cas que aquests requisits no siguin acomplerts, el consorci
esmentat mancarà d'eficàcia. |
|
| |
|
| article 99 |
|
| La conservació i l'aprofitament
de la riquesa cinegètica o piscícola es regula
per la legislació especial aplicable i per la normativa
reguladora de la contractació de les corporacions locals |
|
| |
|
| article 100 |
|
| Els ens locals han de portar
un inventari general consolidat en el qual integrin, mitjançant
epígrafs i subepígrafs, amb els ajustaments necessaris
per evitar duplicacions, els inventaris que comprenguin: a)
Els béns, drets i obligacions de l'ens local. b) Els
afectes al seu patrimoni municipal del sòl, si s'escau.
c) Els afectes al patrimoni històrico-artístic,
si s'escau. d) Els dels organismes autònoms administratius
i els ens amb personalitat pròpia dependents de l'ens
local. e) Els cedits a altres administracions o a particulars
però revertibles a l'ens local. |
|
| |
|
| article 101 |
|
| Cada un dels inventaris parcials
als quals es refereix l'article anterior, que serveixen de base
per a formar l'inventari general, s'han de formalitzar en els
seus epígrafs i subepígrafs perquè es pugui
realitzar la consolidació. |
|
| |
|
| article 102 |
|
| 1. L'inventari general s'ha d'actualitzar
continuadament, sens perjudici de la seva rectificació
i comprovació. 2. Tot acte administratiu que generi l'adquisició,
alineació, gravamen o qualsevol tipus d'alteració
de béns o del plantejament urbanístic que pugui
repercutir-hi s'ha d'anotar immediatament a l'inventari i correlativament
al llibre comptable d'inventaris i balanços. |
|
| |
|
| article 103 |
|
| La rectificació de l'inventari
general s'ha de verificar anualment i s'hi han de reflectir
les incidències de tota mena dels béns i drets
durant aquest període. |
|
| |
|
| article 104 |
|
| La comprovació s'ha d'efectuar
sempre que es renoven la corporació, els òrgans
de govern dels organismes autònoms o els ens amb personalitat
pròpia dependents de l'ens local respecte als seus inventaris.
El resultat s'ha de consignar al final del document, sens perjudici
d'aixecar una acta addicional amb l'objecte d'establir les responsabilitats
que es puguin derivar per als membres sortints i, al seu dia,
per als entrants. |
|
| |
|
| article 105 |
|
| 1. Correspon al ple l'aprovació,
la rectificació i la comprovació de l'inventari
general. 2. Els dels organismes autònoms i els dels ens
locals amb personalitat pròpia dependents de l'ens local,
han de ser aprovats per les seves assemblees respectives o òrgans
de govern i el seu president els ha de trametre al ple de la
corporació per a la seva aprovació definitiva.
3. L'inventari general l'ha d'autoritzar el secretari de la
corporació amb el vist-i-plau del president i una còpia
d'aquest i de les seves rectificacions, i s'ha de trametre al
Departament de Governació de la Generalitat. |
|
| |
|
| article 106 |
|
| A l'inventari general consolidat,
i a cada un dels inventaris parcials que l'integren, els béns
s'han d'anotar per separat, segons la seva naturalesa, i s'han
d'agrupar d'acord amb els epígrafs i subepígrafs
següents, sens perjudici d'afegir-hi uns altres si la corporació
ho considera oportú i d'efectuar desglossament o subclassificacions
més detallades i d'agrupar, a més, els béns,
drets i obligacions per serveis o centres de cost: 1.- Béns
de domini públic. I.1. Ús públic. a) Parcs
i jardins. b) Places i vials urbans. c) Vials no urbans. d)
Altres béns d'ús públic. I.2. Servei públic.
a) Immobles. b) Drets reals. c) Mobles. Equips informàtics.
Vehicles. Maquinària instal·lacions i utillatge.
Altres béns mobles. d) Drets de Propietat immaterial.
Propietat intel·lectual. Propietat industrial. Propietat
comercial. e) Semovents. II-. Béns comunals. III.- Béns
patrimonials. III. 1. Immobles. III.2. Drets reals. III.3. Mobles.
III.4. Drets de propietat immaterial. a) Propietat intel·lectual.
b) Propietat industrial. c) Propietat comercial. III.5. Quotes,
parts alíquotes i títols representatius de capital
d'empreses. III.6. Crèdits i drets de caràcter
personal. III.7. Semovents. IV.- Béns i drets de tercers
dipositaris o lliurats a l'ens local i revertibles al seu favor.
V.- Obligacions de l'ens local. V. 1. Emprèstits i deute
local. V.2. Préstecs per un termini superior a un any.
V.3. Despeses plurianuals reconegudes pel ple. V.4. Obligacions
de caràcter personal de la corporació. |
|
| |
|
| article 107 |
|
| 1. L'anotació dels béns
a l'inventari s'ha de realitzar amb una numeració correlativa
per a cada un d'ells dins l'epígraf respectiu. 2. A continuació,
s'ha de deixar un espai en blanc per consignar les variacions
que es produeixin en el curs de l'exercici i la cancel·lació
dels assentaments. |
|
| |
|
| article 108 |
|
| L'inventari dels béns
immoblcs ha de contenir les dades següents: - Nom amb el
qual es coneix el bé, si en té algun d'especial.
