reglament



DECRET 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del Patrimoni dels ens locals.

article 1
1. El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d'adquisició. 2. El patrimoni net és determinat pel resultat de restar a la suma de valors dels béns i drets l'import del passiu financer, entenent per aquest la quantitat que s'endeuta al 31 de desembre per deute emès, préstecs, bestretes rebudes, i també diposits constituïts per tercers en els comptes municipals.

article 2
Els béns dels ens locals es classifiquen en béns de domini públic, béns comunals i béns patrimonials.

article 3
1. Són béns de domini públic: a) Els que la llei declari amb aquest caràcter. b) Els afectes a l'ús públic. c) Els afectes als serveis públics dels ens locals. 2. En tot cas, són béns de domini públic els immobles propietat de l'ens local on té la seva seu la corporació i aquells en què s'allotgen els seus òrgans i serveis. 3. Igualment estan subjectes al règim de domini públic els drets reals que corresponen a les entitats locals sobre béns que pertanyen a altres persones, quan aquests drets es constitueixen per a utilitat d'algun dels béns indicats pels apartats anteriors o per a la consecució de fins d'interès públic equivalents al que serveixen els dits béns.

article 4
S'entén que són afectes a l'ús públic aquells béns destinats a ser utilitzats directament pels particulars, la conservació i la policia dels quals siguin competència de l'ens local, com ara els carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques d'aprofitament o utilització generals.

article 5
S'entén que són afectes al servei públic els béns que, per llur naturalesa o per les disposicions particulars d'organització, s'adeqüin essencialment o exclusivament al fi particular del servei, com ara escorxadors, mercats, hospitals, museus, escoles, cementiris i camps d'esport.

article 6
Són béns comunals els que pertanyen als municipis i les entitats municipals descentralitzades però que tenen unes facultats sobre aquests que són eompartides, de manera que correspon al comú dels veïns l'aprofitament, com a dret real administratiu de gaudir, i als ens locals la seva administració i conservació.

article 7
1. Els béns de domini públic i els comunals, mentre conserven el seu caràcter, són inalienables, inembargables i imprescriptibles, i no estan subjectes a cap tribut. 2. Són també inalienables i inembargables les forests catalogades que pertanyen als ens locals, en els termes que estableix la legislació específica sobre la matèria.

article 8
1. Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l'ens local i no estan destinats directament a l'ús públic o a l'exercici de cap servei públic de competència local, o a l'aprofitament pel comú dels veins. 2. Els béns patrimonials que estan en el comerç juridic poden procurar directament o indirectament la satisfacció de necessitats col·lectives, i es regeixen per la seva legislació específica i, si aquesta hi manca, per les normes de dret privat. 3. Si no consta l'afecció d'un bé local es presumeix la seva condició patrimonial.

article 9
1. La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística o científica dels ens locals té el caràcter de bé patrimonial, llevat que es declari expressament bé de domini públic perquè s'adeqüi essencialment al fi particular d'un servei públic. 2. Les patents d'invenció i els certificats de protecció dels models d'utilitat, i també les addicions a les patents, s'han de regir per la seva normativa sectorial específica, i tenen també caràcter patrimonial, llevat que s'adeqüin expressament al fi particular d'un servei públic. 3. El dret de traspàs dels establiments comercials propietat de la corporació es regeix pel que disposa la Llei d'Arrendaments Urbans i té també la consideració de bé patrimonial, amb l'excepció prevista als apartats anteriors.

article 10
Són béns de naturalesa patrimonial les quotes, parts aliquotes i títols representatius del capital que pertanyen a l'ens local d'empreses constituïdes d'acord amb el dret civil o mercantil.

article 11
Es consideren béns patrimonials les parcel·les sobreres i els béns no utilitzables.

article 12
1. Són parcel·les sobreres les porcions de terreny propietat dels ens locals que, per la seva reduïda extensió, forma irregular o emplaçament, no són susceptibles d'ús adequat. 2. Per declarar un terreny parcel·la sobrera es requereix un expedient de qualificació juridica en la forma que preveu l'article 20 d'aquest Reglament. Aquest expedient no és necessari quan l'alteració deriva expressament o implícitament de l'aprovació de plans d'ordenació urbana o projectes d'obres o serveis.

article 13
1. Es consideren béns no utilitzables els que, pel seu deteriorament, depreciació o estat deficient, són inaplicables als serveis municipals o a l'aprofitament normal, ateses la seva naturalesa i destinació. 2. La declaració d'un bé no utilitzable requereix un expedient en el qual s'acrediti aquesta circumstància per mitjà d'un informe tècnic. Aquest expedient l'ha de resoldre el president de l'ens local, amb l'informe previ del secretari i de l'interventor, o dels lletrats dels serveis jurídics de l'ens local.

article 14
1. El patrimoni municipal del sòl en els municipis que obligatòriament o optativament el tenen constituït, s'adscriu a la gestió urbanistica per a la immediata preparació i alienació de solars edificables i reserva de terrenys de futura utilització. Es regeix també per la seva legislació especifica i s'integra en el de l'ens local com a patrimoni separat. 2. Els ajuntaments dels municipis a què es fa referència a l'apartat anterior, han de preveure específicament en els seus pressupostos, les partides per a constitució, conservació i ampliació de patrimoni municipal del sòl. La quantia de la despesa no pot ser inferior al cinc per cent del total consignat en els Capítols I i II del pressupost. 3. Les previsions pressupostàries afectes a la gestió urbanística inclouran les despeses per a la creació de nous carrers, jardins i equipaments no obtinguts per cessió gratuïta, per a la formació de patrimonis del sòl amb fins d'actuació urbanística, per a la formació de reserves i per a la protecció i tutela dels sòls no urbanitzables.

article 15
Constitueixen el patrimoni municipal del sòl els béns i drets següents: a) Els que el municipi adquireix amb aquesta finalitat per qualsevol títol. b) Els terrenys patrimonials qualificats com a sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament urbanístic. c) Els terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament pels particulars afectats per una actuació urbanistica, inclosos els que provenen de l'aprofitament mitjà, qualificats de sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament urbanístic, i que no hagin de ser aplicats a compensar altres propietaris, d'acord amb les prescripcions del pla o norma que reguli l'actuació. d) Transitòriament, els terrenys edificables a què fa referència l'article 15.c) de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.

article 16
Sens perjudici de la vinculació del sòl a la seva destinació urbanística des de l'aprovació dels plans o normes, l'adquisició per part de l'administració actuant i la seva incorporació al patrimoni municipal del sòl o al patrimoni demanial per a la seva afectació a un ús o servei públic concret, es produeix a partir del moment en què es formalitza la cessió de dret, d'acord amb la legislació urbanística.

article 17
Constitueixen el patrimoni històrico-artistic dels ens locals: els immnobles i els objectes mobles d'interès artistic, històric, paleontològic, arqueològic, etnològic, científic o tècnic; el patrimoni documental i bibliogràfic; els jaciments o zones arqueològiques; els llocs naturals; i els jardins i parcs que tenen valor artístic, històric o antropològic. S'integren en el patrimoni de l'ens local com a patrimoni separat i es regeixen per la seva legislació específica i subsidiàriament per les normes que regulen els béns de servei públic.

article 18
1. Els ens locals que tenen en el territori de la seva jurisdicció béns d'interès històrico-artístic que no els pertanyen han de procurar, mitjançant convenis, compatibilitzar la titularitat econòmica privada del bé i el seu interès cultural. 2. S'ha de promoure la tutela especifica del bé perquè aquest pugui ser objecte de fruïció col·lectiva, sens perjudici de la seva titularitat econòmica. 3. S'han de respectar, en tot cas, les atribucions conferides a d'altres administracions públiques d'acord amb la legislació específica sobre patrimoni històrico-artistic. La legislació específica esmentada és la Llei 16/85, de 25 de junio, de Patrimoni Històric Espanyol.

article 19
1. Els béns que integren el patrimoni dels ens locals es regeixen per la Llei Reguladora de les bases del règim local, per la Llei municipal i de règim local de Catalunya, per aquest Reglament i per les ordenances pròpies de cada entitat, en el marc de la legislació bàsica estatal reguladora dels béns de les administracions públiques. 2. Les propietats administratives especials es regeixen també per les seves disposicions específiques. 3. Supletòriament, són d'aplicació la legislació estatal no bàsica en matèria de règim local i béns públics i les altres normes dels ordenaments jurídics, administratiu i privat.

article 20
1. L'alteració de la qualificació juridica dels béns dels ens locals requereix un expedient en el qual s'acreditin l'oportunitat i la legalitat del canvi d'afectació. 2. L'expedient l'ha de resoldre el ple de l'ens local respectiu, amb la informació pública prèvia de 15 dies, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, en el cas que comporti la desafectació de béns de domini públic o comunal. 3. En el cas que hi hagi persones naturals o jurídiques titulars de drets o interessos legítims, personals i directes, que puguin resultar afectades, s'han de considerar interessades en el procediment, i poden comparèixer en l'expedient. L'ens local les pot requerir per tal que hi compareguin si en coneixen alguna en aquestes circumstàncies.

article 21
1. No obstant el que disposa l'article anterior, s'entén com a efectuada automàticament l'afectació dels béns al domini públic en els casos següents: a) Per aprovació definitiva dels plans d'ordenació urbana i dels projectes d'obres i serveis. b) Per l'adscripció de béns patrimonials durant més de 25 anys a un ús o servei públic. 2. S'entén, a més, produïda l'afectació de béns a un ús o servei públic o comunal, sense necessitat de l'acte formal en aquests casos: a) Quan l'ens local adquireix per usurpació, d'acord amb el Dret Civil català, el domini d'un bé que havia estat destinat a un ús o servei públic o comunal. b) Quan els béns s'adquireixen per expropiació forçosa, cas en el qual s'entenen com a afectes a l'ús o al servei determinats de la declaració d'utilitat pública o d'interès social. c) Quan els béns s'adquireixen lliurement o per cessió obligatòria per tal de destinar-los a l'ús públic o a la prestació d'un servei públic. En el mateix sentit, vegeu l'art. 188 de la LMRLC.

article 22
1. Els béns comunals que, per la seva naturalesa intrínseca o per altres causes no han estat objecte d'aprofitament d'aquesta índole per temps superior a 10 anys, encara que en alguns d'ells s'hagi produït un acte aïllat d'aprofitament poden ser desproveïts del seu caràcter comunal mitjançant un acord de l'entitat local respectiva. Aquest acord requereix, amb la informació pública prèvia de 15 dies, el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres i l'aprovació posterior del Govern de la Generalitat, en el termini de tres mesos, transcorregut el qual sense resolució expressa, s'entén produïda amb efectes estimatoris.

article 23
L'alteració de la qualificació dels béns comunals es produir d'acord amb el que estableix l'article 20.2, quan hagi acord unànime i exprés dels veïns beneficiaris i de l'ens local respectiu.

article 24
1. Es pot procedir a la desafectació de béns de domini públic i comunals si durant un període de 25 anys no s'han utilitzat d'acord amb la seva afectació prevista. 2. En aquest cas, cal que es constati aixi a l'acord del ple, adoptat per majoria simple, sense que s'hagi de tramitar l'expedient previ a què es refereix l'article 20. 3. El que estableix aquest article no és aplicable quan la utilització dels béns de domini públic s'hagi fet en un sentit inherent a una altra modalitat del domini públic.

article 25
1. Els ens locals poden recuperar la plena titularitat dels seus edificis cedits en ús a la Generalitat per a activitats escolars quan aquests deixin complir la seva funció escolar, amb l'autorització prèvia del Departament d'Ensenyament, la qual cosa porta implícita la desafectació. El tràmit de l'autorització s'ha de produir en el termini de tres mesos, transcorregut el qual sense resolució s'entén concedida. 2. Quan aquesta desafectació la realitzi d'ofici la pròpia Generalitat, els béns revertiran automàticament a l'ens local.