- Naturalesa de l'immoble. - Situació, amb indicació
concreta del lloc on radica; via pública a la qual afronta
i número que hi correspon, en les finques urbanes; paratge,
amb expressió del poligon i la parcel·la cadastral,
si fos possible, en les finques rústiques. - Delimitants.
- Superfície. - En els edificis, característiques
d'aquests, dades sobre la seva construcció i estat de
la seva conservació. - Si es tracta de vies públiques,
han de constar a l'inventari les dades necessàries per
a la seva individualització, amb especial referència
als seus límits, longitud i amplada. - Classe d'aprofitament
en les finques rústiques. - Naturalesa del domini públic
o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns
d'ús o de servei públic, patrimonials o comunals.
- Títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat el
bé immoble. - Signatura d'inscripció en el Registre
de la Propietat, en el cas que sigui inscribible. - Destinació
i acord que l'ha disposat. - Drets reals constituïts al
seu favor. - Drets reals que graven el bé. - Drets personals
constituïts en relació amb aquest. - Data d'adquisició.
- Cost de l'adquisició, si ha estat a títol onerós,
i de les inversions i les millores efectuades. - Valor que correspon
en venda a l'immoble. - Fruits i rendes que produiria. |
|
| |
|
| article 110 |
|
| L'inventari dels crèdits
i els drets personals de l'ens local ha de contenir les dades
següents: - Concepte. - Nom del deutor. - Valor. - Títol
de l'adquisició. - Destinació. - Cost de l'adquisició,
si s'escau. - Valor actual. |
|
| |
|
| article 111 |
|
| L'inventari dels béns
semovents ha d'incloure les dades següents: - Espècie.
- Nombre de caps. - Marques. - Serveis encarregats de la seva
conservació i custòdia |
|
| |
|
| article 112 |
|
| L'inventari dels béns
mobles els ha de descriure suscitament per permetre la seva
individualització. |
|
| |
|
| article 113 |
|
| L'inventari dels béns
de caràcter històrico-artistic ha d'expressar,
com a mínim, i sens perjudici de les dades i normalització
que estableixi el Departament de Cultura de la Generalitat:
a) La descripció que faciliti la seva identificació.
b) La indicació de la raó del seu interès
artistic, històric, paleontològic, arqueològic,
etnogràfic, científic, tècnic, documental
o bibliogràfic. c) El lloc en què es troba situat
i el servei sota la responsabilitat del qual es custòdia. |
|
| |
|
| article 114 |
|
| L'inventari de les quotes, parts
alíquotes i títols representatius de capital d'empreses
ha de contenir les determinacions següents: - Nombre de
títols. - Classe. - Organisme o entitat emissora. - Sèrie
i numeració. - Data d'adquisició. - Preu d'aquesta.
- Capital nominal. - Valor efectiu. - Fruits i rendes que produeixen.
- Lloc en què es troben dipositats. |
|
| |
|
| article 115 |
|
| L'inventari de les propietats
immaterials ha de descriure les creacions originals literàries,
artístiques o científiques i el mitjà o
suport, tangible o intangible, en què s'expressen, en
la mesura necessària per a la seva identificació. |
|
| |
|
| article 116 |
|
| 1. Sota l'epígraf de
béns i drets revertibles, s'han d'anotar detalladament,
segons la seva naturalesa i sens perjudici de les remissions
a altres epígrafs i números de l'inventari, tots
aquells amb un domini o gaudi que hagi de revertir o consolidar-se
en l'entitat, arribat un determinat dia, o en complir-se o no
determinada condició, de manera que serveixi de recordatori
constant perquè la corporació exerceixi oportunament
les facultats que li corresponen en relació amb aquests.
2. En aquesta part de l'inventari s'han de detallar, entre altres
béns, els cedits per la corporació condicionalment
o a termini, i les concessions i els arrendaments atorgats sobre
béns municipals, comarcals o provincials. |
|
| |
|
| article 117 |
|
| 1. Sempre que sigui possible,
s'han d'aixecar plànols de planta i alçat d'edificis
i parcel·laris que determinin gràficament la situació,
la partió i la superfície dels solars, parcel·les
no edificables, i finques rústiques, amb referència,
en aquest cas, a vèrtexs de triangles de tercer ordre
o topogràfics o a punts culminants i fixos del terreny.
2. En tot cas, s'han d'obtenir fotografies, degudament autenticades,
dels béns mobles històrics, artistics o de considerable
valor econòmic. |
|
| |
|
| article 118 |
|
| 1. En el quadre d'organització
de fons de l'arxiu de cada ens local hi ha d'haver una divisió
específica amb el títol de Patrimoni, subdividida
en tantes unitats com siguin necessàries, identificades
per mitjà d'un codi de dígits, en la qual s'han
d'arxivar tots els documents de l'inventari i en especial els
títols de domini, qualsevol que sigui el seu suport informàtic,
mecànic o electrònic en què estiguin recollits.
2. En inventariar cada un dels béns, s'ha de consignar,
com a última dada, la signatura del lloc de l'arxiu en
què es trobi la documentació corresponent. |
|
| |
|
| article 119 |
|
| 1. Els ens locals han d'inscriure
en el Registre de la Propietat, els seus béns immobles
i els drets reals, d'acord amb el que preveu la legislació
hipotecària. 2. Estan exempts d'inscripció els
béns de domini públic d'ús general. |
|
| |
|
| article 120 |
|
| Si els béns no són
inscrits en el Registre de la Propietat i no existeix títol
inscriptible de domini, és suficient, excepcionalment,
la certificació que, en relació amb l'inventari
aprovat per la respectiva corporació, expedeixi el secretari,
amb el vist-i-plau del president, en els termes que estableix
la legislació hipotecària. |
|
| |
|
| article 121 |
|
| Han de constar inscrits en el
Registre de la Propietat els béns de domini públic
i d'ús públic local que, per l'alteració
de la seva qualificació jurídica, adquireixen
la qualitat d'inscriptibles. |
|
| |
|
| article 122 |
|
| S'ha de sol·licitar que
quedi constància en el Registre de la Propietat, mitjançant
una nota marginal, de l'alteració de la qualificació
jurídica dels béns dels ens locals inscrits que
adquireixin la naturalesa de béns d'ús públic
local. |
|
| |
|
| article 123 |
|
| Per a la pràctica dels
assentaments que esmenten els dos articles anteriors, és
suficient la certificació de l'inventari expedida pel
secretari de l'ens local, en la qual s'han de consignar les
dades necessàries que exigeix la legislació hipotecària,
sempre que els béns a què es refereix constin
al Registre com a béns de domini públic o patrimonials,
segons els casos. |
|
| |
|
| article 124 |
|
| 1. L'acta d'ocupació
que s'estendrà a continuació del pagament acompanyada
dels justificants d'aquest, en l'expropiació forçosa,
és títol suficient perquè en el Registre
de la Propietat s'inscrigui la transmissió del domini
en favor de l'ens local i es verifiqui, si s'escau, la cancel·lació
de les càrregues, gravàmens i drets reals a què
estigui afectat el bé expropiat. 2. L'acta d'ocupació
acompanyada del justificant de la consignació del preu
o del corresponent resguard de dipòsit té els
mateixos efectes. 3. La inscripció en el Registre, en
l'expropiació forçosa d'urgència, quedarà
suspesa fins que, fixat definitivament el preu just, s'hagi
verificat el pagament o la seva consignació, sens perjudici
que pugui practicar-se una anotació preventiva mitjançant
la presentació de l'acta prèvia d'ocupació
i el resguard de dipòsit provisional, l'anotació
dels quals es converteix en inscripció quan s'acredita
el pagament o la consignació del preu just. 4. Les actuacions
a que es refereixen els apartats anteriors es regulen per la
seva legislació específica. |
|
| |
|
| article 125 |
|
| Els béns immobles adjudicats
als ens locals en virtut de procediment judicial o administratiu
de constrenyiment s'han d'inscriure en el Registre de la Propietat,
en els termes que preveu la legislació hipotecària. |
|
| |
|
| article 126 |
|
| La inscripció de béns
dels ens locals dimanants de cessions gratuïtes i obligatòries
de propietaris afectats per actuacions urbanístiques
es regula per la seva legislació específica, en
relació amb la hipotecària. |
|
| |
|
| article 127 |
|
| Les inscripcions d'agrupacions,
divisions, segregacions i agregacions de béns dels ens
locals es poden fer mitjançant certificacions de l'inventari
i de l'acte administratiu que els ha motivat, expedides pel
secretari i amb el vist-i-plau del president, les quals produeixen
els mateixos efectes que una escriptura pública. |
|
| |
|
| article 128 |
|
| Tota obra nova requereix prèviament
la seva descripció tècnica i la seva ressenya
a l'inventari per poder ésser inscrita en el registre
mitjançant certificació del secretari. |
|
| |
|
| article 129 |
|
| 1. Els béns adquirits
pels organismes autònoms a càrrec dels seus pressupostos
s'han d'inscriure a nom d'aquests organismes. 2. Els béns
dels ens locals adscrits als seus organismes autònoms
no es poden inscriure a nom d'aquests, però s'ha de fer
constar l'adscripció. |
|
| |
|
| article 130 |
|
| Els títols i les certificacions
aptes per a la inscripció de béns dels ens locals
ho són, també, per a la immatriculació,
en els supòsits que preveu la legislació hipotecària. |
|
| |
|
| article 131 |
|
| Fins que l'Administració
de l'Estat no estableixi, amb caràcter general, el pla
de comptes dels ens locals, aquests han de portar la comptabilitat
de la situació i gestió econòmica del seu
patrimoni en el llibre d'inventaris i balanços, i han
de retre el compte de l'administració del patrimoni. |
|
| |
|
| article 132 |
|
| Al llibre d'inventaris i balanços
s'han de reflectir, anualment, l'inventari dels béns
i drets de l'ens local i les seves alteracions, i també
la situació de l'actiu i passiu, per determinar el patrimoni
net a cada exercici econòmic. |
|
| |
|
| article 133 |
|
| Els comptes de l'administració
del patrimoni s'han de formar, retre i fiscalitzar tal com disposa
la legislació reguladora de les hisendes locals, sens
perjudici de la seva presentació analítica, per
objectius, centres de cost o programes. |
|
| |
|
| article 134 |
|
| 1. Els ens locals tenen la facultat
d'investigar la situació dels béns i drets que
se suposin de la seva propietat amb la finalitat de determinar
la seva titularitat. 2. L'exercici de l'acció investigadora
pot acordar-se: a) D'ofici, pel propi ens local. b) Per denúncia
dels particulars. 3. L'acció investigadora s'ha de portar
a terme en via administrativa amb audiència als interessats.