article 26
1. Si el bé de domini públic o comunal és desafectat i qualificat de patrimonial, s'ha de rectificar l'inventari de béns i s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat. En el cas que ja ho estigui, s'ha de fer constar la nova qualificació, per a la qual cosa és suficient la certificació que expedeix el secretari, amb els requisits a què fa referència l'article 122 d'aquest Reglament. 2. Si el bé patrimonial és qualificat com a bé de domini públic o comunal, la prohibició de disposar o alienar que comporta aquesta qualificació s'ha de fer constar al Registre de la Propietat mitjançant una nota marginal.

article 27
1. Les mutacions de domini públic enteses com a canvi de subjecte o de destinació dels béns de domini públic sense que perdin la seva naturalesa jurídica requereixen l'acord de l'ens local en el qual s'acrediti l'oportunitat del canvi. 2. Les mutacions de domini públic poden produir-se: a) Per raó de nous fins públics presos en consideració. b) Pel canvi del subjecte titular del bé en les alteracions de termes municipals o en l'atribució de competències a un altre ens local o a una altra administració. c) Per la imposició d'afectacions secundàries, en ésser compatible

article 28
Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir, posseir, administrar i disposar de tota classe de béns i drets.

article 29
1. Els béns i drets es poden adquirir per qualsevol títol, onerós o lucratiu, de dret públic o de dret privat, d'acord amb el que estableixen les lleis. 2. D'acord amb el que estableixen les lleis, els ens locals poden adquirir també béns i drets: a) Per successió administrativa. b) Per cessió obligatòria o interadministrativa. c) Per expropiació forçosa. d) Per qualsevol altra forma admesa en dret

article 30
1. L'adquisició de béns a títol onerós requereix: a) El compliment de les normes sobre contractació dels ens locals. No obstant això, amb l'informe previ del Departament de Governació, que s'ha d'emetre en el termini màxim de 3 dies, es pot procedir a l'adquisició directa quan ho requereixin les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari. També es pot procedir a l'adquisició directa en supòsits d'urgència extrema. Si l'informe no s'emet dins l'esmentat termini es poden prosseguir les actuacions. b) La valoració pericial prèvia, en el cas d'immobles. c) En el cas de valors mobiliaris, amb l'informe previ del Departament d'Economia i Finances. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies. 2. Correspon a l'alcalde l'adquisició de patrimoni, sempre que la seva quantia no excedeixi el 5 per cent dels recursos ordinaris del seu pressupost, ni el 50 per cent del límit general aplicable a la contractació directa, d'acord amb el procediment legal establert

article 31
1. L'adquisició de béns a títol lucratiu no és subjecta a cap restricció. No obstant això, si l'adquisició comporta l'assumpció d'una condició, una càrrega o un gravamen onerós, només es poden acceptar els béns quan el seu valor és superior al d'aquells, la qual cosa ha de ser determinada per mitjà de taxació pericial i ha de constar a l'expedient juntament amb l'informe emès pel secretari o pels lletrats dels serveis jurídics de l'ens local. 2. No es consideren gravàmens les inversions que hagi de realitzar l'entitat local per donar la destinació d'ús general o servei públic de la seva competència que si s'escau, fixi el cedent. En cas contrari, es consideren gravàmens, als efectes esmentats, les reserves a l'ús general o al servei públic que imposin els cedents dels béns en favor de l'ens local, derivades de prestacions que aquest hagi de fer. 3. En tot cas, cal l'acceptació expressa del president de l'ens local, si és incondicional, i la del ple si hi ha condicions.

article 32
1. L'acceptació d'herència s'entén a benefici d'inventari. 2. No es pot renunciar a herències, llegats o donacions si no és per acord del ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta quan la quantia excedeixi el 10 per cent dels recursos ordinaris del pressupost i amb la majoria legal simple en els altres supòsits, amb l'expedient previ, i amb l'informe de l'interventor i del secretari o dels lletrats dels serveis juridics de l'ens local, en el qual es demostri l'existència d'una causa justificada. En tot cas, s'han de tenir en compte requisits legals que s'exigeixen per alienar els béns de què es tracti.

article 33
1. S'entén que les condicions i les modalitats d'afectació permanent sota les quals s'han adquirit els béns són completes i consumades si, durant 30 anys, s'han destinat al fi previst i deixen de ser-ho per circumstàncies sobrevingudes d'interès públic. 2. S'entén que les condicions i les modalitats són completes també si els béns es destinen a finalitats anàlogues a les fixades en l'acta d'adquisició.

article 34
1. Els ens locals poden adquirir béns i drets per mitjà de prescripció, en la forma i condicions que estableixen les lleis. 2. Els particulars poden prescriure al seu favor, d'acord amb les mateixes normes, els béns patrimonials dels ens locals.

article 35
Els ens locals poden adquirir béns mobles per ocupació en la forma que estableix la normativa vigent.

article 36
1. Es produeix successió en la titularitat dels béns dels ens locals: a) Si es modifica el territori de l'ens titular, d'acord amb els procediments que estableixen les lleis. b) Si s'atribueix la titularitat de la competència a un altre ens local o a l'Administració de la Generalitat. 2. En el cas de l'apartat 36.1.a) la successió comprèn els béns de domini públic i els patrimonials afectats per la modificació. 3. En el cas de l'apartat 36.1.b), la successió comprèn els béns afectes a les funcions o als serveis transferits com a conseqüència de l'alteració competencial, d'acord amb el que determinin les lleis que modifiquin el règim de competències públiques i, si s'escau, amb els convenis que puguin establir els ens interessats en el marc d'aquella legislació.

article 37
1. L'adquisició de béns i drets per expropiació forçosa es regeix per la seva legislació específica. 2. Els béns i drets adquirits d'aquesta manera queden incorporats al patrimoni demanial i afectats a l'ús o servei públic per raó del fi que hagi justificat l'expropiació.

article 38
1. En els supòsits d'adjudicació de béns o drets als ens locals, dimanant d'un procediment judicial o administratiu, s'ha de disposar que s'identifiquin els béns adjudicats i es procedeixi a la seva taxacio pericial. 2. Un cop practicada la diligència d'identificació i valoració, s'ha de formalitzar, si s'escau, la qualificació jurídica del bé o dret adjudicat.

article 39
Les adquisicions de béns o drets per integrar els patrimonis municipal del sòl o l'històrico-artístic s'han de regir també per la seva legislació específica.

article 40
1. Per alienar o gravar béns patrimonials, s'han de tenir en compte les regles següents: a) Determinar la situació fisica i jurídica del bé, practicar l'atermenament dels immobles, si és necessari, i inscriure'l al Registre de la Propietat, si no hi està. b) Fer la valoració pericial que acrediti l'apreuament dels béns. c) En el cas de béns immobles, cal l'informe previ del Departament de Governació si el seu valor excedeix el 25 per cent dels recursos ordinaris del pressupost consolidat de la corporació. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies, transcorregut el qual sense haver-se emès es poden prosseguir les actuacions. Si l'informe no és favorable, el ple ha d'adoptar l'acord d'alienació o de gravamen amb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet, i en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, a l'efecte de control de legalitat de l'alienació de béns immobles, el valor dels quals no excedeix el 25% indicat, se n'ha de donar compte també al Departament de Governació, una vegada instruït l'expedient, abans de la resolució definitiva. d) En el cas de valors mobiliaris o de participacions en societats o empreses, cal l'informe previ del Departament d'Economia i Finances, el qual s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies. e) Quan es tracti d'un bé declarat d'interès cultural o inclòs a l'inventari general de l'Estat o al catàleg municipal de béns d'interès singular o valor històrico-artístic, cal comunicar prèviament l'alienació al Departament de Cultura de la Generalitat i a l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat, i s'han d'indicar el preu i les condicions en què es proposa de realitzar l'alienació, perquè puguin fer ús del dret de tanteig dins dels dos mesos següents o, en tot cas, emeti aquell l'informe corresponent, d'acord amb la legislació del patrimoni històric. 2. En cap cas no es pot procedir a l'alienació de béns patrimonials per finançar despeses corrents, llevat que es tracti de parcel·les sobreres de vies públiques no edificables o de béns no utilitzables en serveis locals.

article 41
1. L'alienació, el gravamen o la cessió de béns han de ser acordats pel ple de la corporació. 2. Els acords de cessió i els d'alienació, en aquest últim cas si la quantia corresponent excedeix el 10 per cent dels recursos ordinaris del pressupost, han de ser adoptats per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Per recursos ordinaris, als efectes d'aquest Reglament, s'entenen els habituals que provenen d'operacions corrents, llevat de les operacions de crèdit, les de capital i les procedents de contribucions especials, de quotes urbanístiques i de subvencions finalistes. 3. Els actes de gravamen i els d'alienació que no són els que determina l'article 41.2. es poden delegar en la comissió de govern.

article 42
L'alienació de béns patrimonials s'ha de fer per subhasta pública, d'acord amb la normativa reguladora de la contractació dels ens locals, llevat que es tracti d'una permuta i amb les excepcions que es fixen als articles següents.

article 43
El tràmit de subhasta no és necessari en el cas de béns mobles o en el cas excepcional en què es pot procedir a l'alienació directa quan ho requereixin les peculiaritats dels béns, les necessitats del servei a satisfer o les limitacions del mercat immobiliari, amb l'informe previ del Departament de Governació, que ha d'emetre en el termini de 30 dies, transcorregut el qual sense resolució es poden prosseguir les actuacions. També es pot procedir a l'alienació directa en supòsits d'urgència extrema.

article 44
Les parcel·les sobreres a què al·ludeix l'article 12 poden ser alienades per venda directa al propietari o propietaris confrontants o permutades en els seus terrenys, amb el requeriment personal previ. 1. En el cas que siguin diversos els propietaris confrontants, a venda o permuta s'ha de fer de manera que les parcel·les resutants s'ajustin al criteri més racional d'ordenació del sòl, segons un dictamen tècnic. 1. En el cas que algun propietari es negui a adquirir la parcel·la que li correspon, l'ens local pot, subsidiàriament, expropiar-li el seu terreny per tal de regularitzar o normalitzar la configuració de les finques, amb la finalitat d'executar el planejament.

article 45
Els béns no utilitzables un cop valorats tècnicament, poden ser alienats per venda directa.

article 46
Els ens locals poden aportar directament en propietat, amb la valoració tècnica prèvia, béns patrimonials a les societats civils, mercantils, cooperatives o altres ens creats per aquells o en els quals tinguin participació, per a la prestació de serveis o activitats econòmiques.

article 47
1. L'alienació per perrnuta de béns patrimonials requereix un expedient en el qual s'ha d'acreditar la necessitat o la conveniència d'efectuar-la i l'equivalència de valors entre els béns. No obstant això, la permuta es pot fer també si la diferència de valors entre els béns no excedeix el 100 per cent del valor més baix i si s'estableix la compensació econòmica pertinent quan la diferència és en perjudici del bé de l'ens local. 2. Si la diferència de valors és més elevada, es pot procedir a la permuta, amb informe previ del Departament de Governació. L'informe s'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies; si aquest no és favorable el ple ha d'adoptar l'acord smb el vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Transcorregut el termini sense l'emissió de l'informe, aquest s'entendrà favorable per silenci positiu.