El coneixement de les qüestions de naturalesa civil que
se suscitin amb ocasió de la investigació practicada
correspon a la jurisdicció ordinària. |
|
| |
|
| article 135 |
|
| L'Administració de l'Estat
i de la Generalitat han de facilitar a l'ens local la informació
que sigui rellevant per a l'adequat desplegament de l'acció
investigadora dins els deures que imposa, en les seves relacions
reciproques, la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. |
|
| |
|
| article 136 |
|
| 1. Els ens locals tenen la facultat
de proveir i d' executar l'atermenament entre els béns
immobles de la seva pertinença i els de tercers. 2. L'atermenament
s'ha d'iniciar per acord del ple de la corporació, d'ofici
o a instància dels propietaris de finques confrontants.
3. Un cop acordat l'atermenament, s'ha de comunicar al Registre
de la Propietat corresponent, si la finca hi és inscrita,
per tal que s'estengui nota de l'acord al marge de la inscripció
de domini. |
|
| |
|
| article 137 |
|
| 1. L'expedient s'ha d'iniciar
amb una memòria en la qual es faci referència
a les qüestions següents: a) Justificació de
l'atermenament que es proposa. b) Descripció de la finca
o finques, amb expressió dels seus termes generals, enclaus,
confrontants i extensió perimetral i superficial. c)
Títol de propietat i, si s'escau, certificat d'inscripció
en el Registre de la Propietat, i informació de tots
els incidents haguts pel que fa a propietat, possessió
i gaudi. |
|
| |
|
| article 138 |
|
| 1. Prenent com a base la memòria,
l'interventor de la corporació ha d'elaborar un pressupost
de despeses d'atermenament. 2. Si l'atermenament ha estat promogut
a instància dels particulars confrontants, les despeses
corresponents aniran al seu càrrec i a l'expedient han
de constar, com a tràmit previ, la seva conformitat i
la prestació de fiança pel seu import. |
|
| |
|
| article 139 |
|
| 1. Si, un cop valorada la memòria,
el ple de la corporació acorda l'atermenament, s'ha de
notificar als propietaris de les finques confrontades i també,
si s'escau, als titulars d'altres drets reals constituïts
sobre aquests, amb indicació de la data, hora i lloc
on s'ha de practicar l'atermenament i les dades necessàries
per a la identificació de cada finca. 2. Sens perjudici
d'aquella notificació, l'atermenament s'ha d'anunciar
al Butlleti Oficial de la Provincia i al tauler d'anuncis de
l'ajuntament, amb 60 dies d'antelació a la data fixada
per iniciar les operacions. |
|
| |
|
| article 140 |
|
| 1. Els interessats poden presentar,
davant la corporació que ha tramitat l'atermenament les
al·legacions i la documentació que considerin
convenients, en defensa del seus drets, fins a 20 dies anteriors
a l'assenyalat per a l'inici de la pràctica de l'atermenament.
2. Un cop transcorregut aquest termini, no s'admetrà
cap document ni al·legació. 3. El secretari de
la corporació ha d'emetre un informe sobre la documentació
incorporada a l'expedient, dins els 10 dies següents, qualificant
la validesa i eficàcia jurídica dels títols
presentats, a l'efecte d'acreditar el domini o la possessió
de les finques a què es refereixen. La corporació,
abans del dia assenyalat per iniciar l'atermenament, ha d'acordar
el que consideri convenient respecte de les proves i els documents
aportats. |
|
| |
|
| article 141 |
|
| 1. En la data assenyalada començarà
l'atermenament, al qual han d'assistir un tècnic amb
títol facultatiu adequat i els pràctics que, si
s'escau, hagi designat la corporació. 2. L'atermenament
consisteix a fixar amb precisió els termes de la finca
i estendre l'acta. 3. A l'acta han de constar les referències
següents: - Lloc i hora en que s'inicia l'operació.
- Nom, cognoms i representació dels concurrents. - Descripció
del terreny, treball realitzat sobre aquest i instruments utilitzats.