article 48
1. És possible la permuta de béns presents amb d'altres de futurs o aquells l'existència dels quals no és actual però es pot presumir racionalment, sempre que el bé futur sigui determinat o susceptible de determinació. 2. En el supòsit de l'apartat anterior regeixen els requisits que estableix l'article anterior. S'ha de fixar un termini per a la consumació del contracte, el qual s'entendrà no subscrit si no assoleix realitat el bé objecte d'aquest, sens perjudici de les clàusules resolutòries o penals que es puguin pactar. 2. En el supòsit de l'apartat anterior regeixen els requisits que estableix l'article anterior. S'ha de fixar un termini per a la consumació del contracte, el qual s'entendrà no subscrit si no assoleix realitat el bé objecte d'aquest, sens perjudici de les clàusules resolutòries o penals que es puguin pactar.

article 49
1. Els ens locals poden cedir gratuïtament els béns patrimonials: a) A altres administracions o entitats públiques. b) A entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d'utilitat pública o d'interès social, sempre que compleixin o contribueixin al compliment d'interessos de caràcter local. 2. L'acord de cessió correspon al ple de l'ens local i ha de determinar la finalitat concreta a què les entitats o les institucions beneficiàries han de destinar els béns, amb expedient previ en el qual consti: a) La finalitat de la cessió i que aquesta es fa en benefici de la població de l'ens local, en els terrnes de l'article 49.1.b). b) La justificació que la finalitat de la cessió no es pot assolir mantenint l'ens local el domini o el condomini dels béns, ni constituint sobre aquests cap dret real. c) La certificació del secretari de la corporació en la qual consti que els béns figuren a l'inventari aprovat per l'ens local amb l'esmentada qualificació jurídica. d) El dictamen subscrit per un tècnic que acrediti que els béns no estan compresos en cap pla d'ordenació, reforma o adaptació que els faci necessaris a l'ens local. 3. Abans que el ple aprovi la cessió, l'expedient s'ha de sotmetre a informació pública per un període mínim de 30 dies, durant el qual es poden formular reclamacions o al·legacions, i se n'ha de donar compte al Departament de Governació de la Generalitat.

article 50
1. Si els béns cedits no es destinen a l'ús previst en el termini fixat o deixen de ser-hi destinats, reverteixen automàticament de ple dret al patrimoni de l'ens local cedent, el qual té dret a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels béns. 2. Si en l'acord de cessió no s'estableix una altra cosa, s'entén que els fins per als quals s'han atorgat han d'acomplir-se en el termini màxim de 5 anys, i s'ha de mantenir la seva destinació els 30 anys següents. 3. Si en l'acord de cessió gratuïta ha de constar explícitament l'esment de la reversió automàtica a què es refereix l'article 50.1, de manera que, demostrada la no destinació del bé a l'ús previst, n'hi haurà prou amb l'acta notarial de constatació de fets, notificada en forma legal, perquè la reversió produeixi els seus efectes.

article 51
1. En el supòsit de delegació de competències en altres administracions públiques, l'acord ha de determinar els béns adscrits que han de ser objecte de cessió. 2. La reassumpció del servei o de la funció comporta la reversió dels béns. Aquesta es produeix també en el supòsit que els béns cedits no es trobin efectivament adscrits a la prestació del servei.

article 52
Les disposicions anteriors sobre alienació, gravamen o cessió s'apliquen sens perjudici de les normes específiques que pot establir la legislació sectorial corresponent

article 53
1. La destinació pròpia dels béns de domini públic és la seva utilització per a l'ús general o per a la prestació de serveis públics. 2. No obstant això, aquests béns poden ser objecte d'altres utilitzacions, sempre que no contradiguin els interessos generals.

article 54
L'ús dels béns de servei públic es regeix pel que disposen les normes sobre serveis dels ens locals i, supletòriament, per les d'aquest Reglament.

article 55
La utilització dels béns de domini públic pot adoptar les modalitats següents: a) Ús comú, general o especial. b) Ús privatiu

article 56
1. L'ús comú general és el que pot exercir lliurement qualsevol ciutadà sense que es requereixi una qualificació específica, utilitzant el bé d'acord amb la seva naturalesa, els actes d'afectació i les disposicions generals i normes de policia que reglamentin el seu ús. 2. L'ús comú especial és aquell en el qual concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d'ús o d'altres similars. 3. L'ús comú especial es pot subjectar a llicència d'acord amb la naturalesa del bé, els actes d'afectació i d'obertura a l'ús públic i les disposicions generals. La llicència s'ha d'entendre sens perjudici de tercers i essencialment revocable per raons d'interès públic i amb dret a indemnització, si s'escau. La sol·licitud de la llicència s'ha de resoldre en el termini de dos mesos des de la petició, i si no es resol dins aquest termini s'entén desestimada. 4. Si els sol·licitants són més d'un s'han de tenir en compte els principis d'objectivitat, publicitat i concurrència.

article 57
1. L'ús privatiu és el constituït per l'ocupació directa o immediata d'una porció del domini públic, de manera que limiti o exclogui la utilització per part dels altres interessats. 2. L'ús privatiu que no comporta la transformació o la modificació del domini públic resta subjecte a l'atorgament d'una llicència d'ocupació temporal que origina una situació de possessió precària essencialment revocable per raons d'interès públic i amb dret a indemnització, si s'escau. La sol·licitud de la llicència s'ha de resoldre en el termini de dos mesos a comptar de la petició, transcorregut el qual sense que s'hagi resolt expressament s'entén desestimada. 3. En el cas que els sol·licitants siguin més d'un s'han de tenir en compte els principis d'objectivitat, publicitat i concurrència.

article 58
Els usos comú especial i els privatius subjectes a llicència poden donar lloc a la percepció de taxes o de preus públics que fixarà l'òrgan de la corporació que els autoritza.

article 59
L'ús privatiu inherent a l'afectació dels béns i el que comporta la transformació o la modificació del domini públic resten subjectes a concessió administrativa, la petició de la qual s'ha de resoldre en el termini de sis mesos, i la manca de resolució produeix efectes desestimatoris. Vegeu l'art. 202.4 de la LMRLC.

article 60
1. Correspon a l'alcalde l'atorgament de les llicències i, al ple, el de les concessions, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació quan s'atorguin per més de 5 anys i la quantia dels béns de domini públic és superior al 10 per cent dels recursos ordinaris del pressupost. S'entendrà que el valor dels béns correspon a la quantitat que podria obtenir-se d'aquests si fossin de propietat privada. 2. Les concessions s'han d'adjudicar mitjançant concurs d'acord amb els articles següents i amb la normativa reguladora de la contractació dels ens locals.

article 61
Totes les concessions administratives sobre el domini públic dels ens locals estan subjectes als principis següents: a) Que s'atorguin salvant els drets de propietat i sens perjudici d'altri. b) Que la finalitat per a la qual s'atorguin sigui concreta. c) Que el termini no excedeixi els 50 anys; si és inferior es poden concedir pròrrogues. d) Es considera sempre implícita la facultat de l'ens local de resoldre les concessions abans de llur venciment, si ho justifiquen les circumstàncies sobrevingudes d'interès públic. En aquests supòsits, el concessionari ha de ser rescabalat dels danys que se li hagin produït. e) L'ens local pot inspeccionar en tot moment els béns objecte de concessió, i també les instal·lacions i/o les construccions. f) El concessionari ha d'establir les garanties suficients per tal d'assegurar el bon ús dels béns i/o les instal·lacions.

article 62
1. A part de les clàusules que es consideren adients respecte del cas concret, en la concessió de béns de domini públic se n'han de fer constar les següents: a) L'objecte de la concessió administrativa. b) Les obres i les instal·lacions que, si s'escau, hagi de realitzar l'interessat. c) El termini d'utilització. d) Els deures i les facultats del concessionari. e) Les tarifes corresponents, si s'escau. f) Si s'atorga subvenció, la seva classe i quantia, el termini i les formes del seu lliurament a la persona interessada. g) El cànon a satisfer a l'ens local. h) L'obligació de mantenir en bon estat la porció de domini utilitzat i, si s'escau, les obres que s'hi construeixin. i) La reversió de les obres i instal·lacions a l'acabament de la concessió. j) La garantia provisional que consisteix en el 2 per cent del valor del domini públic objecte d'ocupació i del pressupost de les obres que, si s'escau, s'hagin de realitzar. k) Les sancions per infraccions a les obligacions concretes. L'obligació del concessionari de deixar lliures i vacus, a disposició de l'Administració, dins el tennini establert, els béns objecte de la concessió, i de reconèixer la potestat d'aquesta per acordar-ne i executar-ne, per si mateixa, el llançament. 2. En tot cas, les clàusules de les concessions han de contenir i respectar obligatòriament els principis enumerats a l'article anterior.

article 63
Quan es sol·liciti fer una ocupació dels béns de domini públic de forma privativa i d'acord amb la naturalesa del bé o compatible amb aquest, s'ha de presentar una memòria explicativa de la utilització i dels seus fins.

article 64
1. Admesa, en principi, l'oportunitat de l'ocupació, el ple, en el mateix acord, ha d'encarregar la redacció del projecte corresponent als tècnics de la corporació o als qui es designin lliurement, o bé per concurs entre facultatius competents. 2. En el plec de clàusules per atorgar la concessió es pot fer constar l'obligació del qui en resulti adjudicatari de reintegrar a l'ens local l'import dels honoraris del projecte que, al seu dia, hagués pagat l'ajuntament

article 65
El projecte ha de contenir, com a mínim, les dades i els documents següents: a) Memòria justificativa. b) Plànols representatius de la situació, les dimensions i les altres circumstàncies de la porció de domini públic objecte d'ocupació. c) Plànols de detall de les obres que, si s'escau, s'hagin d'executar. d) Valoració de la part de domini públic que s'hagi d'ocupar, com si es tractés de béns de propietat privada. e) Pressupost. f) Plec de condicions, si s'escau, per a la realització de les obres. g) Plec de condicions que ha de regir per a la concessió, d'acord amb l'article 62.

article 66
1. El projecte i el plec de clàusules administratives, els aprova el ple de la corporació, amb l'informe previ del secretari i de l'interventor, i s'han d'exposar al públic en el tauler d'anuncis i en el BO de la Província per un termini de 30 dies com a mínim, en el qual es poden formular reclamacions i al·legacions. 2. En el mateix acord s'ha d'aprovar la convocatòria del concurs, si bé l'anunci de licitació s'ha d'ajornar fins que hagi transcorregut el termini d'informació pública sense reclamacions o al·legacions.

article 67
Els licitadors poden introduir en les seves proposicions les modificacions més convenients per a la realització de l'objecte de la concessió. El ple de la corporació té la facultat alternativa d'adjudicar el contracte a la proposició més avantatjosa, sense atendre necessàriament el seu valor econòmic, o declarar desert el concurs.

article 68
En el termini de 15 dies següents a la notificació, l'adjudicatari ha de constituir la garantia definitiva, que consisteix en el 3 per cent del valor del domini públic ocupat i, si s'escau, del pressupost de les obres que s'hagin d'executar, i també l'import dels honoraris del projecte, si ho estableixen les bases de la licitació.

article 69
La concessió es pot formalitzar mitjançant escriptura pública o en document administratiu. En aquest últim cas, el secretari de la corporació en dóna fe.

article 70
Les concessions atorgades sobre el domini públic s'extingeixen: a) Per venciment del termini. b) Per desaparició del bé sobre el qual ha estat atorgada. c) Per desafectació del bé. d) Per renúncia del concessionari. e) Per revocació de la concessió. f) Per resolució judicial.

article 71
L'exercici de la facultat de l'ens local de cessar l'ús privatiu del bé de domini públic requereix, sigui quin sigui el títol que l'empari i encara que aquest sigui en concepte de precari, la incoació de l'expedient administratiu contradictori dirigit a determinar la naturalesa de l'ocupació i si la indemnització és procedent o no.