- Direcció i distàncies de les línies perimetrals.
- Situació, cabuda aproximada de la finca i noms especials,
si s'escau. - Manifestacions o observacions que s'hi formulin.
- Hora en què acaba l'atermenament. 4. El secretari de
la corporació ha de redactar l'esmentada acta en el lloc
on s'han practicat les operacions, l'han de signar tots els
reunits. 5. Si no es pot acabar l'atermenament en una sola jornada,
les operacions prosseguiran durant les successives o en altres
que es convinguin, sense necessitat d'una nova citació,
i per cadascuna d'elles se n'estendrà l'acta corresponent.
6. Un cop acabat l'atermenament, s'han d'incorporar a l'expedient
l'acta o actes esteses i un plànol, a escala, de la finca
objecte d'atermenament. |
|
| |
|
| article 142 |
|
| L'acord resolutori de l'atermenament
és executiu i només pot ser impugnat en via contenciosa-administrativa,
per infracció de procediment, sens perjudici de les accions
que siguin procedents davant la jurisdicció ordinària. |
|
| |
|
| article 143 |
|
| Iniciat el procediment administratiu
d'atermenament, no es pot instar cap procediment judicial amb
aquesta pretensió ni s'admeten interdictes sobre l'estat
possessori de les finques mentre no es porti a terme l'esmentat
atermenament. És títol suficient el certificat
de l'acord del ple de l'ens local acordant la iniciació
del procediment d'atermenament, realitzat pel secretari de la
corporació. |
|
| |
|
| article 144 |
|
| Un cop l'acord d'aprovació
de l'atermenament és ferm, s'ha de procedir a la fitació,
amb intervenció dels interessats. |
|
| |
|
| article 145 |
|
| 1. Si la finca de l'ens local
a què es refereix l'atermenament es troba inscrita en
el Registre de la Propietat, s'ha d'inscriure igualment l'atermenament
administratiu degudament aprovat, referent a aquesta. 2. Si
la finca de l'ens local no s'hi troba inscrita, s'ha de procedir
a la inscripció prèvia del títol escrit
adquisitiu d'aquesta o, si no hi fos, de les certificacions
que preveu l'article 120, i s'ha d'inscriure, després
de l'esmentat assentament el corresponent a l'atermenament degudament
aprovat. |
|
| |
|
| article 146 |
|
| 1. Els ens locals han de promoure
l'atermenament de les forests públiques catalogades de
la seva pertinença el qual s'ha de practicar d'acord
amb les disposicions especials que el regulen. 2. Tret de l'excepció
del paràgraf anterior, els ens locals es regeixen per
aquest Reglament per practicar l'atermenament de les seves finques,
sigui quina sigui la seva naturalesa i les seves característiques. |
|
| |
|
| article 147 |
|
| 1. Els ens locals poden recuperar
per si mateixos, en qualsevol moment, la possessió dels
seus béns de domini públic. 2. Igualment, poden
recuperar els béns patrimonials dins d'un any, a comptar
de l'endemà de la data en que s'ha produït la usurpació,
i és suficient durant aquest termini haver notificat
l'acord resolutori, que contindrà l'ordre al pertorbador
o usurpador perquè cessi en la seva actuació,
comminant-lo que deixi a la lliure disposició de l'ens
el bé ocupat. Passat aquest període només
ho poden fer acudint davant la jurisdicció ordinària. |
|
| |
|
| article 148 |
|
| 1. Perquè la reivindicació
sigui procedent es requereix un expedient administratiu contradictori,
amb audiència dels interessats, en el qual s'acrediti
el fet de trobar-se en possessió administrativa del bé
i haver estar pertorbat en l'esmentada possessió o despullat
d'aquesta. 2. Quan els interessats en el procediment siguin
desconeguts, s'ignori el lloc de la notificació o intentada
aquesta no s'hagi pogut practicar, la notificació es
farà mitjançant anuncis al tauler d'anuncis de
l'ajuntament de l'últim domicili d'aquells i al BOP.
L'inici del tràmit d'audiència a què té
dret l'interessat s'ha de comptar a partir de la data de publicació
de l'edicte. |
|
| |
|
| article 149 |
|
| Contra les actuacions dels ens
locals en la recuperació d'ofici dels seus béns
no s'admeten interdictes, sempre que actuïn en matèria
de la seva competència i d'acord amb el procediment legalment
establert. |
|
| |
|
| article 150 |
|
| El privilegi de la recuperació
d'ofici habilita els ens locals per utilitzar tots els mitjans
compulsoris admesos legalment. |
|
| |
|
| article 151 |
|
| La recuperació de la possessió
de les forests catalogades s'ha de regir per la legislació
específica sobre aquesta matèria. |
|
| |
|
| article 152 |
|
| L'extinció dels drets
constituïts sobre els béns de domini públic
i comunals en virtut d'autorització, concessió
o qualsevol altre títol i de les situacions possessòries
a què han pogut donar lloc, és efectuada per via
administrativa pels propis ens locals, un cop instruit l'expedient
i escoltats els interessats, i pot donar lloc a indemnització,
si s'escau. |
|
| |
|
| article 153 |
|
| 1. L'expropiació forçosa
de finques rústiques o urbanes, terrenys o edificis,
produeix l'extinció dels arrendaments i de qualssevol
altres drets personals relatius a l'ocupació d'aquestes.