article 72
1. Els béns patrimonials han de ser administrats d'acord amb els criteris de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil, bé directament per l'ens local o per mitjà dels particulars. 2. L'arrendament i qualsevol altra forma de cessió d'ús dels béns patrimonials, s'ha de fer mitjançant subhasta pública o, excepcionalment, per concurs. 3. No obstant el que preveu l'apartat anterior, els ens locals poden valorar motivacions de prestació de serveis socials, promoció i reinserció socials, activitats culturals i esportives, promoció urbanística, foment del turisme, ocupació dels temps lliure, o altres anàlogues, que facin prevaler una rendibilitat social per damunt de la rendabilitat econòmica.

article 73
En l'expedient de cessió de l'ús d'un bé patrimonial, la competència del qual és del ple, ha de quedar justificada l'oportunitat o la conveniència, i s'ha d'acreditar el caràcter patrimonial del bé i la valoració tècnica

article 74
Els efectes de l'arrendament o qualsevol altra forma de cessió d'ús s'han de regir per les normes de dret privat que siguin d'aplicació, atesa la naturalesa del bé

article 75
1. Els ens locals poden cedir en precari l'ús de béns patrimonials a altres administracions o entitats públiques o a entitats privades sense ànim de lucre que els hagin de destinar a fins d'utilitat pública o d'interès social, sempre en benefici d'interessos de caràcter local. 2. L'acord de cessió ha de determinar la finalitat concreta a què les entitats o les institucions beneficiàries han de destinar els béns. 3. La forma d'adjudicació és el concurs o la contractació directa quan ho requereixen les peculiaritats del bé o dels interessos locals a satisfer, amb un període previ d'informació pública mínim de 15 dies, en aquest últim cas, durant el qual s'hi poden formular reclamacions o al·legacions. 4. El document de formalització de la cessió ha de ser admi nistratiu i ha de contenir, a més dels requisits generals reglamentaris, el reconeixement explícit i mutu conforme al qual el precarista no resta en relació de dependència respecte de l'ens local cedent, als efectes de l'article 22 del Codi Penal, i que l'ús del bé és gratuït i merament tolerat.

article 76
1. El precari s'extingeix per la reclamació del bé feta per l'ens local, amb el requeriment previ al precarista amb un mes d'antelació i també per la devolució d'aquest per part del precarista. També s'extingeix automàticament en el cas que el bé es destini a una altra finalitat. 2. Si el precarista es nega a lliurar el bé, l'ens local pot recuperarlo, per si mateix, en via administrativa, amb la incoació prèvia de l'expedient contradictori, si no ha transcorregut un any des del lliurament del bé. Transcorregut aquest termini, ha de recórrer als tribunals ordinaris i exercir l'acció corresponent. 3. El precarista respon de tots els perjudicis que s'originin al bé després d'haver-li estat reclamat.

article 77
Els ens locals poden recuperar en via administrativa els habitatges cedits al seu personal per qualsevol títol, per raó dels serveis que prestin. En qualsevol cas, s'ha de donar per extingit el contracte quan acreditin l'extinció de la relació d'utilització o el títol sota el qual tinguin cedit l'habitatge, i aquests hagin estat determinants de l'ocupació.

article 78
Correspon al ple de la corporació la regulació de l'aprofitament dels béns comunals en els termes que preveuen aquest Reglament i la legislació sectorial aplicable.

article 79
1. L'aprofitament dels béns comunals es fa ordinàriament en règim d'explotació comuna o col·lectiva. Quan aquest sistema no és possible, l'aprofitament s'ha de regir pel costum o per les ordenances locals i, mancant aquestes, s'ha d'adjudicar per lots entre els veïns. 2. Excepcionalment, quan no sigui possible l'aprofitament en la forma que determina l'article 79.1, els béns comunals es poden arrendar o cedir en ús. En aquest cas, l'adjudicació s'ha de fer subhasta pública, amb l'informe previ del Departament de Governació, que l'ha d'emetre en el termini màxim de 30 dies. Si l'informe no s'emet en l'esmentat termini es poden prosseguir les actuacions.

article 80
L'explotació comuna, o el conreu col·lectiu, implica l'aprofitament general simultani dels béns per part dels qui tenen en cada moment la qualitat de veïns.

article 81
L'adjudicació per lots o sorts s'ha de fer als veïns en proporció directa al nombre de persones que tinguin al seu càrrec i inversa a la seva situació econòmica.

article 82
En l'adjudicació mitjançant preu el producte s'ha de destinar a serveis en utilitat dels qui tinguin dret a l'aprofitament, sense que la corporació pugui detreure més d'un 5 per cent de l'import.

article 83
En casos extraordinaris i amb l'acord municipal previ adoptat per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, es pot fixar una quota anual que han d'abonar els veïns per l'aprofitament dels lots que se'ls adjudica, per compensar estrictament les despeses que s'originen per la custòdia, la conservació i l'administració dels béns.

article 84
La cessió per qualsevol títol de l'aprofitament de béns comunals ha de ser acordada pel ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres.

article 85
1. Correspon simultàniament als veïns el dret a l'aprofitament dels béns comunals, en qualsevol de les seves modalitats. Els estrangers domiciliats en el terme municipal gaudeixen també d'aquests drets. 2. Els ajuntaments i les juntes veïnals que estableixen l'aprofitament de béns comunals mitjançant concessions periòdiques de sorts o talls de fusta als veïns, d'acord amb les normes consuetudinàries o les ordenances locals tradicionalment observades, poden exigir a aquests, com a condició prèvia per participar en els aprofitaments forestals indicats, determinades condicions de vinculació i arrelament o de permanència, segons el costum local, sempre que aquestes condicions singulars i la quantia màxima de les sorts o lots siguin fixades en ordenances especials.

article 86
En el supòsit que les administracions públiques competents en matèria de reforma i desenvolupament agrari adjudiquin béns a les corporacions locals perquè siguin destinats a ús o aprofitament de caràcter comunal, les competències municipals s'han d'exercir respectant les prescripcions previstes a la legislació sectorial.

article 87
Es pot fitar una part dels béns comunals per a finalitats específiques, com ara ensenyament, lleure escolar, caça o auxili als veïns necessitats. L'extensió d'aquestes fitacions i el seu règim jurídic peculiar s'han d'ajustar a les previsions de la legislació sectorial aplicable.

article 88
Els ens locals poden exercir el dret de tempteig en la subhasta dels aprofitaments dels seus béns comunals, dins dels 5 dies següents al de la realització de la licitació, amb les condicions següents: a) Que acordin l'adjudicació en la màxima postura oferta pels concurrents. b) Que subjectin a derrama o repartiment veïnal la distribució del gaudi i el pagament de l'adjudicació.

article 89
1. En els béns de caràcter forestal que, circumstancialment i per afavorir la seva restauració arbòria, admetin treballs de desarrelament i rompuda es pot autoritzar l'aprofitament agrícola, sens perjudici del que estableix la legislació forestal de Catalunya, en les condicions següents: a) Que l'autorització sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva restauració i una millora arbòria del predi. b) Que el conreu l'efectuïn directament els autoritzats o els qui convisquin amb ells en el seu domicili. c) Que l'aprofitament sobre qualsevol parcel·la no excedeixi els 5 anys. 2. A més de tots els treballs i les prestacions personals que tenen relació immediata amb el conreu a què es destinin les parcel·les, els autoritzats han de realitzar-hi totes les operacions de millora que determini l'administració forestal, d'ofici o a instància de l'ajuntament. 1. En els béns de caràcter forestal que, circumstancialment i per afavorir la seva restauració arbòria, admetin treballs de desarrelament i rompuda es pot autoritzar l'aprofitament agrícola, sens perjudici del que estableix la legislació forestal de Catalunya, en les condicions següents: a) Que l'autorització sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva restauració i una millora arbòria del predi. b) Que el conreu l'efectuïn directament els autoritzats o els qui convisquin amb ells en el seu domicili. c) Que l'aprofitament sobre qualsevol parcel·la no excedeixi els 5 anys. 2. A més de tots els treballs i les prestacions personals que tenen relació immediata amb el conreu a què es destinin les parcel·les, els autoritzats han de realitzar-hi totes les operacions de millora que determini l'administració forestal, d'ofici o a instància de l'ajuntament. 1. En els béns de caràcter forestal que, circumstancialment i per afavorir la seva restauració arbòria, admetin treballs de desarrelament i rompuda es pot autoritzar l'aprofitament agrícola, sens perjudici del que estableix la legislació forestal de Catalunya, en les condicions següents: a) Que l'autorització sigui temporal i s'hi obtingui una efectiva restauració i una millora arbòria del predi. b) Que el conreu l'efectuïn directament els autoritzats o els qui convisquin amb ells en el seu domicili. c) Que l'aprofitament sobre qualsevol parcel·la no excedeixi els 5 anys. 2. A més de tots els treballs i les prestacions personals que tenen relació immediata amb el conreu a què es destinin les parcel·les, els autoritzats han de realitzar-hi totes les operacions de millora que determini l'administració forestal, d'ofici o a instància de l'ajuntament.

article 90
La forrnació dels plans d'ordenació i aprofitament dels béns comunals de caràcter forestal s'ha de subordinar al que disposi l'administració forestal, dins els límits que permetin els interessos de la seva conservació i millora.

article 91
Els ens locals, d'acord amb els veïns titulars dels aprofitaments, i amb subjecció a les prescripcions de la legislació sectorial específica, han de procurar la industrialització i comercialització dels productes de les seves forests comunals, i exercir la iniciativa pública com a mesura de reactivació econòmica i foment de l'ocupació

article 92
1. Els ens locals poden adscriure directament els béns de servei públic i els béns i drets patrimonials als organismes autònoms que creïn per al compliment dels seus fins. 2. Els béns i els drets adscrits als organismes autònoms conserven la qualificació jurídica originària que els correspon. 3. Els organismes autònoms que reben béns no adquireixen la seva propietat, i només s'atribueixen facultats per a la conservació i la utilització d'aquests per al compliment dels fins que es determinen en l'adscripció.

article 93
1. La titularitat dels béns comporta l'obligació de conservar-los i millorar-los. 2. Si, per la seva naturalesa, els béns són objecte de regulació sectorial, els ens locals han de fer els actes d'administració, de conservació i de foment que determina la legislació especial. 3. Els béns immobles i els béns mobles de caràcter històrico-artístic o de considerable valor econòmic es poden assegurar, un cop fets la valoració i l'estudi econòmic corresponent.

article 94
1. Els organismes autònoms i societats civils, mercantils o cooperatives que tenen adscrits béns de l'ens local, tenen l'obligació de conservar-los i de realitzar-hi les reparacions i millores necessàries. 2. Tenen la mateixa obligació els precaristes, arrendataris, concessionaris i usuaris dels béns. S'entén que, llevat de pacte contrari, les millores que s'efectuïn se cedeixen en benefici dels béns sense que es pugui reclamar la participació ni indemnització per aquestes, ni en el moment d'efectuar-les ni en el de la seva reversió a l'ens local. 3. Els organismes i les persones assenyalades en els apartats anteriors responen davant l'ens local respectiu pels danys o perjudicis causats als seus béns o drets quan hagués concorregut dol, culpa o negligència grau, en els termes previstos en l'article 174 d'aquest Reglament.

article 95
1. La conservació dels béns mobles correspon a cadascun dels veïns que els utilitzin. 2. Quan siguin amortitzats, obsolets o el cost del seu manteniment resulti excessivament onerós, ho han de posar en coneixement de la corporació, mitjançant escrit dirigit al seu president.