2. S'entenen compreses en el supòsit anterior les expropiacions
de béns que tenen per objecte la realització d'obres
o l'establiment de serveis públics. 3. Els titulars dels
drets d'ocupació extingits seran desnonats d'acord amb
les normes d'aquest Títol. |
|
| |
|
| article 154 |
|
| 1. La fixació de l'import
de la indemnització s'ha de tramitar simultàniament
amb l'expropiació del domini de l'immoble, i el desallotjament,
llevat del consentiment del propietari, no es pot efectuar fins
que s'hagi abonat o dipositat el valor del preu just. 2. Excepcionalment,
els ens locals poden anticipar la data del desallotjament de
la finca i, en aquest supòsit, queden subrogats en les
obligacions dels ocupants respecte del propietari fins que s'efectuï
l'expropiació del dret d'aquest. |
|
| |
|
| article 155 |
|
| 1. Per fixar la indemnització
s'ha d'intentar una avinença amb els interessats o els
seus representants legals. A aquest efecte, se'ls requerirà
perquè, en el termini de 15 dies comptats a partir de
la notificació, formulin una proposició sobre
la quantia d'aquella i el termini necessari per desallotjar.
2. La indemnització fixada lliurement i per mutu acord
amb càrrec a fons públics exigeix el compliment
dels tràmits següents: a) Proposta de resolució
del president de l'ens local en la qual es concreti l'acord
a que s'ha d'arribar amb el propietari, amb tramesa dels antecedents
i les característiques que permetin avaluar el valor
del bé o dret objecte d'expropiació. b) Informe
dels serveis tècnics de l'ens local en relació
amb el valor del bé o dret objecte d'expropiació.
c) Fiscalització de la despesa per la intervenció
de l'ens. d) Acord del ple de l'entitat. |
|
| |
|
| article 156 |
|
| L'import de la indemnització
fixat per mutu acord s'entén com a partida alçada
per tots els conceptes i lliure de tota mena de despeses i impostos,
sense que sigui procedent el pagament de premi d'afecció
a què es refereix la Llei d'expropiació forçosa. |
|
| |
|
| article 157 |
|
| 1. Transcorregut el termini de
15 dies sense que el requeriment hagi estat atès pels
interessats, i sense arribar a l'acord mutu, s'ha de seguir
el procediment que estableix la legislació d'expropiació
forçosa. 2. No obstant això, la fixació
del preu per mutu acord es pot verificar en qualsevol moment
de l'expedient fins que el jurat d'expropiació decideixi
sobre el preu just i, un cop produït l'acord mutu, queden
sense efecte les actuacions que s'hagin verificat, relatives
a la seva determinació |
|
| |
|
| article 158 |
|
| 1. La corporació, en formular
el requeriment a què al·ludeix l'article 157 d'aquest
Reglament, ha d'advertir, a més, al titular de l'ocupació
i a tots aquells als quals afecti que han de desallotjar la
finca en el termini de 5 mesos a comptar des de la notificació.
2. El termini de 5 mesos regeix amb caràcter general,
mentre no es prevegi un altre termini especial en la regulació
del supòsit especific. S'han de respectar, en tot cas,
els terminis mínims que senyalen les lleis sectorials. |
|
| |
|
| article 159 |
|
| 1. L'ocupació administrativa
del que s'expropia només es pot realitzar quan els titulars
dels béns i els drets hagin percebut la indemnització
que els pugui correspondre, o aquesta hagi estat consignada
en la caixa de l'ens o en la general de dipòsits, en
els casos previstos en la legislació d'expropiació
forçosa. 2. Complert el requisit anterior, quan sigui
procedent, el president de l'ens local ha de notificar als ocupants
dels béns i drets expropiats que els han d'abandonar
dins el temps que resti fins al venciment del termini a què
es refereix l'article 160 d'aquest Reglament. |
|
| |
|
| article 160 |
|
| 1. Esgotat el termini per desocupar
el predi, habitatge o local de negoci sense que s'efectuï,
el president de l'ens local ha de requerir a l'interessat perquè
en el termini de 10 dies els desallotgi. 2. En el cas que la
indemnització s'hagi fixat per avinença, l'incompliment
del termini de desallotjament no impedeix a la corporació
executar el desnonament, amb el dipòsit previ de la quantitat
convinguda. |
|
| |
|
| article 161 |
|
| 1. Si, malgrat el requeriment
que es dirigeix a qui ocupa l'immoble expropiat, amb títol
o sense, no el desallotja dins els terminis corresponents, la
corporació ha de procedir a executar el desnonament per
via administrativa. 2. Dins els 8 dies següents a l'expiració
del termini concedit, segons l'article anterior, sense que l'interessat
hagi desallotjat el predi, habitatge o local de negoci, el president
de la corporació li advertirà del desnonament
en el termini de 5 dies més. 3. L'ens local ha d'efectuar
el desnonament pels seus propis mitjans en el dia fixat. A aquest
efecte, n'hi ha prou amb l'ordre escrita del president, de la
qual s'ha de lliurar una còpia a l'interessat. 4. Si
l'interessat no dóna el seu consentiment, el secretari
de l'ens local o la persona en qui delegui ha d'aixecar acta
d'aquesta actuació, i aquesta s'ha d'adjuntar a l'expedient
de desnonament, el qual s'ha de trametre al jutge d'instrucció
demanant l'autorització a què fa referència
l'article 87.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. |
|
| |
|
| article 162 |
|
| 1. Les despeses que origina el
desnonament o dipòsit de béns van a càrrec
del desnonat. 2. La corporació ha de retenir els béns
que consideri suficients per atendre el pagament de les despeses
d'execució del desnonament i pot alienar-los pel procediment
de constrenyiment. |
|
| |
|
| article 163 |
|
| Els afectats pels procediments
d'expropiació i desnonament dels ens locals tenen totes
les garanties judicials que preveu la llei d'expropiació
forçosa. |
|
| |
|
| article 164 |
|
| 1. Els ens locals poden expropiar
els drets d'arrendament i qualsevol altres personals relatius
a l'ocupació de béns patrimonials, per destinarlos
a fins relacionats amb obres o serveis públics. 2. És
suficient títol per a l'expropiació l'acord adoptat
pel ple de l'ens, amb l'expedient previ en el qual s'acrediti
la necessitat del predi, local o habitatge per ser destinat
a algun dels fins a què es refereix el paràgraf
anterior. 3. Són d'aplicació els articles 154
i següents d'aquest Reglament, en el supòsit que
preveu en aquest article. 4. Quan la corporació disposi
d'altres predis, habitatges o locals de característiques
similars, pot oferir-los als desnonats, sense que sigui procedent
la indemnització a què es refereixen els articles
154 i següents d'aquest Reglament. Sí que serà
procedent, en canvi, respecte dels locals, l'abonament dels
danys i els perjudicis que s'hagin pogut ocasionar. |
|
| |
|
| article 165 |
|
| 1. Els ens locals poden resoldre,
en via administrativa, els contractes d'arrendament i qualsevol
altres drets personals constituïts en finques de la seva
pertinença en favor del seu personal per relació
dels serveis que presten, en els casos a què es refereix
l'article 77 d'aquest Reglament. 2. No és procedent l'abonament
de cap indemnització en el supòsit a què
es refereix l'apartat anterior. 3. El procediment de desnonament
i llançament és el que preveu aquesta Secció |
|
| |
|
| article 166 |
|
| Els ens locals poden resoldre,
també en via administrativa, els contractes d'arrendament
d'habitatges de protecció oficial de la seva propietat,
en els casos i formes que preveu la legislació especial
aplicable |
|
| |
|
| article 167 |
|
| 1. Els ens locals tenen capacitat
juridica plena per exercir tota mena d'accions i recursos en
defensa dels seus béns i drets. 2. L'exercici d'aquestes
accions és obligatori i la competència recau en
el ple de la corporació, tret de les que siguin urgents,
que seran exercides pel president, el qual n'ha de donar compte
al ple en la primera sessió que realitzi. 3. Qualsevol
vei que es trobi en ple ús dels seus drets civils i polítics
pot requerir a l'ens interessat l'exercici de les accions i
els recursos esmentats a l'article 167.1. Aquest requeriment
ha de ser comunicat als qui hi poden resultar afectats. Mentrestant
el termini per exercir aquestes accions se suspèn durant
30 dies hàbils. 4. Si en el termini d'aquests 30 dies
l'ens local no acorda exercir les accions sol·licitades,
els veïns poden subrogar-se exercint-les en nom i interès
de la corporació. 5. En el cas que prosperi l'acció,
l'actor té dret al reemborsament de les costes processals
per l'ens local i a la indemnització pels danys i perjudicis
que se li han causat. |
|
| |
|
| article 168 |
|
| Exercida per qualsevol vei l'acció
subrogatòria en els termes que estableixen els articles
anteriors, l'ens local ha de facilitar-li els elements de prova
necessaris i que sol·liciti per escrit al president de
la corporació. |
|
| |
|
| article 169 |
|
| El veí no pot demanar
a l'òrgan jurisdiccional davant el qual exerceix l'acció
una condemna per a l'ens local que, amb raó o sense,
s'hagi negat a exercir-la. |
|
| |
|
| article 170 |
|
| En qualsevol cas, els acords
o les resolucions de l'ens local per a l'exercici d'accions
necessàries per a defensa dels béns i drets han
d'adoptar-se amb el dictamen previ del secretari d'habilitació
municipal o, si s'escau, de l'assessoria jurídica i,
mancant ambdós, d'un lletrat. |
|
| |
|
| article 171 |
|
| La representació i defensa
en judici dels ens locals corresponen als lletrats dels seus
serveis jurídics, llevat que designin un advocat col·legiat
que els representi i defensi, sens perjudici de l'assistència
jurídica que poden rebre dels consells comarcals i de
les diputacions, per mitjà dels respectius serveis d'assistència
i cooperació municipal. |
|
| |
|
| article 172 |
|
| Els ens locals no es poden avenir
a les demandes judicials, fer transaccions sobre els seus béns
o drets, ni sotmetre a arbitratge les contestes que se suscitin
sobre aquest si no és mitjançant acord del ple
adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de
la corporació. |
|
| |
|
| article 173 |
|
| 1. Cap tribunal, jutge o autoritat
administrativa no pot dictar provisió d'embargament ni
tramitar manament d'execució contra els béns i
els drets del patrimoni dels ens locals, ni contra llurs rendes,
fruits o productes. 2. El compliment de les resolucions que
determinen obligacions a càrrec dels ens locals es regeix
pel que disposa la legislació reguladora de les finances
locals, de la qual és supletòria la Llei general
pressupostària. |
|
| |
|
| article 174 |
|
| article 174 1. Les autoritats
i el personal al servei dels ens locals, com també les
persones que, per qualsevol títol, tinguin al seu càrrec
la gestió dels béns o els drets d'aquells ens,
són obligats a la custòdia, conservació
i aprofitament, segons els casos, i responen directament davant
la corporació respectiva dels danys i els perjudicis
esdevinguts per la seva pèrdua o detriment, en cas de
dol, culpa o negligència greu. 2. Els ens locals han
d'acordar unilateralment la indemnització que procedeixi
pels danys i perjudicis causats als seus béns i drets
per les persones esmentades a l'apartat 1 d'aquest article,
mitjançant l'exercici de l'acció d'ofici enfront
de l'agent culpable, sens perjudici de les sancions disciplinàries
que es puguin imposar, o de passar el tant de culpa, si procedeix,
als tribunals competents. 3. Per a l'exigència de responsabilitat
s'ha de seguir el vigent procediment administratiu en matèria
de responsabilitat patrimonial, i s'han de ponderar, entre d'altres,
els següents criteris: el resultat dels danys produits,
l'existència o no d'intencionalitat, la responsabilitat
professional del personal al servei de l'Administració
o la relació en la producció del resultat del
dany. 4. Per a l'imposició de sancions, s'ha d'aplicar
el règim disciplinari que regula el Reglament de personal
al servei de les entitats locals o la normativa específica
que correspongui pel personal vinculat a l'ens local per una
relació contractual o qualsevol altra de subjecció
especial. |
|
| |
|
| article 175 |
|
| 1. Les persones que per frau
o negligència causen danys en el domini públic
dels ens locals, o realitzen actes d'usurpació, són
sancionades en via administrativa amb una multa, l'import de
la qual s'establirà entre el valor i el doble del valor
del perjudici ocasionat, amb independència de la reparació
del dany o de la restitució de la usurpació. 2.
Per a la graduació de les sancions dins els límits
que estableix l'apartat 1 d'aquest article s'han de tenir en
compte els següents criteris: a) L'existència d'intencionalitat
o reiteració. b) La naturalesa dels perjudicis causats.
c) La reincidència per comissió en el termini
d'un any de més d'una infracció de la mateixa
naturalesa, quan això s'hagi declarat per resolució
ferma. 3. En cap cas l'ens local no pot deixar d'adoptar les
mesures tendents a reinstaurar els béns afectats a l'estat
anterior a la producció de la situació il.legal. |
|
| |
|
| article 176 |
|
| La imposició de sancions,
com les altres responsabilitats administratives, s'han d'executar
per via administrativa, amb audiència de l'interessat. |
|
| |
|
article 177 |
|
| Quan els fets a què fan
referència els articles anteriors puguin constituir delicte
o falta, l'ens local ho ha de posar en coneixement de la jurisdicció
penal, i es deixarà en suspens la resolució definitiva
del procediment administratiu fins que l'esmentada jurisdicció
dicti sentència ferma o sobresseixi les actuacions, llevat
del que disposa l'article 146.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques
i del procediment administratiu comú, respecte del personal
al servei dels ens locals. |
|
| |
|
| article 178 |
|
| En tots els preceptes d'aquest
Reglament que s'estableixi el tràmit d'informació
pública, el termini d'aquest tràmit és
de 20 dies. |
|
| |
|
| DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA |
|
| Els preceptes d'aquest Reglament
s'aplicaran a tots els expedients en curs, pel que fa als tràmits
que s'hagin d'efectuar a partir de la seva entrada en vigor. |
|
| |
|
| DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA |
|
| Queden derogats els articles
20, 21, 22, 23 i 24 del Decret 361/1986, de 4 de desembre, per
a la regulació de forma provisional del procediment d'actuació
en diverses matèries de règim local. |
|
| |
|
| DISPOSICIÓ FINAL |
|
| Aquest Reglament entrarà
en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya. |
|
| |
|
|
|
